Filtrar per
Filtres actius
Aquest estudi forma part de les publicacions del Consell Comarcal de l’Alt Camp. Va guanyar el premi d'investigació, 1993.
Catàleg de l'exposició "Un mar de lleis. De Jaume I a Lepant" que proposa un acostament al context històric, polític i comercial de la Mediterrània des del regnat de Jaume I (1213-1276) fins a la batalla de Lepant (1571).
Aproximació a una època caracteritzada per tensions i conflictes però també pel diàleg i l'intercanvi que propiciaven el comerç i la navegació. Per regular el desenvolupament del comerç van sorgir arreu normes i institucions que l'exposició posa de relleu, molt especialment les sorgides de la tradició jurídica i contractual marítima i comercial catalana, simbolitzades en el Llibre del Consolat de Mar, que va ser vigent a la Mediterrània fins al segle XIX.
Introducció de Xavier Domingo
Pròleg de Manuel Llano Gorostiza
Un llibre de referència per conèixer la història dels vins escumosos a Catalunya i la realitat vinícola catalana de fa cinquanta anys.
Llibre usat: la coberta té senyals d’ús que no desmereix el llibre
EDICIÓ ESPECIAL
Caixa d’estalvis provincial de Tarragona
Pròleg de Josep Roig i Magrinyà, conseller del Departament d’Agricultura Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya.
Un llibre i un autor de referència per conèixer la història dels vins a Catalunya i la realitat vinícola catalana de fa cinquanta anys.
Llibre usat: la coberta té senyals d’un antic doblec, que no desmereix el llibre
EDICIÓ ESPECIAL
Caixa d’estalvis comarcal de Manlleu
Caixa d’estalvis de Manresa
Caixa d’estalvis del Penedès
Caixa d’estalvis provincial de Tarragona
Recull de ponències i comunicacions presentades a la XXXV Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos celebrada a Valls i Vila-rodona el 24, 25 i 26 de novembre de 1989.
Volum I. HISTORIA GENERAL
L'evolució dels conreus al municipi de la Secuita als segles XVIII i XIX, per Josepa Cardó i Soler.
Heràldica municipal o cívica a l'Alt Camp, per Armand de Fluvià i Escorsa
El carnaval i les mascarades en la tradució vallenca, per Anton Dilla i Pena
Les advocacions marianes al Camp de Tarragona, perJosep M Gavin i Barceló
La Rambla Vella de Tarragona de Trienal a Liberal, per M Lluïsa Ramos i Martínez i Eduard Riu i Barrera
Santes Creus i Sitges, per Pere Serramalera i Cosp
La mort violenta a l'Espluga de Francolí (1730-1899), per Pere Vallribera i Puig i Josep M Calbet i Camarasa
Volum II. PALEONTOLOGIA I ARQUEOLOGIA
El forn ibèric de Fontscaldes, primer objectiu del Programa Officina a Catalunya, per Alejandro Bermúdez i Medel i Luis Carlos Juan i Tovar.
Excavacions arqueològiques a l’àrea central intramurs de Tarraco: intervenció al solar situat a Governador González, per Alejandro Bermúdez i Medel, Pedro Pujante i Izquierdo, Eva Flandes i Aguilera i Rosa Palau i Baiges.
Pont de Goy: Estructura lítica i cadenes operatives d'un complex a l'aire lliure de caçadors recol·lectors, per A. Borrego, E. Carbonell, J.M. Gabarró i A. Ollé, J.M. Vergés.
Picamoixons (Y-Y) 88: Estructura i potencial operatiu de les indústries lítiques de les ocupacions prehistóriques, per E. Carbonell, J. Diloli, J.M. Gabarró, M. Salvadó i J. Vallverdú.
Picamoixons (Y -Y): Anàlisi Paleofaunístic de l'ocupació prehistòrica. M. Esteban, P. Hortolà, C. Lorenzo, C. Perales, J. Rosell.
El Jaciment Ibèric de "El Vilar". Conjunt de ceràmiques de vernís negre aparegudes l'any 1986, per M' Ester Fabra i Salvat, Samuel Burguete i Recasens i Domingo Solé i Folch. 1
Picamoixons (Y-Y): context geològic i geomorfològic del jaciment, per G. Foguet i Coll i J.M. Prats i Doménech.
