Crònica d'una societat en guerra (1936-1939)
L'any 1994 el Sr. Ramon de Salvador va fer donació a la Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona d'una caixa plena de documents, que havia escrit el seu pare, el periodista Lluís de Salvador i Andrés, alguns dels quals eren pràcticament il·legibles i d'altres estaven molt estripats, però que amagaven una part molt important de la història de Tarragona; són el testimoni d'uns fets que van marcar la vida de molts tarragonins. Salvador es va endur els papers amb ell i la seva família quan va haver d'exiliar-se a França. Al cap de poc temps d'estar-hi instal·lat, esclatà la Segona Guerra Mundial, el país veí va ser ocupat per l'exèrcit nazi i això va empènyer Salvador a amagar els papers enterrant-los en un lloc proper al riu Garona, per por de possibles represàlies. Però una revinguda del riu va inundar els terrenys i l'aigua els va malmetre. Tot i amb les angoixoses vicissituds que va haver de passar a causa d'aquesta documentació, la continuà guardant pensant que un dia aquells papers podrien veure la llum. En aquest llibre es publica una part del que va deixar escrit; és la memòria de la vida d'una ciutat de la rereguarda durant la Guerra Civil espanyola, castigada durament pels bombardejos facciosos. Salvador intentà reflectir com s'organitzà la vida de la ciutat en uns temps que, tot i les difícils circumstàncies, intentava seguir endavant amb una certa normalitat.
Tarragona sota les bombes
Crònica d'una societat en guerra (1936-1939)
Autor: Lluís de Salvador i Andrés
Edita: Cossetània Edicions
Col·lecció: Memòria del Segle XX, 5
ISBN: 978-84-97911-45-0
Pàgines: 208
Format: 13,3 x 21 cm
Preu: 12 €
Enquadernació: En rústica
Data de la primera edició: Setembre 2005
Fitxa tècnica
Referències específiques
Homes i estacions de Valenti Gual i Vilà
Associació Cultural Alt Gaià - Centre d'Estudis de la Conca de Barberà. Montblanc - Santa Coloma de Queralt. 1995
MANUEL GONZÀLEZ I ALBA era molt conegut en els medis nacionalistes catalans dels anys vint i trenta. La seva mort heroica al CADCI, la nit del 6 d'octubre de 1934, truncà una vida de gran activisme en la plenitud dels seus recursos intel·lectuals i socials.
Segona edició d’aquestes converses anotades per Cèsar Martinell i Brunet quan era estudiant d’arquitectura i arquitecte jove, que va tenir l’oportunitat de conèixer Gaudí i la sort que aquest li manifestés que la seva freqüència a visitar-lo seria sempre molt ben rebuda. Les converses que Martinell mantingué amb Gaudí tenen la frescor de la cosa immediata i espontània que caracteritzà la relació d’ells dos. Gaudí li deia que s’entenien perquè tots dos eren del Camp de Tarragona, i ser d’aquestes terres era per a Gaudí una qualitat. Com diu el títol del llibre, parla sobretot de la Sagrada Família i dels diversos aspectes que inclou: els constructius, els decoratius i el desenvolupament del pla de l’obra.
La història, la vida i les famílies d’una casa pairal de Pira, una de les millors de la comarca, feta per Joan Fuguet i Sans un dels grans coneixedors de la Conca de Barberà.
Les cases també amaguen històries: llegiu ...
" Ja havia donat per acabada la monografia sobre la casa pairal de Pira quan, havent transcrit les famoses "cartes", vaig veure que em trobava davant d'una documentació d'allò més interessant i digna d'ésser estudiada, car es tracta d'un conjunt de cartes que s'intercanviaren Celdoni Matheu Tarragó i la seva futura dona, Magdalena Bosch Terés, durant el nuviatge (1800-1811). De les epístoles se'n dedueix que aquesta etapa no va ser pas tranquil·la, ans al contrari, turbulenta fins al punt que la podríem qualificar de drama digne de ser portat a una novel·la. Després d'un inici normal, la relació entre ambdós protagonistes començà a originar problemes: els pares de la Magdalena s'oposaren al matrimoni i tancaren la noia en un convent de monges de clausura; Celdoni, lluny d'abandonar la brega, aconseguí, amb el suport de son pare que era "Familiar de la Santa Inquisició", dur a terme un segrest consentit de Magdalena, i finalment, esposar-la."
L'any 1994 el Sr. Ramon de Salvador va fer donació a la Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona d'una caixa plena de documents, que havia escrit el seu pare, el periodista Lluís de Salvador i Andrés, alguns dels quals eren pràcticament il·legibles i d'altres estaven molt estripats, però que amagaven una part molt important de la història de Tarragona; són el testimoni d'uns fets que van marcar la vida de molts tarragonins. Salvador es va endur els papers amb ell i la seva família quan va haver d'exiliar-se a França. Al cap de poc temps d'estar-hi instal·lat, esclatà la Segona Guerra Mundial, el país veí va ser ocupat per l'exèrcit nazi i això va empènyer Salvador a amagar els papers enterrant-los en un lloc proper al riu Garona, per por de possibles represàlies. Però una revinguda del riu va inundar els terrenys i l'aigua els va malmetre. Tot i amb les angoixoses vicissituds que va haver de passar a causa d'aquesta documentació, la continuà guardant pensant que un dia aquells papers podrien veure la llum. En aquest llibre es publica una part del que va deixar escrit; és la memòria de la vida d'una ciutat de la rereguarda durant la Guerra Civil espanyola, castigada durament pels bombardejos facciosos. Salvador intentà reflectir com s'organitzà la vida de la ciutat en uns temps que, tot i les difícils circumstàncies, intentava seguir endavant amb una certa normalitat.
