Edició commemorativa del cinquantenerai de l’empresa MAI (Mecanismos Auxiliares Industriales) de Valls, i de les seves fusions amb UTA (United Technologies Automotive) i posteriorment amb Lear Corporation. 

La MAI de Valls, actualment Lear Corporation, és una empresa dedicada a la fabricació de components per a la indústria de l’automòbil.

El llibre, inclou moltes fotografies de totes les èpoques de l’empresa.

En aquest llibre no hi trobarem un treball d’història que parli d’economia, de demografia o de sociologia, sinó les vivències explicades per persones de la zona de Sant Magí de la Brufaganya i els seus entorns abans dels anys seixanta del segle XX, i també les vivències d’un munt de gent trobades en els llibres parroquials. Són vides que no han transcendit, que no han perdurat en el temps, però que hem volgut que sí que transcendissin, i que en quedés un record.

En l’obra es reflecteixen les vides de tota aquesta gent anònima, els seus treballs, les seves lluites, els seus patiments, les seves alegries… Perquè totes aquestes vides, amb els seus problemes i les seves dificultats, són les que han anat teixint i constituint els pobles i les ciutats que tenim avui dia.

En definitiva, gràcies a tots ells tenim el país que tenim. La nostra terra és com és, i som el que som, perquè hi ha hagut aquest passat, aquest passat de treball, d’esforç, de lluita. No se’ns ha regalat res, tot ha sigut fruit d’aquest treball i d’aquest esforç que ens ha precedit.

Montserrat Rumbau Serra és llicenciada en Història Antiga i Literatura Catalana. Ha publicat els llibres La Barcelona de fa 200 anys, La Barcelona de principis del segle XIX, Com érem fa 700 anys, Grandeses i misèries de la Catalunya del segle XIV, Sant Cugat abans d’ara, Cercant respostes i L’Abans. Sant Cugat del Vallès. Resum gràfic. 1880-1965. Són, en tots els casos, llibres d’història divulgativa pensats perquè puguin ser llegits per tothom. En el cas de Cercant respostes, es tracta d’un text de temàtica espiritual. Ha col· laborat durant anys en programes radiofònics i en publicacions escrites. Actualment, podeu trobar els seus escrits a la web tribusdelasegarra.cat i a la revista mensual La Segarra.

Relats no només irònics, sinó també amb tocs surrealistes, inversemblants, alguns dels quals fan reflexionar d’un possible futur no gaire llunyà.

Sota l’aparença de parlar de la pandèmia de la covid-19, l’autor tracta algunes de les febleses que solen corcar la condició humana: la mediocritat al poder, l’ambició materialista i pretensiosa, allò que traeix la racionalitat, la brutalització de la vida pública. Satiritza la perversió del llenguatge aprofitada com a artefacte per a la fascinació i foment de la ignorància popular, i també el rèdit que el sistema establert treu d’aquesta ignorància o passivitat.

Desescalades és un conjunt de relats, presidits per la ironia, i sovint protagonitzats per un mateix personatge, Ell, que pot ser el lector mateix, o no.

Catàleg de l'exposició "Un mar de lleis. De Jaume I a Lepant" que proposa un acostament al context històric, polític i comercial de la Mediterrània des del regnat de Jaume I (1213-1276) fins a la batalla de Lepant (1571). 

Aproximació a una època caracteritzada per tensions i conflictes però també pel diàleg i l'intercanvi que propiciaven el comerç i la navegació. Per regular el desenvolupament del comerç van sorgir arreu normes i institucions que l'exposició posa de relleu, molt especialment les sorgides de la tradició jurídica i contractual marítima i comercial catalana, simbolitzades en el Llibre del Consolat de Mar, que va ser vigent a la Mediterrània fins al segle XIX.

La Història galàctica del porró no és una història, ni un tractat ni, amb prou feines, un manual. És un manifest. Aquest llibre parla de les virtuts comunitàries i ecumèniques de beure a gallet (o a galet, segons el dia) amb un instrument fràgil i sofert. Beure amb porró és un acte net, per no dir pur. És promiscu, però sense tocaments ni sense intercanvi de fluids. No és un acte sexual. El porró ha estat i serà una forma cordial, ecològica i econòmica de compartir. 

Per què va desaparèixer el porró de les taules de les cases, de les tavernes i de les cases de menjars? Per què va deixar de ser un objecte d’ús general? Per què es van deixar de fabricar porrons bufats? I, en canvi, tothom, sempre que pot, l’enyora. Per què és tan reivindicat si, amb prou feines, ningú no el fa servir ni a casa ni a la taverna ni al restaurant?

