Angle Editorial

Des de Ceret, al nord, fins a Tortosa, a l’extrem sud del mapa, i des de Begur, a l’est, fins a Tamarit de Llitera, a l’oest, Catalunya és terra de dimonis. La terra més ufana sota la capa del sol és també la més demoníaca de tot el continent europeu:

Tenim més de 70 mots populars per designar el Diable.
La geografia catalana conté 12 coves, 29 torrents i barrancs, 22 estanys i gorgs, 13 castells, 31 ponts... que fan referència al Diable. I també més de 30 entrades directes a l’Infern.
El Cavall Bernat de Montserrat és d’origen diabòlic.
El manual per fer exorcismes més utilitzat a l’edat mitjana es va editar a Barcelona. Segons l’escriptor Joan Oliver el Diable parla en lleidatà.
A la Divina comèdia de Dante trobem tres comtes catalans al Purgatori.
Arreu de Catalunya continuen celebrant-se aquelarres, misses negres, pactes demoníacs i exorcismes.

Després de documentar-se durant anys, la periodista Sylvia Lagarda-Mata, que ja ens va sorprendre amb el seu exitós Fantasmes de Barcelona (cinc edicions), torna a submergir- se en la Catalunya més màgica i desconeguda per demostrar- nos, amb el seu estil amè, que El Diable és català.

Llegendes, tradicions, indrets i costums que ens mostren la forta vinculació de Catalunya amb l’Àngel Rebel.

Amb L'univers Tísner. 1912-2000: gairebé un segle, David Escamilla i Jordi Finestres emprenen un apassionat viatge d'exploració per la vida i el mestratge intel·lectual d'Avel·lí Artís-Gener: un dels personatges més fascinants i complets que ha donat la Catalunya del segle XX. Els autors van tenir el goig de conèixer Tísner i de compartir amb ell hores d'entrevistes, a partir de les quals han pogut reconstruir, amb una visió global, l'obra i la figura de l'anomenat «llop de mar de les lletres catalanes». La paraula i la memòria d'Avel·lí Artís-Gener són l'eina bàsica per endinsar-nos en un univers polièdric carregat de superlatius: «L'univers Tísner».

Tots els testimonis expliquen tota la veritat. El llibre definitiu sobre el cas Puig Antich.

Salvador Puig Antich va ser executat el 2 de març de 1974, ara fa quaranta anys. Amb l’ajusticiament culminava un procés judicial que va ser una gran farsa i on es va negar a Puig Antich el més elemental dret de defensa. La manipulació del cas va arribar fins al punt que la justícia militar va permetre a la policia franquista alterar el contingut del sumari fent desaparèixer documents, proves de càrrec que exculpaven l’acusat.

Aquesta és una de les colpidores revelacions que el periodista Jordi Panyella fa després de furgar en el sumari original i entrevistar-se amb desenes de testimonis directes dels fets, alguns dels quals han acceptat parlar per primer cop en aquest llibre trencant un silenci d’anys. Aquestes noves i irrefutables proves obliguen a enlairar un clam contra la injustícia i a demanar la reobertura del procés, denegada dues vegades pel Tribunal Suprem d’Espanya, i fan de Salvador Puig Antich, cas obert un llibre moralment necessari per a la cultura democràtica del país.

Accediu a la pàgina web amb tota la informació sobre el cas 

Una mirada contemporània a la vida i l'obra de Mary Shelley i al seu monstre immortal. 

«Més enllà de les justes reivindicacions de la crítica feminista, més enllà dels fills legítims i bastards a la cultura popular, més enllà dels abusos biogràfics que s’han comès i es cometen a partir de la seva extraordinària vida, Mary Shelley és una de les grans escriptores de la història, [...] un dels més grans escriptors que han existit.»

Als dos-cents anys de la publicació de Frankenstein, aquest riquíssim assaig literari de Ricard Ruiz Garzón presenta Mary Shelley i la seva criatura més famosa, reproduïda incessantment per la cultura popular contemporània en pel·lícules, llibres, sèries, etc. L’autor ha sabut cosir la vida, l’obra i les idees de Mary Shelley amb altres monstres literaris i amb els nostres monstres personals. Un autèntic llibre-Frankenstein.

"Editat amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat"

La vinya i el vi a Catalunya ofereix un panorama complet de tot l'univers humà, social, econòmic i cultural creat a l'entorn del conreu de la vinya, el procés del raïm i l'elaboració i la comercialització de vins i caves arreu de Catalunya. L'escriptor i periodista Jordi Llavina és un gran coneixedor d'aquest sector, que té una llarga tradició al nostre país, amb vinyes i cellers en bona part del territori català.

