És cert que Catalunya no va existir fins al Tractat de Corbeil de l’any 1258? O que va ser un comtat annexat i subsumit dins el Regne d’Aragó? I que els catalans no van lluitar en la Guerra de Successió per defensar el seu autogovern? Són afirmacions àmpliament difoses en la premsa i en les xarxes socials, que es fonamenten en els plantejaments més extrems d’aquells que es deriven del cànon històric del nacionalisme espanyol.

D’altra banda, des de l’Institut Nova Història (INH) s’afirma que Miguel de Cervantes, Colom, Marco Polo o el Cid van ser catalans o valencians i que el Segle d’Or de les lletres castellanes fou escrit en català, però que una sistemàtica censura bastida per Castella s’hauria encarregat d’esborrar la petjada catalana de la història.

Vicent Baydal, Xevi Camprubí, Stefano M. Cingolani, Guillem Fornés, Cristian Palomo, Cèsar Sànchez, Lluís Ferran Toledano i Alberto Velasco refuten de manera contundent i minuciosa totes aquestes interpretacions pseudohistòriques, basades en tergiversacions i falsedats conscients, creades i difoses, tant des de l’espanyolisme com des de l’Institut Nova Història. Perquè només des del rigor historiogràfic es pot combatre la ignorància i el menyspreu contra Catalunya i contra nosaltres mateixos.

Els autors:

Lluís Ferran Toledano (Barcelona, 1961) és doctor en història per la Universitat Autònoma de Barcelona, on exerceix la docència i és l’investigador principal del grup de recerca «Política, Institucions i Corrupció a l’Època Contemporània».

Cèsar Sànchez (Terrassa, 1972) és llicenciat en història per la Universitat de Barcelona i s’ha especialitzat en antropologia. Es dedica a la divulgació històrica.

Cristian Palomo (Barcelona, 1989) és doctor en història per la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva investigació s’ha centrat en l’estudi de la identitat col·lectiva dels catalans durant les èpoques medieval i moderna, especialment durant la Guerra de Successió (1705-1714). Actualment és tècnic superior d’investigació a la Universitat Jaume I de Castelló.

Guillem Fornés (Barcelona, 1990) és graduat en filologia clàssica (2012) i en filologia hispànica (2016) per la Universitat de Barcelona. La seva investigació s’ha centrat en l’estudi de l’obra de Miguel de Cervantes.

Stefano M. Cingolani (Roma, 1956) és doctor en filologia romànica per la Universitat de Roma La Sapienza. La seva recerca s’ha centrat en l’edat mitjana a Catalunya i s’ha ocupat de l’estudi de les cròniques, de les biografies de reis, sants i cronistes, o de la formació de la identitat catalana medieval. És autor d’una vintena de llibres sobre literatura i història medieval i d’un llibre de poesia.

Xevi Camprubí (Tona, 1965) és doctor en història per la Universitat de Barcelona. La seva recerca se centra en la premsa i la impremta, la comunicació, la circulació de la informació, les xarxes de correu i l’alfabetització en l’època moderna. Actualment és professor associat d’història moderna a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Vicent Baydal (València, 1979) és doctor en història per la Universitat Pompeu Fabra i en l’actualitat imparteix docència a la Universitat Jaume I de Castelló. Ha investigat principalment sobre la fiscalitat pública i les assemblees parlamentàries del Regne de València durant la baixa edat mitjana i sobre fenòmens identitaris al llarg de la història. És coordinador del grup de recerca «FORVAL. Història i Dret Forals Valencians».

Alberto Velasco (Lleida, 1976) és doctor en història de l’art per la Universitat de Lleida. La seva expertesa gira a l’entorn de l’art medieval i de la seva recepció en la societat contemporània a través d’àmbits com el col·leccionisme i l’antiquarisme, la museologia i la gestió del patrimoni. Actualment és professor associat de la Universitat de Lleida.

