Volum XX - Any 2003Editorial, per Joan Papell TardiuESTUDISRiquesa i pobresa en el món medieval: monjos i frares, per Eugeni Perea SimónConservació, restauració i muntatge del retaule de Santa Maria Magdalena del monestir de Santes Creus, per Josep Paret PeyDOCUMENTAEl relat de la llegenda de Galceran de Pinós, per Joan Papell TardiuVIDA SOCIALMemòria de les activitats de l'any 2003Moviment de socisRegistre de socis de l'Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus de l'any 1947 fins al 2003 65Estatuts de l'entitatVIDA ACADÈMICAPresentació Cicle de conferènciesVisita a la granja del Codony (el Morell)Viatge de l'arxiu a la ValldignaRelació de publicacions de l'Arxiu
El monestir cistercenc de Santa Maria de Vallbona s’originà en una comunitat d’anacoretes, promoguda i dirigida per sant Ramon, que el 1171 s’integrà al Cister. Com a conseqüència del favor dels benefactors, des del final del segle xii es començà a bastir el cenobi, on destaquen les espectaculars obres dutes a terme principalment en el segle xiv, entre les quals el cimbori-campanar, l’ala septentrional del claustre i la portalada de la sala capitular. L’obra té dues parts, la primera resumeix el procés històric del monestir, des dels seus orígens fins a l’actualitat, sense descurar l’evolució de la comunitat de religioses que l’habiten, i la segona està dedicada al recorregut turístic del monestir, tot destacant els seus principals elements artístics.
A través de nou documents relacionats directament amb l’eremita Ramon i d’un text hagiogràfic de la seva vida s’elabora el seu esbós biogràfic. Ramon integrà inicialment el grup d’anacoretes dirigit per l’ermità Poblet i instal·lat en el territori que l’any 1150 el comte barceloní Ramon Berenguer IV concedí a l’abat de Fontfreda perquè hi constituís un monestir cistercenc. Això comportà el desplaçament dels eremites a altres llocs: Ramon traspassà la serra del Tallat i s’establí a la banda septentrional, al lloc que es dirà Vallbona i d’on agafà el cognom. Amb els deixebles que ben aviat se li ajuntaren hi organitzà una comunitat mixta d’anacoretes, d’homes i de dones. L’any 1154 hi consta ja una església on els ermitans participaven en els actes litúrgics. Ramon promocionà l’eremitisme a altres contrades, com ara les Garrigues, a Cérvoles, i al Montsant, a Poboleda. En preveure el seu futur traspàs, amb la col·laboració de l’abat de Poblet, amb el qual va signar una concòrdia l’any 1171, aconseguí que el capítol general del Cister acceptés la integració de les eremites a l’orde cistercenc. Ensinistrades i formades en la vida i pietat d’aquest orde per monges vingudes de Tulebras (Navarra), es constituí una comunitat a Colobrers, que a la mort del fundador es traslladà a Vallbona i que ha perviscut ininterrompudament fins als nostres dies.
En aquest llibre es repassen a la primera part les fites més importants del llarg procés històric del monestir, des de la comuniat eremítica fins a l'actualitat. La segona part està dedicada a exposar la vida de les religioses i, finalment, a la darrera part s'analitzen els diversos elements arquitectònics i artístics del conjunt monacal de Santa Maria de Vallbona, que s'originà en una comunitat d'anacoretes, promoguda i dirigida per sant Ramon, i que el 1171 s'integrà al Cister.
Josep Maria Sans Travé. Llicenciat en història medieval i doctor en filosofia i lletres. Ha estat professor de les universitats de Barcelona i de la Internacional de Catalunya, cap del Servei d'Arxius i director general del Patrimoni Cultural; actualment és el director de l'Arxiu Nacional de Catalunya. Ha dirigit l'edició dels Dietaris de la Generalitat de Catalunya i ha publicat diversos treballs i llibres sobre els ordes militars i el monestir de Santa Maria de Vallbona.
El llibre conté una biografia del president Tarradellas; descriu les obres de restauració dels espais pobletans per convertir-los en seu de l'Arxiu; el trasllat dels documents des de França fins a Poblet; i una breu descripció de l'arxiu personal del president i les instal·lacions annexes.
Durant la primavera de 1937 els penedesencs van començar a veure ploure bombes amb impotència damunt les seves cases, fàbriques, camps de conreu, platges, ports, estacions de ferrocarril i carreteres, sense poder distingir en alguns casos quins objectius perseguia l’aviació agressora. Tot i que el front era lluny, a l’Aragó, el perill i les amenaces venien del mar i del cel, dels bombardeigs marítims i, sobretot, aeris…
El volum La Renaixença i la Ruta del Cister analitza i reprodueix les múltiples cròniques periodístiques i composicions líriques que generà la visita que, del 17 al 21 maig de 1882 i per iniciativa de Teodor Llorente, realitzaren una trentena d'intel·lectuals catalans, valencians i balears als monestirs cistercencs de Poblet i Santes Creus i a les ciutats de Valls i Tarragona. Una excursió històrica que, atesa la transcendència i signifi cació social que assolí, marcà un punt d'infl exió en les relacions de germanor cultural i patriòtica que durant el període de la Renaixença practicaren els escriptors i artistes de tots tres territoris, i que cal situar a la gènesi dels respectius processos de valoració i recuperació que experimentaren dos dels conjunts monacals més importants de l'antiga Corona d'Aragó.
