Novetats

ÍNDEX

FRANCESCA ESPAÑOL BERTRAN, JOAN VALERO MOLINA: Prefaci. ... 7

MARIA BONET DONATO: Nos Pere. Llenguatge i projecció política d'un rei modern ... 11

GERARD PUIG GAVARRÓ: La biblioteca del rei Pere el Cerimoniós al monestir de POBLET: dipòsit de memòria escrita i culminació de les celebracions d'una dinastia. ... 27

JAUME FELIP SÁNCHEZ: La cort reial itinerant de Montblanc. ... 51

FRANCESCA ESPAÑOL BERTRAN: El monestir de Poblet, aixopluc funerari. Els sepulcres reials i el fast de les exèquies ... 71

JOAN VALERO MOLINA: El divers i valuós llegat de Martí l'Humà a Poblet. ... 97

BIBLIOGRAFIA ...137

Del PREFACI

FRANCESCA ESPANOL BERTRAN

JOAN VALERO MOLINA

La fundació del monestir de Poblet, l'any 1150, per part del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV suposà per als membres de la dinastia un canvi de rumb en matèria funerària. A partir d'aquell moment, el cenobi esdevingué el lloc d'enterrament preferent per a una part molt significativa dels monarques de la casa d'Aragó que el succeïren, així com també dels Trastàmara. El fill de Ramon Berenguer, Alfons el Cast, desestimà Ripoll, on s'havia enterrat el pare, i fou el primer a elegir el Monestir cistercenc com a lloc de sepultura. El seu successor, Pere el Catòlic, va ser enterrat a Sixena, però el fill d'aquest, Jaume el Conqueridor, tornà a optar per Poblet.

Després d'un parèntesi en el qual Jaume II pretengué erigir un panteó reial a Santes Creus, amb la seva pròpia tomba i la del seu pare, Pere el Gran (entremig, Alfons el Franc, germà de Jaume I, es feia enterrar al convent de Sant Francesc de Barcelona, i més endavant Alfons el Benigne, fill de Jaume II, als framenors de Lleida), el vincle amb Poblet s'afermà definitivament amb Pere el Cerimoniós, quan aquest va convertir l'església cistercenca en la seu del panteó dinàstic. Aquest, però, no va ser un gest aïllat, tal com demostra la decisió d'instal·lar a Poblet la biblioteca que havia atresorat. El rei Pere havia tramès exemplars de les Cròniques dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona als monestirs de Santa Maria de Ripoll, de Sant Victorià (a Osca), i a la catedral de València, per preservar la memòria de les gestes protagonitzades pels que hi estaven inhumats. 

En aquest sentit, la vinculació de la seva biblioteca a Poblet compartia aquest mateix esperit. Per la seva banda, Joan I es mostrà més procliu al monestir de Montserrat, on, en el testament signat quan encara era infant reial, havia disposat que l'enterressin, encara que mantenia els lligams amb l'abadia cistercenca pel fet de destinar-hi el cor i les entranyes. Aquesta voluntat no es va arribar a complir, perquè, més endavant, Martí l'Humà aconseguí del papa Benet XIII la llicència perquè el seu germà fos enterrat a Poblet, tal com havia disposat el seu pare. Martí l'Humà, que també disposà que l'enterressin al monestir, incorporà un nou element a aquest escenari: el Palau Reial, un edifici que, tot i haver restat inacabat, constitueix un testimoni molt eloqüent de la seva profunda espiritualitat.

El canvi dinàstic no suposà un trencament de la relació amb Poblet. Ferran I també disposà la seva sepultura en el panteó populetà, i finançà algunes obres al monestir. El seu fill Alfons el Magnànim, malgrat la distància, expressava en el seu testament, escrit a Nàpols, la seva voluntat de ser enterrat a Poblet, durant el seu regnat també es realitzaren certes obres impulsades per la monarquia, encara que no s'han pogut definir exactament. En una línia idèntica a la dels seus predecessors s'havia pronunciat Joan II en la seva darrera voluntat, tot i que fou Ferran II qui finalment s'encarregà de sufragar i enllestir el sepulcre del seu progenitor al panteó.

La relació continuada de la monarquia amb el monestir de Poblet ha constituït el tema central del III Curs de Cultura Medieval de Montblanc (23-25 d'agost de 2024), organitzat per l'associació Amics de l'Art Romànic, societat filial de l'Institut d'Estudis Catalans. En el present volum es recullen cinc estudis en què es desenvolupen algunes de les ponències presentades al curs. 