Contingut:

Introducció

El menyspreu per la història catalana
Vicent Baydal Sala, Cristian Palomo Reina
7-64

La pseudohistòria espanyolista

El nacionalisme espanyol hegemònic i el seu cànon històric de base castellanista
Cristian Palomo Reina
67-86

Catalunya no va existir fins al Tractat de Corbeil del 1258?
Cristian Palomo Reina
87-110

Va ser Catalunya un comtat del regne d’Aragó?
Cristian Palomo Reina
111-152

Catalunya o Espanya? L’Estat dels catalans a l'època dels Àustria
Cristian Palomo Reina
153-173

El cas del monestir de Santa Maria de Sixena: els litigis pels béns artístics i la manipulació històrica
Alberto Velasco
174-198

La pseudohistòria de l’Institut Nova Història

Fal·làcia rere fal·làcia: el cherry picking com a tècnica d’engany
Vicent Baydal Sala
201-229

Dels gots a Jaume I: la paradoxal apropiació dels mites castellanistes
Stefano Maria Cingolani230-244

Joan Colom i Bertran no va descobrir Amèrica
Stefano Maria Cingolani, Guillem Fornés Fernández, Cristian Palomo Reina
245-348

Desmuntant la teoria del Segle d’Or castellà escrit originàriament en català
Guillem Fornés Fernández
349-403

Els límits de la censura i les lleis d’impremta
Xevi Camprubí i Pla
404-424

Una visió de conjunt

Internet i els canals de difusió de la pseudohistòria sobre Catalunya i Espanya
Cèsar Sànchez
427-448

Algunes propostes crítiques per millorar la historiografia catalana
Lluís Ferran Toledano
449-456

Conclusions

De l'espanyolisme a la Nova Història: el mal de la pseudohistòria contra Catalunya
Cristian Palomo Reina, Vicent Baydal Sala
457-460

————————————

El millor llibre que mai s’hagi escrit sobre la calçotada i la seva història.

Un llibre sobre la calçotada des de diverses perspectives

Amb voluntat enciclopèdica i mirada polièdrica i multidisciplinar, aquest llibre pretén transmetre tot allò que avui dia és la calçotada: un àpat concebut per a una trobada familiar o d’una colla d’amics, però que també se serveix per a centenars de comensals; un símbol de la identitat vallenca però també de tot Catalunya; un motor per a la malmesa activitat agrícola de casa nostra i un atractiu turístic; un producte gastronòmic popular que també inspira la cuina d’autor més sofisticada; una mostra de tradició i de modernitat; una menja, un ritual, una festa, una celebració i una experiència, en definitiva, que només tenen sentit si es viuen en companyia.

Fins a dinou autors repassen els elements amb què compta la calçotada (la salsa, el vi, les olors…) i els seus diversos àmbits d’implicació: l’històric, el gastronòmic, l’econòmic, el social i l’artístic.

També hi ha receptes i propostes gastronòmiques entorn del calçot d’alguns dels xefs més destacats del país, com Carme Ruscalleda, Ada Parellada i Ferran Adrià.

El cafè a CATALUNYA

GREMI DEL CAFÈ - TORRADORS DE CATALUNYA

Endinsar-se en el món del cafè és sempre un procés emocionant i si, a més a més, és del cafè a Catalunya és especialment gratificador. Aquest llibre vol ser un recull de més de tres-cents anys de cafè a Catalunya, un intent humil de situar el lector des del moment en què aquest encisador gra es va introduir a terres catalanes fins al dia d'avui. Lluny de voler ser un llibre més, compta amb més de vint testimonis personals que han viscut bàsicament pel i per al cafè tota la seva vida, i que a partir dels seus valuosos records, anècdotes i emocions retrobades han ajudat a reconstruir i recuperar un bocí de la memòria.

“El cafè, un plaer”

El Gremi del Cafè és el clúster que agrupa i dona suport a les empreses torradores de cafè de Catalunya i té com a missió principal vetllar pel sector i promoure el consum de cafè natural, comprat en origen i acabat de torrar. És una institució única en tot l’Estat espanyol.