Projecte d'anàlisi diacrònica de la Conca del Francolí, per E. Huntingford, E. Carbonell i R. Cortés.
Notes per a l'estudi del terme de Constantí a l'antiguitat, per Jaume Massó
El neolític a la Conca de Barberà: La Cova de la Font Major (Espluga de Francolí) (1), per Josep M Miró i Miró.
Fauna del Pleistocè mig prop de Can Ferrer (Cova Gran) (de 700.000 a 120.000 anys d'antiguitat), per David Rabadà i Vives.
La Tarragona pre-urbana: antecedentes a l'ocupació del territori, per J.P. Rodríguez i Alvárez i M. Vaquero i Rodríguez.
Volum III HISTÒRIA MEDIEVAL
La colonització feudal de la Catalunya Nova. Un projecte d'investigació, per Anton Virgili. Ponéncia
Una línia familiar de poblament del Valls inicial: Els Vilagrassa, per Pere Català i Roca.
El desplaçament feudal a la Catalunya Nova (àrea del Galà) per Josep Comas i Pié
L'inventari de béns al temps que morí mossèn Berenguer de Montpalau, Baró de Vallmoll (1479), per Borja de Querol
La documentació de la casa de Clariana (s. XITI-XV) conservada a l'Arxiu del castell de Vilasar, per Mercè Roig, Joan Gispert, Nieves López i Roser Salicrú. Dirigit per Coral Quadrada.
El castell de Vallmoll. Història i arquitectura, per M. Ester Fabra i Salvat.
Aspectes económics de mitjan segle XIV a la Vila de Reus: el llibre de Clavaria de 1346-1347, per Hèctor Fort i Robert
Entorn les estructures senyorials al Camp de Tarragona i les seves notes de còmput, per Ezequiel Gort i Juanpere
La Torre d'Ardenya i la línia fronterera Medieval del Baix Gaià, per Jordi López i Vilar i Andreu Dasca i Roigé
Els orígens fundacionals de Valls, per Joan Papell i Tardiu
Notícies sobre el Joc al Reus Baix Medieval, per Jordi Rius i Jové.
La Societat Agrícola de Valls és hereva de la primitiva Societat de Treballadors del Camp. Els inicis cal remuntar-los a l’any 1891, i, pel que fa a la Societat de Treballadors del Camp, al 1888. Els orígens de la Societat són confusos cronològicament parlant, pel que fa a la seva etapa fundacional, però no ho són, de cap de les maneres, com a resultat d’un esperit associatiu arrelat (…) al llarg del segle XIX.
Aquest estudi, que recull els primers 100 anys de l’entitat, va més enllà de dates i límits geogràfics per a esdevenir un referent sobre el cooperativisme agrícola català.
Inventari de tots els arbres públics de Valls realitzat l’any 1985 (l’inventari va quedar tancat el 31 de desembre de 1985) a partir de la delimitació de l’àrea d’estudi, la localització de cada exemplar i la recollida sistemàtica de les dades dendromètriques. Cada espècie compta amb una fitxa descriptiva específica, dibuix i situació concreta a Valls i el seu estat.
Narcís Oller i de Moragas constitueix una visió, pròxima en l’espai i simultània en el temps, de la vida i obra de l’escriptor vallenc. La seva lectura ens permet d’entendre l’empremta que va rebre l’escriptor per part de la família: els Moragas, els Tavern, els Yxart… També ens introdueix en la influència de l’entorn social i geogràfic que generà el procés creatiu del novel·lista. Gràcies a l’autor de la biografia, sabem que “Tito del forn”, personatge vallenc, inspirà l’heroi de El transplantat. Les estades de Narcís Oller a la Cerdanya són plasmades de forma clara a Pilar Prim. Les passejades per París amb Paidovsky es reflecteixen a La febre d’or… Conté elements per a l’estudi de la sociolingüística històrica i la història de la literatura, i ens permet de conèixer més bé la cultura catalana de començament de segle.
