Botiga

Aquest primer volum de l’Enciclopèdia castellera està dedicat a una primera part apassionant de la història dels castells, que abraça des de l’anàlisi dels seus antecedents i la descripció dels seus orígens fins al final de la Guerra Civil espanyola, passant per l’esplendorosa Primera Època d’Or (amb la consecució dels castells de nou), la posterior i estrepitosa Decadència i l’esperançadora Renaixença iniciada l’any 1926. El volum inclou també l’estat de la qüestió sobre els castells nets més polèmics del segle XIX i sobre la possibilitat que s’intentés o fes un castell de deu pisos. D’altra banda, l’obra es beneficia de l’autoria dels millors especialistes en cada tema i de la incorporació de les imprescindibles novetats que ha aportat la recerca més recent.

Els continguts d’aquest quart volum fan referència a aspectes sociològics i antropològics dels castells. En la primera part hi ha una exposició de l’activitat castellera habitual: l’activitat i el funcionament de les colles (inclosa la comunicació), el calendari i les diferents modalitats de diada. La segona part, en canvi, aplega una sèrie de reflexions teòriques sobre la dimensió cívica i cultural dels castells, respecte a la influència del discurs mediàtic, al voltant de l’èxit del model casteller modern, sobre els rituals de pas castellers i quant a l’adscripció de l’activitat, entre la festa i l’esport tradicional. Finalment, uns quadres i fitxes recullen les colles actuals, les desaparegudes i la trajectòria històrica de les agrupacions vallenques.

La realitat castellera en el segle XIX ultrapassa les mítiques colles vallenques. Un dels màxims exponents d’aquest panorama el trobem a Montblanc. En primer lloc, els seus aficionats van ajudar a convertir la vila en plaça de nou ja el 1864. Poc després es van atrevir a formar colla pròpia, que, amb el nom de Torraires de Montblanc, va exhibir les seves construccions fins i tot fora de la vila i al costat dels vallencs. L’efervescència castellera va originar l’aparició d’una segona colla a la vila. Al llarg dels seus gairebé 50 anys d’existència, els Torraires de Montblanc van assolir, en els seus millors moments, els castells de vuit bàsics i el pilar de 6. A part de repassar els precedents i el seu dilatat historial, el present llibre estudia diverses paraules castelleres pròpies de la vila. També dedica un capítol als grallers montblanquins d’aquella època i, finalment, estudia, amb totes les dades que ha estat possible localitzar, els noms, cognoms i renoms dels qui van formar part de les colles: els primers Torraires de Montblanc.

Ressalta el valor patrimonial dels castells en el marc de la cultura popular catalana

\nAquest llibre aplega les anàlisis sobre la consecució del tres de nou sense folre, el cim de la segona època d’or dels castells, per part de les dues colles dels Xiquets de Valls en la Diada de Santa Úrsula de 2019 a la plaça del Blat. Les òptiques plurals i diverses d’un seguit de periodistes castellers han servit per elaborar el primer treball monogràfic sobre una construcció específica, i han estat complementades per la visió dels caps de colla en un escenari diametralment diferent, el de la pandèmia de la Covid-19. \n

• \n
• Aquest llibre recull les òptiques plurals i diverses d’un seguit de periodistes castellers han servit per elaborar el primer treball monogràfic sobre una construcció específica. \n
• També s’hi plasma la visió dels caps de colla en un escenari diametralment diferent, el de la pandèmia de la covid-19. \n

Joan Maluquer de Motes (Barcelona, 1915-1988) va ser un dels puntals del desenvolupament modern de l’Arqueologia i de la Prehistòria a Catalunya. Aquest llibre descriu la seva trajectòria vital i intel·lectual i destaca la seva visió de la immigració com un dels elements centrals en els orígens de la civilització ibèrica. L’arc mediterrani és, per a Maluquer de Motes, un espai de contactes, d’intercanvis culturals, econòmics i socials; un autèntic melting pot.

L’interès per llegir i interpretar la geografia física i humana dels llocs que visita queda palès en el diari que l’arqueòleg escriu sobre el creuer per la Mediterrània de 1933. El text és un testimoni de primera mà amb acurades observacions sobre el paisatge, la fauna, l’arquitectura, la petja de la presència catalana medieval, però també sobre les inquietuds de la gent: els estudiants musulmans de Tunis, el moviment nacionalista del nord d’Àfrica o les aspiracions nacionals dels jueus a Palestina, entre altres.