ÍNDEX

14 El misteri d’un origen 

18 El cafè arriba a terres catalanes

24 Cafès Tupinamba

28 L’edat daurada

34 Dibarcafé

38 Cafès Cornellà

42 L’expansió territorial

52 Bracafé

56 Cafès emblemàtics de la història

66 Cafès Ros

70 L’estraperlo de la postguerra

74 Batalla Cafès

78 Torradores, cafeteres i molins

92 Cafès Gener

96 Café Saula

100 Les tres qualitats en temps de postguerra

104 Cafès Delsams

108 Cafès Pont

112 El cafè i la publicitat

126 Cafès Roma

130 Cafés Bou

134 De camí a la liberalització

138 Cafès Novell

142 El Gremi del Cafè

156 Cafès Vitoria

160 La revolució del cafè

168 Ciano

172 Cafés MamaSame

176 El cafè, l’art i el disseny

184 Coffee Center

188 Quality Blends

192 La generació càpsula

196 La innovació al món del cafè

Amanides, la frescor de la terra és el segon llibre de la sèrie Amb Gust de Mediterrani. Tradició i sofi sticació s’uneixen per oferir-vos des d’amanides bàsiques (d’enciam, tomaca, ceba i olives) fi ns a tot tipus de combinacions amb llegums, pasta, patates, peix, cruixents, assecats i, per què no?, un aire de llima o una galeta de parmesà. Un llibre que convida a la barreja, a l’atreviment i, sobretot, als canvis, perquè, així, cadascú hi pugui posar el seu toc particular.

Autors: 

Mariona Quadrada (Reus 1956) es va llicenciar en fi lologia catalana l’any 1979 per la UB. El 1984 va crear l’escola de cuina Taller de Cuina Mariona Quadrada a Reus i, des de llavors, es dedica a la docència culinària. L’any 1996 va presentar la ponència “El Paisatge de Secà” dins l’àmbit del 2n Congrés Català de la Cuina. Ha publicat més de quaranta llibres de cuina, ha participat en múltiples projectes per a institucions, programes de ràdio, televisió i escriu articles per a diverses publicacions. Amb Cossetània ha publicat Peix, marisc i bacallà, un regal de l’aigua, primer llibre d’aquesta col·lecció. Josep Borrell Garciapons Realitzà estudis d’arquitectura. Estudià disseny i fotografi a a l’escola Eina. Va ampliar la seva formació de tècniques fotogràfi ques a Barcelona i Suïssa. Ha realitzat la il·lustració fotogràfi ca en onze llibres de guies, de literatura, art i gastronomia. Ha publicat fotografi es en portades de revistes d’arquitectura, fotografi a i moda i ha il·lustrat també catàlegs d’art. La seva obra ha estat exposada a Reus, Tarragona, Barcelona i Palma i ha realitzat reportatges fotogràfi cs en 31 països. Amb Cossetània ha publicat Peix, marisc i bacallà, un regal de l’aigua, primer llibre d’aquesta col·lecció.

Josep Borrell Garciapons (Reus) Estudià disseny i fotografia a l’escola EINA a Barcelona i després a Suïssa. Fotògraf de referència internacional, és especialista en fotografia publicitària i artística. Ha participat en exposicions amb Rafael Bartolozzi, Bigas Luna, la Ruta del Cister, etc. Ha publicat fotografies en nombroses revistes i ha il·lustrat una gran quantitat de llibres i catàlegs d’art. 

Francesc Vicent Garcia (1579  1623), conegut com el Rector de Vallfogona, va ser el poeta més rellevant del barroc català

Aquest llibre, publicat en el IV centenari de la seva mort i escrit per Domènec Corbella, pretén apropar la seva figura entre el públic en general. Hi trobareu els episodis biogràfics més destacats de la vida del Rector, una selecció de les seves poesies i, finalment, algunes de les llegendes populars que se li atribueixen, amb els seus característics rodolins. Tot això, acompanyat per unes il·lustracions evocadores i de gran bellesa, obra del pintor Francesc Artigau.

