De Mai a Lear (1951-2001)

El monestir cistercenc de Santa Maria de Vallbona s’originà en una comunitat d’anacoretes, promoguda i dirigida per sant Ramon, que el 1171 s’integrà al Cister. Com a conseqüència del favor dels benefactors, des del final del segle xii es començà a bastir el cenobi, on destaquen les espectaculars obres dutes a terme principalment en el segle xiv, entre les quals el cimbori-campanar, l’ala septentrional del claustre i la portalada de la sala capitular. L’obra té dues parts, la primera resumeix el procés històric del monestir, des dels seus orígens fins a l’actualitat, sense descurar l’evolució de la comunitat de religioses que l’habiten, i la segona està dedicada al recorregut turístic del monestir, tot destacant els seus principals elements artístics.

Aquesta obra és un conjunt d’articles sobre la primera època d’or castellera, o sigui del període comprès entre el 1851 i el 1889, anys en què estan documentats, respectivament, el primer castell de nou pisos de la història i el darrer del segle XIX. Aquests textos segueixen un ordre cronològic i al•ludeixen bàsicament al Camp de Tarragona, al Penedès i a Barcelona, zones amb un passat casteller atapeït. La majoria dels treballs no són inèdits, ja que han aparegut publicats en diverses publicacions d’arreu, malgrat que han estat revisats i actualitzats. En la redacció dels 23 articles que configuren el llibre l’autor ha optat en diverses ocasions pel camí de la suposició i de la hipòtesi, perquè, tal com explica ell mateix, «desenganyem-nos, molts d’aquells fets i vivències no van ser recollits en el seu dia i, per tant, no els podrem rescatar mai».

Relació de treballs premiats als Jocs Florals de les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela 1981: L’etapa vallenca de la Reina Elionor Maria d’Aragó (Relació de treballs premiats als Jocs Florals de les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela 1981: L’etapa vallenca de la Reina Elionor Maria d’Aragó (Pere Català i Roca); Estudi de rapinyaires a l’Alt Camp (Màrius Domingo i de Pedro); Valls i la seva importància en la demografia històrica del Camp. L’Edat Moderna —1597-1819 (Francesc Olivé i Ollé i Antoni Moreno Almárcegui); Els camins rals medievals i les creus de terme de Valls (Gabriel Secall i Güell); Assaig sobre folklore vallenc —Valls parateatral (Núria Ventura i Mercè); Anecdotari dels Xiquets de Valls (Daniel Ventura i Solé); 

Història, patrimoni i cultura tradicional

En aquest llibre es proporciona l’emmarcament històric, antropològic i cultural de l’arribada del braç de Santa Tecla a Tarragona al segle XIV i s’estableix la relació entre el culte medieval a la santa i l’entrada amb el desenvolupament de la festa, la celebració i el culte a Tecla com a fet religiós, polític i cultural, i com a element de cohesió, identitat i diferenciació de la ciutat.

Del contingut dels estudis que el composen cal destacar-ne la varietat de fonts intencionals i preterintencionals, històriques, hagiogràfiques, iconogràfiques, folklòriques, literàries i orals que refereixen una sèrie de fets passats des de disciplines i mètodes diferents i complementaris. El resultat final dona resposta a la doble voluntat de reconèixer l’entitat, la importància i la vigorositat de la Tarragona medieval en la ciutat contemporània, i també la condició de referent que té la festivitat de Santa Tecla.