100 històries sobre el ball

Antoni Gaudí s’ha convertit en una icona que interessa permanentment, encara que cada cop es repeteixin fets coneguts de fa molts anys. L’autor d’aquest llibre parteix amb avantatge, perquè té el mateix origen que Gaudí. És un riudomenc, nascut a Reus. Això fa que el pugui entendre millor que molts biògrafs. A més, és un gaudinista que ha escorcollat moltíssim en diaris, en arxius i ha seleccionat sempre les dades més endarrerides de cada fet, per mantenir la seva màxima puresa. La riquesa i la novetat dels materials que aporta són aclaparadors. Només un petit avanç: sabíeu que Gaudí, i no Jujol, és l’autor de la sala d’espectacles del Teatre Metropol, de Tarragona? O que Gaudí va desallotjar judicialment de les finques familiars una viuda amb dos fills petits? L’autor, sempre amb proves irrefutables, no amaga res i fa sortir a la llum aquell Gaudí que fins ara ningú s’havia atrevit a explicar. No us el perdeu.

Edició Facsímil de la història del Santuari de Sant Magí de la Brufaganya de Mn. Joan Segura i Valls editat el 1887 per Tipografia Catòlica de Barcelona.

El Catllar és una plaça castellera diferent. Darrere dels èxits més recents s’hi amaga una història immensa —i poc coneguda. 

El 1770, el ball de valencians del Catllar fou l’artífex del primer castell de sis pisos documentat de la història. Un segle més tard, els Xiquets de Valls van regalar a la vila el primer quatre de nou net mai carregat. Els catllarencs del segle XIX ja eren grans aficionats als castells i sovint eren protagonistes de les construccions vallenques. Les grans fites de l’època ens arriben gràcies a la descripció d’un secretari municipal convertit en cronista, Ramon Roca, que deixà constància escrita dels millors castells del segle. Després d’una llarga decadència, els castells no van tornar al Catllar fins al 1975 i, des d’aleshores, el nivell no ha parat de créixer i la petita plaça ha vist castells immensos que serien l’enveja dels nostres avantpassats. 250 anys d’història, doncs, fan del Catllar un lloc únic on els castells connecten passat, present i futur. 

• El llibre fa un repàs de la relació del poble del Catllar amb el fet casteller: des del 1770, en què el ball de valencians del Catllar fou l’artífex del primer castell de sis pisos documentat de la història, fins a les espectaculars actuacions dels darrers anys, passant, també, per les èpoques de decadència. 
• Joan Rovira i Miró posa en valor personatges com el cronista Ramon Roca, secretari municipal, que deixà constància escrita dels millors castells del segle. 
• El seu treball de recerca El Catllar, la joia dels castells al Baix Gaià va ser premiat per la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya el 2017. Col·laborador de l’Enciclopèdia Castellera. 

Per què es creà la Tàrraco romana? Com era realment? Si fou tan preeminent, com va perdre aquella esplendor, que avui encara es manifesta en les restes arqueològiques? Els musulmans arribaren a ocupar la ciutat? Per què hi ha una catedral i un arquebisbat tan poderosos en el món medieval? El port de Tarragona era molt important? Per què Tarragona fou capital de província? Com es governaven els tarragonins en èpoques passades? Què va passar durant la guerra civil dels anys 1936-1939? I durant la postguerra? I després de la restauració de la democràcia, quines han estat les decisions més destacades de l'Ajuntament? A més dels monuments, què ens queda de la ciutat que s'ha anat forjant des de fa més de dos mil anys? Aquestes i moltes altres preguntes trobaran la seva resposta en les pàgines d'aquest llibre. El ciutadà de Tarragona, els seus visitants, el lector encuriosit o simplement interessat són els destinataris d'aquest llibre d'història de Tarragona, que aspira a divulgar de forma amena i científica una sèrie d'esdeveniments seleccionats que han condicionat la vida de Tarragona i dels seus habitants.