Novetats

Aquest estudi forma part de les publicacions del Consell Comarcal de l’Alt Camp. Va guanyar el premi d'investigació, 1993.

Guia inventari de 40 indrets del terma de Figuerola del Camp (Alt Camp) i Prenafeta (Conca de Barberà) amb fotografies, descripció, breu síntesi històrica i bibliografia de cada lloc.

Catàleg de l'exposició "Un mar de lleis. De Jaume I a Lepant" que proposa un acostament al context històric, polític i comercial de la Mediterrània des del regnat de Jaume I (1213-1276) fins a la batalla de Lepant (1571). 

Aproximació a una època caracteritzada per tensions i conflictes però també pel diàleg i l'intercanvi que propiciaven el comerç i la navegació. Per regular el desenvolupament del comerç van sorgir arreu normes i institucions que l'exposició posa de relleu, molt especialment les sorgides de la tradició jurídica i contractual marítima i comercial catalana, simbolitzades en el Llibre del Consolat de Mar, que va ser vigent a la Mediterrània fins al segle XIX.

Catàleg de l’exposició del mateix nom acollida a la Capella de Santa Àgata entre l’abril i el juny de 2011, organitzada per l’IEMed i l’Abadia de Montserrat, una mostra dels viatges del pare Bonaventura Ubach al Pròxim Orient i de la fascinació i la redescoberta d’aquesta regió al tombant dels segles XIX i XX. 

Al Pròxim Orient apareixen per primera vegada l’agricultura, la ramaderia, l’escriptura, les ciutats, els primers estats, l’activitat comercial a gran escala i les reli gions monoteistes. Aquest bressol de la civilització enlluerna la societat occid ental de finals del segle XIX, captivada per tot el que significava l’Orient. 

És en aquest context que el pare Bonaventura Ubach, format en la regla de Sant Benet a Montserrat, va iniciar els seus viatges a l’Orient bíblic amb dos grans reptes: el coneixement d’aquest territori com a punt de partida per a la traducció i l’edició de la Bíblia de Montserrat (el volum inicial es va publicar el 1926) i la creació del Museu Bíblic de l’Abadia, el primer museu dedicat al Pròxim Orient, inaugurat el 1911.

Portada: Original de Perejaume per Candela 2001

Llibre commemoratiu de les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela de la ciutat de Valls. Inclou salutacions d’autoritats polítiques i eclesiàstiques; l’apartat LES FESTES DECENNALS QUE HE VISCUT amb articles de persones vinculades a Valls; l’apartat VISIÓ LITERÀRIA DE LES DECENNALS, amb fragments de testos relatius a les Festes Decennals des de Jacint Verdaguer a Cèsar Martinell, entre altres. El llibre inclou nombrosa publicitat comercial i el Programa d’actes de les Decennals de 2001; les comissions, la relació de voluntaris i de col·laboradors.

Introducció de Xavier Domingo

Pròleg de Manuel Llano Gorostiza

Un llibre de referència per conèixer la història dels vins escumosos a Catalunya i la realitat vinícola catalana de fa cinquanta anys.

Llibre usat: la coberta té senyals d’ús que no desmereix el llibre

EDICIÓ ESPECIAL

Caixa d’estalvis provincial de Tarragona

Pròleg de Josep Roig i Magrinyà, conseller del Departament d’Agricultura Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya.

Un llibre i un autor de referència per conèixer la història dels vins a Catalunya i la realitat vinícola catalana de fa cinquanta anys.

Llibre usat: la coberta té senyals d’un antic doblec, que no desmereix el llibre

EDICIÓ ESPECIAL

Caixa d’estalvis comarcal de Manlleu

Caixa d’estalvis de Manresa

Caixa d’estalvis del Penedès

Caixa d’estalvis provincial de Tarragona

Edició commemorativa del cinquantenerai de l’empresa MAI (Mecanismos Auxiliares Industriales) de Valls, i de les seves fusions amb UTA (United Technologies Automotive) i posteriorment amb Lear Corporation. 

La MAI de Valls, actualment Lear Corporation, és una empresa dedicada a la fabricació de components per a la indústria de l’automòbil.

El llibre, inclou moltes fotografies de totes les èpoques de l’empresa.

Llibre de bibliòfil.

Edició commemorativa del centenari del naixement d’Indaleci Castell i Oller (Valls, 28 de març de 1864 -Valls, 4 de setembre de 1930) Arxiver, bibliotecari, cronista, periodista, professor i polític català, fou alcalde de Valls entre els anys 1906 i 1909 i secretari general de la Cambra de Comerç de Valls.

Amic íntim de Cèsar Martinell, en record i homenatge li dedicà aquesta biografia que inclou un recull de poesies i una extensa bibliografia dels articles del personatge i un apèndix amb cartes i un recull d’articles destacats.

Document de col·lecció, rar i esgotat, publicat el 1925, on es detalla el projecte dels Amics de l’art i la història de Valls de constituir la Comarca de Valls, que aproximadament correspon a l’actual comarca de l’Alt Camp, molt abans de la divisió comarcal de Catalunya, que administrativament va ser efectiva per primer cop el 1936, a partir d’una proposta de comarcalització de Catalunya feta per Pau Vila l'any 1931.

El llibret inclou un mapa del projecte de la Comarca de Valls, a les pàgines centrals, i la carta que Cèsar Martinell adreçada als Amics de l’art i la història de Valls. També inclou un Informe del Centre Excursionista de Catalunya signat pel seu president, Joan Ruiz i Porta, recolzant el projecte de la Comarca de Valls i una breu descripció dels municipis que integren la Comarca de Valls.

