El Pla de Santa Maria sota la dictadura del general Franco (1939-1975)

El motiu de l’edició d’aquest llibre és ben palès: la celebració del VII Centenari de la mort de sant Pere Ermengol. És un aniversari molt important, no tan sols per a la Guàrdia, sinó per a tot l’Arquebisbat de Tarragona i per a tota l’Església catalana. És un sant màrtir de casa nostra. I les seves relíquies, tantes vegades salvades en les revoltes de guerres passades, es guarden a l’església de la Guàrdia. Ara, en aquest VII Centenari, hem fet un llibre sobre el poble de la Guàrdia dels Prats, amb els documents que en parlen i la seva població; sobre la seva església: des de la història dels seus dirigents espirituals —els rectors, ajudats des dels inicis per mercedaris i més tard per franciscans—, amb l’estudi de l’església i dels elements notoris —la reixa, l’arqueta, el campanar, els dos retaules i l’ermita—; i, per concloure, sobre la figura de Sant Pere Ermengol, la seva vida i les seves relíquies. Voldríem també constatar el nostre homenatge, des d’aquestes ratlles, a dos col·lectius importants en la història de l’església de la Guàrdia: el col·lectiu eclesiàstic, sobretot el d’aquells rectors que hagueren de redreçar la parròquia i el temple després de cada revolta, i el col·lectiu del grup d’adolescents, que en la darrera revolta salvaren les relíquies del sant de la foguera.

Vandellòs fou un dels darrers municipis de Catalunya, amb població semblant o inferior, en disposar d'enllumenat elèctric. Diverses empreses especialitzades en muntatge de centrals elèctriques van oferir-se a l'Ajuntament amb la finalitat de dotar el municipi de l'enllumenat elèctric tan necessari. L'Ajuntament, malgrat la seva bona disposició, en no disposar dels cabals necessaris, no podia assumir la construcció d'una central. Així doncs, tots els projectes quedaven aparcats, puix que les empreses consideraven la inversió poc rendible per costejar elles el projecte. Finalment, els enginyers que van projectar la central La Farga de Pratdip veieren la possibilitat de construir una central hidroelèctrica aprofitant el desguàs de les aigües d'aquesta central. El projecte consistia en construir un embassament per aconseguir el salt d'aigua necessari per subministrar energia elèctrica al municipi. Un dels promotors d'aquesta proposta, l'enginyer tortosí Julián Hierro, aconseguí que Francesc Chavarria, també de Tortosa, invertís en el seu projecte: L'Energia de Vandellòs. Així doncs, l'enllumenat elèctric arribà al municipi l'any 1930. Aquesta empresa tingué dificultats tant pel que fa a les variacions del cabal d'aigua, com a les freqüents avaries en la maquinària. L'any 1945, Francesc Chavarria va vendre L'Energia de Vandellòs a la Sociedad Española de Construcciones Eléctricas.

Valentí Gual, doctor per la Universitat de Barcelona i professor d'Història Moderna, i Raimon Masdéu, doctor per la Universitat Autònoma de Barcelona, són especialistes en demografia històrica dels segles moderns. Han aprofundit, respectivament, els casos de la Conca de Barberà i Sant Just Desvern i actualment col·laboren en un estudi sobre la població a l'Andorra moderna.

El col·lectiu d'immigrants provinents de terres occitanes i franceses és un dels més nombrosos que Catalunya ha acollit mai. Entre la segona meitat del segle XV i l'inici del XVIII la seva arribada va adquirir una gran rellevància; tanta, que calia una síntesi que posés al dia les recerques recents i renovés el coneixement de la seva herència, des de l'onomàstica i la toponímia fins a la llengua i demografia.