PÒRTIC
PRÒLEG
Els meus sentiments 11
La família 11
Primers anys de Narcís Oller 17
Trets heretats de la mare 19
Semblança dels Moragas i dels Tavern 22
Referència als llinatges Núñez i Pastor 24
Infància a Valls 33
Narcís Oller i el seu cosí Josep Yxart 37
Allunyament de Valls 42
Estudis universitaris, llicenciatura. Nova llar 46
El català en l'obra de Narcís Oller 49
Narcís Oller i els Jocs Florals 61
L'amor per Valls i Tarragona 63
Crítica de l'obra de Narcís Oller 64
El cap de família. Influència nova, la família Rabasa. Narcís Oller a la Cerdanya .74
Viatges i relacions literàries 84
Obres posteriors, noves amistats, crítics .94
Més crítiques i comentaris 111
Els darrers anys. Traduccions i relacions de Narcís Oller amb el teatre 118
Cloenda 132
Articles
Presentació - Jaume Saltó Coscolín
A Pere Català i Roca, en homenatge i regraciament - Jordi Pujol Soley
En Pere Català i l'onze de setembre - Josep M Ainaud i de Lasarte
Ens convé, als catalans, ara i aquí, que Cristòfor Colom sigui català? - Francesc Albaderner
L'esperit excursionista - Carles Albesa Riba
Rosari de records - Pere Altès i Serra
El gorg, de l’Albi - Ramon Amigó
Baixar cap a Elx - Hipòlit Amorós
Pere Català i Roca: saber ser, saber estar - Joaquim Arenas i Sampera
El vessant historicoonomàstic de l'amic Pere Català i Roca - Pere Balañà i Abadia
Una lectura comarcal del mapa d’arxiprestats - Jesús Burgueño
A l'amic alguerès de Catalunya, d'un català de l’Alguer - Fidel Carboni
Pere Català i Roca, un tertulià com ningú - Agustí Casals i Guiu, Joan Masip i Albadó
Pere Català i Roca, un excursionista global - Joan Cervera i Batariu
Pere Català i Roca e la Sardegna - Francesco Cesare Casula
Pere Català i les assemblees intercomarcals d’estudiosos - Josep M. Domènech i Fargas
Retorn - Carles Duarte i Montserrat
Una aproximació al concepte de patrimoni a través de la fotografia - M. Ester Fabra i Salvat, Samuel Burguete Recasens
Un article que va deixar cua - Josep Faulí i Olivella
Tot un món... casteller - Pere Ferrando i Romeu
L'heràldica cívica a l'Alt Camp - Armand de Fluvià i Escorsa
Notícia sobre obres de fortificació als castells de l'Espluga de Francolí, Barberà i Granyena durant la Gran Guerra - Joan Fuguet i Sans
Un article històric - Joan Gala
El periodisme barceloní de Pere Català i Roca - Xavier Garcia
L'amic Pere Català Roca - Jordi Cuní
Articles a l’Alguer - Joan Ibba
Un vallenc excepcional - Josep M. Jané i Samsó
Fer cas de - Roser Latorre i Gaia
Notícia del retaule del beat Gaspar de Bono de l'església de Sant Francesc de Paula, de Valls (c. 1790) Josep Maria Llobet i Portella
Un savi bo i despistat - Albert Manent
El sentinella - Nicola Marotta
Pere, l’home - Santiago Marrè i Burcet
Notes sobre fotografia i literatura - Josep Martí Baiget
Amor a la fotografia. Passió per la vida i la cultura - Josep Martínez
Petita història d'un arxiu fotogràfic - Josep M. Mas i Solench
Estimat amic Pere - Pasqual Mel·lai
Pere Català, la memòria de les arrels - Xavier Orriols i Sendra
Pere Català i Roca i la seva tasca de divulgació històrica. Intercessor prop de poetes algueresos - Francesc Palet Setó
El fotomuntatge: un nou mitjà de comunicació - Juan Naranjo
Pere Català i Roca, excursionista fotògraf - Jaume Ramon i Morros
Un record i un pensament per a Pere Català i Roca - Lluciana Sari
A Pere Català i Roca - Marina Sari
Català: un adjectiu apropiat i oportú a l’Alguer? - Luca Scala
Los 80 anys de Pere Català i Roca - Tore Scala
El Pere - Lluís Solsona i Llorens
Il castello di San Michele di Cagliari, Rocafforte Dei Càrros - Giusseppe Spiga
Missa del gall a Sant Salvador de les Espases - Estanislau Torres
Pere Català, de Valls - Joaquim Torres Martí
Pere Català i Roca: un romàntic en acció - Marcel·lí J. Valls i Torné
Fedals - Josep Vallverdú
El vallenc Pere Català i Roca - Núria Ventura Mercè
Pere Català i Roca como castellólogo - Leonardo Villena
Pere Català i Roca. Apunts biogràfics - Jordi París Fortuny
La cova del Gat és una cova sepulcral del període anomenat calcolític o bronze inicial, situada al terme municipal de Figuerola del Camp (Alt Camp), a la partida del Mas del Llop, inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya.