El llibre presenta una selecció fotogràfica extraordinària, resultat d’una àmplia recerca en arxius particulars i públics. Moltes de les imatges són, doncs, inèdites i capten moments de la vida quotidiana de les petites i grans famílies que han treballat en aquest sector agrari i industrial.

Aquest llibre —com la Mediterrània— està poblat per pirates, corsaris, vikings, bucaners, negrers… Pirates algerians i turcs, corsaris anglesos i francesos, i provençals, genovesos, venecians... Amb noms mítics com Barba-roja i Barba-rossa, Salah Rais, Dragut i Cacciadiavolo. I Lluna Roja, la dona pirata.

2a edició

Durant centenars d’anys Catalunya va ser atacada per pirates i corsaris d’arreu de la Mediterrània, autèntics lladres del mar que assaltaven poblacions i abordaven vaixells, capturaven cristians i saquejaven i incendiaven esglésies i fortaleses. Les cròniques van documentar aquesta activitat pirata constant, que alhora va originar nombroses llegendes populars. Catalunya, terra de pirates ho aplega tot per primera vegada i recorre la costa catalana des d’Alcanar fins a Salses. I exposa com també els catalans van exercir el corsarisme: van fer esclaus musulmans, van ser negrers i pirates al Carib... Un llibre de referència que reuneix història, llegendes i curiositats sobre la pirateria.

El dolç ha generat una rica història de receptes, oficis i sabers que han evolucionat conjuntament amb el paladar i la cultura de cada societat.

La investigadora Marta Manzanares Mileo ens proposa endinsar-nos en el món confiter català i en una tradició que arrenca amb l’expansió de la demanda de sucre i el desenvolupament econòmic de Barcelona i el seu entorn. A través de l’evolució dels dolços i de l’influent i poderós gremi de confiters descobrim diferents aspectes de la Catalunya moderna: des dels ritus socials i festius fins a les pràctiques culturals dels diferents grups socials; des dels canvis de les polítiques gremials i l’expansió del mercat de consum fins a les transformacions dels gustos i l’afermament de noves tradicions gastronòmiques i pràctiques alimentàries. Fos més o menys elaborat o refinat, quotidià o festiu, fet a casa o a les sofisticades confiteries, ningú no podia resistir-se a un bon confit.

Palaus de Barcelona. Cases senyorials i vida privada de l'aristocràcia fa un esplèndid recorregut per la vida i les possessions de l'aristocràcia barcelonina entre finals del segle xviii i mitjan segle xx. L'obra ens mostra l'organització de la casa, les relacions de parentiu, el món tancat de la família, la vida social, els balls, els casaments…, però sobretot ens descobreix els espais que es van fer construir i on vivien: els palaus, edificis encarregats als millors artistes i arquitectes per ressaltar la seva categoria. Alguns d'aquests habitatges aristocràtics els coneixem prou bé, perquè són monuments emblemàtics de la ciutat; en aquesta obra en descobrirem molts altres: cases senyorials amb estances esplèndides, amb peces artístiques i mobiliari excepcional, amb patis i jardins privats... rere façanes sovint discretes que oculten l'esplendor d'un temps passat.

Escofet, símbol industrial de Barcelona no és un sol llibre, sinó diversos llibres alhora. D'una banda, és la història de la indústria Escofet, creada el 1886, que és avui la principal a Catalunya en producció de paviments i elements urbans, tal com ho va ser als seus inicis en el disseny i la producció de mosaic hidràulic. A més, narra les vicissituds de la família Escofet, que s'hi ha mantingut al capdavant, amb la creació de valor com a divisa. També mostra la simbiosi d'una indústria creativa amb les arts, el disseny i l'arquitectura, i finalment posa de manifest l'estreta relació d'Escofet amb la transformació urbana moderna de Barcelona, des dels panots característics de la ciutat fins a la participació en grans projectes urbanístics i en edificis emblemàtics.\nLes empreses de base familiar sovint acumulen història i solera, però el que caracteritza a Escofet és que, dirigida per persones amb visió i esperit avançat, ha estat capaç de projectar una ànima singular, un perfum de modernitat i rigor que ha acompanyat a la ciutat de Barcelona en la creació del seu imaginari col·lectiu.

Els musulmans van arribar a principis del segle VIII i van estendre el seu govern fins a les ciutats de Narbona, Carcassona i Tolosa de Llenguadoc. En alguns territoris de l'actual Catalunya, el domini andalusí va durar més de quatre-cents anys, i la presència de la religió musulmana es va allargar fins al segle XVII.

Moros i catalans repassa la invasió islàmica i la progressiva recuperació cristiana, com van conviure aquí les diferents societats, què pensaven els moros dels cristians («No veuràs ningú més brut que ells»), com es van expulsar els moriscos...

