100 coses per fer a Barcelona

Cinquantè aniversari de l’Agrupament Escolta i Guia Verge de la Candela de Valls, conegut popularment com “el Cau”

La publicació d’aquest llibre s’emmarca dins la commemoració del cinquantè aniversari de l’Agrupament Escolta i Guia Verge de la Candela de Valls. L’objectiu és, bàsicament, recollir les dades més rellevants de la història de l’entitat al llarg d’aquest mig segle i oferir-ne una visió de conjunt. No hi ha, per tant, una voluntat d’exhaustivitat a l’hora de plasmar-hi la informació, sinó més aviat la intenció de reseguir l’evolució general de l’Agrupament i, alhora, de deixar constància de les dades i els aspectes de l’entitat que es consideren dignes d’esmentar.

Autors:

Jordi París Fortuny (Coordinador); Jordi de Bofarull Bertan; Roger Roig César; Pilar Musolas Rodon; Àgata Prats Domingo

Edició 12ª de la revista Cultura i Paisatge a la Ruta del Cister.

Sumari:

RECULL NÚM 5, abril del 1998 

Volum monogràfic dedicat a Maria Albareda Vidal. 

Presentació.

Records.

Coses de la Segarra:

Pobles de la Segarra (fragments):

Recalcament.

Rauric.

Montcortés.

L'Aranyó.

Les Piles-Biure-Montclar-Vallverd.

Contes de la Segarra:

Llamps i trons.

La cova dels lladres

Jo i l'oncle Ton.

Nevarà.

Coses del Poble i de la Vida:

Introducció.

En Pere "enlletrat".

Reflexions d'un pagés retirat. De quan es segava amb falç i es batia a l'era.

El mossèn i el sagristà.

La venjança d'en Tonet Rovira.

El moliner d'en Prous.

La carrerada.

Estampes de ma infantesa i de la dels altres.

La nostra parla:

Mots i expressions propis de la Vila de Santa Coloma de Queralt.

Mots locals que no figuren al diccionari.

Frases aplicades a mots locals.

Mots amb altra interpretació segons el diccionari.

Per corrupció

Girs de frases especials de la Comarca.

Poesia:

Insomni.

Ser vell.

Evidència.

Enllà de l'amic.

Misteri d'amor.

Elegia de la marginació.

Les Llàgrimes.

Bibliografia

14ª edició de la revista Cultura i Paisatge a la Ruta del Cister, en format paper.

Per al Copi, aquell estiu les coses anaven maldades i hauria de pencar de valent si volia aprovar la Història al setembre. Potser per això, i de ben segur que la Dala també tenia alguna cosa a veure-hi, a última hora decidí d'apuntar-se al curset d'arqueologia, organitzat pel seu tutor, el Brauli, a Mallorca.

Tot va començar amb la descoberta d'una escultura religiosa que representava un cap de pantera de bronze, però això només va ser el detonant d'una fascinant aventura que el portaria fins a les terres del riu Eufrates, a la Mesopotàmia eterna.

A finals de la dècada de 1920, els Masdéu viuen acomodats en la dictadura de Primo de Rivera. Són catalanistes moderats, amb un negoci de transport entre el port i les fàbriques del Poblenou. Barcelona bull d’activitat. En Joan Masdéu té el somni de ser mariner militar. Com tants joves del moment, sent l’atracció per la modernitat, pel jazz, per l’entrenament físic, pels uniformes, pels grans líders i les solucions dràstiques. També passa moltes hores amb els amics, ballant els moderns balls de moda als EUA, amb el gramòfon del seu pare. Té el cap ple de somnis, però no controla el seu destí. Quan esclata la guerra, s’enfonta amb els anarquistes.

El Carpi i la Rachel són una parella de seixanta anys que la rutina ha anat separant fins a convertir-los en dos estranys. Viuen sota un mateix sostre i comparteixen un fill i una néta encantadora. Un dimarts, el Carpi coneix una noia jove i vital a la fundació d'art on treballa i veu com s'obre davant seu una segona oportunitat, un món nou ple d'il·lusions, però també ple d'incerteses i autoenganys. Joan Rendé ha escrit una novel·la intel·ligent i subtil sobre la subjectivitat de l'experiència emocional en un context de galeristes, artistes esnobs i traficants d'obres d'art.

A pares i mestres

Aquest llibret, més que no un manual en el sentit corrent, és un breviari de consells pràctics al servei de l’infant que ha de créixer en societat i ha d’aprendre a respectar-la i a fer-s’hi respectar. No vol ser una cotilla incòmoda, ni un codi intransigible, sinó una guia de naturalitat.

Com a instrument, ja que una part dels seus destinataris encara no ha assolit el domini complet del vehicle de la lletra escrita, demana el suport d’uns mediadors: pares i mestres. Confiem a aquests un art benigne de transmissió, i ens permetem d’adreçar-nos, de tant en tant, directament a ells, amb algunes observacions de manipulació de l’artefacte.