Centenari de l’arribada del ferrocarril a Valls i Picamoixons (1883-1983)

Savallà del Comtat. Història i Art és un recull miscel·lani publicat l’any 2017 per l’Associació Cultural Baixa Segarra. El llibre consta de cinc treballs de Josep Capdevila Soldevila, alguns amb coautoria del monjo Josep Torné o de Lluís Cabo Delclòs.

El primer article és una breu semblança biogràfica del senyor del Castell de Savallà, Joan Antoni de Boixadors i de Pinós (1672-1745), un Grande de España, qui a més de polític i militar, va conrear la poesia i la música, i va ser un dels fundadors de l’Academia de los Desconfiados de Barcelona, una institució cultural de tall aristocràtic. El 1711 marxà de Barcelona a la cort de l’emperador d’Àustria a Viena, on es casà i emprengué una nova vida. No va retornar a Catalunya i morí en les seves possessions prop de Gènova.

El següent treball porta per títol Inventari del castell de Savallà a la mort de Bernat Guerau de Boixadors i d’Urries. 1515.  A partir de l’inventari es documenta, en part, la forma del castell i se’n fa un estudi històric. En apèndix es transcriu l’inventari post mortem i la relació dels llibres de la biblioteca personal de Bernat Guerau de Boixadors, amb anotacions d’història bibliogràfica de cada element. També s’inclou un glossari de gran utilitat.

Catàleg dels pergamins del fons de l’Ajuntament de Savallà del Comtat és el següent treball. El fons està actualment custodiat a l’Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà i està format per 14 pergamins, la major part dels quals són compres/vendes, àpoques i establiments emfitèutics. Hi destaca un pergamí de donació de delme de 1173, el document més antic conservat a l’Arxiu esmentat.

Un estudi demogràfic del poble basat en els registres parroquials dels segles XVII i XX mostra les variacions de població, canvis que permeten aproximar-nos, o com a mínim fer un primer retrat, a la història de Savallà.

El darrer article és el catàleg dels objectes d’orfebreria, d’ús litúrgic, de la parròquia de Sant Pere de Savallà, on destaca un encenser del segle XIV.

La sega, el batre i la sembra als anys 1945-50 a Savallà del Comtat (Baixa Segarra)
Comaposada i Canela, Celestí
Associació Cultural Baixa Segarra

En aquest treball l'autor descriu eines i tècniques que s'empraven en aquell temps de manera molt detallada tot seguint els diferents cicles dels cultius. I no només es tracten aspectes relacionats amb les feines agrícoles i ramaderes, sinó que es mostren altres vessants de la vida del món rural que engloben la seva cosmovisió, com són les festes i celebracions, les relacions de solidaritat entre persones i famílies, el culte, l'íntima relació dels pagesos amb la natura i el cosmos, etc. Inclou dibuixos de Salvador Pascual i Estanella.

L’església parroquial de Sant Martí de Vilallonga del Camp és una de les poques obres arquitectòniques catalanes que corresponen a un cànon purament academicista. Sant Martí va edificar-se seguint els paràmetres estètics impulsats i presidits per la madrilenya Academia de Bellas Artes de San Fernando. José Miguel de Toraya va ser l’autor dels plànols; la resta —és a dir, la tècnica constructiva, l’organització en l’aplicació d’uns coneixements arquitectònics centenaris— va venir de la mà dels mestres de cases del camp de Tarragona, que encara estaven condicionats per la retòrica, la plàstica i el llenguatge barrocs.