Del Clot del Lluquet ençà

El porró Firagost 2022, de la Cambra de Comerç de Valls, és una peça artística de vidre bufat, realitzada pel mestre vidrier Rafa Abdón al Forn del Vidre de Vimbodí i Poblet. És un disseny de vidre transparent amb aplicació de filigranes de colors vermells i ataronjats; el broc és obert amb un cordó de vidre verd fosc que li dóna elegància i seguretat en agafar-lo i enlairar-lo fins i tot si està mullat. És un porró contemporani de gran bellesa artística: una peça d'art exclusiva.

Rafa Abdón, un dels més prestigiosos mestres vidriers d'Europa, s'ha inspirat en els colors de les fruites d'estiu per fer aquest porró amb filigranes de colors. Fruites dolces i àcides, que conformen un cordó verd al broc del porró com un arrelament a la planta que les ha vist néixer. Un homenatge a l'equilibri de la natura que ens obsequia amb aquesta meravella de colors frescos i estiuencs. Beure vi a galet amb aquest porró ha de ser un plaer estètic i aromàtic.

Edició limitada de 23 exemplars, dels quals tres estan destinats als premis Ambaixador@ del porró 2022, Porronaire d'Honor 2022 i Restaurant porronaire d'Honor 2022.

Tots els porrons estan signats per Rafa Abdón i identificats com a porró 2022. S'ha dissenyat una capsa de cartó exclusiva pel transport segur d'aquesta peça de vidre artístic.

En els darrers trenta anys els castells han passat de ser un costum local practicat per gent “de celler” a ser considerats un símbol central de l’imaginari col·lectiu tarragoní. A un nivell més general, l’àrea d’influència de l’activitat castellera s’ha estès del seu àmbit inicial, Camp de Tarragona-Penedès, al conjunt de Catalunya. El llibre analitza i tracta d’explicar aquesta transformació, a través del testimoni de diverses generacions de castellers i d’un gran nombre de documents gràfics dels quatre períodes en què s’estructura aquest procés. Cal destacar el caràcter inèdit d’una significativa part de les fotografies que il·lustren el llibre.

El 4 de juliol de 1976, a diferents poblacions de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears i la Catalunya Nord, va començar la Marxa de la Llibertat. Al Principat, cinc columnes de manifestants tenien per objectiu arribar a Poblet el 12 de setembre. Es tractava de la primera mobilització general de la societat civil dels territoris de parla catalana després del franquisme i el fet més significatiu de la transició democràtica fora de Barcelona i les grans ciutats.\nEn un moment polític convuls, els diferents governs espanyols van prohibir la Marxa i van reprimir durament els participants amb violència, multes i detencions –com s'ha pogut contrastar en els arxius i documents policials als quals ara, quaranta anys després, s'ha pogut accedir no sense problemes i restriccions–, però el moviment popular va donar prova de la seva força.«A les justes reivindicacions dels catalans la Marxa afegia els principis de l'acció no violenta [...] i la féu derivar cap a una ben encertada posició de desobediència civil.» [Arcadi Oliveres, al pròleg] «Aleshores dèiem que la Marxa havia estat l'espurna d'una esperança. Ara podem afirmar que aquell desig, aquella esperança, s'ha anat fent realitat.» [Àngel Colom, a l'epíleg]

Memòria de les Biblioteques Populars de Tarragona el 1980 pel Servei de Biblioteques Populars de l’Excma. Diputació Provincial de Tarragona.