La proliferació d’estudis apareguts en els darrers anys ens han posat al descobert una realitat fins ara poc coneguda: tant al segle XIX com als inicis del segle XX les dues ancestrals colles vallenques no tenien l’exclusiva en l’art de fer castells. En aquest llibre hi trobareu fins a un total de 38 poblacions els aficionats de les quals, en un moment o altre i amb més o menys fortuna, es van atrevir a plantar castells pel seu compte. Moltes d’aquestes iniciatives es complementaven amb el suport que oferien a les colles vallenques, a les quals els foren del tot imprescindibles aquestes col·laboracions per assolir els seus grans castells. Però d’altres es convertien en autèntiques colles castelleres que van assolir un nivell del qualitat del tot dignes. És el cas dels Xiquets de l’Espluga de Francolí, l’agrupació menys estudiada fins ara, motiu pel qual en aquest estudi ha centrat bona part de la nostra atenció: n’hem pogut reconstruir la trajectòria, el nivell, els components i la manera com ha anat arrelant la tradició al poble fins a arribar als nostres dies.
Els altres Xiquets de Valls:
l’exemple de l’Espluga de Francolí
Autor: Pere Ferrando Romeu; Joan Tarés i Martí
Edita: Cossetània Edicions
Col·lecció: L'Aixecador, 11
ISBN: 978-84-96035-17-1
Pàgines: 152
Format:17 x 24 cm
Preu: 12€
Enquadernació: En rústica
Data de la primera edició: gener 2003
Fitxa tècnica
Vol. 12 de la Biblioteca Excursionista de la col·lecció de Monografies Locals.
“MARE DE DÉU QUE REGNEU EN L’ALTURA DAMUNT L’ALTAR DE MUNTANYES I PINS, FEU ARRIBAR ALGUN ALÈ DE LLUM PURA A L’OMBRA AMARGA DELS NOSTRES CAMINS” Del Virolai.
Introducció de Xavier Domingo
Pròleg de Manuel Llano Gorostiza
Un llibre de referència per conèixer la història dels vins escumosos a Catalunya i la realitat vinícola catalana de fa cinquanta anys.
Llibre usat: la coberta té senyals d’ús que no desmereix el llibre
EDICIÓ ESPECIAL
Caixa d’estalvis provincial de Tarragona
Aquest llibre ens parla del procés de canvi que ha experimentat aquest municipi al llarg del segle XX. Aquell poble de principis del segle passat, que basava la seva economia en l’activitat agrària, avui dia és una ciutat que viu sobretot del sector serveis, dins del qual destaquen el turisme i la construcció. Als vendrellencs de tota la vida els vindran a la ment les imatges del Vendrell d’abans i dels canvis que ha sofert. Però amb aquesta publicació tenim l’oportunitat de donar a conèixer als nouvinguts com era la vila en un passat no gaire llunyà i com ha anat evolucionant fins als nostres dies; de fet, ells són uns dels protagonistes que han participat en la creació del nou teixit urbà i social.
Calisay és una marca de licor universalment coneguda. Poc podien esperar-s'ho els seus creadors quan el 1897 (dos anys després d'haver fundat l'empresa per comercialitzar-lo) van vendre'n la patent a Magí Mollfulleda, juntament amb els motlles per fabricar les ampolles i per imprimir les etiquetes, dos dels elements més identificadors del Calisay. Des de la seva fàbrica d'Arenys de Mar, la família Mollfulleda va donar durant gairebé cent anys la màxima esplendor comercial a Calisay (i també a molts altres licors i destil·lats). El llibre Calisay. Memòria del bon gust (1895-1995), de Joan Celdran Danés, repassa l'apassionant història social, econòmica i patrimonial relacionada amb el licor Calisay i les Destil·leries Mollfulleda. A més, col·laboren en el llibre Agustí Espriu i Raquel Lacuesta, amb textos sobre la societat arenyenca i sobre els edificis on es destil·lava el Calisay.
La proliferació d’estudis apareguts en els darrers anys ens han posat al descobert una realitat fins ara poc coneguda: tant al segle XIX com als inicis del segle XX les dues ancestrals colles vallenques no tenien l’exclusiva en l’art de fer castells. En aquest llibre hi trobareu fins a un total de 38 poblacions els aficionats de les quals, en un moment o altre i amb més o menys fortuna, es van atrevir a plantar castells pel seu compte. Moltes d’aquestes iniciatives es complementaven amb el suport que oferien a les colles vallenques, a les quals els foren del tot imprescindibles aquestes col·laboracions per assolir els seus grans castells. Però d’altres es convertien en autèntiques colles castelleres que van assolir un nivell del qualitat del tot dignes. És el cas dels Xiquets de l’Espluga de Francolí, l’agrupació menys estudiada fins ara, motiu pel qual en aquest estudi ha centrat bona part de la nostra atenció: n’hem pogut reconstruir la trajectòria, el nivell, els components i la manera com ha anat arrelant la tradició al poble fins a arribar als nostres dies.