Jaume Felip efectua un ampli recorregut històric, des d'Alfons I el Trobador fins a Ferran II, en el qual es detallen les estances dels monarques a Montblanc. Els tres treballs següents se centren en diversos aspectes de la cabdal relació de Pere el Cerimoniós amb Poblet. Maria Bonet, basant-se majorment en la Crònica, se centra en la comunicació del pensament polític del rei, i posa en relleu la modernitat en diferents àmbits de la seva acció de govern. Gerard Puig posa el focus en la institució de la biblioteca reial al monestir, una iniciativa que, juntament amb l'establiment del panteó reial, apunta cap a l'exaltació de la memòria dels avantpassats i del seu llinatge. Francesca Español desenvolupa la qüestió del panteó, des de la perspectiva de la seva forma i significació, i dels particulars fastos funeraris que s'hi associaren. Finalment, tanca el volum un estudi de Joan Valero dedicat a la relació de Martí l'Humà amb Poblet, materialitzada fonamentalment en la voluntat de construir-hi el sepulcre, en l'encàrrec d'un breviari i en la construcció d'unes estances reials al claustre.

La riquesa d'aquest volum rau en la seva mirada transversal i interdisciplinària. Els diferents capítols permeten endinsar-nos en la història política i cronística de la Corona d'Aragó, així com també en la història de l'art (mitjançant l'anàlisi de l'arquitectura palatina i dels monuments funeraris), la història de la cultura escrita (amb l'estudi de la formació de les primeres biblioteques règies) i la litúrgia de la mort en la tardor de l'Edat Mitjana.

Finalista del Premi Joan Estelrich 1977.

Dedicat per l’autor a Santiago Gras i Riera.

Disseny coberta: Fermí Carré.

El vendrellenc Jaume Carner i Romeu és un dels personatges importants de la nostra història contemporània. Polític, industrial i home de lleis, pel seu seny i el seu saber ocupà molts càrrecs representatius i fou designat per presidir la Comissió de diputats encarregada de l’elaboració del projecte d’Estatut Autonòmic de Núria.

Molt jove figurà a les rengleres del catalanisme d’esquerra i atenent el prec del president de la Generalitat Francesc Macià, s’incorporà a la vida política els dies de la Segona República, en una època que el seu despatx d’advocat era un dels primers de Barcelona. Després de ser elegit diputat a Corts exercí el ministeri de Finances del nou règim i les endegà amb tant èxit que se’l coneix com el millor ministre d’Hisenda que hi ha hagut d’ençà dels dies llunyans de la Restauració.

Poemari de l’advocat vallenc Ferran Casas-Mercadé.

Les Edicions de l’ Arc de Berà (Valls, Alt Camp, 1927 – Barcelona, vers 1936)

va ser una editorial creada per Manuel González Alba. Començà les seves activitats amb la publicació d’obres literàries locals, des de l’empresa familiar Impremta Castells de Valls

El 1929 passà a Barcelona i s’especialitzà en literatura política d’orientació esquerrana amb les col·leccions “Biblioteca d’Estudis Socials i Polítics” i “Petita Col·lecció d’Opuscles”.

Va editar el Manifest del Partit Comunista (1930), amb pròleg de Serra i Moret, El comunisme i la qüestió nacional i colonial (1930), recull de texts de Lenin, Stalin i Bukharin amb pròleg de Jordi Arquer, la Crítica del programa de Gotha (1936) de Marx i altres obres de Lenin, Plekhanov, Gor’kij, i de Carrasco i Formiguera i Carner i Ribalta.

Patrocinà i distribuí el setmanari socialista “Front” (1930).

Aquest estudi forma part de les publicacions del Consell Comarcal de l’Alt Camp. Va guanyar el premi d'investigació, 1993.

Guia inventari de 40 indrets del terma de Figuerola del Camp (Alt Camp) i Prenafeta (Conca de Barberà) amb fotografies, descripció, breu síntesi històrica i bibliografia de cada lloc.

Catàleg de l'exposició "Un mar de lleis. De Jaume I a Lepant" que proposa un acostament al context històric, polític i comercial de la Mediterrània des del regnat de Jaume I (1213-1276) fins a la batalla de Lepant (1571). 

