La guerra carlista dels set anys

La història de l'Espluga de Francolí des de la Dictadura de Primo de Rivera (1923) fins a la proclamació de la segona República (1931) de la mà de Josep M Vallès i Martí.

A finals de la dècada de 1920, els Masdéu viuen acomodats en la dictadura de Primo de Rivera. Són catalanistes moderats, amb un negoci de transport entre el port i les fàbriques del Poblenou. Barcelona bull d’activitat. En Joan Masdéu té el somni de ser mariner militar. Com tants joves del moment, sent l’atracció per la modernitat, pel jazz, per l’entrenament físic, pels uniformes, pels grans líders i les solucions dràstiques. També passa moltes hores amb els amics, ballant els moderns balls de moda als EUA, amb el gramòfon del seu pare. Té el cap ple de somnis, però no controla el seu destí. Quan esclata la guerra, s’enfonta amb els anarquistes.

El millor llibre que mai s’hagi escrit sobre la calçotada i la seva història.

Un llibre sobre la calçotada des de diverses perspectives

Amb voluntat enciclopèdica i mirada polièdrica i multidisciplinar, aquest llibre pretén transmetre tot allò que avui dia és la calçotada: un àpat concebut per a una trobada familiar o d’una colla d’amics, però que també se serveix per a centenars de comensals; un símbol de la identitat vallenca però també de tot Catalunya; un motor per a la malmesa activitat agrícola de casa nostra i un atractiu turístic; un producte gastronòmic popular que també inspira la cuina d’autor més sofisticada; una mostra de tradició i de modernitat; una menja, un ritual, una festa, una celebració i una experiència, en definitiva, que només tenen sentit si es viuen en companyia.

Fins a dinou autors repassen els elements amb què compta la calçotada (la salsa, el vi, les olors…) i els seus diversos àmbits d’implicació: l’històric, el gastronòmic, l’econòmic, el social i l’artístic.

També hi ha receptes i propostes gastronòmiques entorn del calçot d’alguns dels xefs més destacats del país, com Carme Ruscalleda, Ada Parellada i Ferran Adrià.

El llibre presenta la devoció que han tingut els montblanquins envers la seva patrona, la Mare de Déu de la Serra, projectada en la Creu Verda, la imatge gran de la Mare de Déu i, més tard, en la petita. Una advocació ubicada en un mateix santuari, que mossèn Pau Queralt va qualificar com «el de més anomenada, llevat del de Montserrat, “de tota la nació catalana”». Es relaten les sortides de les dues imatges de les marededeus, les quals obeïen dues motivacions fonamentals: la imatge petita bàsicament sortia per rogatives, i la gran, per fets bèl·lics o per a grans celebracions i commemoracions.

La imatge petita va ser cisellada a la segona meitat del segle xvii per així poder-la traslladar processionalment i venerar-la pels carrers de Montblanc en les pregàries, moltes d’elles per mor de l’eixut, i accions de gràcies públiques. Es detallen les vegades que, entre 1687 i 1924, la imatge baixà a la vila. En la part central de l’obra es descriuen els estralls que ocasionà la Guerra del Francès en el monestir, amb la seva destrucció parcial i el salvament de les dues marededeus. Posteriorment s’expliquen les tasques de reconstrucció i les grans festes que tingueren lloc el 1816 amb el retorn de les dues imatges al seu monestir.

Finalment, es fa referència a la imatge gran, i s’especifiquen les seves sortides d’ençà la Coronació Canònica de 1906, l’intent de reconvertir aital commemoració en unes festes decennals i les propostes de canvi de dates de la Festa Major fins a la seva consecució l’any 1931, amb la coincidència de la celebració dels 25 anys de la Coronació.