Autor:

Cèsar Martinell i Brunet. (Valls, Alt Camp, 1888 — Barcelona, 1973) Arquitecte i historiador de l’art.

Format a Barcelona (1916), el seu projecte de fi de carrera fou un Ministeri d’Instrucció Pública i Belles Arts. Entre 1918 i 1925, projectà i construí més de quaranta cooperatives vinícoles i edificacions agràries (Gandesa, el Pinell de Brai, Falset, Cabra, Montblanc, Rocafort de Queralt, Cornudella, Barberà, Nulles, Vila-rodona, Igualada, Sant Cugat, Moja, la farinera de Cervera, etc.) en les quals emprà els pràctics i econòmics arcs equilibrats d’obra vista, seguint els consells del seu mestre, Antoni Gaudí. Al celler de Pinell de Brai, a Alcover i a Verdú comptà amb la col·laboració de Xavier Nogués en els plafons ceràmics. 

Restaurà la seu d’Urgell, Poblet, la Seu Vella de Lleida, el retaule de Santa Maria d’Igualada, el de l’església parroquial d’Arenys i el de Sant Pere de Reus, després de les destruccions del 1936. 

Per compte d’Amics de l’Art Vell restaurà les esglésies de Coll de Nargó, Castellfollit de Riubregós, Sant Joan de Caselles i Santa Coloma d’Andorra, on també projectà l'anomenada Casa dels Russos (1916), encàrrec de l'industrial nord-americà Frederick Fiske Warren, centre de l’experiment utòpic georgista.

Bastí, a Barcelona, la casa Saleras, al carrer de París (1928), la fàbrica Pedemonte, al carrer de Los Castillejos (1928), i la casa Solà, al carrer d’Aragó (1929). 

Fou professor i secretari de l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona, fundador d’Amics de l’Art Vell (1929), degà del Col·legi d’Arquitectes (1932-35) i fundador del Centre d’Estudis Gaudinistes (1952). Col·laborà a Barcelona Atracción, Revista de Catalunya, Àlbum Meravella, La Vanguardia i Destino i a l’obra col·lectiva L’Art Català (1955-58). 

De la seva copiosa i erudita producció escrita, sobresurten Estudio iconográfico mariano de Valls (1911), i els estudis sobre el barroc català (Arquitectura i escultura barroques a Catalunya en tres volums, 1959-64), del qual fou un dels primers revaloradors, les monografies sobre els Bonifaç (El escultor Bonifás y Masó (1730-1781), 1948), la seu nova de Lleida (1923), el monestir de Poblet (1927), el de Santes Creus (1929), Santa Maria d’Igualada (1944) i el santuari de la Gleva (1948). És també important Gaudí, su vida, su teoría, su obra (1967). Les cooperatives del Camp de Tarragona, fou publicada el 1975.

La cova del Gat és una cova sepulcral del període anomenat calcolític o bronze inicial, situada al terme municipal de Figuerola del Camp (Alt Camp), a la partida del Mas del Llop, inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya.

Fou excavada per primer cop per Salvador Vilaseca l’any 1934. La cova té diverses sales, de les quals s’ha excavat la primera. Aquesta sala fa 12 m de longitud, 7 m d’amplada i té una alçària mitjana de 2 m. Compta amb petites galeries, una de les quals s’utilitzà com a cambra sepulcral. En les excavacions s’hi han trobat restes humanes, fragments ceràmics, denes de collars i peces de sílex.

Des de l’any 2006, les recerques patrocinades per la Fundació Privada Catalana per a l’Arqueologia Ibèrica, al seu davant, l’Àngel Segarra Ferré, li han donat la continuïtat d’excavacions que fins llavors li havia mancat.

Aquest llibre és el resum de cinc campanyes d’excavacions que han finalitzat la primera fase de recerques. 

Autors:

Rafael Mico Pérez. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Prehistòria.

Roger Molinas Amorós. Director d’excavacions de la cova del Gat (anys 2008 i 2009)

L’empenta d’un poble, centenari de la Cooperativa Vinícola de Sarral és una luxosa obra de gran format i editada a tot color que, sens dubte, marca una fita històrica en la tradició bibliogràfica sarralenca. 

El director de l’obra, el catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona, Andreu Mayayo Artal, va dirigir un treball innovador, amb diversos nivells de lectura i il·lustrat profusament. Andreu Mayayo va elaborar els capítols dedicats a “El naixement del cooperativisme agrari”, a l’espinós “Conflicte de la Fassina” i a “La polarització social”. Per la seva banda, l’historiador de l’art Joan Fuguet va col·laborar amb un capítol sobre “La construcció dels cellers” i l’economista Josep Parcerisas amb un sobre “La caixa de crèdit: el combustible de l’entitat”. L’arqueòloga Marta Fontanals va explicar un altre tema conflictiu, “L’assumpte Concavins”, mentre que Jaume Teixidó, historiador i arxiver, va posar per escrit “La fusió de les dues cooperatives (1959-1970)”. Finalment, el filòleg Antoni Marsal es va encarregar d’explicar el miracle sarralenc en el capítol de més actualitat: “L’aposta per un cava i un vi de qualitat (1980-2007)”. 

Completen l’obra dos interessants annexos, un amb els noms i cognoms dels fundadors dels dos sindicats, de les juntes rectores i de llurs presidents; i l’altre amb una recopilació periodística dels nombrosos actes que la Cooperativa Vinícola de Sarral va organitzar al llarg dels anys 2007 i 2008 amb motiu del centenari de la seva fundació.

Autors dels textos: 

Andreu Mayayo i Artal; Joan Fuguet i Sans; Josep Parcerisas i Casals; Marta Fontanals i Torroja; Jaume Teixídó i Montalà; Antoni M. Marsal i Bonet