A més d'aclarir creences i desfer mites erronis, en aquest llibre trobaràs un munt de curiositats que no sabies de la presència islàmica a Catalunya: Al riu Segre s'hi podia trobar or i a l'Ebre pescar esturions i caçar castors.

Després de recuperar Barcelona, la nova frontera va ser l'origen dels trets lingüístics diferents entre la Catalunya Vella i la Nova. A Lleida els moros van fer fora uns nous invasors que eren... hongaresos! Ya'qub al-Isra'ilí al-Turtuixí (el de Tortosa), erudit, filòsof i poeta, és una de les màximes personalitats nascudes mai a Catalunya. Paraules de les quals es desconeixia el seu origen àrab: per exemple, romesco, amanyagar i enxaneta. L'últim califa de Còrdova, Hixam ibn Muhàmmad, potser està enterrat a Balaguer.

Història i curiositats de quan l'actual Catalunya era islàmica

El 4 de juliol de 1976, a diferents poblacions de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears i la Catalunya Nord, va començar la Marxa de la Llibertat. Al Principat, cinc columnes de manifestants tenien per objectiu arribar a Poblet el 12 de setembre. Es tractava de la primera mobilització general de la societat civil dels territoris de parla catalana després del franquisme i el fet més significatiu de la transició democràtica fora de Barcelona i les grans ciutats.\nEn un moment polític convuls, els diferents governs espanyols van prohibir la Marxa i van reprimir durament els participants amb violència, multes i detencions –com s'ha pogut contrastar en els arxius i documents policials als quals ara, quaranta anys després, s'ha pogut accedir no sense problemes i restriccions–, però el moviment popular va donar prova de la seva força.«A les justes reivindicacions dels catalans la Marxa afegia els principis de l'acció no violenta [...] i la féu derivar cap a una ben encertada posició de desobediència civil.» [Arcadi Oliveres, al pròleg] «Aleshores dèiem que la Marxa havia estat l'espurna d'una esperança. Ara podem afirmar que aquell desig, aquella esperança, s'ha anat fent realitat.» [Àngel Colom, a l'epíleg]

Al voltant dels càtars s'ha fabricat una imatge que té poc a veure amb la realitat. El mite ha crescut sense rigor històric i avui dia aquesta imatge domina la gran majoria de llibres, des de l'assaig als best-sellers i la ciència ficció, i fins tot no és difícil trobar algun programa televisiu o radiofònic que hi faci referència.\nAquest llibre vol ser una història dels càtars a Catalunya a través dels seus documents, fonts i testimonis, els quals ens apropen a la vivència d'homes i dones que van creure en la reforma del cristianisme. La seva proposta va desencadenar la reacció ferotge del poder eclesiàstic i polític i el catarisme va ser condemnat. La conseqüència immediata va ser la creació de la Inquisició i la instauració dels mecanismes repressius que, a partir de llavors, van castigar tothom que s'allunyés del dogma catòlic. Així, els càtars van acabar condemnats per heretges i perseguits arreu d'Europa.\nPerò, què en sabem realment dels càtars? Eren vegetarians? Místics? Creien en la reencarnació? Quants n'hi va haver a Catalunya? Quines rutes seguien? Tenien el Grial? I els templers? Quins eren els seus preceptes?\nUn llibre per descobrir la veritable naturalesa dels Bons Homes i la persecució a què han estat sotmesos a través dels segles.

Aquest llibre repassa la història dels jueus catalans, des de les primeres notícies fins a les comunitats jueves actuals. Quan van arribar, on es van establir, com vivien, qui i per què els perseguien, com sobrevivien als atacs, on i com resaven, com s’organitzaven, quines figures els lideraven, què ens n’ha quedat, què escrivien i si ho feien en hebreu o en català, són algunes qüestions que aquest llibre respon en un to divulgatiu i amè. Al llarg de segles de presència a Catalunya, de les comunitats jueves catalanes van sorgir geògrafs, gramàtics, metges, poetes, filòsofs, teòlegs i cabalistes d’enorme prestigi, figures venerades encara avui arreu del món jueu, però malauradament molt poc conegudes a casa nostra. \n \n• Un jueu de Tortosa va escriure al segle X el primer diccionari de la llengua hebrea. \n• Els terrenys que avui són la plaça de Catalunya de Barcelona al segle XII eren propietat d’un jueu. \n• Un dels primers batlles catalans de Lleida va ser un jueu i va exercir el càrrec divuit anys. \n• Fins al segle XIII la ciutat de Girona era anomenada «Mare d’Israel». \n• Als calls de Barcelona i Girona existien dues escoles de càbala d’una gran influència a tot el món jueu. \n• La primera comunitat jueva moderna de l’Estat espanyol després de 1492 va ser la de Barcelona. \n \nUn llibre per descobrir la importància i la vigència del llegat jueu a Catalunya, al llarg de la història fins a l’actualitat.

