És la història d’una parella de 40 anys (l’Agnès i en Víctor) i la seva filla de 14 (Emma) que comparteixen una preocupació sincera per les injustícies que observen a diari al seu entorn. A l’inici, quan en Víctor creu que és a prop del seu zenit professional, és trasbalsat per un estrany incident... Primer, es diu que ha estat “un somni però despert” degut a l’estrès. El normal seria mirar de treure-s’ho del cap, però ell hi veu casualitats deliberades i decideix esbrinar. Amb l’ajut de l’Agnès i l’Emma, farà un descobriment que l’empenyerà a prendre una decisió que pot semblar esbojarrada... però que no ho és gens per a ells.“
Per al Copi, aquell estiu les coses anaven maldades i hauria de pencar de valent si volia aprovar la Història al setembre. Potser per això, i de ben segur que la Dala també tenia alguna cosa a veure-hi, a última hora decidí d'apuntar-se al curset d'arqueologia, organitzat pel seu tutor, el Brauli, a Mallorca.
Tot va començar amb la descoberta d'una escultura religiosa que representava un cap de pantera de bronze, però això només va ser el detonant d'una fascinant aventura que el portaria fins a les terres del riu Eufrates, a la Mesopotàmia eterna.
Era el segle dinou, el seu nom Joan Serra, uns li deien bandoler, de malnom era en La Pera. El record del bandoler travessa tota la vida de qui era només un nen quan se’n va anar amb ell a seguir els camins amb els francesos i que ara, des de les seves velleses, busca desesperadament que parli una màquina per poder trobar les claus d’un secret fosc que sempre l’ha torturat.
Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent clava la mirada sobre cent seixanta nou elements estètics del paisatge, les construccions de pedra seca tan característiques dels secans de les Garrigues, a l'àrea meridional de Lleida. Ens acosta a la forma de vida de les generacions que han protagonitzat els darrers dos segles de la història d'un poble gran del Ponent català. Sobre els fonaments del testimoniatge oral el llibre aixeca acta d'un sistema d'organització social i econòmic que ha estat la realitat hegemònica fins a gairebé l'adveniment de la democràcia, i és a l'arrel del substrat i l'imaginari d'una ciutat i un terme. Res és banal en la geometria d'una finca, en els revolts d'un camí, en la forma d'un tossal o en el nom d'una partida. Hi ha un sentit i moltes connotacions en els elements del paisatge. En uns temps de transformació social, territorial i paisatgística, la documentació de la memòria viva és més necessària que mai per resistir al dictat pla de la globalitat...i reformular-se.
