El pou dels maquis: els fets, els documents mostra com s’articulen la novel·la i la realitat. Parteix de Valls i de la masia Cardellà, on quatre maquis feien un pou entre 1946 i 1947, i explica els diversos indrets que recorren, que encara es poden seguir actualment. Recull testimonis i descriu les fonts documentals, que situen el “grup de Valls” a la Brigada Jaume Girabau de l’Agrupació Guerrillera de Catalunya, expliquen com van anar la caiguda dels Vuitanta de 1947 i el Consell de Guerra Sumaríssim 35.836 de 1948, que va imposar vuit penes de mort. Argumenta per què els Aliats es van desentendre de la causa, de la mateixa manera que se’n van desentendre la Unió Soviètica i el PCE i el PSUC quan encara no havien jutjat els detinguts. El fil conductor és el pare de l’autora, que va ser qui va portar els guerrillers a la masia i que quan es va fer de les JSU, el 1943, tenia quinze anys.
Pots llegir la nostra política de pagament segur AQUÍ.
El pou dels maquis: els fets, els documents Realitat i documentació d’una novel·la verídica Autor: Margarida Aritzeta i Abad Edita: Cossetània Edicions Col·lecció: ISBN: Pàgines: 168 Format: 15,5 x 23 cm Preu: 13,9 € Enquadernació: En rústica Data de la primera edició:
N'esteu segurs que voleu informar d'aquest comentari?
Report sent
Your report has been submitted and will be considered by a moderator.
Your report cannot be sent
Escriviu el vostre comentari
Review sent
El vostre comentari s'ha afegit i serà visible quan un moderador l'aprovi.
Your review cannot be sent
El pou dels maquis: els fets, els documents mostra com s’articulen la novel·la i la realitat. Parteix de Valls i de la masia Cardellà, on quatre maquis feien un pou entre 1946 i 1947, i explica els diversos indrets que recorren, que encara es poden seguir actualment. Recull testimonis i descriu les fonts documentals, que situen el “grup de Valls” a la Brigada Jaume Girabau de l’Agrupació Guerrillera de Catalunya, expliquen com van anar la caiguda dels Vuitanta de 1947 i el Consell de Guerra Sumaríssim 35.836 de 1948, que va imposar vuit penes de mort. Argumenta per què els Aliats es van desentendre de la causa, de la mateixa manera que se’n van desentendre la Unió Soviètica i el PCE i el PSUC quan encara no havien jutjat els detinguts. El fil conductor és el pare de l’autora, que va ser qui va portar els guerrillers a la masia i que quan es va fer de les JSU, el 1943, tenia quinze anys.