Aproximació a una època caracteritzada per tensions i conflictes però també pel diàleg i l'intercanvi que propiciaven el comerç i la navegació. Per regular el desenvolupament del comerç van sorgir arreu normes i institucions que l'exposició posa de relleu, molt especialment les sorgides de la tradició jurídica i contractual marítima i comercial catalana, simbolitzades en el Llibre del Consolat de Mar, que va ser vigent a la Mediterrània fins al segle XIX.

Catàleg de l’exposició del mateix nom acollida a la Capella de Santa Àgata entre l’abril i el juny de 2011, organitzada per l’IEMed i l’Abadia de Montserrat, una mostra dels viatges del pare Bonaventura Ubach al Pròxim Orient i de la fascinació i la redescoberta d’aquesta regió al tombant dels segles XIX i XX. 

Al Pròxim Orient apareixen per primera vegada l’agricultura, la ramaderia, l’escriptura, les ciutats, els primers estats, l’activitat comercial a gran escala i les reli gions monoteistes. Aquest bressol de la civilització enlluerna la societat occid ental de finals del segle XIX, captivada per tot el que significava l’Orient. 

És en aquest context que el pare Bonaventura Ubach, format en la regla de Sant Benet a Montserrat, va iniciar els seus viatges a l’Orient bíblic amb dos grans reptes: el coneixement d’aquest territori com a punt de partida per a la traducció i l’edició de la Bíblia de Montserrat (el volum inicial es va publicar el 1926) i la creació del Museu Bíblic de l’Abadia, el primer museu dedicat al Pròxim Orient, inaugurat el 1911.

Portada: Original de Perejaume per Candela 2001

Llibre commemoratiu de les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela de la ciutat de Valls. Inclou salutacions d’autoritats polítiques i eclesiàstiques; l’apartat LES FESTES DECENNALS QUE HE VISCUT amb articles de persones vinculades a Valls; l’apartat VISIÓ LITERÀRIA DE LES DECENNALS, amb fragments de testos relatius a les Festes Decennals des de Jacint Verdaguer a Cèsar Martinell, entre altres. El llibre inclou nombrosa publicitat comercial i el Programa d’actes de les Decennals de 2001; les comissions, la relació de voluntaris i de col·laboradors.

Introducció de Xavier Domingo

Pròleg de Manuel Llano Gorostiza

Un llibre de referència per conèixer la història dels vins escumosos a Catalunya i la realitat vinícola catalana de fa cinquanta anys.

Llibre usat: la coberta té senyals d’ús que no desmereix el llibre

EDICIÓ ESPECIAL

Caixa d’estalvis provincial de Tarragona

Pròleg de Josep Roig i Magrinyà, conseller del Departament d’Agricultura Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya.

Un llibre i un autor de referència per conèixer la història dels vins a Catalunya i la realitat vinícola catalana de fa cinquanta anys.

Llibre usat: la coberta té senyals d’un antic doblec, que no desmereix el llibre

EDICIÓ ESPECIAL

Caixa d’estalvis comarcal de Manlleu

Caixa d’estalvis de Manresa

Caixa d’estalvis del Penedès

Caixa d’estalvis provincial de Tarragona

Edició commemorativa del cinquantenerai de l’empresa MAI (Mecanismos Auxiliares Industriales) de Valls, i de les seves fusions amb UTA (United Technologies Automotive) i posteriorment amb Lear Corporation. 

La MAI de Valls, actualment Lear Corporation, és una empresa dedicada a la fabricació de components per a la indústria de l’automòbil.

El llibre, inclou moltes fotografies de totes les èpoques de l’empresa.

Pròleg de Antonio Fraguas “Forges”

Xavier Graset, presentador de TV3, i Andreu Faro, humorista gràfic, fan en aquest llibre un repàs als darrers esdeveniments del món (de 2003)

Xavier Graset hi posa el text i Andreu Faro els dibuixos. Entre ambdós analitzen amb un equilibri divertit i, a la vegada, profund els principals temes que ens han fet anar de corcoll darrerament: començant per l’enfonsament del Prestige i seguint per tota una sèrie de qüestions com el transvasament de l’Ebre, Operación Triunfo, la inseguretat ciutadana, la crisi bèl·lica, fins a arribar, entre altres, al Barça

Llibre de bibliòfil.

