Tal com indica el seu títol, aquest llibre es dedica a destacar la relació dels marquesos de la Bàrcena amb la Riera de Gaià. L'origen del lligam rau en el fet que els marquesos de la Bàrcena heretaren els béns de la família rierenca dels Carbonell, i això els suposà restar implicats en la vida del municipi rierenc a nivell d'hisendats que es relacionen amb els seus arrendataris, masovers o jornalers, per tal com els marquesos de la Bàrcena no foren mai els senyors de la Riera, aquest paper correspon als marquesos de Tamarit. L'autor vol donar a conèixer als rierencs actuals, i de retruc a qualsevol lector, qui eren aquells hisendats i per això explica els llinatges dels Carbonell i dels Borràs, així com tota una sèrie de circumstàncies relacionades amb ells, com ara el títol napolità de marquès de la Bàrcena, el patrimoni dels Carbonell i la seva evolució sota els Borràs, els trets biogràfics essencials dels diversos caps de casa i dels seus familiars, etc.
Salomó és un poble petit, però ric per la seva història, el seu patrimoni, la seva oferta lúdica i gastronòmica i la seva activitat cultural. és també un poble pioner en l'equipament de la més moderna tecnologia relacionada amb la transformació de les collites de raïm i olives. Rodejat de muntanyes i boscos i franquejat pel riu Gaià, ofereix també paisatges que destaquen per la seva varietat i grans contrastos, molt valorats pels excursionistes i pels cicloturistes. Aquest llibre parla de totes aquestes coses, de les seves famílies actuals i pretèrites; de la seva gent, en definitiva. Però a la vegada, vol ser un estímul per a futures recerques encaminades a omplir les llacunes que encara tenim a hores d'ara sobre el coneixement del nostre passat; i vol ser, també, una invitació adreçada a tots els qui encara no el coneixen, perquè en gaudeixin plenament.
Amb motiu del desè aniversari de la revista El Codony, l’Agrupació Cultural i Centre d’Estudis de Vilallonga del Camp ha volgut editar els articles que s’han publicat al llarg d’aquests anys en la secció «Notícies del Codony». Són quaranta articles que mostren trossets de la nostra història i que per primera vegada es recopilen en un sol volum.
Parlar del Pont d'Armentera és parlar d'aigua. Ja els romans vingueren aquí a buscar-la per proveir la Tàrraco imperial, i al llarg dels segles aquest element ha constituït un dels factors essencials del seu desenvolupament industrial i econòmic. En aquest llibre es parla d'això, però també de la història, l'evolució urbanística, la llarga tradició industrial, el medi físic, el patrimoni artístic, el món cultural i l'imaginari col·lectiu, entre altres temes, que durant anys han forjat la identitat i el caràcter d'aquest «poblet de muntanya, terrer de perfums». A més, aquesta obra constitueix una important aportació a la minsa bibliografia existent sobre aquest poblet enclavat a la vora del Gaià, ja que es tracta de la primera monografia local que es publica sobre el Pont d'Armentera.
Aquest llibre és la primera obra de recerca i síntesi de la Masó. A través de les seves pàgines l'autor inicia el viatge cap al passat d'aquest municipi de l'Alt Camp en un recorregut que li serveix d'excusa per mostrar-nos la història, la demografia, el medi físic, les institucions, els senyals d'identitat, i per parlar-nos de les esglésies de Santa Magdalena, del Molí de la Masó, de l'ensenyament i de la nova escola, de la cultura i de l'esport d'aquesta vila. Aquest treball té l'objectiu final de donar a conèixer la identitat del poble a través dels principals esdeveniments i dels homes que l'han forjat.
Segona edició d’aquestes converses anotades per Cèsar Martinell i Brunet quan era estudiant d’arquitectura i arquitecte jove, que va tenir l’oportunitat de conèixer Gaudí i la sort que aquest li manifestés que la seva freqüència a visitar-lo seria sempre molt ben rebuda. Les converses que Martinell mantingué amb Gaudí tenen la frescor de la cosa immediata i espontània que caracteritzà la relació d’ells dos. Gaudí li deia que s’entenien perquè tots dos eren del Camp de Tarragona, i ser d’aquestes terres era per a Gaudí una qualitat. Com diu el títol del llibre, parla sobretot de la Sagrada Família i dels diversos aspectes que inclou: els constructius, els decoratius i el desenvolupament del pla de l’obra.
