Cercar

Les propietats territorials i l'economia del monestir de Santa Maria de Santes Creus en temps dels abats fra Bernat Calbó, fra Arnau de Forès i fra Guerau II (1226-1255)

Precedit d'un estudi introductori, de 250 pàgines, el treball de Joan Papell estudia el monestir de Santes Creus, les propietats i l'economia dels claustrals des de 1226 a 1255, a partir de la transcripció de la documentació dipositada a l'AHNM, espai de temps que correspon als abadiats de fra Bernat Calbó (1226-1233), fra Arnau de Forès (1234-1248) i fra Guerau II (1249-1255)

La resta del llibre (478 pàgines) comprèn el diplomatari o conjunt de documents estudiats d'aquest període santescreuí i l'índex onomàstic i toponímic. Un total de 266 documents transcrits per Joan Papell que posa a disposició dels estudiosos. Un treball ingent que se suma als diplomataris publicats anteriorment per Joan Papell, també a la Fundació Noguera: Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225). Volum I (2005); Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225). Volum II (2005); i d'altres estudis sobre Santes Creus com Compendium abreviatum. Còdex del monestir de Santa Maria de Santes Creus dels segles XV i XVI, de fra Bernat Mallol i fra Joan Salvador (2009).

A banda dels estudis citats, Joan Papell i Tardiu (1942)  també és autor de Catàleg dels Protocols de Valls (Fundació Noguera, 1989); El manual de les escriptures públiques d’Ignasi Cases i Ferrer, notari de Valls (1790-1791). Volum I (Fundació Noguera, 2001); El manual de les escriptures públiques d’Ignasi Cases i Ferrer, notari de Valls (1790-1791). Volum II (Fundació Noguera, 2001) i de nombrosos treballs de recerca publicats per l'Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus, la revista Cultura i Paisatge a la Ruta del Cister (Valls), la Revista Sió (Agramunt), i l'Arxiu Històric Municipal de Valls i Comarcal de l'Alt Camp.

La concepció i la projecció del procés de recuperació i reivindicació del conjunt arquitectònic de l’Antic Hospital del Coll de Balaguer, a càrrec de l’Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, ha comportat que s’hagin portat a terme un seguit d’actuacions que ha esdevingut cabdals per a la preservació d’aquest conjunt monumental. Aquesta iniciativa no tan sols ha propiciat que s’hagin articulat els projectes arquitectònics d’algunes de les principals parts de l’edificació, amb motiu de la seva preservació i condicionament, sinó que, a la vegada, ha fomentat els estudis històrics i arqueològics per al seu coneixement i reivindicació. Aquesta publicació recull els resultats de la intervenció arqueològica (Isidre Pastor i Batalla) i l’estudi antropològic (Núria Armentano i Oller) de la necròpolis d’època baixmedieval de l’Hospital, durant els treballs de restauració de la torre sud-oest i el pati annex durant el període de 2013 a 2016.

Isidre Pastor i Batalla. Arqueòleg i historiador de l’Art, llicenciat per la Universitat de Barcelona. Exerceix com a lliure professional en matèria d’arqueologia i patrimoni. Com a medievalista participa en diverses línies de recerca sobre els processos d’expansió feudal i la materialització de la seva articulació territorial, principalment amb referència a l’arquitectura d’època medieval i moderna. En el marc d’aquesta disciplina ha participat en l’elaboració, direcció i execució de nombroses intervencions arqueològiques i en projectes de recuperació i reivindicació del patrimoni arquitectònic.

Núria Armentano i Oller. És llicenciada en Història (1998) i doctora en Antropologia Biològica (2013) per la UAB. Treballa com a antropòloga per a diferents empreses d’arqueologia i patrimoni. Des de 2017 porta la gestió i l’explotació del laboratori de paleopatologia del Museu d’Arqueologia de Catalunya, a Barcelona. La tasca d’antropòloga de camp i de laboratori la combina amb la docència universitària com a professora associada de la Unitat d’Antropologia Biològica del Departament de Biologia Animal, Biologia Vegetal i Ecologia de la Universitat Autònoma de Barcelona.

«La primera motivació que m’ha dut a escriure aquest llibre ha estat la de cercar explicacions al fet que els catalans siguem avui un poble amb un fort sentit d’identitat, de pertinença a un col·lectiu que comparteix, a més de llengua i cultura, unes formes d’entendre la societat i el món».

