Mare de Déu de Sales

Aquest llibre és la primera obra de recerca i síntesi de la Masó. A través de les seves pàgines l'autor inicia el viatge cap al passat d'aquest municipi de l'Alt Camp en un recorregut que li serveix d'excusa per mostrar-nos la història, la demografia, el medi físic, les institucions, els senyals d'identitat, i per parlar-nos de les esglésies de Santa Magdalena, del Molí de la Masó, de l'ensenyament i de la nova escola, de la cultura i de l'esport d'aquesta vila. Aquest treball té l'objectiu final de donar a conèixer la identitat del poble a través dels principals esdeveniments i dels homes que l'han forjat.

Pere Queralt Fargas és un artista vallenc de llarga trajectòria a la ciutat. Aquest reconeixement en forma de catàleg arriba després de l’homenatge que a Valls se li va fer a través del seu Ajuntament l’any 2010, atorgant-li el Títol de Reconeixement de la Ciutat de Valls. Ara, aquest homenatge és a través del seu art.

El punt de partida i l’excusa és la celebració dels cinquanta anys de la realització del mural de la capella dels Dolors. Així doncs, quatre exposicions simultànies, amb gairebé cent cinquanta peces, ens serviran per acostar-nos a la seva obra artística, a la qual es va lliurar amb cos i ànima al llarg de gairebé seixanta anys.

L'objectiu d'aquest estudi ha estat tractar determinats temes de la història de Vila-rodona de la segona meitat del segle XVIII des d'una visió de microhistòria per contemplar la vida dels vila-rodonins de l'època. Aquest projecte, l'any 2010, va guanyar la XIII Beca Antoni Agustí de la Diputació de Tarragona.\nEs tracta el moviment demogràfic a partir del buidatge dels llibres sagramentals; l'estructura de les administracions polítiques i religioses a les quals pertanyia la vila: el govern municipal, el corregiment, el domini senyorial, el bisbat i la parròquia; l'hospital dels pobres com una herència medieval, i l'eixamplament urbanístic fora muralles degut al creixement de la població.\nLa construcció de la nova església parroquial, en dos períodes separats per tres dècades, marca bona part del període, així com les interrelacions entre el bisbe de Barcelona, com a prelat i com a senyor jurisdiccional de la vila, els rectors i el comú o ajuntament. El poder local, la lluita per aconseguir-lo i les tramoies per manipular- lo conformen una part important d'aquest estudi, que ens aporta una reflexió conceptual de la condició humana.\nL'estudi clou amb una extensa contribució sobre les dinàmiques religioses, econòmiques i patrimonials del Convent de Sant Llorenç dels religiosos servites.