Com a poble, Picamoixons té uns orígens antiquíssims. Molt a prop de l’actual poble hi ha un jaciment que data del paleolític i que, amb el pas del temps, donà lloc a l’actual emplaçament. Com a poble, en el sentit actual de la paraula, data del segle XII i neix històricament lligat a Valls; un lligam que ha continuat fins ara, però amb un Picamoixons ben diferenciat com a poble, amb identitat pròpia. \nAquest no és el primer llibre sobre Picamoixons, però sí que és el primer llibre sobre la història actual, contemporània, a la qual l’autor s’acosta amb una fórmula molt original: la toponímia.
El tòpic diu: “Una imatge val més que mil paraules”. En aquest volum de Vilallonga. Un segle d’imatges hem volgut plasmar una part de la vida del poble durant cent anys cedint la veu protagonista a les fotografies, que es complementen mútuament amb les paraules per intentar aproximar-nos a la història de Vilallonga durant el segle XX. En aquest primer volum trobem la transformació de l’espai on s’ha anat desenvolupant el poble, i l’apartat dedicat als grups que, organitzats o no, han contribuït decisivament a fer-nos com som.
L’església parroquial de Sant Martí de Vilallonga del Camp és una de les poques obres arquitectòniques catalanes que corresponen a un cànon purament academicista. Sant Martí va edificar-se seguint els paràmetres estètics impulsats i presidits per la madrilenya Academia de Bellas Artes de San Fernando. José Miguel de Toraya va ser l’autor dels plànols; la resta —és a dir, la tècnica constructiva, l’organització en l’aplicació d’uns coneixements arquitectònics centenaris— va venir de la mà dels mestres de cases del camp de Tarragona, que encara estaven condicionats per la retòrica, la plàstica i el llenguatge barrocs.
La ciutat de Valls va acollir els dies 17 i 18 de novembre de 1998 el I Congrés de la Cuina del Calçot. La vila del bressol d'aquesta tradició gastronòmica que ha traspassat fronteres va ser la seu d'aquesta iniciativa novedosa que es marcava com a objectiu fomentar el debat sobre la situació actual i les prespectives de futur de la cuina que es pot generar prenent com a punt de referència aquesta ceba tendra i lleugerament dolça. Aquest llibre és el recull de les ponències que es van presentar en aquest Congrés, complementades amb un recull de premsa i un apèndix en què s'inclouen diversos articles referents al calçot i a la calçotada.
MANUEL GONZÀLEZ I ALBA era molt conegut en els medis nacionalistes catalans dels anys vint i trenta. La seva mort heroica al CADCI, la nit del 6 d'octubre de 1934, truncà una vida de gran activisme en la plenitud dels seus recursos intel·lectuals i socials.
El treball té dues parts ben delimitades: la primera correspon estrictament al camp de la literatura: és l'anàlisi del manuscrit, la localització elemental dels autors de les poesies que s'hi copien i el seu inseriment en un context més general que és la literatura catalana del s. XVIII. La segona part pertany al camp de la cultura en general i emmarca i ajuda a interpretar la primera. És l'estudi de l'ambient que mogué Jaume Cesat, els contactes que tingué amb persones més o menys importants del món cultural català de finals del s. XVIII i principis del XIX.
"Carrasclet -Veciana" és una obra fonamentalment desmitificadora. Analitza, a través d'aquests dos personatges i del xoc que els enfrontà a Valls el 5-12-1719, l'oposició entre la Catalunya rural antiborbònica i l'Espanya borbònica. Analitza el desenvolupament de la guerrilla posterior a l'11 de setembre i els seus condicionaments a partir de la intervenció de la Quàdruple Aliança. Valls és el centre d'uns fets anecdòtics que tingueren causes i repercussions a tot Catalunya.
Reportatge policíac original de Josep M Poblet i Rafel Tasis basat en la novel·la de Tasis Un Crim al Paralelo, estrenada al Teatre Romea de Barcelona el 13 de març de 1953. Adaptació per al Festival Internacional de Novel·la Criminal "El vi fa sang" de l'espluga de Francolí, per Josep M Vallès.