Per endinsar-nos en la vida quotidiana del segle XVIII al barri del Born, un espai que conserva en les seves pedres la memòria viva de Barcelona. \n \nPer contemplar els carrers de la nostra història al descobert, tal com eren.

El juliol de 1713 es va iniciar el setge més ferotge que hagi patit mai Barcelona. Les tropes de Felip V van encerclar la ciutat i, davant la resistència heroica dels barcelonins, van assetjar-la més d'un any, fins a la fatídica derrota de l'11 de setembre de 1714. Bombes, conspiracions, batalles, fam, revoltes i escaramusses van alterar la vida d'una ciutat festiva i oberta, abocada de cop als efectes més negres de la guerra.\nA Barcelona 1714 es recupera la memòria d'aquest setge –en tota la seva complexitat històrica i humana– a partir de cartes, dietaris i cròniques dels seus protagonistes, tant del bàndol dels assetjadors borbònics com dels defensors de Barcelona. Es tracta de testimonis en primera persona de cavallers, apotecaris, nobles, militars, advocats, consellers, professors, clergues o ambaixadors que dibuixen un retrat col·lectiu de la ciutat durant el setge, així com dels fets de la Guerra de Successió que el van precedir i de les conseqüències funestes en els anys immediatament posteriors a la derrota.\nEl setge de Barcelona en primera persona

Companys alça la seva veu contra la guerra del Marroc

Entre 1921 i 1923, Lluís Companys va desplegar una activitat incessant en contra de la presència i la intervenció militar espanyola al Marroc: com a diputat, sent una de les veus més crítiques; com a polític català, fent mítings arreu, i com a periodista, amb nombrosos articles en diaris i revistes. Companys identifica el general Berenguer i el rei Alfons XIII com a principals responsables i reclama que s'abandoni immediatament el Marroc. L'activisme antimilitarista de Companys formava part de l'ideari del republicanisme i del catalanisme d'esquerres i connectava amb el malestar de les classes populars.

Calisay és una marca de licor universalment coneguda. Poc podien esperar-s'ho els seus creadors quan el 1897 (dos anys després d'haver fundat l'empresa per comercialitzar-lo) van vendre'n la patent a Magí Mollfulleda, juntament amb els motlles per fabricar les ampolles i per imprimir les etiquetes, dos dels elements més identificadors del Calisay. Des de la seva fàbrica d'Arenys de Mar, la família Mollfulleda va donar durant gairebé cent anys la màxima esplendor comercial a Calisay (i també a molts altres licors i destil·lats). El llibre Calisay. Memòria del bon gust (1895-1995), de Joan Celdran Danés, repassa l'apassionant història social, econòmica i patrimonial relacionada amb el licor Calisay i les Destil·leries Mollfulleda. A més, col·laboren en el llibre Agustí Espriu i Raquel Lacuesta, amb textos sobre la societat arenyenca i sobre els edificis on es destil·lava el Calisay.

L'Onze de Setembre de 1714 a Barcelona, com mai no s'ha vist fins ara \nLa guerra de Successió va enfrontar els països que, després de la mort de Carles II, acceptaven Felip d'Anjou com a nou rei d'Espanya i els que volien que ho fos l'arxiduc Carles, entre els quals Catalunya, Portugal, Àustria i Gran Bretanya. \nEntre 1702 i 1714 Catalunya defensarà les seves llibertats polítiques tradicionals i una manera d'entendre el govern més oberta i avançada, com corresponia a un país que s'estava modernitzant; i s'oposava a la monarquia absolutista borbònica, que mantenia els privilegis dels nobles i l'església i que frenava el desenvolupament de les forces productives. \nPer raons d'estratègia internacional els diversos països aliats abandonen les armes i des de 1712 Catalunya queda sola en la defensa dels seus drets. La superioritat de l'exèrcit borbònic acaba posant setge a Barcelona i el llibre mostra com, en poc temps, els catalans organitzen un exèrcit extraordinari, que és capaç de defensar heroicament cada pam del territori. \nLes magnífiques il·lustracions de Guillem H. Pongiluppi mostren amb gran detall l'organització i la dotació dels exèrcits, les tàctiques de guerra del moment i el desenvolupament del setge fins a la capitulació final de Barcelona. Eren les tres de la tarda de l'11 de setembre de 1714. \n \nEl primer llibre il·lustrat amb motiu dels 300 anys de l'Onze de Setembre. \n \n