Cultura i Paisatge, 10a edició

La Catalunya medieval va ser una terra de castells i el castell del Temple de Barberà de la Conca constitueix un bon exemple de l'evolució de les fortaleses catalanes, des del començament de la seva construcció a mitjan segle xi. Arribats al segle xii, el castell, juntament amb el districte que hi estava associat, va passar a ser propietat de l'orde del Temple i, un cop extingit aquest, va passar a mans de l'orde de l'Hospital. Aquests ordes constitueixen els exemples més representatius de les institucions religiosomilitars creades en el marc de les croades que es van establir a la Catalunya medieval, on van disposar d'extenses propietats. Aquest estudi fa un repàs a la història del castell del Temple en el període medieval. Es presenta l'evolució de l'arquitectura i es relaciona amb l'evolució de la societat, amb els successius propietaris que posseïren la fortalesa i amb la incidència que va tenir sobre la comunitat pagesa establerta a la seva vora. Amb l'ajut de reconstruccions virtuals de l'arquitectura, del mobiliari que hi va haver i fins dels personatges que hi van fer estada, l'autor proposa l'acostament del lector a l'edat mitjana catalana.

Publicada el 1010 representa l'obra cabdal, més extensa i més important, de l'autor sobre ordes religlosomilitars. El valor d'aquesta obra rau en l'aportació dels documents que recull transcrits al text o bé a les notes a peu de pàgina, que li donen el caràcter de modernitat. Els documents que serveixen de base procedeixen principalment de l'Arxiu del Gran Prioret de Catalunya de l'orde de Sant Joan de Jerusalem, l'Arxiu Reial de Barcelona, el de la castellana d'Amposta, conservat a l'Archivo Histórico Nacional de Madrid, d'altres més petits. És per això que aquest treball serà d'utilitat no només per als investigadors dels esmentats ordes, sinó que els estudiosos locals hi trobaran informació per a l'elaboració de monografies sobre castells, viles, manifestacions de la vida econòmica, notes biogràfiques de personatges, apuntacions per estudiar l'evolució de costums d'institucions poc conegudes, com l'autor reconeix en el pròleg. Ha estat, doncs, aquest doble interès que ha motivat la reedició, amb la voluntat de posar a l'abast dels investigadors un treball que, per les seves característiques i actualitat, resulta gairebé de consulta imprescindible.

Barcelona és una ciutat màgica i càlida, estimada per molts i desconeguda per altres. Un paradís bohemi i artístic, on la barreja de cultures i les ments excèntriques han donat lloc a un paisatge diferent i incomparable.

Carrers amb històries romàntiques i sagnants, portes i sostres plens de mirades inquisitives, túnels subterranis, fonts mísitques i cases posseïdes. A Barcelona és impossible passar-hi un dia avorrit, perquè hi ha tantes coses per fer i descobrir que, hi vinguis un cap de setmana o siguis veí dels seus barris, et faltaran hores i sempre, si t'hi fixes bé, trobaràs un secret nou.

Com va dir Freddie Mercury: "Barcelona, quin hotitzó més bell!, com una joia al sol. Per tu seré gavina de la teva mar bella."

«Tots sabeu per què som aquí. Hitler vol una relíquia, el Graal, i nosaltres impedirem que la tingui. Això també és una manera de continuar i guanyar la guerra.»

El Graal, la copa en què Jesús va beure en l’Últim Sopar, ha estat un dels objectes místics més cobejats per governs, arqueòlegs i religiosos. Entre ells, Adolf Hitler, que havia impulsat una recerca tenaç arreu del planeta per aconseguir peces suposadament màgiques o sobrenaturals. 

L’objectiu era que el Tercer Reich durés mil anys, ja que es creu que el Graal concedeix la immortalitat. I totes les pistes conduïen els nazis cap a Catalunya, on podrien haver viscut els descendents de Jesús i on podria estar oculta la Santa Copa.

Però a la Catalunya destruïda, vençuda i humiliada de 1940, sota les urpes dels nous governants franquistes, encara hi ha qui —com Emili Galera i altres republicans clandestins— s’oposarà a les forces feixistes per evitar que el Graal acabi en mans de Heinrich Himmler, que viatjarà fins a Montserrat per apoderar-se’n. Sense saber que a Barcelona la seva vida correrà un greu perill.

Edició 12ª de la revista Cultura i Paisatge a la Ruta del Cister.

Aquest llibre repassa la història dels jueus catalans, des de les primeres notícies fins a les comunitats jueves actuals. Quan van arribar, on es van establir, com vivien, qui i per què els perseguien, com sobrevivien als atacs, on i com resaven, com s’organitzaven, quines figures els lideraven, què ens n’ha quedat, què escrivien i si ho feien en hebreu o en català, són algunes qüestions que aquest llibre respon en un to divulgatiu i amè. Al llarg de segles de presència a Catalunya, de les comunitats jueves catalanes van sorgir geògrafs, gramàtics, metges, poetes, filòsofs, teòlegs i cabalistes d’enorme prestigi, figures venerades encara avui arreu del món jueu, però malauradament molt poc conegudes a casa nostra. \n \n• Un jueu de Tortosa va escriure al segle X el primer diccionari de la llengua hebrea. \n• Els terrenys que avui són la plaça de Catalunya de Barcelona al segle XII eren propietat d’un jueu. \n• Un dels primers batlles catalans de Lleida va ser un jueu i va exercir el càrrec divuit anys. \n• Fins al segle XIII la ciutat de Girona era anomenada «Mare d’Israel». \n• Als calls de Barcelona i Girona existien dues escoles de càbala d’una gran influència a tot el món jueu. \n• La primera comunitat jueva moderna de l’Estat espanyol després de 1492 va ser la de Barcelona. \n \nUn llibre per descobrir la importància i la vigència del llegat jueu a Catalunya, al llarg de la història fins a l’actualitat.

18ª edició de la revista Cultura i Paisatge a la Ruta del Cister, en format paper.

Setè número #7 de la revista Cultura i Paisatge a la Ruta del Cister.

Any edició: 2012

Pàgines:132

Idiomes: Català

Edició: rústica d’alta qualitat.