Aquest és un llibre extraordinari que només podia haver escrit un historiador singular com Josep Fontana.

En un extens recorregut entre el segle VIII i l’actualitat, l’autor explica amb rigor i claredat la història de Catalunya, el seu desenvolupament econòmic, social i polític. I ho fa amb una afinada capacitat d’interpretació, atenta als principals protagonistes: el conjunt d’homes i de dones que fan que la societat prosperi superant els entrebancs, i que han manifestat una voluntat inequívoca de preservar la identitat catalana.

L’autor

Josep Fontana (1931-2018) va ser un dels grans historiadors europeus del seu temps. Deixeble de Pierre Vilar, Ferran Soldevila i Jaume Vicens Vives, va introduir al nostre país les escoles renovadores i el treball d’autors cabdals de la historiografia contemporània. Va estudiar els models de transició de l’antic règim cap al capitalisme, la implantació del liberalisme a Espanya i Catalunya i, especialment, la formació del mercat peninsular al llarg del segle XIX. Els darrers anys es va centrar en la reflexió historiograficopolítica.

Recull de treballs i estudis promoguts des de l’Institut d’Estudis Vallencs per a commemorar el seu 25è aniversari, en el que es presenta la vida vallenca dels darrers 25 anys des de punts de vista ben diversos: història, estructura comarcal, demografia, educació, mitjans de comunicació, indústria, comerç, esports, cultura… el que el converteix en un molt bon document per a comprendre l’evolució de Valls ens els anys 60, 70 i 80 del segle XX: L’estructura social i demogràfica; L’estructura educativa; El fet esportiu; L’estructura comarcal de l’Alt Camp i l’ordenació del territori; El fet cultural; Evolució industrial a Valls els darrers 25 anys; Els «mass media» a la ciutat de Valls des de finals del segle XIX a l’actualitat; i Valls, síntesi històrica.

Recull de ponències i comunicacions presentades a la XXXV Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos celebrada a Valls i Vila-rodona el 24, 25 i 26 de novembre de 1989.

Volum I. HISTORIA GENERAL

L'evolució dels conreus al municipi de la Secuita als segles XVIII i XIX, per Josepa Cardó i Soler.

Heràldica municipal o cívica a l'Alt Camp, per Armand de Fluvià i Escorsa

El carnaval i les mascarades en la tradució vallenca, per Anton Dilla i Pena

Les advocacions marianes al Camp de Tarragona, perJosep M Gavin i Barceló

La Rambla Vella de Tarragona de Trienal a Liberal, per M Lluïsa Ramos i Martínez i Eduard Riu i Barrera

Santes Creus i Sitges, per Pere Serramalera i Cosp

La mort violenta a l'Espluga de Francolí (1730-1899), per Pere Vallribera i Puig i Josep M Calbet i Camarasa 

Volum II. PALEONTOLOGIA I ARQUEOLOGIA

El forn ibèric de Fontscaldes, primer objectiu del Programa Officina a Catalunya, per Alejandro Bermúdez i Medel i Luis Carlos Juan i Tovar.

Excavacions arqueològiques a l’àrea central intramurs de Tarraco: intervenció al solar situat a Governador González, per Alejandro Bermúdez i Medel, Pedro Pujante i Izquierdo, Eva Flandes i Aguilera i Rosa Palau i Baiges.

Pont de Goy: Estructura lítica i cadenes operatives d'un complex a l'aire lliure de caçadors recol·lectors, per A. Borrego, E. Carbonell, J.M. Gabarró i A. Ollé, J.M. Vergés.

Picamoixons (Y-Y) 88: Estructura i potencial operatiu de les indústries lítiques de les ocupacions prehistóriques, per E. Carbonell, J. Diloli, J.M. Gabarró, M. Salvadó i J. Vallverdú.

Picamoixons (Y -Y): Anàlisi Paleofaunístic de l'ocupació prehistòrica. M. Esteban, P. Hortolà, C. Lorenzo, C. Perales, J. Rosell.

El Jaciment Ibèric de "El Vilar". Conjunt de ceràmiques de vernís negre aparegudes l'any 1986, per M' Ester Fabra i Salvat, Samuel Burguete i Recasens i Domingo Solé i Folch. 1

Picamoixons (Y-Y): context geològic i geomorfològic del jaciment, per G. Foguet i Coll i J.M. Prats i Doménech.

