Quaderns de Vilaniu, núm 44 (2003)

El Catllar és una plaça castellera diferent. Darrere dels èxits més recents s’hi amaga una història immensa —i poc coneguda. 

El 1770, el ball de valencians del Catllar fou l’artífex del primer castell de sis pisos documentat de la història. Un segle més tard, els Xiquets de Valls van regalar a la vila el primer quatre de nou net mai carregat. Els catllarencs del segle XIX ja eren grans aficionats als castells i sovint eren protagonistes de les construccions vallenques. Les grans fites de l’època ens arriben gràcies a la descripció d’un secretari municipal convertit en cronista, Ramon Roca, que deixà constància escrita dels millors castells del segle. Després d’una llarga decadència, els castells no van tornar al Catllar fins al 1975 i, des d’aleshores, el nivell no ha parat de créixer i la petita plaça ha vist castells immensos que serien l’enveja dels nostres avantpassats. 250 anys d’història, doncs, fan del Catllar un lloc únic on els castells connecten passat, present i futur. 

• El llibre fa un repàs de la relació del poble del Catllar amb el fet casteller: des del 1770, en què el ball de valencians del Catllar fou l’artífex del primer castell de sis pisos documentat de la història, fins a les espectaculars actuacions dels darrers anys, passant, també, per les èpoques de decadència. 
• Joan Rovira i Miró posa en valor personatges com el cronista Ramon Roca, secretari municipal, que deixà constància escrita dels millors castells del segle. 
• El seu treball de recerca El Catllar, la joia dels castells al Baix Gaià va ser premiat per la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya el 2017. Col·laborador de l’Enciclopèdia Castellera. 

Albinyana és una vila del Baix Penedès integrada per dos nuclis de població: Albinyana i les Peces. A través de les pàgines d’aquest llibre podreu descobrir una bona quantitat d’aspectes relacionats amb aquesta població o aprofundir en la seva coneixença: el terme municipal, la història, la demografia, els edificis més notables, les festes populars, les entitats, els serveis... Però també permetrà als forasters acostar-se a la seva gent.

La Vila Constantina, amb carta de repoblament de 1165, prendrà més endavant el nom de Selva i, per diferenciar-la dels altres homònims geogràfics, del Camp, en pertànyer a la regió coneguda així per la riquesa dels seus conreus. D'aquesta manera, s'uneixen en la toponímia dos mots quasi bé antònims: selva o bosc, i camp o cultiu. Ja en la seva onomàstica trobem una forma que defineix un col·lectiu humà innovador i transformador. Aquest treball de síntesi pretén ser una senzilla eina per aproximar les noves generacions a endinsar-se en el coneixement del poble dels seus pares, en la seva història, patrimoni o tradicions. Igualment, intenta descobrir-lo, una mica més, als nouvinguts que en els darrers anys han triat aquest lloc per a viure-hi, crear una família o treballar-hi. I per què no, pot ser una guia per a tots aquells que vulguin visitar la vila de la qual l'erudit Onofre Manescal a primers del s. XVII en parlava amb termes elogiosos com “el terme es pot dir jardí i tot ell apar que sia hort... trobarem tanta varietat de coses i amb tanta abundància quanta n'hi hagi en altra terra servada proporció” o “en esta vila als vicis es dóna poca entrada i a les virtuts se fa molt bon acolliment”.

La donació de Vimbodí a Poblet l'any 1172 mitjançant la qual el monestir esdevingué senyor dels homes, la vila i el terme motivà que es conservés una part molt considerable dels instruments que enregistraven les relacions entre els habitants d'aquesta població de la Conca de Barberà i entre aquests i el cenobi veí. Aquest gruix de documentació ha permès l'autor de fer una anàlisi històrica rigorosa sobre les primeres passes de la població de Vimbodí, paradigma del que s'esdevingué de manera general a altres poblacions de la comarca. El llibre permet conèixer l'ocupació de la terra de la Conca després de la conquesta feudal, la distribució i colonització de la terra, l'establiment i formació de les primeres comunitats humanes, les dificultats que s'hagueren de superar i la situació jurídica i social de les famílies de repobladors que s'instal·laren al nostre territori en aquells temps tan reculats.