Els anys de l’estraperlo a la Conca de Barberà (1940-1951)

Catàleg de l’exposició Josep Busquets. Escultures, que es va poder veure del 19 de maig al 16 de juliol de 1995 al Museu de Valls.

Autors dels textos: 

Teresa Camps; Jordi París i Fortuny

Des de la seva creació la Biblioteca Museu Víctor Balaguer ha comptat amb un dipòsit important de quadres procedents del Museu del Prado. Inaugurada el 1884 a Vilanova i la Geltrú, en pocs anys comptava ja amb una cinquantena d'obres que complementaven les col·leccions pròpies. Al llarg d'aquests 136 anys la presència de peces del Prado ha estat constant i amb obres realment destacades, com L'Anunciació d'El Greco o el Dos de maig de Sorolla, al costat de pintures de Murillo, Ribera, Juan Bautista Maíno o Goya.

El llibre mostra les peces que actualment estan en dipòsit a la Biblioteca Museu, producte d'aquesta llarga i fecunda col·laboració amb el Museu del Prado, i que el 2019 van formar part d'una exposició amb gran èxit de públic. \nTambé hi ha una edició en castellà a Lectio Ediciones.

A les portes del 15è aniversari de les Jornades de Prevenció de Lesions en el Món Casteller, s’ha fet un gran esforç per aglutinar en aquest llibre, i en forma de resum, el que des de l’any 1994 ha estat un punt de trobada anual de membres de les diferents colles per tal d’intercanviar experiències sobre la prevenció de lesions i l’aplicació de la ciència en el món casteller. En aquestes jornades, celebrades en poblacions d’arreu de Catalunya, s’ha aprofundit, bàsicament, a millorar la preparació física i específica dels castellers, a establir mesures de seguretat, tant per al tronc com per a la pinya i, per descomptat, per a la canalla, i a dur a terme protocols d’atenció mèdica en l’activitat castellera. Un cop llegit el llibre, podreu veure com ha anat evolucionant i adaptant-se la pràctica castellera en els darrers anys: l’ús d’una farmaciola bàsica, la dona en el món casteller, l’alimentació dels castellers, l’evolució del pes i l’alçada de la canalla, els projectes de casc per a acotxadors, enxanetes i dosos, el paper dels mitjans de comunicació, la preparació física o les tècniques de prevenció de lesions per als grallers i tabalers en són un exemple. Darrere de les jornades, juntament amb la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, i sota el nom de Foment de la Ciència i la Salut en el Món Casteller, hi ha un grup de castellers procedents de diversos camps de la ciència (metges, educadors físics, fisioterapeutes, enginyers, entre d’altres). Es tracta d’un grup obert a la participació de qualsevol persona interessada a continuar treballant per fer encara més segurs els castells del segle XXI.

L’església de Sant Bartomeu d’Alió és una de les primeres que trobem documentades al Camp de Tarragona (1154), signe inequívoc de l’existència d’un nucli de població on avui es troba el poble.

Indefectiblement, l’origen medieval dels pobles i ciutats del nostre territori implicava l’existència d’una capella o església, que esdevenia un element essencial en una societat que marxava al ritme que els poders feudal i eclesiàstic marcaven.

En el cas d’Alió hi havia, a més, una especial relació amb l’Arquebisbat de Tarragona, que posseïa la senyoria del poble en la persona d’un dels seus dirigents, primer el paborde i més tard el canonge infermer. La pervivència d’aquest vincle durant més de set segles fa interessant l’estudi de l’esdevenir de l’església en paral·lel al del poble, especialment pel que fa a l’edat mitjana i moderna, en què la relació església poble serà més intensa.