Visca la República!

Edició 09ª de la revista Cultura i Paisatge a la Ruta del Cister.

La custòdia gòtica de la parròquia de Sant Miquel de l'Espluga de Francolí va desaparèixer durant els primers dies de la Guerra Civil. El 1952, amb motiu del Congrés Eucarístic celebrat a Barcelona, Lluís Carulla i Canals promogué i s'encarregà de fer una nova custòdia per a la parròquia. Aquest treball està fornit de la història de la primera custòdia i dels seus trets artístics, de l'etapa de la seva realització i de la construcció del sol de vericle, de la situació local prèvia a la seva desaparició l'any 1936 i de tota la campanya d'aportacions i captació de donatius que va culminar en la custòdia nova --obra dels joiers Roig i Capdevila, de Barcelona--, així com de comparacions artístiques amb d'altres custòdies gòtiques de l'època de la de l'Espluga i, també, amb altres custòdies copó. Els autors, separadament, en el que els és més proper dels aspectes històric i artístic, aporten una obra monogràfica que vol ser un tribut als avantpassats espluguins del segle xv i als més recents que van fer possible la custòdia nova.

ÍNDEX

FRANCESCA ESPAÑOL BERTRAN, JOAN VALERO MOLINA: Prefaci. ... 7

MARIA BONET DONATO: Nos Pere. Llenguatge i projecció política d'un rei modern ... 11

GERARD PUIG GAVARRÓ: La biblioteca del rei Pere el Cerimoniós al monestir de POBLET: dipòsit de memòria escrita i culminació de les celebracions d'una dinastia. ... 27

JAUME FELIP SÁNCHEZ: La cort reial itinerant de Montblanc. ... 51

FRANCESCA ESPAÑOL BERTRAN: El monestir de Poblet, aixopluc funerari. Els sepulcres reials i el fast de les exèquies ... 71

JOAN VALERO MOLINA: El divers i valuós llegat de Martí l'Humà a Poblet. ... 97

BIBLIOGRAFIA ...137

Del PREFACI

FRANCESCA ESPANOL BERTRAN

JOAN VALERO MOLINA

La fundació del monestir de Poblet, l'any 1150, per part del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV suposà per als membres de la dinastia un canvi de rumb en matèria funerària. A partir d'aquell moment, el cenobi esdevingué el lloc d'enterrament preferent per a una part molt significativa dels monarques de la casa d'Aragó que el succeïren, així com també dels Trastàmara. El fill de Ramon Berenguer, Alfons el Cast, desestimà Ripoll, on s'havia enterrat el pare, i fou el primer a elegir el Monestir cistercenc com a lloc de sepultura. El seu successor, Pere el Catòlic, va ser enterrat a Sixena, però el fill d'aquest, Jaume el Conqueridor, tornà a optar per Poblet.

Després d'un parèntesi en el qual Jaume II pretengué erigir un panteó reial a Santes Creus, amb la seva pròpia tomba i la del seu pare, Pere el Gran (entremig, Alfons el Franc, germà de Jaume I, es feia enterrar al convent de Sant Francesc de Barcelona, i més endavant Alfons el Benigne, fill de Jaume II, als framenors de Lleida), el vincle amb Poblet s'afermà definitivament amb Pere el Cerimoniós, quan aquest va convertir l'església cistercenca en la seu del panteó dinàstic. Aquest, però, no va ser un gest aïllat, tal com demostra la decisió d'instal·lar a Poblet la biblioteca que havia atresorat. El rei Pere havia tramès exemplars de les Cròniques dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona als monestirs de Santa Maria de Ripoll, de Sant Victorià (a Osca), i a la catedral de València, per preservar la memòria de les gestes protagonitzades pels que hi estaven inhumats. 

En aquest sentit, la vinculació de la seva biblioteca a Poblet compartia aquest mateix esperit. Per la seva banda, Joan I es mostrà més procliu al monestir de Montserrat, on, en el testament signat quan encara era infant reial, havia disposat que l'enterressin, encara que mantenia els lligams amb l'abadia cistercenca pel fet de destinar-hi el cor i les entranyes. Aquesta voluntat no es va arribar a complir, perquè, més endavant, Martí l'Humà aconseguí del papa Benet XIII la llicència perquè el seu germà fos enterrat a Poblet, tal com havia disposat el seu pare. Martí l'Humà, que també disposà que l'enterressin al monestir, incorporà un nou element a aquest escenari: el Palau Reial, un edifici que, tot i haver restat inacabat, constitueix un testimoni molt eloqüent de la seva profunda espiritualitat.

El canvi dinàstic no suposà un trencament de la relació amb Poblet. Ferran I també disposà la seva sepultura en el panteó populetà, i finançà algunes obres al monestir. El seu fill Alfons el Magnànim, malgrat la distància, expressava en el seu testament, escrit a Nàpols, la seva voluntat de ser enterrat a Poblet, durant el seu regnat també es realitzaren certes obres impulsades per la monarquia, encara que no s'han pogut definir exactament. En una línia idèntica a la dels seus predecessors s'havia pronunciat Joan II en la seva darrera voluntat, tot i que fou Ferran II qui finalment s'encarregà de sufragar i enllestir el sepulcre del seu progenitor al panteó.