Edició commemorativa del centenari del naixement d’Indaleci Castell i Oller (Valls, 28 de març de 1864 -Valls, 4 de setembre de 1930) Arxiver, bibliotecari, cronista, periodista, professor i polític català, fou alcalde de Valls entre els anys 1906 i 1909 i secretari general de la Cambra de Comerç de Valls.

Amic íntim de Cèsar Martinell, en record i homenatge li dedicà aquesta biografia que inclou un recull de poesies i una extensa bibliografia dels articles del personatge i un apèndix amb cartes i un recull d’articles destacats.

Segle XIV. Una revolta sacseja l'illa de Sicília. La ciutat de Messina és assetjada per les tropes catalanes, que defensen la causa del rei Frederic, eliminant els darrers nuclis de resistència dels partidaris de la casa d'Anjou. En entrar a la ciutat, prenen com a esclaus membres de la pròspera comunitat grega com a represàlia. Després d'una dura travessia per mar, un esclau grec provinent de Messina arriba a Barcelona, on és comprat pel mestre escultor Jaume Cascalls. 

Aquest és l'inici d'un procés de creixement personal i artístic que el durà a participar en les obres més importants que es construeixen a Catalunya, com la Seu de Lleida, el Monestir de Poblet, la Catedral de Tarragona i el Consell de Cent, la Catedral i l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona. Els seus ulls descobriran un país en guerra amb Castella i assolat per la pesta. Serà testimoni de la persecució dels jueus, les lluites dels nobles pel control del territori, el naixement de la Generalitat i el canvi de dinastia reial. 

L'obra que marcarà la vida de l'esclau serà la construcció d'un panteó reial al Monestir de Poblet, encarregat per Pere III, amant del protocol i de les cerimònies, com a símbol del seu poder.

En la nit de Nadal de 1533, un grup d’homes armats assalta el monestir de Poblet amb la intenció de restituir l’abat deposat Pere Queixal i fer-se amb el control de les seves possessions. Però la resistència de la comunitat desferma un conflicte que va més enllà de la violència: antigues rivalitats, greuges i ambicions enfronten dos bàndols irreconciliables. En un monestir dividit, on cada veu defensa la seva veritat, el desenllaç dependrà del mateix Queixal, atrapat entre la fidelitat als seus partidaris i la consciència del seu llegat. Tot plegat en una Europa en transformació, marcada pel poder de Carles V i l’ombra de la Reforma.

Des del nostres temps, una conservadora de museu especialista en l'art de Damià Forment, creuarà la seva vida amb els sucessos del passat de manera sorprenent.

Document de col·lecció, rar i esgotat, publicat el 1956, que reprodueix el text de l’article premiat al 1r Concurs de Reportatges de la revista Destino de 1951. El mateix text, fou publica novament pels autors Josep Piñas Mercadé i Josep Pons Pena a la revista Cultura de Valls el març de 1956. 

El llibret inclou una fotografia artística, un bodegó o natura morta, de la calçotada: un marc situat sobre un ametller acull un manat de calçots, un morter, un setrill i un porró de vi. Ignorem, de moment, l’autor de la fotografia.

Autors: 

Josep Piñas i Mercadé (en preparació)

Josep Pons i Pena (en preparació)

Document de col·lecció, rar i esgotat, publicat el 1925, on es detalla el projecte dels Amics de l’art i la història de Valls de constituir la Comarca de Valls, que aproximadament correspon a l’actual comarca de l’Alt Camp, molt abans de la divisió comarcal de Catalunya, que administrativament va ser efectiva per primer cop el 1936, a partir d’una proposta de comarcalització de Catalunya feta per Pau Vila l'any 1931.

El llibret inclou un mapa del projecte de la Comarca de Valls, a les pàgines centrals, i la carta que Cèsar Martinell adreçada als Amics de l’art i la història de Valls. També inclou un Informe del Centre Excursionista de Catalunya signat pel seu president, Joan Ruiz i Porta, recolzant el projecte de la Comarca de Valls i una breu descripció dels municipis que integren la Comarca de Valls.

Autor:

Cèsar Martinell i Brunet. (Valls, Alt Camp, 1888 — Barcelona, 1973) Arquitecte i historiador de l’art.