Salvador Garcia-Arbós (Besalú, 1962) va estudiar per ser enginyer agrícola. Per carambola va acabar de periodista i escriptor encasellat en el panem et circenses. Ha escrit d’agricultura, d’economia, de política, municipal i parlamentària, de religió, de cultura jueva, de còmics i de Tintín, de música i d’esports de regional, i d’etnobotànica. Ha fet de crític gastronòmic i d’inspector de guies. Caníbal gastronòmic i gastropredicador, parla de tendències gastronòmiques, de food art, eat art i gastronomia i art en diferents mitjans com ara: Cuina, BonArt, Catalunya Ràdio (Un restaurant Caníbal a Berlín), Gavarres, Mirmanda.

Història galàctica del porró és el número 27 de la col·lecció Envinats, que té el vi com a fil conductor, que vincula el vi amb les arts i la creació. 

Llibre editat amb motiu de l'exposició Cister, Monestirs Reials a la Catalunya Nova.

En aquest llibre, l’autor analitzà el mercat de Santa Coloma de Queralt (instaurat el 1222 pel rei Jaume I) a partir de les transaccions comercials enregistrades en els manuals notarials de 1276 a 1313.

«Coloma es convertí realment en una vila mercantil i el centre comercial de la regió a principis dels anys 1290. Cristians i jueus s’hi establiren. Centenars de persones, identificades com a habitants de Santa Coloma, participaren en el comerç i les finances registrades pel notari de la vila i els seus escrivans. L’any 1293 registraven una mitjana de més de 32 transaccions a la setmana, xifra que gairebé es duplicà […] 20 anys després. Aquest nombre creixent de transaccions incorporava processos financers sofisticats a través de préstecs, vendes a crèdit i inversions, mentre que la participació regular de comerciants forans, que venien teles i animals de treball, atenia a les necessitats dels consumidors rurals locals. A finals de segle, els artesans i comerciants de Santa Coloma crearen els seus propis negocis per atendre el consum local i alguns iniciaren el cultiu de safrà en camps propers a la vila com a producte local destinat tant al comerç nacional com internacional.» (De l’epíleg)

Gregory B. Milton (1966-2021) va ser un historiador estatunidenc especialitzat en l’estudi de les relacions financeres a l’alta edat mitjana a les terres catalanes.

Es va llicenciar en Història l’any 1989 i després ingressà a l’exèrcit dels Estats Units a la base naval de Rota (Cadis). Aquí es va desvetllar el seu interès per l’estudi de la història medieval mediterrània de la península Ibèrica. Es doctorà el 2004.

L’únic llibre monogràfic de Milton, Market Power (2012), analitza el mercat de Santa Coloma de Queralt (instaurat el 1222 pel rei Jaume I) a partir de les transaccions comercials enregistrades en els manuals notarials de 1276 a 1313. Us el presentem ara traduït al català.

Finalista del Premi Joan Estelrich 1977.

Dedicat per l’autor a Santiago Gras i Riera.

Disseny coberta: Fermí Carré.

El vendrellenc Jaume Carner i Romeu és un dels personatges importants de la nostra història contemporània. Polític, industrial i home de lleis, pel seu seny i el seu saber ocupà molts càrrecs representatius i fou designat per presidir la Comissió de diputats encarregada de l’elaboració del projecte d’Estatut Autonòmic de Núria.

Molt jove figurà a les rengleres del catalanisme d’esquerra i atenent el prec del president de la Generalitat Francesc Macià, s’incorporà a la vida política els dies de la Segona República, en una època que el seu despatx d’advocat era un dels primers de Barcelona. Després de ser elegit diputat a Corts exercí el ministeri de Finances del nou règim i les endegà amb tant èxit que se’l coneix com el millor ministre d’Hisenda que hi ha hagut d’ençà dels dies llunyans de la Restauració.

L’àngel del Noucentisme

Vida i obra del pintor Manuel Humbert

Lluís Boada Domènech

Josep Pla considerava Manuel Humbert “un home d’un interès extraordinari”. Dotat d’un talent innat per al dibuix, de ben jove es va anar formant com a pintor a París. Va freqüentar grans figures de les arts i el pensament: Modigliani, íntim amic seu, li va fer dos superbs retrats; Picasso el va dur a regirar quadres de Cézanne al magatzem de Vollard; Miró li va demanar el taller en cartes divertidíssimes; Ors el va comparar amb Leonardo; i Pujols el va definir com el pintor angèlic d’un Noucentisme crític, però benhumorat, i socialment i culturalment molt ambiciós. Són molts els personatges brillants que apareixen en aquestes pàgines, sempre revelant algun aspecte de la vida i, sobretot, de l’obra de qui va ser guanyador del primer Premi Nonell de pintura instaurat per la Generalitat republicana l’any 1934. Lluís Boada ens porta de la mà d’Humbert i per un camí bell i inèdit a penetrar en la història del segle XX.

