Visca la República!

Per al Copi, aquell estiu les coses anaven maldades i hauria de pencar de valent si volia aprovar la Història al setembre. Potser per això, i de ben segur que la Dala també tenia alguna cosa a veure-hi, a última hora decidí d'apuntar-se al curset d'arqueologia, organitzat pel seu tutor, el Brauli, a Mallorca.

Tot va començar amb la descoberta d'una escultura religiosa que representava un cap de pantera de bronze, però això només va ser el detonant d'una fascinant aventura que el portaria fins a les terres del riu Eufrates, a la Mesopotàmia eterna.

Any 1869. El convent de santa Anna d'Alcover, abandonat pels frares arran de la desamortització de béns eclesiàstics, acull pobres a les seves cel·les i a l'hospital, instal·lat a l'antiga església. Prop d'allí apareix un cadàver amb la cara i el cap esclafats. És època de revoltes i l'absència de policia al poble obliga l'alcalde a encarregar la investigació a l'agutzil, el jove Pere Rosich. Tresors amagats, reminiscències de guerres carlines, notaris influents, remeieres endevinaires, sermons i desvaris religiosos, reivindicacions feministes,,, tenyeixen la trama del llibre. 

Salvador Balcells (L’Espluga de Francolí, 1946), llibreter i vinculat al món de la premsa i la gestió cultural, és autor de Visca la terra. Manual de l’ecologista català; Energia i societat. Una perspectiva catalana; Barcelona 92. Com desfer Catalunya. En el camp de la ficció, ha col·laborat en Salou 6 pre-textos V (2009), Estimada solitud i 15 contes més (2009) i Crims.cat 2.0 (2013). A Meteora ha publicat les novel·les protagonitzades pel sotsinspector Emili Espinosa: La taca negra, El vi fa sang, Dur de pair, Tempesta al Bàltic i Procés enverinat. Va ser comissari de El Vi Fa Sang, Festival Internacional de Novel·la Criminal en Català, a l’Espluga de Francolí.

Volum XXX - Any: 2019-2020

Pròleg, per Antoni Virgili

La recuperació de la iconografia i policromis originals de la marededeu del retaule major de Santes Creus, per Laia Duran i Núria Jutglar.

Guillem III de Claramunt, colonitzador de la Secuita? per Marc Dalmau Vinyals

El monestir cistercenc de Santa Maria la Real de Mallorca, per Guillem Alexandre Reus i Planells

La Quadra de Santes Creus a l’Espluga de Francolí (segles XV-XIX), per Josep M Vallès i Martí

La lactatio Bernardi. A proposit del retaule Major de Santes Creus, per Eduardo Carrero Santamaria

Vidal Garriga, Jordà Vidal i Fuguet Jordà. Tres generacions de la mateixa família al servei del monestir de Santes Creus (1921-2017), per Pilar Vives Corbella

Veredicte del Concurs Fotogràfic de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus 2019 

Veredicte del Concurs Fotogràfic de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus 2020

Albert Talavera Sabater (Sarral, 1888 – Tarragona, 1970) estudià la carrera de dret i féu oposicions a notaries, però la seva dèria fou el cooperativisme agrari. El 1913 fundà a la seva vila nadiua el Sindicat de Vinyaters i de la mà de Josep M. Rendé, Josep Cabeza i Joan Poblet es convertí en un dels puntals de l’obra de divulgació i organització a Catalunya de la pagesia vitivinícola. Fou conseller, tresorer, secretari i gerent, successivament de la Federació Agrícola de la Conca de Barberà. En aquest darrer càrrec va patir el descrèdit personal per la fallida del projecte, llast que arrossegà de per vida. Fundà el 1930 el Sindicat de Pagesos de Catalunya per combatre el trust dels adobs que abusava en els preus de venda dels productes que eren necessaris pels pagesos. Desenvolupà una ingent tasca periodística en diversos setmanaris de Montblanc entre els anys 1914 i 1936. Els seus articles literaris en aquests mateixos mitjans corroboren la seva trajectòria com a home culte i bon comunicador. Fou regidor i alcalde de Montblanc per la Lliga Regionalista, fervent seguidor de Cambó i destacat activista catalanista conservador a la vila ducal. Durant la República combaté ardidament amb la seva ploma la política de la Generalitat republicana.  El 1936 ocupà durant un breu període de temps la comissaria de la Generalitat a Tarragona fins a les eleccions del febrer. Després del conflicte bèl·lic continuà a Tarragona exercint d’advocat, però no féu carrera en el règim franquista pel seu passat catalanista.