La Societat Agrícola de Valls és hereva de la primitiva Societat de Treballadors del Camp. Els inicis cal remuntar-los a l’any 1891, i, pel que fa a la Societat de Treballadors del Camp, al 1888. Els orígens de la Societat són confusos cronològicament parlant, pel que fa a la seva etapa fundacional, però no ho són, de cap de les maneres, com a resultat d’un esperit associatiu arrelat (…) al llarg del segle XIX.
Aquest estudi, que recull els primers 100 anys de l’entitat, va més enllà de dates i límits geogràfics per a esdevenir un referent sobre el cooperativisme agrícola català.
Una nena de tres anys, la Joana, emigra, amb els pares, des d’un poble de la Sierra de Cazorla fins a les muntanyes dels Ports i també del Pirineu català. El seu pare treballa extraient fusta dels boscos i més endavant en una mina de cobalt. La mare, que feia de minyona, ara troba feina en una fonda. L’aïllament d’aquell món i la curiositat per la natura mantenen viva la innocència de la Joana, fins que la mort accidental del pare fa miques aquesta harmonia i ella s’ha de fer dona sobtadament. Aquell món que semblava idíl·lic presenta una cara fosca, com ara els rampells imprevisibles de la mare, jove i vídua. Però la Joana és vital i lluitarà per fer-se un entorn acollidor en un país que ja és el seu país.
Per al Copi, aquell estiu les coses anaven maldades i hauria de pencar de valent si volia aprovar la Història al setembre. Potser per això, i de ben segur que la Dala també tenia alguna cosa a veure-hi, a última hora decidí d'apuntar-se al curset d'arqueologia, organitzat pel seu tutor, el Brauli, a Mallorca.
Tot va començar amb la descoberta d'una escultura religiosa que representava un cap de pantera de bronze, però això només va ser el detonant d'una fascinant aventura que el portaria fins a les terres del riu Eufrates, a la Mesopotàmia eterna.
