Estructures i dinàmiques locals a la segona meitat del segle XVIII: El cas de Vila-rodona

L'objectiu d'aquest estudi ha estat tractar determinats temes de la història de Vila-rodona de la segona meitat del segle XVIII des d'una visió de microhistòria per contemplar la vida dels vila-rodonins de l'època. Aquest projecte, l'any 2010, va guanyar la XIII Beca Antoni Agustí de la Diputació de Tarragona.\nEs tracta el moviment demogràfic a partir del buidatge dels llibres sagramentals; l'estructura de les administracions polítiques i religioses a les quals pertanyia la vila: el govern municipal, el corregiment, el domini senyorial, el bisbat i la parròquia; l'hospital dels pobres com una herència medieval, i l'eixamplament urbanístic fora muralles degut al creixement de la població.\nLa construcció de la nova església parroquial, en dos períodes separats per tres dècades, marca bona part del període, així com les interrelacions entre el bisbe de Barcelona, com a prelat i com a senyor jurisdiccional de la vila, els rectors i el comú o ajuntament. El poder local, la lluita per aconseguir-lo i les tramoies per manipular- lo conformen una part important d'aquest estudi, que ens aporta una reflexió conceptual de la condició humana.\nL'estudi clou amb una extensa contribució sobre les dinàmiques religioses, econòmiques i patrimonials del Convent de Sant Llorenç dels religiosos servites.