Història de 92 anys de treballs forçats (1792-1884)
Montserrat Gisbert Bel
19,00 €
Impostos inclosos
Proposem un recorregut per la història de Tarragona i el seu port, donant el protagonisme específic a un bon grup de confinats que van arribar des de molts llocs diferents: Cartagena, Barcelona, Saragossa, Ceuta, Madrid, Burgos, Canàries, etc. i que van ser allotjats a quatre espais, habilitats expressament per acollir-los: les quadres del Castell del Patriarca, el penal del Miracle, el penal de la Pedrera i l'església del convent de sant Francesc. Es tractaen temes més generals com les condemnes, l'elecció de presos, els trasllats o les llicenciatures, i fins hi tot, l'organització del presidi, fent al·lusió al personal treballador i a les funcions executades per cadascun d'ells. De forma més concreta, es parla dels dos penals esmentats i la seva trajectòria dins el context de les obres. També hem intentat reconstruir la mitjana de penats que van treballar al port cada any. Els resultats són força relatius, ja que no tots els presos del penal sortien a obra, depenia de la seva condemna, però també de les feines que calia desenvolupar en cada quinzena.
Els presos i el Port de Tarragona Història de 92 anys de treballs forçats (1792-1884) Autor: Montserrat Gisbert Bel Edita: Cossetània Edicions Col·lecció: ISBN: Pàgines: 208 Format: 21 x 29,7 cm Preu: 19 € Enquadernació: En rústica Data de la primera edició:
COS063
Fitxa tècnica
Autor
Montserrat Gisbert Bel
Subtitol
Història de 92 anys de treballs forçats (1792-1884)
La història de l'Espluga de Francolí des de la proclamació de la segona República (1931) fins a l'esclat de la Guerra Civil (1936) de la mà de Josep M Vallès i Martí.
La concepció i la projecció del procés de recuperació i reivindicació del conjunt arquitectònic de l’Antic Hospital del Coll de Balaguer, a càrrec de l’Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, ha comportat que s’hagin portat a terme un seguit d’actuacions que ha esdevingut cabdals per a la preservació d’aquest conjunt monumental. Aquesta iniciativa no tan sols ha propiciat que s’hagin articulat els projectes arquitectònics d’algunes de les principals parts de l’edificació, amb motiu de la seva preservació i condicionament, sinó que, a la vegada, ha fomentat els estudis històrics i arqueològics per al seu coneixement i reivindicació. Aquesta publicació recull els resultats de la intervenció arqueològica (Isidre Pastor i Batalla) i l’estudi antropològic (Núria Armentano i Oller) de la necròpolis d’època baixmedieval de l’Hospital, durant els treballs de restauració de la torre sud-oest i el pati annex durant el període de 2013 a 2016.
Isidre Pastor i Batalla. Arqueòleg i historiador de l’Art, llicenciat per la Universitat de Barcelona. Exerceix com a lliure professional en matèria d’arqueologia i patrimoni. Com a medievalista participa en diverses línies de recerca sobre els processos d’expansió feudal i la materialització de la seva articulació territorial, principalment amb referència a l’arquitectura d’època medieval i moderna. En el marc d’aquesta disciplina ha participat en l’elaboració, direcció i execució de nombroses intervencions arqueològiques i en projectes de recuperació i reivindicació del patrimoni arquitectònic.
Núria Armentano i Oller. És llicenciada en Història (1998) i doctora en Antropologia Biològica (2013) per la UAB. Treballa com a antropòloga per a diferents empreses d’arqueologia i patrimoni. Des de 2017 porta la gestió i l’explotació del laboratori de paleopatologia del Museu d’Arqueologia de Catalunya, a Barcelona. La tasca d’antropòloga de camp i de laboratori la combina amb la docència universitària com a professora associada de la Unitat d’Antropologia Biològica del Departament de Biologia Animal, Biologia Vegetal i Ecologia de la Universitat Autònoma de Barcelona.
A vegades, l’atzar es creua en el nostre camí i un document que ha dormit oblidat prop de noranta anys ens posa davant dels ulls tot un món. El diari personal de Mercè Julià arriba a les mans dels autors per explicar-nos en primera persona una vida atrapada en una biografia. La jove, a punt de celebrar els 18 anys, plena d’expectatives i de joia vital, entra en una etapa d’insatisfacció i incertesa, conscient de l’arribada de l’edat adulta i del pas inexorable del temps, i de les limitacions que les convencions de la seva època i de la seva classe social imposaven a les dones. Vides viscudes, llocs, anhels, projectes tan sols embastats, barcelonines del primer terç del segle XX, amics, una ciutat preparant l’Exposició Internacional, i també la seva estada al mas La Sabatera, de Montblanc, i un viatge a Mallorca. A través de les pàgines escrites fa cent anys revivim les experiències de les nostres àvies, i copsem les seves raons i les opcions que la vida els oferia.
«A dalt al terrat, a on vaig pujar, apoiats els colzes a la barana, contemplava sense veure, enllà… d’enllà. Haguera volgut volar, ser aucell, fondre’m.»
Tots els personatges de La filla esborrada amaguen secrets, com si aquell hivern de 1945, en la duríssima postguerra espanyola, aquesta fos l’única manera de viure i sobreviure. Uns, com la Laura, per la vergonya d’haver sofert un trauma i imaginar obstinadament la seva venjança; altres, com el Gabriel, per la lluita antifranquista que el fa viure ocult en les muntanyes amb un grup de maquis.
Ella és una joveneta que somia encara històries de pirates i princeses; ell, un home que ha sobreviscut a cinc anys de guerra. Viuran una història d’amor en temps difícils, marcada per secrets que duraran dècades.
Comentaris (0)
No es pot enviar la vostra valoració de la ressenya
Reportar comentari
Esteu segur que voleu reportar aquest comentari?
Report enviat
El vostre report ha estat enviat i serà considerat per un moderador.
El vostre report no es pot enviar
Escriviu la vostra ressenya
Ressenya enviada
El vostre comentari s'ha enviat i estarà disponible un cop aprovat per un moderador.
No es pot enviar la vostra ressenya
Proposem un recorregut per la història de Tarragona i el seu port, donant el protagonisme específic a un bon grup de confinats que van arribar des de molts llocs diferents: Cartagena, Barcelona, Saragossa, Ceuta, Madrid, Burgos, Canàries, etc. i que van ser allotjats a quatre espais, habilitats expressament per acollir-los: les quadres del Castell del Patriarca, el penal del Miracle, el penal de la Pedrera i l'església del convent de sant Francesc. Es tractaen temes més generals com les condemnes, l'elecció de presos, els trasllats o les llicenciatures, i fins hi tot, l'organització del presidi, fent al·lusió al personal treballador i a les funcions executades per cadascun d'ells. De forma més concreta, es parla dels dos penals esmentats i la seva trajectòria dins el context de les obres. També hem intentat reconstruir la mitjana de penats que van treballar al port cada any. Els resultats són força relatius, ja que no tots els presos del penal sortien a obra, depenia de la seva condemna, però també de les feines que calia desenvolupar en cada quinzena.