Projecte d'anàlisi diacrònica de la Conca del Francolí, per E. Huntingford, E. Carbonell i R. Cortés.

Notes per a l'estudi del terme de Constantí a l'antiguitat, per Jaume Massó

El neolític a la Conca de Barberà: La Cova de la Font Major (Espluga de Francolí) (1), per Josep M Miró i Miró.

Fauna del Pleistocè mig prop de Can Ferrer (Cova Gran) (de 700.000 a 120.000 anys d'antiguitat), per David Rabadà i Vives.

La Tarragona pre-urbana: antecedentes a l'ocupació del territori, per J.P. Rodríguez i Alvárez i M. Vaquero i Rodríguez.

Volum III HISTÒRIA MEDIEVAL

La colonització feudal de la Catalunya Nova. Un projecte d'investigació, per Anton Virgili. Ponéncia 

Una línia familiar de poblament del Valls inicial: Els Vilagrassa, per Pere Català i Roca.

El desplaçament feudal a la Catalunya Nova (àrea del Galà) per Josep Comas i Pié

L'inventari de béns al temps que morí mossèn Berenguer de Montpalau, Baró de Vallmoll (1479), per Borja de Querol

La documentació de la casa de Clariana (s. XITI-XV) conservada a l'Arxiu del castell de Vilasar, per Mercè Roig, Joan Gispert, Nieves López i Roser Salicrú. Dirigit per Coral Quadrada.

El castell de Vallmoll. Història i arquitectura, per M. Ester Fabra i Salvat.

Aspectes económics de mitjan segle XIV a la Vila de Reus: el llibre de Clavaria de 1346-1347, per Hèctor Fort i Robert 

Entorn les estructures senyorials al Camp de Tarragona i les seves notes de còmput, per Ezequiel Gort i Juanpere  

La Torre d'Ardenya i la línia fronterera Medieval del Baix Gaià, per Jordi López i Vilar i Andreu Dasca i Roigé 

Els orígens fundacionals de Valls, per Joan Papell i Tardiu 

Notícies sobre el Joc al Reus Baix Medieval, per Jordi Rius i Jové.

Segle XIV. Una revolta sacseja l'illa de Sicília. La ciutat de Messina és assetjada per les tropes catalanes, que defensen la causa del rei Frederic, eliminant els darrers nuclis de resistència dels partidaris de la casa d'Anjou. En entrar a la ciutat, prenen com a esclaus membres de la pròspera comunitat grega com a represàlia. Després d'una dura travessia per mar, un esclau grec provinent de Messina arriba a Barcelona, on és comprat pel mestre escultor Jaume Cascalls. 

Aquest és l'inici d'un procés de creixement personal i artístic que el durà a participar en les obres més importants que es construeixen a Catalunya, com la Seu de Lleida, el Monestir de Poblet, la Catedral de Tarragona i el Consell de Cent, la Catedral i l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona. Els seus ulls descobriran un país en guerra amb Castella i assolat per la pesta. Serà testimoni de la persecució dels jueus, les lluites dels nobles pel control del territori, el naixement de la Generalitat i el canvi de dinastia reial. 

L'obra que marcarà la vida de l'esclau serà la construcció d'un panteó reial al Monestir de Poblet, encarregat per Pere III, amant del protocol i de les cerimònies, com a símbol del seu poder.

Catàleg de l’exposició del mateix nom acollida a la Capella de Santa Àgata entre l’abril i el juny de 2011, organitzada per l’IEMed i l’Abadia de Montserrat, una mostra dels viatges del pare Bonaventura Ubach al Pròxim Orient i de la fascinació i la redescoberta d’aquesta regió al tombant dels segles XIX i XX. 

Al Pròxim Orient apareixen per primera vegada l’agricultura, la ramaderia, l’escriptura, les ciutats, els primers estats, l’activitat comercial a gran escala i les reli gions monoteistes. Aquest bressol de la civilització enlluerna la societat occid ental de finals del segle XIX, captivada per tot el que significava l’Orient. 

