"Tal com havia de ser”, primer treball discogràfic de Mariona Escoda
La cantant i intèrpret vallenca Mariona Escoda s'estrena com a compositora amb un EP carregat d'emocions. Reconeguda com una cantant versàtil en el seu estil i encisadora en les seves interpretacions, ha sabut traslladar aquestes qualitats al seu primer treball creatiu. "Tal com havia de ser" desprèn influències de la seva experiència en teatre musical. Tant la lletra com la música de totes les cançons de l'EP, han estat compostes per ella mateixa. Desprèn autenticitat i es nota que connecta amb el que sent, exterioritzant situacions i sentiments que mereixien ser transformats en cançons.
"Tal com havia de ser” -EP Mariona Escoda - Cantautora, 2022
1- Que s'ho emporti el vent 2- Believe 3- Com estimar 4- Vine amb mi 5- Fent el que fem 6- Something to stay
Aquesta obra recull la relació epistolar entre el vallenc Robert Gerhard, un dels millors compositors universals del segle XX, i el seu amic i deixeble, el compositor Joaquim Homs, pioner del dodecatonisme a Catalunya.\nA través de les pàgines del llibre ens apropem a la trajectòria de dos personatges catalans, els músics Robert Gerhard i Joaquim Homs, en contacte permanent a través de correspondència, oberts a l'argumentació científica i a la verificació d'idees, més enllà del fet estrictament musical, i que van treballar en col·laboració amb alguns dels personatges més determinants del seu temps.\nEdició a cura de Ramon Ribé i Queralt i Pietat Homs Fornesa
Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent clava la mirada sobre cent seixanta nou elements estètics del paisatge, les construccions de pedra seca tan característiques dels secans de les Garrigues, a l'àrea meridional de Lleida. Ens acosta a la forma de vida de les generacions que han protagonitzat els darrers dos segles de la història d'un poble gran del Ponent català. Sobre els fonaments del testimoniatge oral el llibre aixeca acta d'un sistema d'organització social i econòmic que ha estat la realitat hegemònica fins a gairebé l'adveniment de la democràcia, i és a l'arrel del substrat i l'imaginari d'una ciutat i un terme. Res és banal en la geometria d'una finca, en els revolts d'un camí, en la forma d'un tossal o en el nom d'una partida. Hi ha un sentit i moltes connotacions en els elements del paisatge. En uns temps de transformació social, territorial i paisatgística, la documentació de la memòria viva és més necessària que mai per resistir al dictat pla de la globalitat...i reformular-se.
