El canvi de nom del Pla de Santa Maria

Joan Barril va néixer a la ciutat de Barcelona l’any 1952, de pare avis i besavis santescreuins. La seva família ha estat sempre molt vinculada a Santes Creus i al seu l’Arxiu Bibliogràfic. Aquest llibre és una visió de la comarca de l’Alt Camp molt íntima i personal.

A pares i mestres

Aquest llibret, més que no un manual en el sentit corrent, és un breviari de consells pràctics al servei de l’infant que ha de créixer en societat i ha d’aprendre a respectar-la i a fer-s’hi respectar. No vol ser una cotilla incòmoda, ni un codi intransigible, sinó una guia de naturalitat.

Com a instrument, ja que una part dels seus destinataris encara no ha assolit el domini complet del vehicle de la lletra escrita, demana el suport d’uns mediadors: pares i mestres. Confiem a aquests un art benigne de transmissió, i ens permetem d’adreçar-nos, de tant en tant, directament a ells, amb algunes observacions de manipulació de l’artefacte.

Aquest cinquè volum conté tres parts diferenciades. La primera tracta de la projecció del fet casteller, entesa com l’expansió d’un fenomen que en l’origen estava limitat a una zona molt concreta de Catalunya. Així, amb el temps els castells s’han escampat per tot el Principat i altres zones catalanoparlants i s’han acabat internacionalitzant, amb colles a Xile, la Xina, Europa… La segona part compendia altres manifestacions de torres humanes d’arreu del món: muixerangues, dances aragonesos, falcons, torres humanes d’Itàlia, govindes de l’Índia, acròbates magrebins… Finalment, el volum també inclou sengles apartats dedicats a les colles universitàries, al periodisme casteller i al significat de la inclusió dels castells en la llista del Patrimoni Immaterial de la Humanitat de la Unesco.

L'Onze de Setembre de 1714 a Barcelona, com mai no s'ha vist fins ara \nLa guerra de Successió va enfrontar els països que, després de la mort de Carles II, acceptaven Felip d'Anjou com a nou rei d'Espanya i els que volien que ho fos l'arxiduc Carles, entre els quals Catalunya, Portugal, Àustria i Gran Bretanya. \nEntre 1702 i 1714 Catalunya defensarà les seves llibertats polítiques tradicionals i una manera d'entendre el govern més oberta i avançada, com corresponia a un país que s'estava modernitzant; i s'oposava a la monarquia absolutista borbònica, que mantenia els privilegis dels nobles i l'església i que frenava el desenvolupament de les forces productives. \nPer raons d'estratègia internacional els diversos països aliats abandonen les armes i des de 1712 Catalunya queda sola en la defensa dels seus drets. La superioritat de l'exèrcit borbònic acaba posant setge a Barcelona i el llibre mostra com, en poc temps, els catalans organitzen un exèrcit extraordinari, que és capaç de defensar heroicament cada pam del territori. \nLes magnífiques il·lustracions de Guillem H. Pongiluppi mostren amb gran detall l'organització i la dotació dels exèrcits, les tàctiques de guerra del moment i el desenvolupament del setge fins a la capitulació final de Barcelona. Eren les tres de la tarda de l'11 de setembre de 1714. \n \nEl primer llibre il·lustrat amb motiu dels 300 anys de l'Onze de Setembre. \n \n