És en aquest context que el pare Bonaventura Ubach, format en la regla de Sant Benet a Montserrat, va iniciar els seus viatges a l’Orient bíblic amb dos grans reptes: el coneixement d’aquest territori com a punt de partida per a la traducció i l’edició de la Bíblia de Montserrat (el volum inicial es va publicar el 1926) i la creació del Museu Bíblic de l’Abadia, el primer museu dedicat al Pròxim Orient, inaugurat el 1911.

Articles

Presentació - Xavier Salat Brunel

La Vil·la romana del Vilar (Valls, Alt Camp) - Ester Ramon Sariñena, Maria Adserias Sans

Els càlats de Fontscaldes I - Samuel Burguete Recasens

Bibliografia arqueològica de l'Alt Camp, IV - M. Ester Fabra i Salvat

Els testers de ceràmica ibèrica de Fontscaldes. Estudi del dietari d'excavacions de Josep Colominas i noves aportacions - M. Ester Fabra i Salvat, Domènec Solé Folch

La funció del servei d'arqueologia de la Generalitat de Catalunya. Darreres aportacions a la demarcació de Tarragona - M. Teresa Miró

El jaciment de la Cansaladeta( La Riba, Alt Camp): primers resultats - Andreu Ollé Cañellas, Josep M. Vergès Bosch, Xosé Pedro Rodríguez Álvarez

La influència del turisme cultural en la preservació i la rendiblitat del patrimoni arqueològic - M. Teresa Segura Rovira

Representacions planes de superfícies globulars decorades. Aplicació a diverses peces ceràmiques del taller ibèric de Fontscaldes - Domènec Solé Folch

Arqueologia del territori: docència i recerca - Eva Subías, Ignacio Fiz

Prospeccions arqueològiques a la vil·la romana de la cantera o bòbila d'en Piteu - Goretti Vila i Fàbregas

La cooperativa elèctrica de Valls (1924-1948).Un cas atípic en el procès d'electrifiació de Catalunya - Jaume Teixidó Montalà

El Banc de Valls (1881-1979) Esborrany històric amb records i comentaris personals - Pilar Musolas Rodon

Memòria d’activitats 2003-2004

El cafè a CATALUNYA

GREMI DEL CAFÈ - TORRADORS DE CATALUNYA

Endinsar-se en el món del cafè és sempre un procés emocionant i si, a més a més, és del cafè a Catalunya és especialment gratificador. Aquest llibre vol ser un recull de més de tres-cents anys de cafè a Catalunya, un intent humil de situar el lector des del moment en què aquest encisador gra es va introduir a terres catalanes fins al dia d'avui. Lluny de voler ser un llibre més, compta amb més de vint testimonis personals que han viscut bàsicament pel i per al cafè tota la seva vida, i que a partir dels seus valuosos records, anècdotes i emocions retrobades han ajudat a reconstruir i recuperar un bocí de la memòria.

“El cafè, un plaer”

El Gremi del Cafè és el clúster que agrupa i dona suport a les empreses torradores de cafè de Catalunya i té com a missió principal vetllar pel sector i promoure el consum de cafè natural, comprat en origen i acabat de torrar. És una institució única en tot l’Estat espanyol.