Albinyana és una vila del Baix Penedès integrada per dos nuclis de població: Albinyana i les Peces. A través de les pàgines d’aquest llibre podreu descobrir una bona quantitat d’aspectes relacionats amb aquesta població o aprofundir en la seva coneixença: el terme municipal, la història, la demografia, els edificis més notables, les festes populars, les entitats, els serveis... Però també permetrà als forasters acostar-se a la seva gent.

Aquest llibre és el catàleg de l’exposició del mateix nom, que se centra en la figura de Dalí, en la seva imatge com a icona de la seva personalitat artística, però que al mateix temps vol posar en relleu la manera de concebre la fotografia i la personalitat de Francesc Català-Roca, el fotògraf genial que sap captar l’esperit de Dalí i immortalitzar-lo. Català en va fer molt pocs, de reportatges del pintor, però tot i així ens ofereix algunes de les millors imatges que es coneixen de l’artista empordanès.

No sabem amb exactitud l’any en què es conegueren Salvador Dalí i Francesc Català-Roca, però tot indica que fou a la tardor de l’any 1951 o a l’inici de l’any 1952. Es van conèixer gràcies a la publicació del setmanari Revista. Català-Roca tenia vint-i-nou anys i Dalí quaranta-set, en el moment de la seva coneixença. Tot i la diferència d’edat, van congeniar ràpidament, els unien diverses circumstàncies, tant personals com professionals, com l’interès per la fotografia, la dedicació quasi exclusiva a la feina —els dos eren grans treballadors—, el sentit de l’humor, la seva simpatia i senzillesa de tracte, la seva marcada personalitat —tot i que eren molt diferents— i, fins i tot, algun aspecte de la seva vida. L’exposició ens mostra tots els fotogrames fets, que es conserven a l’arxiu de F. Català-Roca, que és com dir tots els que va realitzar.

En total, el fotògraf de Valls va captar una seixantena d’imatges que es van fer només en tres o quatre sessions diferents, centrades en un període de temps curt, en un any, com a màxim dos. Podem veure retratat el pintor en tres espais amb un marcat caràcter dalinià: el Park Güell, de Barcelona, obra d’Antoni Gaudí, del qual el pintor era un admirador fervent; el poble de Cadaqués, i la casa de l’artista a Portlligat. En aquestes imatges, se’ns fa present el Dalí teatral, el Dalí que l’artista volia mostrar.

Però també trobem diverses imatges en què Dalí deixa de ser aquella icona mediàtica per fer-se molt més proper, són les fotografies de Dalí en el seu estudi. Allí descobrim un Dalí íntim, que, lluny de les mirades dels espectadors i en un dels espais més sagrats de la casa, on ell creava, deixa entreveure la seva humanitat. L’artista entra en comunió amb el fotògraf, en una posició d’igualtat, i les fotos revelen fins a quin punt van arribar a intimar, en aquell moment, els dos artistes.

Pere Queralt Fargas és un artista vallenc de llarga trajectòria a la ciutat. Aquest reconeixement en forma de catàleg arriba després de l’homenatge que a Valls se li va fer a través del seu Ajuntament l’any 2010, atorgant-li el Títol de Reconeixement de la Ciutat de Valls. Ara, aquest homenatge és a través del seu art.

El punt de partida i l’excusa és la celebració dels cinquanta anys de la realització del mural de la capella dels Dolors. Així doncs, quatre exposicions simultànies, amb gairebé cent cinquanta peces, ens serviran per acostar-nos a la seva obra artística, a la qual es va lliurar amb cos i ànima al llarg de gairebé seixanta anys.

Aquest llibre és el catàleg de l’exposició «La Ciutat Il·luminada» que tingué lloc a Valls amb motiu de les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela, durant el mes de febrer del 2001. De fet «La Ciutat Il·luminada» no fou ben bé una exposició, sinó una sèrie d’intervencions artístiques disseminades pel centre de la ciutat de Valls que partien de la utilització d’un material comú: la llum.

Aquesta proposta reuní nou artistes: Antoni Abad, Eugènia Balcells, Tom Carr, Albert Macaya, Eloi Puig, Dolors Puigdemont, Carles Pujol, Jordi Soler i Eulàlia Valldosera. Creadors d’àmbit local, els uns, i artistes catalans amb gran projecció i prestigi, els altres, tots van adaptar les seves intervencions a la tradició de festa popular amb presència al carrer que té la celebració de la Candela i van prendre com a punt de partida el costum d’il·luminar carrers i cases, que va tenir el seu moment espectacular en els inicis de la instal·lació elèctrica. Si l’arribada de «la llum» va representar una nova manera de celebrar la festa, ara podem integrar-hi l’ús de noves tecnologies i de llenguatges artístics propis del nostre temps. El catàleg és el testimoni d’unes instal·lacions efímeres que van donar una nota peculiar a l’ambient festiu. És també un repàs a les intencions dels artistes i una reflexió sobre el concepte i el simbolisme de les obres.