Pròleg de Carles Duarte

Pintura: ànima i pensament aplega un conjunt d’assaigs, escrits d’artista breus i altres articles de proximitat territorial, així com de recerca entorn de la pintura i els seus pensaments, basats en l’experiència com a artista, docent, investigador i teòric de l’autor. És justament pel seu perfil polifacètic de llarga trajectòria artística que aquest llibre complementa i corona la primera antologia editada el 2012 amb el títol Des del cor de la pintura, a la vegada que representa una aportació singular a la teoria de l’art contemporani, en particular per la seva visió dual i contrastada de les dues vessants o maneres de veure i viure la pintura, com a estudiós i analista extern de la pintura i des de la praxi artística experimental de la pintura. En resum, és una mostra del seu compromís investigador i de la voluntat de transmetre el pensament i la manera de percebe l’acte creatiu i la pintura tant des de fora com per dins.

Domènec Corbella i Llobet

(Vallfogona de Riucorb, 1946, resideix a Barcelona des del 1975). És pintor, docent i investigador, catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona, de la qual és membre de l’Institut de Recerca de l’Aigua, així com de l’Institut de Recerca en Art, Disseny i Societat de la Universitat de Porto. Ha publicat diversos llibres d’assaig sobre pintura, com: Entendre Miró (1993), L’esperit de la creació artística (2009), Des del cor de la pintura (2012), L’art de l’aigua (2016), Vallis fecunda (2017) i La pintura com a experiència cognitiva (2022). Ha exposat en setanta ocasions de manera individual, la primera al Palazzo Strozzi de Florència (1971) i les últimes en l’àmbit oriental: China Resources Art Center Museum de Shenzhen, Institute of Graphic Communication Art Museum de Pequ.n (2024), Simple Object Gallery de Taipei, JxJ Books Chambre 81 de Taipei (2023) i Liangzhu Center of Arts de Hangzhou (2017). Així mateix, ha exposat en nombroses exposicions col·lectives nacionals i internacionals, i la seva obra es troba en diferents museus, dels quals destaca el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid.

Valls-Kenya 74

14.000 km al cor de l’Àfrica

Coordinador: Eduard Gonzàlez

L'any 1974, un grup format per set joves van inic

ar una aventura. En poc més de tres mesos van recórrer 14.000 km creuant el continent africà. Volien escalar els cims dels monts Kenya i Kilimanjaro. Una ruta des de Valls fins a Kenya travessant països, deserts, selves, rius i poblats en una època en què els aparells de comunicació eren escassos i rudimentaris. En més d’una ocasió, davant les dificultats, van estar quasi obligats a abandonar el projecte, però el seu coratge i voluntat de continuar endavant els va ajudar a finalitzar una proesa que pocs pensaven que fossin capaços de dur a terme.

Els joves que van formar part d'aquesta aventura van ser: Xavier Azagra, Pere Benaiges, Òscar Cadiach, Josep Capellades, Sebastià Figuerola, Eduard Gonzàlez i Jordi Magrinyà. 

Poemari de l’advocat vallenc Ferran Casas-Mercadé.

Les Edicions de l’ Arc de Berà (Valls, Alt Camp, 1927 – Barcelona, vers 1936)

va ser una editorial creada per Manuel González Alba. Començà les seves activitats amb la publicació d’obres literàries locals, des de l’empresa familiar Impremta Castells de Valls

El 1929 passà a Barcelona i s’especialitzà en literatura política d’orientació esquerrana amb les col·leccions “Biblioteca d’Estudis Socials i Polítics” i “Petita Col·lecció d’Opuscles”.

Va editar el Manifest del Partit Comunista (1930), amb pròleg de Serra i Moret, El comunisme i la qüestió nacional i colonial (1930), recull de texts de Lenin, Stalin i Bukharin amb pròleg de Jordi Arquer, la Crítica del programa de Gotha (1936) de Marx i altres obres de Lenin, Plekhanov, Gor’kij, i de Carrasco i Formiguera i Carner i Ribalta.

Patrocinà i distribuí el setmanari socialista “Front” (1930).

Aquest estudi forma part de les publicacions del Consell Comarcal de l’Alt Camp. Va guanyar el premi d'investigació, 1993.

Des dels seus orígens a Poblet, al segle XIV, fins a les grans col·leccions internacionals de vidre, com la del Corning Museum of Glass de Nova York, el porró ha estat la inspiració de poetes i literats, i d’artistes com Picasso, Miró i Matisse, a causa de la seva bellesa i excepcionalitat. Però és en plena època barroca (segle XVII) quan neix el porró, nodrit de formes elegants i seductores i dissenyat per beure vi a galet. Carlí i liberal, eròtic i educat, sumptuós i popular, amant del vi jove i bandejat pel sommelier, aquesta és la divertida història de l’atuell català més universal.