ÍNDEX

14 El misteri d’un origen 

18 El cafè arriba a terres catalanes

24 Cafès Tupinamba

28 L’edat daurada

34 Dibarcafé

38 Cafès Cornellà

42 L’expansió territorial

52 Bracafé

56 Cafès emblemàtics de la història

66 Cafès Ros

70 L’estraperlo de la postguerra

74 Batalla Cafès

78 Torradores, cafeteres i molins

92 Cafès Gener

96 Café Saula

100 Les tres qualitats en temps de postguerra

104 Cafès Delsams

108 Cafès Pont

112 El cafè i la publicitat

126 Cafès Roma

130 Cafés Bou

134 De camí a la liberalització

138 Cafès Novell

142 El Gremi del Cafè

156 Cafès Vitoria

160 La revolució del cafè

168 Ciano

172 Cafés MamaSame

176 El cafè, l’art i el disseny

184 Coffee Center

188 Quality Blends

192 La generació càpsula

196 La innovació al món del cafè

L’àngel del Noucentisme

Vida i obra del pintor Manuel Humbert

Lluís Boada Domènech

Josep Pla considerava Manuel Humbert “un home d’un interès extraordinari”. Dotat d’un talent innat per al dibuix, de ben jove es va anar formant com a pintor a París. Va freqüentar grans figures de les arts i el pensament: Modigliani, íntim amic seu, li va fer dos superbs retrats; Picasso el va dur a regirar quadres de Cézanne al magatzem de Vollard; Miró li va demanar el taller en cartes divertidíssimes; Ors el va comparar amb Leonardo; i Pujols el va definir com el pintor angèlic d’un Noucentisme crític, però benhumorat, i socialment i culturalment molt ambiciós. Són molts els personatges brillants que apareixen en aquestes pàgines, sempre revelant algun aspecte de la vida i, sobretot, de l’obra de qui va ser guanyador del primer Premi Nonell de pintura instaurat per la Generalitat republicana l’any 1934. Lluís Boada ens porta de la mà d’Humbert i per un camí bell i inèdit a penetrar en la història del segle XX.

Lluís Boada Domènech

És doctor en Ciències Econòmiques per la Universitat de París i en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra amb una tesi sobre el pintor Manuel Humbert. Ha estat professor de Planejament Urbà i Regional a la Universitat Federal de Rio de Janeiro i director dels Programes de Medi Ambient de l’Ajuntament de Barcelona. Ha publicat: Una economia poètica (Argos Vergara, 1984), Rio de Janeiro (Destino, 1989), O espaço recriado (Sao Paulo: Nobel, 1991), Medio ambiente y territorio (TF Ediciones, 2007), Manuel Humbert (Fundació Apel·les Fenosa, 2007) i La senectud del capitalismo (ED Libros, 2017).

[© Josep Maria Cortina]

15ª edició de la revista Cultura i Paisatge a la Ruta del Cister, en format paper.

L’església de Sant Bartomeu d’Alió és una de les primeres que trobem documentades al Camp de Tarragona (1154), signe inequívoc de l’existència d’un nucli de població on avui es troba el poble.

Indefectiblement, l’origen medieval dels pobles i ciutats del nostre territori implicava l’existència d’una capella o església, que esdevenia un element essencial en una societat que marxava al ritme que els poders feudal i eclesiàstic marcaven.

En el cas d’Alió hi havia, a més, una especial relació amb l’Arquebisbat de Tarragona, que posseïa la senyoria del poble en la persona d’un dels seus dirigents, primer el paborde i més tard el canonge infermer. La pervivència d’aquest vincle durant més de set segles fa interessant l’estudi de l’esdevenir de l’església en paral·lel al del poble, especialment pel que fa a l’edat mitjana i moderna, en què la relació església poble serà més intensa.

Veus i perfils de la Baixa Segarra vol ser una aportació al coneixement d’aquesta petita comarca a través dels ulls d’un artista i dels sentiments expressats per diversos autors que l’han visitat en temps diversos. Com diu Lluís Foix, “és impossible descriure què hi ha darrere de tots aquests poblats on hi ha enterrades tantes històries, tant de treball, tantes lluites [...] tanta humanitat anònima. Avui hi queda la pedra, la gent que, encara que sigui poca, és suficient per mantenir amb orgull el passat i el present...”. Un territori poc conegut, on a voltes sembla que el temps s’hagi aturat en el seu devenir. Precisament per això no deixa indiferents aquells que s’hi acosten per recórrer els seus camins i conèixer la seva gent. Aquestes sensacions, plasmades a través de dibuixos i textos, són recollides en aquest llibre per transmetre-les al lector.

Sumari:

RECULL NÚM. 3, abril de 1995. 

Maria Albareda Vidal. Comentari d'un llibre antic del segle XIV.

Joan -F. Cabestany Fort. El castell de Queralt (segles IX-X)

Gerard Carceller Barrabeig. Renda senyorial i exacció sobre el camperolat de Santa Coloma de Queralt (segle XV).

Francesc Cortès Mir i Roser Puig Tàrrech. L'orgue de Santa Coloma de Queralt i Magí Garriga (1681).

Jaume Felip Sànchez. Els castells de Les Piles i Turlanda a mitjan segle XIII.

Mercè Gras Casanovas. Territori i història a la Baixa Segarra a l'Època Moderna (segles XVI-XVIII)

Josep M. T. Grau Pujol. La prohibició d'enterrar a l'interior de les eesglésies: Una llei de dificil compliment. L'exemple dels Segura de Santa Coloma de Queralt (1788-1795).

