Una cultura sense llibertat

Emili Espinosa, després d’una brutal pallissa que va rebre cap al final del cas anterior, ara té una destinació més tranquil·la a la comissaria de Montblanc, tot esperant la jubilació. Però ha d’investigar el cas de la mort, aparentment accidental, d’una excursionista barcelonina que abans de precipitar-se per un penya-segat assegurava tenir proves d’un crim irresolt. La sergent Pilar Surroca, antiga col·laboradora d’Espinosa i ara destinada a la comissaria de les Corts, agafa el relleu de la investigació. La vida de la sergent, a partir d’aquest fet, comença a complicar-se enormement, tant al pis on viu com per la manera que porta la investigació, que la fa topar constantment amb la jerarquia policial. Els seus avenços en el cas provoquen més dubtes que aclariments. Sobretot quan descobreix una trama de metges disposats a moure’s literalment entre la vida i la mort. Sempre amb el consell d’un Espinosa clarament tocat per l’edat i per les seqüeles d’aquella pallissa, la sergent Pilar Surroca creixerà com a policia, tot i que també n’haurà de pagar un preu molt alt.

Crítica: https://www.taradell.com/2020/07/14/critica-literaria-si-saps-caure-talcaras-salvador-balcells/

Salvador Balcells (L’Espluga de Francolí, 1946), llibreter i vinculat al món de la premsa i la gestió cultural, és autor de Visca la terra. Manual de l’ecologista català; Energia i societat. Una perspectiva catalana; Barcelona 92. Com desfer Catalunya. En el camp de la ficció, ha col·laborat en Salou 6 pre-textos V (2009), Estimada solitud i 15 contes més (2009) i Crims.cat 2.0 (2013). A Meteora ha publicat les novel·les protagonitzades pel sotsinspector Emili Espinosa: La taca negra, El vi fa sang, Dur de pair, Tempesta al Bàltic i Procés enverinat. Va ser comissari de El Vi Fa Sang, Festival Internacional de Novel·la Criminal en Català, a l’Espluga de Francolí.

Galeria de retrats de l'Arxiu Nacional de Catalunya. ANC, Sant Cugat del Vallès, del 6 d'abril al 30 de maig de 2000 

Catàleg d'aquesta exposició, amb gairebé un centenar de fotografies que són relleu de la societat catalana de finals del segle XIX i de les primeries del XX. A través del retrat ens endinsem no solament en el record de persones i ambients, sinó també en l'evolució de l'art fotogràfic, que va des de l'obra d'un afeccionat fins al manierisme d'alguns professionals. Textos en català, castellà i anglès.

Carles Cardó (Valls, 1884 - Barcelona, 1958). Eclesiàstic erudit, destacà pels seus assaigs i articles. Ingressà al Seminari de Tarragona i completà els estudis a Roma. Del 1910 al 1918 visqué a Tarragona, on començà a escriure regularment a la premsa local i comarcal. A Barcelona desenvolupà la més àmplia activitat intel·lectual i divulgadora. El 1936 es refugià a Torí, i després a Lausana i Friburg, a Suïssa. Durant l’exili, escriví el llibre Les dues tradicions i el capítol "El gran refús". Traduí els Salms per a la Fundació Bíblica Catalana i textos filosòfics per a la Fundació Bernat Metge. A Suïssa mantingué contactes amb Don Joan de Borbó, comte de Barcelona. El 1954 tornà a Barcelona i allí morí. El lector, en aquest llibre, podrà familiaritzar-se amb un personatge clau de la nostra història recent, i valorar els seus incansables i sorprenents esforços per garantir una pau que semblava impossible.

El nu femení. Fotografies d'Antoni Esplugas

Aquesta exposició, que s'emmarca dins la Primavera Fotogràfica 1998, dona a conèixer un gènere, el del nu femení, que va néixer amb l'inici de la fotografia i constitueix una nova aportació al coneixement del nostre passat immediat, a través d'una obra d'autor coherent i de gran qualitat.