La calçotada

Vandellòs fou un dels darrers municipis de Catalunya, amb població semblant o inferior, en disposar d'enllumenat elèctric. Diverses empreses especialitzades en muntatge de centrals elèctriques van oferir-se a l'Ajuntament amb la finalitat de dotar el municipi de l'enllumenat elèctric tan necessari. L'Ajuntament, malgrat la seva bona disposició, en no disposar dels cabals necessaris, no podia assumir la construcció d'una central. Així doncs, tots els projectes quedaven aparcats, puix que les empreses consideraven la inversió poc rendible per costejar elles el projecte. Finalment, els enginyers que van projectar la central La Farga de Pratdip veieren la possibilitat de construir una central hidroelèctrica aprofitant el desguàs de les aigües d'aquesta central. El projecte consistia en construir un embassament per aconseguir el salt d'aigua necessari per subministrar energia elèctrica al municipi. Un dels promotors d'aquesta proposta, l'enginyer tortosí Julián Hierro, aconseguí que Francesc Chavarria, també de Tortosa, invertís en el seu projecte: L'Energia de Vandellòs. Així doncs, l'enllumenat elèctric arribà al municipi l'any 1930. Aquesta empresa tingué dificultats tant pel que fa a les variacions del cabal d'aigua, com a les freqüents avaries en la maquinària. L'any 1945, Francesc Chavarria va vendre L'Energia de Vandellòs a la Sociedad Española de Construcciones Eléctricas.

Aquest és el resultat de la transcripció de les cròniques espluguines publicades, entre el 1903 i el 1923, en els diferents setmanaris de Montblanc. A partir d'aquest cúmul de notícies, es podrà avançar un pas més per comprendre la història de l'Espluga. S'hi descobreixen els ideals de les persones que escrivien als periòdics i s'hi identifi quen persones que amagaven la seva personalitat amb pseudònim. La gent de l'Espluga que escrigué a les capçaleres montblanquines que presenta l'autor era gent amb força “lletra”, d'una catalanitat i un republicanisme en alça que els marcà un determinat perfil. El treball aporta notícies de molts temes de la vila, que permeten reviure les arrels de l'Espluga en els dos decennis analitzats. La recuperació del material escrit i guardat a les hemeroteques que Vallès ha recuperat passa a tenir la categoria de llibre i a ser a l'abast de tothom.