Lluís Boada Domènech

És doctor en Ciències Econòmiques per la Universitat de París i en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra amb una tesi sobre el pintor Manuel Humbert. Ha estat professor de Planejament Urbà i Regional a la Universitat Federal de Rio de Janeiro i director dels Programes de Medi Ambient de l’Ajuntament de Barcelona. Ha publicat: Una economia poètica (Argos Vergara, 1984), Rio de Janeiro (Destino, 1989), O espaço recriado (Sao Paulo: Nobel, 1991), Medio ambiente y territorio (TF Ediciones, 2007), Manuel Humbert (Fundació Apel·les Fenosa, 2007) i La senectud del capitalismo (ED Libros, 2017).

[© Josep Maria Cortina]

Amb Les dones del lli, Margarida Aritzeta ha fet una exhaustiva investigació sobre l'origen de la seva família, provinent d'una preciosa vall del País Basc.

Les dones del lli som com aquesta estesa de flors blaves que neix cada matinada, totes semblants però cap d'igual, i sempre n'hi ha de noves. Cada hivern apareixen les nenes que vénen a aprendre de filar i se'n van les que ja s'han fet l'aixovar i es casen. S'hi queden les fadrines i les viudes. Anys i anys. Fins que ens morim. I quan ja no hi serem en vindran unes altres i tothom oblidarà els nostres noms.

L'any 1643 va néixer a Errezil, Guipúscoa, Domingo Aritzeta, fill, van dir, de Mariana Aritzeta. No en constava el pare. Però ni Mariana era la seva mare ni el nom del pare era un secret. Les dones del lli ho sabien. Aquestes dones que han teixit el fil de les generacions, però han quedat amagades i en silenci entre les pàgines de la història. Aquesta novel·la en vol recuperar els noms i les veus.

Les dones del lli és un homenatge a les dones i a una de les activitats que més vocabulari ha donat a la nostra llengua: seguim el fil, teixim amistats, emboliquem la troca. Parleu-ne amb la Pilar Vives i us en traurà l'entrellat.

PROMOCIÓ ESPECIAL:

Revista Cultura i Paisatge núm 10 de regal per la compra d'aquest llibre.

Margarida Aritzeta recrea, amb sensibilitat i rigor, la vida del compositor Robert Gerhard, un creador excepcional, i d’una Europa que canvia per sempre. Una novel·la intensa i evocadora sobre l’amor, la música i la necessitat de crear.

La Poldi li va dir: «Estic disposada a divorciar-me si deixes d’esforçar-te per ser un compositor seriós.» Ella era Poldi Feichtegger i ell Robert Gerhard Ottenwaelder, un dels compositors més originals i sòlids del segle XX. La seva història d’amor a la música, en un temps que els artistes experimenten amb els llenguatges, l’abstracció, l’atonalitat i l’electrònica, va estar marcada per la peripècia de les guerres, l’exili i la precarietat. Desig, amistat, dolor, passió, treball i incomprensió. Valls, Viena, Berlín, Barcelona, París, Cambridge, Londres, Boston i Nova York.

Libra i Leo són dues de les últimes obres que va compondre Gerhard i són, també, els seus signes del zodíac: ell i ella.

Margarida Aritzeta Abad

Va néixer a Valls el 1953. És escriptora i ha estat professora de Teoria de la Literatura a la Universitat Rovira i Virgili. Ha obtingut el premi Víctor Català de narrativa, el Sant Joan de novel·la i el Barcanova de literatura infantil i juvenil. Ha publicat nombroses novel·les, entre les quals, El verí (Cossetània, 2002), Perfils de Nora (Proa, 2003), La maleta sarda (2010), El Gorg Negre (2012), El pou dels maquis (Cossetània, 2013), La filla esborrada (Capital Books, 2017), Encara hi ha flors (Capital Books, 2022) i Les dones del lli (Cossetània, 2024).

Pròleg de Josep Roig i Magrinyà, conseller del Departament d’Agricultura Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya.

Un llibre i un autor de referència per conèixer la història dels vins a Catalunya i la realitat vinícola catalana de fa cinquanta anys.

Llibre usat: la coberta té senyals d’un antic doblec, que no desmereix el llibre

EDICIÓ ESPECIAL

Caixa d’estalvis comarcal de Manlleu

Caixa d’estalvis de Manresa

Caixa d’estalvis del Penedès

Caixa d’estalvis provincial de Tarragona