100 coses per fer a Barcelona

La Premsa Comarcal en el sentit més natural i integrador és, com diu l’autor del llibre, el professor Lluís Costa, la memòria de la vida quotidiana de Catalunya. És un patrimoni que aferma una tradició ben arrelada i que fa ara una nova embranzida amb les plataformes digitals que progressen agermanades amb els formats impresos. 

Lluís Costa, a partir d’anàlisis quantitatives i qualitatives ressegueix l’evolució de la tipologia de premsa local i comarcal que ha resistit tota mena d’escomeses polítiques i econòmiques des de fa dos segles.

En els darrers trenta anys els castells han passat de ser un costum local practicat per gent “de celler” a ser considerats un símbol central de l’imaginari col·lectiu tarragoní. A un nivell més general, l’àrea d’influència de l’activitat castellera s’ha estès del seu àmbit inicial, Camp de Tarragona-Penedès, al conjunt de Catalunya. El llibre analitza i tracta d’explicar aquesta transformació, a través del testimoni de diverses generacions de castellers i d’un gran nombre de documents gràfics dels quatre períodes en què s’estructura aquest procés. Cal destacar el caràcter inèdit d’una significativa part de les fotografies que il·lustren el llibre.

Abans de pujar al podi de l’etapa reina de la París Niça de 2010 en Xavi Tondo parla un moment amb Bernard Hinault. Ell admira el cinc vegades guanyador del Tour, i li explica com ha vençut gràcies a perseverar en l’esforç, com ha fet sempre. El bretó somriu escoltant el ciclista de Valls i li recorda que l’obstinació ben portada és agraïda. Aquell noi li recorda a ell de jove, quan li deien le petit blaireau (‘el petit teixó’), per la seva tenacitat i propòsit.

Com li diran a en Tondo? Xavi Tondo, el triomf de l’obstinació és la història d’un home que tenia un somni: ser un gran corredor professional des de la humilitat i l’honestedat.

Vol. 12 de la Biblioteca Excursionista de la col·lecció de Monografies Locals.

“MARE DE DÉU QUE REGNEU EN L’ALTURA DAMUNT L’ALTAR DE MUNTANYES I PINS, FEU ARRIBAR ALGUN ALÈ DE LLUM PURA A L’OMBRA AMARGA DELS NOSTRES CAMINS”  Del Virolai.

A finals de la dècada de 1920, els Masdéu viuen acomodats en la dictadura de Primo de Rivera. Són catalanistes moderats, amb un negoci de transport entre el port i les fàbriques del Poblenou. Barcelona bull d’activitat. En Joan Masdéu té el somni de ser mariner militar. Com tants joves del moment, sent l’atracció per la modernitat, pel jazz, per l’entrenament físic, pels uniformes, pels grans líders i les solucions dràstiques. També passa moltes hores amb els amics, ballant els moderns balls de moda als EUA, amb el gramòfon del seu pare. Té el cap ple de somnis, però no controla el seu destí. Quan esclata la guerra, s’enfonta amb els anarquistes.

A pares i mestres

Aquest llibret, més que no un manual en el sentit corrent, és un breviari de consells pràctics al servei de l’infant que ha de créixer en societat i ha d’aprendre a respectar-la i a fer-s’hi respectar. No vol ser una cotilla incòmoda, ni un codi intransigible, sinó una guia de naturalitat.

Com a instrument, ja que una part dels seus destinataris encara no ha assolit el domini complet del vehicle de la lletra escrita, demana el suport d’uns mediadors: pares i mestres. Confiem a aquests un art benigne de transmissió, i ens permetem d’adreçar-nos, de tant en tant, directament a ells, amb algunes observacions de manipulació de l’artefacte.

El Carpi i la Rachel són una parella de seixanta anys que la rutina ha anat separant fins a convertir-los en dos estranys. Viuen sota un mateix sostre i comparteixen un fill i una néta encantadora. Un dimarts, el Carpi coneix una noia jove i vital a la fundació d'art on treballa i veu com s'obre davant seu una segona oportunitat, un món nou ple d'il·lusions, però també ple d'incerteses i autoenganys. Joan Rendé ha escrit una novel·la intel·ligent i subtil sobre la subjectivitat de l'experiència emocional en un context de galeristes, artistes esnobs i traficants d'obres d'art.

Per al Copi, aquell estiu les coses anaven maldades i hauria de pencar de valent si volia aprovar la Història al setembre. Potser per això, i de ben segur que la Dala també tenia alguna cosa a veure-hi, a última hora decidí d'apuntar-se al curset d'arqueologia, organitzat pel seu tutor, el Brauli, a Mallorca.

Tot va començar amb la descoberta d'una escultura religiosa que representava un cap de pantera de bronze, però això només va ser el detonant d'una fascinant aventura que el portaria fins a les terres del riu Eufrates, a la Mesopotàmia eterna.