Memòria de les Biblioteques Populars de Tarragona - 1980

Era el segle dinou, el seu nom Joan Serra, uns li deien bandoler, de malnom era en La Pera. El record del bandoler travessa tota la vida de qui era només un nen quan se’n va anar amb ell a seguir els camins amb els francesos i que ara, des de les seves velleses, busca desesperadament que parli una màquina per poder trobar les claus d’un secret fosc que sempre l’ha torturat.

Aquest llibre explica 100 coses de la música clàssica des de fora i des de dintre, algunes que no us hauríeu imaginat mai i d’altres que segur que ja sabeu. Parla de Bach, de Mozart i de Pau Casals; de les millors obres dels darrers 500 anys; de solistes, d’auditoris, de festivals, de partitures, de constructors de violins...; de la capacitat de la música per emocionar-nos i fernos vibrar, i de la immortalitat d’algunes obres.

Tracta la música clàssica com una cosa normal i ens recorda que és vàlida per a tothom i que no cal ser-ne un expert per gaudir-la. Que ens pot agradar més o menys, però que la música —qualsevol música— està pensada per remoure’ns per dins. En definitiva, és un llibre que parla de la música clàssica amb un llenguatge apte per al comú dels mortals, que ens l’apropa a dos pams i que ens convida a preguntar-li tot el que volem saber.

"Editat amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat"

Les dones folkloristes van tenir un paper molt important i destacat en l’estudi del folklore. Aquest és un fet que sovint es desconeix. Les folkloristes eren unes dones estudioses i treballadores que tenien molt clar els seus objectius i que anaven per diferents indrets del territori català amb paper i llapis per anar recollint exemples de folklore (cançons, rondalles, oracions, refranys, endevinalles, entre d’altres), per donar-los al seu mestre Rossend Serra i Pagès.

Mercè Ventosa va ser una d’aquestes folkloristes alumnes de Rossend Serra i Pagès que va desenvolupar una tasca més que significativa en aquest àmbit. Tota la seva important tasca com a folklorista es conserva a través de 28 textos originals que es plasmen en aquest llibre, juntament amb la seva correspondència amb el mestre Rossend Serra i Pagès i les seves aportacions a la premsa catalana de l’època, on podreu veure tot l’amor que tenia pel folklore.

Des de la seva creació la Biblioteca Museu Víctor Balaguer ha comptat amb un dipòsit important de quadres procedents del Museu del Prado. Inaugurada el 1884 a Vilanova i la Geltrú, en pocs anys comptava ja amb una cinquantena d'obres que complementaven les col·leccions pròpies. Al llarg d'aquests 136 anys la presència de peces del Prado ha estat constant i amb obres realment destacades, com L'Anunciació d'El Greco o el Dos de maig de Sorolla, al costat de pintures de Murillo, Ribera, Juan Bautista Maíno o Goya.

El llibre mostra les peces que actualment estan en dipòsit a la Biblioteca Museu, producte d'aquesta llarga i fecunda col·laboració amb el Museu del Prado, i que el 2019 van formar part d'una exposició amb gran èxit de públic. \nTambé hi ha una edició en castellà a Lectio Ediciones.