Diccionari crític de la cultura islàmica

Finalista del Premi Joan Estelrich 1977.

Dedicat per l’autor a Santiago Gras i Riera.

Disseny coberta: Fermí Carré.

El vendrellenc Jaume Carner i Romeu és un dels personatges importants de la nostra història contemporània. Polític, industrial i home de lleis, pel seu seny i el seu saber ocupà molts càrrecs representatius i fou designat per presidir la Comissió de diputats encarregada de l’elaboració del projecte d’Estatut Autonòmic de Núria.

Molt jove figurà a les rengleres del catalanisme d’esquerra i atenent el prec del president de la Generalitat Francesc Macià, s’incorporà a la vida política els dies de la Segona República, en una època que el seu despatx d’advocat era un dels primers de Barcelona. Després de ser elegit diputat a Corts exercí el ministeri de Finances del nou règim i les endegà amb tant èxit que se’l coneix com el millor ministre d’Hisenda que hi ha hagut d’ençà dels dies llunyans de la Restauració.

La llegenda de Sant Jordi, com mai l’has vist ni te l’han explicat.

(amb fotografies fetes majoritàriament a Montblanc)

El cavaller, l’heroi, el patró de Catalunya. Venerat pels comtes reis catalans, al crit de «Sant Jordi» les tropes catalanes van dominar el Mediterrani. La bandera blanca amb la creu vermella va fer funcions de bandera nacional. Amb ella es van batre els diputats de la Generalitat al pla de Palau l’11 de setembre de 1714. Símbol de determinació i de lluita contra les injustícies i per la llibertat. Però Sant Jordi no és només un heroi, són uns ulls que miren una terra, que ha inspirat centenars d’artistes. Tot el Palau de la Generalitat n’és un homenatge.

Gràcies a les fotografies d’Òscar Rodbag i el text de Quim Torra, la llegenda de Sant Jordi torna amb tota la força, fins a fondre el mite amb la història.

Quim Torra (Blanes, 1962). És llicenciat en Dret. Va exercir com a advocat i directiu d’una multinacional d’assegurances suïssa (1987-2007). Va fundar l’editorial Acontravent (2008). Ha escrit una dotzena de llibres d’assaig i dietaris. Director del Born Centre Cultural (2012-2015) i de la Revista de Catalunya (2015-2018). Membre d’Òmnium Cultural, on va ser vicepresident i president interí. El 17 de maig de 2018 va ser investit 131è president de la Generalitat de Catalunya, essent inhabilitat el 28 de setembre de 2020 per haver desobeït l’ordre de retirar les pancartes i els llaços grocs dels edificis públics de Catalunya que reclamaven la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats.

Els musulmans van arribar a principis del segle VIII i van estendre el seu govern fins a les ciutats de Narbona, Carcassona i Tolosa de Llenguadoc. En alguns territoris de l'actual Catalunya, el domini andalusí va durar més de quatre-cents anys, i la presència de la religió musulmana es va allargar fins al segle XVII.

Moros i catalans repassa la invasió islàmica i la progressiva recuperació cristiana, com van conviure aquí les diferents societats, què pensaven els moros dels cristians («No veuràs ningú més brut que ells»), com es van expulsar els moriscos...

A més d'aclarir creences i desfer mites erronis, en aquest llibre trobaràs un munt de curiositats que no sabies de la presència islàmica a Catalunya: Al riu Segre s'hi podia trobar or i a l'Ebre pescar esturions i caçar castors.

Després de recuperar Barcelona, la nova frontera va ser l'origen dels trets lingüístics diferents entre la Catalunya Vella i la Nova. A Lleida els moros van fer fora uns nous invasors que eren... hongaresos! Ya'qub al-Isra'ilí al-Turtuixí (el de Tortosa), erudit, filòsof i poeta, és una de les màximes personalitats nascudes mai a Catalunya. Paraules de les quals es desconeixia el seu origen àrab: per exemple, romesco, amanyagar i enxaneta. L'últim califa de Còrdova, Hixam ibn Muhàmmad, potser està enterrat a Balaguer.

Història i curiositats de quan l'actual Catalunya era islàmica