De Poblet a Nova York, però també de Cabra del Camp a Girona i de Perpinyà a Gandesa, el porró és l'estri de beure a galet preferit dels catalans.

En aquest llibre no hi trobarem un treball d’història que parli d’economia, de demografia o de sociologia, sinó les vivències explicades per persones de la zona de Sant Magí de la Brufaganya i els seus entorns abans dels anys seixanta del segle XX, i també les vivències d’un munt de gent trobades en els llibres parroquials. Són vides que no han transcendit, que no han perdurat en el temps, però que hem volgut que sí que transcendissin, i que en quedés un record.

En l’obra es reflecteixen les vides de tota aquesta gent anònima, els seus treballs, les seves lluites, els seus patiments, les seves alegries… Perquè totes aquestes vides, amb els seus problemes i les seves dificultats, són les que han anat teixint i constituint els pobles i les ciutats que tenim avui dia.

En definitiva, gràcies a tots ells tenim el país que tenim. La nostra terra és com és, i som el que som, perquè hi ha hagut aquest passat, aquest passat de treball, d’esforç, de lluita. No se’ns ha regalat res, tot ha sigut fruit d’aquest treball i d’aquest esforç que ens ha precedit.

Montserrat Rumbau Serra és llicenciada en Història Antiga i Literatura Catalana. Ha publicat els llibres La Barcelona de fa 200 anys, La Barcelona de principis del segle XIX, Com érem fa 700 anys, Grandeses i misèries de la Catalunya del segle XIV, Sant Cugat abans d’ara, Cercant respostes i L’Abans. Sant Cugat del Vallès. Resum gràfic. 1880-1965. Són, en tots els casos, llibres d’història divulgativa pensats perquè puguin ser llegits per tothom. En el cas de Cercant respostes, es tracta d’un text de temàtica espiritual. Ha col· laborat durant anys en programes radiofònics i en publicacions escrites. Actualment, podeu trobar els seus escrits a la web tribusdelasegarra.cat i a la revista mensual La Segarra.

L’àngel del Noucentisme

Vida i obra del pintor Manuel Humbert

Lluís Boada Domènech

Josep Pla considerava Manuel Humbert “un home d’un interès extraordinari”. Dotat d’un talent innat per al dibuix, de ben jove es va anar formant com a pintor a París. Va freqüentar grans figures de les arts i el pensament: Modigliani, íntim amic seu, li va fer dos superbs retrats; Picasso el va dur a regirar quadres de Cézanne al magatzem de Vollard; Miró li va demanar el taller en cartes divertidíssimes; Ors el va comparar amb Leonardo; i Pujols el va definir com el pintor angèlic d’un Noucentisme crític, però benhumorat, i socialment i culturalment molt ambiciós. Són molts els personatges brillants que apareixen en aquestes pàgines, sempre revelant algun aspecte de la vida i, sobretot, de l’obra de qui va ser guanyador del primer Premi Nonell de pintura instaurat per la Generalitat republicana l’any 1934. Lluís Boada ens porta de la mà d’Humbert i per un camí bell i inèdit a penetrar en la història del segle XX.

Lluís Boada Domènech

És doctor en Ciències Econòmiques per la Universitat de París i en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra amb una tesi sobre el pintor Manuel Humbert. Ha estat professor de Planejament Urbà i Regional a la Universitat Federal de Rio de Janeiro i director dels Programes de Medi Ambient de l’Ajuntament de Barcelona. Ha publicat: Una economia poètica (Argos Vergara, 1984), Rio de Janeiro (Destino, 1989), O espaço recriado (Sao Paulo: Nobel, 1991), Medio ambiente y territorio (TF Ediciones, 2007), Manuel Humbert (Fundació Apel·les Fenosa, 2007) i La senectud del capitalismo (ED Libros, 2017).

[© Josep Maria Cortina]