Torredembarra és una plaça castellera amb molta història. Per quantitat –tres segles– i, sobretot, per qualitat. Va viure la majoria de les construccions senyeres del segle XIX –de ben aviat, a partir dels anys cinquanta–, va gaudir de colla pròpia entre 1889 i 1905, va veure els dos únics 3 de 8 bastits en tot el món casteller a la primera meitat del segle XX i també el primer 4 de 8 de la postguerra. Torredembarra, a més, deté l'honor de ser el primer municipi on podem documentar, en ple segle XVIII, la utilització del terme “torres o castells” referit a les construccions setcentistes d'un ball de valencians. Per acabar-ho d'arrodonir, l'any 1975 va veure néixer els Nois de la Torre, una colla que en la seva primera temporada ja se situava a la gamma alta de set –va carregar fins i tot la torre d'aquesta alçària. Tres segles, doncs, de castells, de tradició i de cultura que fan de Torredembarra una plaça de primera magnitud.
Segona edició d’aquestes converses anotades per Cèsar Martinell i Brunet quan era estudiant d’arquitectura i arquitecte jove, que va tenir l’oportunitat de conèixer Gaudí i la sort que aquest li manifestés que la seva freqüència a visitar-lo seria sempre molt ben rebuda. Les converses que Martinell mantingué amb Gaudí tenen la frescor de la cosa immediata i espontània que caracteritzà la relació d’ells dos. Gaudí li deia que s’entenien perquè tots dos eren del Camp de Tarragona, i ser d’aquestes terres era per a Gaudí una qualitat. Com diu el títol del llibre, parla sobretot de la Sagrada Família i dels diversos aspectes que inclou: els constructius, els decoratius i el desenvolupament del pla de l’obra.