El Centre d’Art Sant Mònica manté una línia d’exposicions que té per objectiu presentar l’obra dels artistes de la segona avantguarda i el Museu de Valls s’ha esforçat en els darrers anys per donar a conèixer el treball dels creadors d’origen vallenc més destacats. En Jordi, nom artístic de Jordi Mercadé, conflueixen els interessos i aquesta coincidència ha fet possible elaborar l’exposició i el catàleg que ara us oferim, en els quals es fa una lectura de l’obra plàstica de Jordi amb la mostra d’una àmplia selcció de pintures, l’estudi crític i documental i la revisió històrica de la seva trajectòria.

Jaume Solé (Valls 1943) és un artista amb una àmplia trajectòria a nivell nacional i internacional. El seu treball s’inscriu en una actitud centrada en l’home, conjuntament amb el seu entorn, el seu paisatge i la seva situació política i social. És un artista fidel a si mateix i al seu temps. La seva obra va variant d’acord amb les seves circumstàncies i amb el seu compromís com a home i com a creador. El pintor vol que l’espectador reflexioni sobre el seu medi i sobre la situació que li ha tocat viure.

Creu que l’artista ha de ser el notari del seu temps i les seves obres han de servir per crear una consciència social. Aquest llibre fa un recorregut analític per totes les etapes de la seva trajectòria, des dels seus inicis amb el grup Un Nus, passant per totes les seves sèries: Mediterrània, Amazònia, Natura, Paisatges del món, Ignis, Estampes del 90. Homenatge a Sarajevo, Contrastos, Nucli, Fecunditat i Abstracció.

UN NUS es gesta com a grup artístic a Valls l’any 1971 amb el propòsit d’adoptar una pràctica artística afí als moviments artístics contemporanis. Va estar actiu entre 1973 i 1984, i es convertí en la iniciativa més important impulsada per artistes de Valls en els anys de la transició democràtica.

La principal estratègia va ser la dinàmica de grup, la recerca d’informació i la voluntat de traspassar l’àmbit local. Es relacionà amb el món artístic català i de fora de Catalunya, per treballar “amb concepte, amb llibertat, amb imaginació, amb sensibilitat, amb esperit, fugint de l’anar fent i del seguir camins fressats”. Tot aquest ampli bagatge no s’havia estudiat ni presentat en cap exposició ni en cap publicació d’una forma extensa.

És per això que el Museu de Valls, conscient de la importància de l’existència del grup per a la ciutat de Valls, ha organitzat una exposició que pretén omplir aquest buit i n’ha editat aquest catàleg.

Catàleg de l’exposició retrospectiva dedicada a l'artista Gelo, al Museu de Valls, durant els mesos de juliol a setembre de 2020.

Gelo és el nom artístic de Joan Jesús Enríquez (1956), un artista que va destacar en els ambients artístics tarragonins a les dècades dels vuitanta i noranta. Desaparegut del mapa artístic des de finals dels anys noranta, el Museu de Valls fa una retrospectiva de la seva obra, en la qual incorpora les obres dels últims anys. L'obra de Gelo, una de les més singulars i potents de l'escena artística tarragonina, treballa la pintura en gran format (amb pintura acrílica, fosforescent i fluorescent), el gravat i les instal·lacions. Ha exposat a Catalunya, Espanya, França i Itàlia. \n

El text del catàleg és obra de la crítica d'art i periodista Assumpta Rosés (Reus, 1949).

En el nostre país és difícil de trobar manifestacions artístiques que hagin perdurat en el temps. Per aquest motiu l’Exposició de Nadal esdevé un cas singular: any rere any s’ha dut a terme a la ciutat de Valls, fins a celebrar, enguany, la seva seixantena edició. Aquest llibre commemora aquest aniversari fent un repàs de la trajectòria d’aquesta mostra artística, que ocupa un lloc preeminent en la història cultural de la nostra ciutat.

El 17 de novembre de 2019 ens deixà l’Antoni Torrell, artista, membre fundador de La Gent del Llamp i una de les ànimes de la galeria-cafè Poetes que tanta empremta ha deixat en la cultura de Tarragona. Aquest llibre vol retre-li homenatge i conservar-ne la memòria.