Valentí Gual Vilà. Demografia i Onomàstica de Les Piles a l'Edat Moderna.

Manuel Güell Junkert. La Conca de Barberà i la Baixa Segarra en flames. La campanya de Lleida de 1642.

Manuel Güell Junkert. La Conca de Barberà i la Baixa Segarra en flames. La campanya de Lleida de 1642.

Salvador Palau Rafecas "El Galo". El cine a Santa Coloma de Queralt (1908-1958).

Josep M. Porta Balanyà. Inventari del fons dels Comtes de Santa Coloma de Queralt dipositat a l'Arxiu Històric Comarcal de Montblanc (Conca de Barberà).

Joan Cartanyà Martí. Aspectes de la història natural de l'Alt Gaià.

Josep Valls Moix. Apunts per a una biografia.

Homenatge a Josep Vives i Miret

Volum II

Santes Creus 1971

Cicles bíblics dels capitells del claustre de Santes Creus i de l'església de Santa Maria de Montblanc, per Pere Batlle i Huguet

La propietat territorial del monestir de Santes Creus (s. xrv), per Joan F. Cabestany i Fort

Esbós de genealogia dels Òdena, per Miquel Coll i Alentorn

L'afer dels escapularis, per Artemi Folch

Distinció a Josep Vives i Miret, per Joaquim Icart

El corregiment de Tarragona i L· subdelegació 'de Montblac l'any 1763, per Josep Iglésies 

El castell de Turlanda, feu de Santes Creus, per Josep Maria Madurell i Marimon 

Pedro de Penyafreta, escultor de Jaime II, de Aragón, per Maria Dolores Mateu Ibars 

Vives i Miret a Morella, per F. Mateu i Llopis

La Orden de San Jaime de Altopascio, de Lucca, en el Hospital de "La Font del Perelló" (1316-1422), per Manuel Milián Boix

El Dr. Vicenç Garcia i fra Josep Barberà. Noves notícies sobre els orígens de la seva amistat, per Josep Joan Piquer i Jover

Notícia de la dedicació de Sant Joan de la Muntanya, a Pontons, per Antoni Pladevall, prev.

El privilegi reial major del Monestir de Santes Creus, per Manuel Riu i Riu

Las elecciones de abad en Benifassà (1379 y 1407), per Johannes Vincke

L'obra pòstuma de Josep Vives i Miret

ACTES DEL PRIMER CURS-SIMPOSI SOBRE EL MONAQUISME CISTERCENC

El Cister: poder i espiritualitat (1150-1250)

SUMARI:

De Valldaura a Santes Creus: el procés de creació i formació d'un monestir cistercenc a la vora del riu Gaià (1150-1226), Joan Papell i Tardiu

La implantació del Cister al territori: la formació del patrimoni i la transformació del paisatge, Jordi Bolòs

La tipologia de les construccions conventuals cistercenques: un espai per a l'espiritualitat i per al treball, Jesús M. Oliver

L'economia monacal. Treball i renda feudal en els monestirs cistercencs, Antoni Virgili

Tipología de las iglesias y estancias claustrales en los monasterios femeninos cistercienses de Castilla y León. Estado de la cuestión, Elena Casas Castells

La monarquia, l'aristocràcia feudal i el desplegament del Cister a Catalunya, Maria Bonet Donato

Imatges de la monarquia dins d'un espai monàstic: Santes Creus, Marta Serrano Coll

Taula rodona del Primer Simposi sobre el Monaquisme Cistercenc (9 de juliol de 2005)

Aquest llibre pretén oferir una visió general i completa sobre les abadies i els priorats cistercencs catalans i les seves filials en territoris en l'antiga Corona d'Aragó.

Els autors estudien el fenomen cistercenc en el context històric que nasqué i, d'altra banda, descriuen i analitzen la història i l'art dels monestirs catalans, alguns ben poc coneguts. L'arquitectura dels cenobis cistercencs catalans (i de la Corona d'Aragó) resulta d'especial interès en el context de l'art català, sobretot en el moment tan apassionant com és el de la transició del Romànic al Gòtic. Els nombrosos plànols i fotografies d'aquesta edició contribueixen a presentar de forma entenedora i atractiva la captivadora trajectòria del Cister.