Format a Barcelona (1916), el seu projecte de fi de carrera fou un Ministeri d’Instrucció Pública i Belles Arts. Entre 1918 i 1925, projectà i construí més de quaranta cooperatives vinícoles i edificacions agràries (Gandesa, el Pinell de Brai, Falset, Cabra, Montblanc, Rocafort de Queralt, Cornudella, Barberà, Nulles, Vila-rodona, Igualada, Sant Cugat, Moja, la farinera de Cervera, etc.) en les quals emprà els pràctics i econòmics arcs equilibrats d’obra vista, seguint els consells del seu mestre, Antoni Gaudí. Al celler de Pinell de Brai, a Alcover i a Verdú comptà amb la col·laboració de Xavier Nogués en els plafons ceràmics. 

Restaurà la seu d’Urgell, Poblet, la Seu Vella de Lleida, el retaule de Santa Maria d’Igualada, el de l’església parroquial d’Arenys i el de Sant Pere de Reus, després de les destruccions del 1936. 

Per compte d’Amics de l’Art Vell restaurà les esglésies de Coll de Nargó, Castellfollit de Riubregós, Sant Joan de Caselles i Santa Coloma d’Andorra, on també projectà l'anomenada Casa dels Russos (1916), encàrrec de l'industrial nord-americà Frederick Fiske Warren, centre de l’experiment utòpic georgista.

Bastí, a Barcelona, la casa Saleras, al carrer de París (1928), la fàbrica Pedemonte, al carrer de Los Castillejos (1928), i la casa Solà, al carrer d’Aragó (1929). 

Fou professor i secretari de l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona, fundador d’Amics de l’Art Vell (1929), degà del Col·legi d’Arquitectes (1932-35) i fundador del Centre d’Estudis Gaudinistes (1952). Col·laborà a Barcelona Atracción, Revista de Catalunya, Àlbum Meravella, La Vanguardia i Destino i a l’obra col·lectiva L’Art Català (1955-58). 

De la seva copiosa i erudita producció escrita, sobresurten Estudio iconográfico mariano de Valls (1911), i els estudis sobre el barroc català (Arquitectura i escultura barroques a Catalunya en tres volums, 1959-64), del qual fou un dels primers revaloradors, les monografies sobre els Bonifaç (El escultor Bonifás y Masó (1730-1781), 1948), la seu nova de Lleida (1923), el monestir de Poblet (1927), el de Santes Creus (1929), Santa Maria d’Igualada (1944) i el santuari de la Gleva (1948). És també important Gaudí, su vida, su teoría, su obra (1967). Les cooperatives del Camp de Tarragona, fou publicada el 1975.

La Història galàctica del porró no és una història, ni un tractat ni, amb prou feines, un manual. És un manifest. Aquest llibre parla de les virtuts comunitàries i ecumèniques de beure a gallet (o a galet, segons el dia) amb un instrument fràgil i sofert. Beure amb porró és un acte net, per no dir pur. És promiscu, però sense tocaments ni sense intercanvi de fluids. No és un acte sexual. El porró ha estat i serà una forma cordial, ecològica i econòmica de compartir. 

Per què va desaparèixer el porró de les taules de les cases, de les tavernes i de les cases de menjars? Per què va deixar de ser un objecte d’ús general? Per què es van deixar de fabricar porrons bufats? I, en canvi, tothom, sempre que pot, l’enyora. Per què és tan reivindicat si, amb prou feines, ningú no el fa servir ni a casa ni a la taverna ni al restaurant?

Salvador Garcia-Arbós (Besalú, 1962) va estudiar per ser enginyer agrícola. Per carambola va acabar de periodista i escriptor encasellat en el panem et circenses. Ha escrit d’agricultura, d’economia, de política, municipal i parlamentària, de religió, de cultura jueva, de còmics i de Tintín, de música i d’esports de regional, i d’etnobotànica. Ha fet de crític gastronòmic i d’inspector de guies. Caníbal gastronòmic i gastropredicador, parla de tendències gastronòmiques, de food art, eat art i gastronomia i art en diferents mitjans com ara: Cuina, BonArt, Catalunya Ràdio (Un restaurant Caníbal a Berlín), Gavarres, Mirmanda.

Història galàctica del porró és el número 27 de la col·lecció Envinats, que té el vi com a fil conductor, que vincula el vi amb les arts i la creació.