La relació continuada de la monarquia amb el monestir de Poblet ha constituït el tema central del III Curs de Cultura Medieval de Montblanc (23-25 d'agost de 2024), organitzat per l'associació Amics de l'Art Romànic, societat filial de l'Institut d'Estudis Catalans. En el present volum es recullen cinc estudis en què es desenvolupen algunes de les ponències presentades al curs. 

Jaume Felip efectua un ampli recorregut històric, des d'Alfons I el Trobador fins a Ferran II, en el qual es detallen les estances dels monarques a Montblanc. Els tres treballs següents se centren en diversos aspectes de la cabdal relació de Pere el Cerimoniós amb Poblet. Maria Bonet, basant-se majorment en la Crònica, se centra en la comunicació del pensament polític del rei, i posa en relleu la modernitat en diferents àmbits de la seva acció de govern. Gerard Puig posa el focus en la institució de la biblioteca reial al monestir, una iniciativa que, juntament amb l'establiment del panteó reial, apunta cap a l'exaltació de la memòria dels avantpassats i del seu llinatge. Francesca Español desenvolupa la qüestió del panteó, des de la perspectiva de la seva forma i significació, i dels particulars fastos funeraris que s'hi associaren. Finalment, tanca el volum un estudi de Joan Valero dedicat a la relació de Martí l'Humà amb Poblet, materialitzada fonamentalment en la voluntat de construir-hi el sepulcre, en l'encàrrec d'un breviari i en la construcció d'unes estances reials al claustre.

La riquesa d'aquest volum rau en la seva mirada transversal i interdisciplinària. Els diferents capítols permeten endinsar-nos en la història política i cronística de la Corona d'Aragó, així com també en la història de l'art (mitjançant l'anàlisi de l'arquitectura palatina i dels monuments funeraris), la història de la cultura escrita (amb l'estudi de la formació de les primeres biblioteques règies) i la litúrgia de la mort en la tardor de l'Edat Mitjana.

"Avui m’agradaria demanar que comencem a somiaráun pla per construir un món millor. Un món mes just.áUn món d’homes mes feliços i dones mes felices queásiguin sincers amb ells mateixos. I aquesta es la maneraáde començar: hem d’educar les nostres filles d’unaámanera diferent. I tambe hem d’educar els nostres fillsád’una manera diferent". (Chimamanda Ngozi Adichie)

Un llibre que recull el transcendental discurs que va oferir l’autora a TEDTalkásobre el significat de ser feminista en ple segle XXI. Un breu assaig que te elápoder que les seves paraules ressonin dins el cap de qui les llegeix. Aquest es elápoder que tenen els grans assajos per canviar la societat.

Revolució i Guerra. L'Espluga de Francolí, 19 de juliol de 1936 - 10 de gener de 1939

Josep Maria Vallès i Martí

Revolució i Guerra és un relat dels que passava a l'Espluga de Francolí en plena Guerra Civil espanyola. Els fets, inventaris, testimonis, víctimes, Comitès, la Col·lectivitat, el Castell de Riudabella, anys de lluita, el front, les bombes, els exiliats i molts altres detalls del que passava a l'Espluga, una gran tasca de recerca i documental de la història local descrit amb la rigorositat del Josep M Vallès.

JOSEP M. VALLÈS I MARTÍ (l’Espluga de Francolí, 1945). La seva carrera professional es desenvolupà en la gerència empresarial; i el seu oci, en la promoció cultural a la seva vila com a historiador local. Fundà l’Escola de Música del Casal (1978), ocupà la presidència del Casal de l’Espluga (1981-1985), promogué la reaparició de la revista El Francolí, el premi de recerca Bernat Morgades i fou fundador del Centre d’Estudis Local del Casal (1983). També fou alcalde de l’Espluga (1989). Autor de diversos treballs i articles, ha donat conferències i ha publicat:

La custòdia de la Parròquia de Sant Miquel de l’Espluga de Francolí (2003); De l’idealisme a l’oblit. Poesia i teatre de Pere Antoni Torres Jordi (2007); L’Espluga de Francolí en els setmanaris de Montblanc, 1903-1923 (2008);  Josep Cabeza i Coll (2009), Rafael Battestini i Galup (1886-1939). Catalanista. Víctima de la repressió franquista (2009); Judici a un poble. La mort del cobrador a l’Espluga de Francolí, 1899 (2013); El celler de Baix. Visió històrica d’una obra col·lectiva (1913-2013), (2014); La Conca de Barberà en el temps de la Mancomunitat de Catalunya (1911-1923) -Premi Aires de la Conca 2016; Relats i cròniques. L’Espluga de Francolí 1900-1923 (2017); Ramon Muntanyola “…una gran llum d’esperança” amb Joan Maria Pujals (2018); De la Dictadura a la República: L’Espluga de Francolí 1923-1931 (2020); Visca la república! L’Espluga de Francolí 1931-1936 (2021); El violinista cec. Josep Maria Serret i Bou 1838-1892 (2022); Julià Nougués i Subirà, ciutadà republicà (1867-1928) (2023); L’Espluga dels vostres avis (2023); El tren de corda. Una infància: 1945-1961 (2024); Revolució i Guerra. L’Espluga de Francolí,19 de juliol de 1936 – 10 de gener de 1939 (2024) és el seu darrer llibre.

És membre dels Centres d’Estudis de la Conca de Barberà, del de les Garrigues i de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus, en les revistes dels quals ha publicat articles, i també forma part del Consell Editorial de la revista Cultura i Paisatge a la Ruta del Cister.