Part del llibre està constituït per textos de Pere Anguera, Xavier Amorós, Margarida Aritzeta, Odile Arqué, Cinta S. Bellmunt, Joan Cavallé, Jordi Cervera, Lurdes Malgrat, Adam Manyé, Cinta Mulet, Isabel Ortega, Montserrat Palau, Marcel Pey, Fermí Roig, Magí Sunyer, Àngels Torras, Olga Xirinacs i Joaquim Martín.

Aquest llibre exposa més de cent dibuixos de l'artista vallenc Lluís Cebrián acompanyats de la prosa precisa de Pere Altès. És el primer llibre de la col·lecció Per conèixer Valls de l'IEV.

Homenatge als Ermitans de Sant Joan, de Montblanc i al Dr. Josep M. Sans i Travé

SUMARI:

Homenatges

Els ermitans de Sant Joan. Montblanc

Josep Pau Jàvega i Bulló

Josep M. Sans i Travé: historiador, arxivier i home de país
Gener Gonzalvo i Bou

Prehistòria

El territori d'aprovisionament del sílex dels caçadors i recol·lectors del Molí del Salt
María Soto, Bruno Gómez de Soler, Josep Vallverdú Poch, Manuel Vaquero Rodríguez

Les primeres representacions rupestres de pastor neolítics a les muntanyes de Prades: l'abric del Mas d'en Gran
Ramon Viñas i Vallverdú

Història contemporània

Els censos incautats de la Comunitat de Preveres Beneficiats de l'Espluga de Francolí (1901-1905)
Josep M. Vallès Martí

El dietari del moliner montblanquí Josep Roselló i Pomés (1843-1922)
Josep Pau Jàvega i Bulló

El catalanisme catòlic a la Conca de Barberà a través de l'epistolari de Mn. Pau Queralt i Gaya (1903-1936)
Josep Maria-Tomàs Grau i Pujol

Antoni Rovira i Virgili i Josep Conangla i Fontanilles (1949-1950): memòria política sobre el fet nacional
Xavier Ferré i Trill

Els músics a les sales de cinema de la Conca de Barberà durant la primera meitat del segle XX
Núria Medrano Torres

El teatre a Barberà de la Conca (1950-1982)
Joan Casamitjana i Fabregat

Història de l'art

Relació de les set urnes reliquiari de sant Pere Ermengol. La Guàrdia dels Prats, Conca de Barberà (segles XV-XX)
Sofía Mata de la Cruz

Dades documentals sobre els orgues de l'església del convent franciscà de Montblanc (1685)
Josep Maria Llobet i Portella

Quatre visions pictòriques del monestir de Poblet
Ramon Ribera Gassol

Etnografia

Records d'una família de carreters: els Jiballí de Vimbodí
Jordi Jaballí Cuadras

Coneguem el nostre patrimoni artístic

Un nou fragment del sepulcre de Ramon Folc VI de Cardona del monestir de Poblet
Alberto Velasco González

El Catllar és una plaça castellera diferent. Darrere dels èxits més recents s’hi amaga una història immensa —i poc coneguda. 

El 1770, el ball de valencians del Catllar fou l’artífex del primer castell de sis pisos documentat de la història. Un segle més tard, els Xiquets de Valls van regalar a la vila el primer quatre de nou net mai carregat. Els catllarencs del segle XIX ja eren grans aficionats als castells i sovint eren protagonistes de les construccions vallenques. Les grans fites de l’època ens arriben gràcies a la descripció d’un secretari municipal convertit en cronista, Ramon Roca, que deixà constància escrita dels millors castells del segle. Després d’una llarga decadència, els castells no van tornar al Catllar fins al 1975 i, des d’aleshores, el nivell no ha parat de créixer i la petita plaça ha vist castells immensos que serien l’enveja dels nostres avantpassats. 250 anys d’història, doncs, fan del Catllar un lloc únic on els castells connecten passat, present i futur. 

• El llibre fa un repàs de la relació del poble del Catllar amb el fet casteller: des del 1770, en què el ball de valencians del Catllar fou l’artífex del primer castell de sis pisos documentat de la història, fins a les espectaculars actuacions dels darrers anys, passant, també, per les èpoques de decadència. 
• Joan Rovira i Miró posa en valor personatges com el cronista Ramon Roca, secretari municipal, que deixà constància escrita dels millors castells del segle. 
• El seu treball de recerca El Catllar, la joia dels castells al Baix Gaià va ser premiat per la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya el 2017. Col·laborador de l’Enciclopèdia Castellera.