Perfil literari de Joaquim Ruyra i Oms

La proliferació d’estudis apareguts en els darrers anys ens han posat al descobert una realitat fins ara poc coneguda: tant al segle XIX com als inicis del segle XX les dues ancestrals colles vallenques no tenien l’exclusiva en l’art de fer castells. En aquest llibre hi trobareu fins a un total de 38 poblacions els aficionats de les quals, en un moment o altre i amb més o menys fortuna, es van atrevir a plantar castells pel seu compte. Moltes d’aquestes iniciatives es complementaven amb el suport que oferien a les colles vallenques, a les quals els foren del tot imprescindibles aquestes col·laboracions per assolir els seus grans castells. Però d’altres es convertien en autèntiques colles castelleres que van assolir un nivell del qualitat del tot dignes. És el cas dels Xiquets de l’Espluga de Francolí, l’agrupació menys estudiada fins ara, motiu pel qual en aquest estudi ha centrat bona part de la nostra atenció: n’hem pogut reconstruir la trajectòria, el nivell, els components i la manera com ha anat arrelant la tradició al poble fins a arribar als nostres dies.

Francesc Vicent Garcia, rector de Vallfogona, publicà ben poc en vida, però la difusió de la seva obra per via manuscrita feu que aviat se’l considerés l’estendard poètic de la seva generació.

Francesc Vicent Garcia (Saragossa, 1579-Vallfogona de Riucorb, 1623) es traslladà de ben petit a Tortosa, d’on eren originaris els seus pares, i es va considerar sempre tortosí i català. La seva vida estigué marcada per la seva condició de prevere i rector de la parròquia de Vallfogona, i també per la seva vocació d’escriptor.

“Que tonto que ets, fill meu! També les princeses poden ser putes!” 

Resposta de Carles III al seu fill, Carles IV, quan aquest li va dir que les princeses ho tenien molt difícil per enganyar els seus marits, ja que suposava que només podien tenir relacions amb altres prínceps. 

Vaquería del Republicano Proveïdor de la Casa Reial 

Una de les amants d’Alfons XII era filla de l’amo de la Vaquería del Republicano, que, content pels serveis de la seva nena al monarca, no va dubtar de penjar aquest rètol al seu establiment. “Jo sóc hereu dels disset reis de la meva família i producte de la barreja de les mil llets que la formen”

Resposta del rei Joan Carles a un periodista que li pregunta per l’herència del franquisme. “Amb tots els respectes, altesa, un rei només pot presentar aquest lamentable aspecte si és que torna de les croades” Sabino Fernández-Campo al rei després d’un accident d’esquí a Gstaad, el 1983. 

Descobreix en aquest llibre la vida sexual i sentimental de la dinastia que regna des del segle XVIII. Un recull històric totalment documentat que retrata les intimitats de la vida afectiva de la família reial espanyola. De Felip a Felip passant per Joan Carles.

Calisay és una marca de licor universalment coneguda. Poc podien esperar-s'ho els seus creadors quan el 1897 (dos anys després d'haver fundat l'empresa per comercialitzar-lo) van vendre'n la patent a Magí Mollfulleda, juntament amb els motlles per fabricar les ampolles i per imprimir les etiquetes, dos dels elements més identificadors del Calisay. Des de la seva fàbrica d'Arenys de Mar, la família Mollfulleda va donar durant gairebé cent anys la màxima esplendor comercial a Calisay (i també a molts altres licors i destil·lats). El llibre Calisay. Memòria del bon gust (1895-1995), de Joan Celdran Danés, repassa l'apassionant història social, econòmica i patrimonial relacionada amb el licor Calisay i les Destil·leries Mollfulleda. A més, col·laboren en el llibre Agustí Espriu i Raquel Lacuesta, amb textos sobre la societat arenyenca i sobre els edificis on es destil·lava el Calisay.