Filtrar per
Filtres actius
Nadala de la Impremta Castells redactada per l'historiador vallenc Joan Ventura i Solé, l'any 1985.
Nadala de la Impremta Castells redactada per l'historiador vallenc Joan Ventura i Solé, l'any 1981.
Nadala de la Impremta Castells redactada per l'historiador vallenc Joan Ventura i Solé, dedicada a la Mare de Déu de la Candela de Valls, l'any 1980.
LLibre / catàleg d’obres de la Pinacoteca Romà Comamala del Museu de Vilabella a càrrec dels historiadors de l’art Sofia Mata de la Cruz i Jordi París i Fortuny.
L’historiador Jordi París Fortuny, director també del Museu de Valls, és director del museu de Vilabella des de l’any 2003. París considera que la Pinacoteca de Vilabella és tot un referent a l’Alt Camp i un complement de la Ruta del Cister. “Més que una pinacoteca de gran valor, és una col·lecció singular, única a les nostres comarques, amb peces excel·lents”. París també recorda Comamala: “Va ser capaç d’unir a la perfecció les seves dues passions: la vida religiosa i l’art, i en va deixar constància amb aquesta col·lecció de pintura religiosa elaborada des del vessant de l’art”.
Si voleu conèixer els àmbits, les sales i el contingut de la Pinacoteca de Vilabella, llegiu l’article publicat a Cultura i Paisatge núm. 14: La Pinacoteca de Vilabella, d’Eva Salvat
Amb aquest llibre, Francesc Català Roca (Valls 1922 - Barcelona 1998) va voler retre el seu personal homenatge a la seva ciutat de naixença, on va viure els primers nou anys. Havent il·lustrat més d’una cinquantena de llibres, l’autor confessà que aquesta és l’obra que va triar més anys a elaborar, ja que des de petit, quan el coneixien pel “Xiquet de cal retratista”, observava imatges que ha volgut reflectir a Valls, capital de l’Alt Camp.
Aquest llibre exposa més de cent dibuixos de l'artista vallenc Lluís Cebrián acompanyats de la prosa precisa de Pere Altès. És el primer llibre de la col·lecció Per conèixer Valls de l'IEV.
Índex
I - L'Orgue
Característiques d'un orgue
L'orgue català
II - Orgues en singular
Tarragona (catedral), Tortosa, l'Aleixar, Bràfim, Cambrils, Montblanc, Montbrió del Camp, el Pla de Santa Maria, la Pobla de Mafumet, Reus, Santa Bàrbara, la Selva del Camp, la Sénia, Tarragona (capella de la Mare de Déu del Claustre de la catedral), Torredembarra, Torroja del Priorat, Ulldemolins, Vallmoll, el Vendrell, Aiguamúrcia i Vimbodí-Poblet
III - Orgues en plural
Alt Camp, Baix Camp, Baix Ebre, Baix Penedès, Conca de Barberà, Montsià, Priorat, Ribera d'Ebre, Tarragonès i Terra Alta
Mapa organístic
IV - Orgue i artistes tarragonins del segle XX
El monestir cistercenc de Santa Maria de Vallbona s’originà en una comunitat d’anacoretes, promoguda i dirigida per sant Ramon, que el 1171 s’integrà al Cister. Com a conseqüència del favor dels benefactors, des del final del segle xii es començà a bastir el cenobi, on destaquen les espectaculars obres dutes a terme principalment en el segle xiv, entre les quals el cimbori-campanar, l’ala septentrional del claustre i la portalada de la sala capitular. L’obra té dues parts, la primera resumeix el procés històric del monestir, des dels seus orígens fins a l’actualitat, sense descurar l’evolució de la comunitat de religioses que l’habiten, i la segona està dedicada al recorregut turístic del monestir, tot destacant els seus principals elements artístics.
En aquest llibre es repassen a la primera part les fites més importants del llarg procés històric del monestir, des de la comuniat eremítica fins a l'actualitat. La segona part està dedicada a exposar la vida de les religioses i, finalment, a la darrera part s'analitzen els diversos elements arquitectònics i artístics del conjunt monacal de Santa Maria de Vallbona, que s'originà en una comunitat d'anacoretes, promoguda i dirigida per sant Ramon, i que el 1171 s'integrà al Cister.
Josep Maria Sans Travé. Llicenciat en història medieval i doctor en filosofia i lletres. Ha estat professor de les universitats de Barcelona i de la Internacional de Catalunya, cap del Servei d'Arxius i director general del Patrimoni Cultural; actualment és el director de l'Arxiu Nacional de Catalunya. Ha dirigit l'edició dels Dietaris de la Generalitat de Catalunya i ha publicat diversos treballs i llibres sobre els ordes militars i el monestir de Santa Maria de Vallbona.
L'església de Santa Maria del Pla, avui de Sant Ramon, (El Pla de Santa Maria, Alt Camp) és una construcció emblemàtica, amb un context artístic molt valuós i a la vegada desdibuixat per la personalitat històrica i els valors artístics de l'església abacial de Santes Creus o la catedral de Tarragona. L'edifici no encaixa en esquemes d'una valoració rígida i exigent que no ha sabut judicar la importància de les esglésies construïdes en aquest moment tan conflictiu com és el pas del segle XII al segle XIII. Diversos autors li han dedicat atenció, encara que d'una manera molt breu.
En l'obra que presentem hem tractat de compilar tota la informació, tant gràfica com documental, aflorada gràcies a l'esforç i a l'entusiasme dels nostres predecessors en el seu estudi. Hem intentat sistematitzar-la i analitzar-la valent-nos dels coneixements actuals. Considereu-la com un homenatge a tots aquells que han contribuït a la conservació, al coneixement i a la difusió del monument.
Amb pròleg d'Agustí Altisent.
El llibre és un estudi acurat de l'evolució de la societat de Picamoixons a partir de l'arxiu de l'església de Sant Salvador que conserva el seu fons gairebé íntegre del segle XVIII ençà.
Joan Barril va néixer a la ciutat de Barcelona l’any 1952, de pare avis i besavis santescreuins. La seva família ha estat sempre molt vinculada a Santes Creus i al seu l’Arxiu Bibliogràfic. Aquest llibre és una visió de la comarca de l’Alt Camp molt íntima i personal.
MANUEL GONZÀLEZ I ALBA era molt conegut en els medis nacionalistes catalans dels anys vint i trenta. La seva mort heroica al CADCI, la nit del 6 d'octubre de 1934, truncà una vida de gran activisme en la plenitud dels seus recursos intel·lectuals i socials.
El treball té dues parts ben delimitades: la primera correspon estrictament al camp de la literatura: és l'anàlisi del manuscrit, la localització elemental dels autors de les poesies que s'hi copien i el seu inseriment en un context més general que és la literatura catalana del s. XVIII.
La segona part pertany al camp de la cultura en general i emmarca i ajuda a interpretar la primera. És l'estudi de l'ambient que mogué Jaume Cesat, els contactes que tingué amb persones més o menys importants del món cultural català de finals del s. XVIII i principis del XIX.
"Carrasclet -Veciana" és una obra fonamentalment desmitificadora. Analitza, a través d'aquests dos personatges i del xoc que els enfrontà a Valls el 5-12-1719, l'oposició entre la Catalunya rural antiborbònica i l'Espanya borbònica. Analitza el desenvolupament de la guerrilla posterior a l'11 de setembre i els seus condicionaments a partir de la intervenció de la Quàdruple Aliança. Valls és el centre d'uns fets anecdòtics que tingueren causes i repercussions a tot Catalunya.
