Sobre portes i finestres de pedra

Enlloc com a la Segarra hom pot encara percebre certa crispació guerrera que no s'ha pas esbravat amb el pas dels segles. Més de cent fortaleses documentades així ho palesen, tot fent que aquesta comarca de les terres de Lleida sigui coneguda arreu com a terra de castells. No obstant, fins ara, cap autor s'havia dedicat a recórrer-les una per una i presentar-les en una obra de divulgació adreçada a tots els públics. En aquest volum, en Jaume Moya i en Jesús Roig proposen la descoberta a través d'onze itineraris, documentats històricament i gràfica i guarnits amb descripcions. A més, ho ofereixen enriquit amb recomanacions que fan que la descoberta faci gaudir tant els fanàtics de la història i el patrimoni com els que cerquen una escapada lúdica, gastronòmica o paisatgística. L'obra acosta al lector el conjunt dels castells de la Segarra en tota la varietat: des d'edificis preromànics fins a palaus baixmedievals com Montocortès, passant per torres romàniques com Vallferosa, castells gòtics com les Sitges o mansions senyorials com Malgrat; des de castells visitables com Florejacs, fins a centres d'interpretació com Concabella, passant per residències privades com la Curullada, ruïnes majestuoses com l'obra de Fluvià, viles closes com Mas de Bondia o jaciments arqueològics com Vilagrasseta… Sense oblidar d'altres fites cabdals com Montfalcó Murallat, les Pallargues o Vicfred i d'altres sorpreses que esperen el visitant a l'Ametlla, la Tallada o la Morana. Tot això amanit amb consells per allotjar-se, asseure's en una bona taula, gaudir d'una festa o adquirir algun producte local de qualitat. Per tant, us presentem aquest llibre perquè seguint les passes del Baró de Maldà, Josep Pla, Manuel de Pedrolo, Josep Maria Espinàs o Josep Vallverdú, us deixeu seduir per la crispació guerrera de la Segarra…

Relats no només irònics, sinó també amb tocs surrealistes, inversemblants, alguns dels quals fan reflexionar d’un possible futur no gaire llunyà.

Sota l’aparença de parlar de la pandèmia de la covid-19, l’autor tracta algunes de les febleses que solen corcar la condició humana: la mediocritat al poder, l’ambició materialista i pretensiosa, allò que traeix la racionalitat, la brutalització de la vida pública. Satiritza la perversió del llenguatge aprofitada com a artefacte per a la fascinació i foment de la ignorància popular, i també el rèdit que el sistema establert treu d’aquesta ignorància o passivitat.

Desescalades és un conjunt de relats, presidits per la ironia, i sovint protagonitzats per un mateix personatge, Ell, que pot ser el lector mateix, o no.

L'any 1895 van aparèixer a Barcelona les Tradicions d'Apel·les Mestres, el primer llibre de prosa creativa del gran poeta. Dins del terreny del folklore, Mestres havia de recollir, també, unes Llegendes i tradicions del Montseny (1933). Amb les seves Tradicions, Apel·les Mestres s'insereix amb èxit al moviment intel·lectual del darrer terç del segle XIX que volia recuperar per a l'alta cultura el patrimoni literari popular en els seus diversos vessants. A diferència, però, dels seus predecessors, renuncia al caràcter erudit i reelabora lingüísticament els textos, tot enriquint-los amb una bona dosi d'ironia i de profunda habilitat literària.

La Història galàctica del porró no és una història, ni un tractat ni, amb prou feines, un manual. És un manifest. Aquest llibre parla de les virtuts comunitàries i ecumèniques de beure a gallet (o a galet, segons el dia) amb un instrument fràgil i sofert. Beure amb porró és un acte net, per no dir pur. És promiscu, però sense tocaments ni sense intercanvi de fluids. No és un acte sexual. El porró ha estat i serà una forma cordial, ecològica i econòmica de compartir. 

Per què va desaparèixer el porró de les taules de les cases, de les tavernes i de les cases de menjars? Per què va deixar de ser un objecte d’ús general? Per què es van deixar de fabricar porrons bufats? I, en canvi, tothom, sempre que pot, l’enyora. Per què és tan reivindicat si, amb prou feines, ningú no el fa servir ni a casa ni a la taverna ni al restaurant?

Salvador Garcia-Arbós (Besalú, 1962) va estudiar per ser enginyer agrícola. Per carambola va acabar de periodista i escriptor encasellat en el panem et circenses. Ha escrit d’agricultura, d’economia, de política, municipal i parlamentària, de religió, de cultura jueva, de còmics i de Tintín, de música i d’esports de regional, i d’etnobotànica. Ha fet de crític gastronòmic i d’inspector de guies. Caníbal gastronòmic i gastropredicador, parla de tendències gastronòmiques, de food art, eat art i gastronomia i art en diferents mitjans com ara: Cuina, BonArt, Catalunya Ràdio (Un restaurant Caníbal a Berlín), Gavarres, Mirmanda.

Història galàctica del porró és el número 27 de la col·lecció Envinats, que té el vi com a fil conductor, que vincula el vi amb les arts i la creació.