Fou excavada per primer cop per Salvador Vilaseca l’any 1934. La cova té diverses sales, de les quals s’ha excavat la primera. Aquesta sala fa 12 m de longitud, 7 m d’amplada i té una alçària mitjana de 2 m. Compta amb petites galeries, una de les quals s’utilitzà com a cambra sepulcral. En les excavacions s’hi han trobat restes humanes, fragments ceràmics, denes de collars i peces de sílex.
Des de l’any 2006, les recerques patrocinades per la Fundació Privada Catalana per a l’Arqueologia Ibèrica, al seu davant, l’Àngel Segarra Ferré, li han donat la continuïtat d’excavacions que fins llavors li havia mancat.
Aquest llibre és el resum de cinc campanyes d’excavacions que han finalitzat la primera fase de recerques.
Autors:
Rafael Mico Pérez. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Prehistòria.
Roger Molinas Amorós. Director d’excavacions de la cova del Gat (anys 2008 i 2009)
L’empenta d’un poble, centenari de la Cooperativa Vinícola de Sarral és una luxosa obra de gran format i editada a tot color que, sens dubte, marca una fita històrica en la tradició bibliogràfica sarralenca.
El director de l’obra, el catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona, Andreu Mayayo Artal, va dirigir un treball innovador, amb diversos nivells de lectura i il·lustrat profusament. Andreu Mayayo va elaborar els capítols dedicats a “El naixement del cooperativisme agrari”, a l’espinós “Conflicte de la Fassina” i a “La polarització social”. Per la seva banda, l’historiador de l’art Joan Fuguet va col·laborar amb un capítol sobre “La construcció dels cellers” i l’economista Josep Parcerisas amb un sobre “La caixa de crèdit: el combustible de l’entitat”. L’arqueòloga Marta Fontanals va explicar un altre tema conflictiu, “L’assumpte Concavins”, mentre que Jaume Teixidó, historiador i arxiver, va posar per escrit “La fusió de les dues cooperatives (1959-1970)”. Finalment, el filòleg Antoni Marsal es va encarregar d’explicar el miracle sarralenc en el capítol de més actualitat: “L’aposta per un cava i un vi de qualitat (1980-2007)”.
Completen l’obra dos interessants annexos, un amb els noms i cognoms dels fundadors dels dos sindicats, de les juntes rectores i de llurs presidents; i l’altre amb una recopilació periodística dels nombrosos actes que la Cooperativa Vinícola de Sarral va organitzar al llarg dels anys 2007 i 2008 amb motiu del centenari de la seva fundació.
Autors dels textos:
Andreu Mayayo i Artal; Joan Fuguet i Sans; Josep Parcerisas i Casals; Marta Fontanals i Torroja; Jaume Teixídó i Montalà; Antoni M. Marsal i Bonet
Aquest llibre analitza els orígens de la Festa del Sagrat Cor a Solivella, la seva evolució al llarg de la història fins a l'actualitat i els diversos elements que constitueixen el "vot de poble". També s'analitzen els elements constitutius de la celebració, com ara la missa solemne i la processó del capvespre, on destaquen per la seva originalitat i plasticitat les capelles i les catifes.
Discurs d’ingrés de l’acadèmic numerari electe Excm. Sr. Josep Maria Sans Travé, Doctor en Filosofia i Lletres a l’acte de la seva recepció, 12 de febrer de 2008. Inclou el discurs de contestació de l’acadèmic de número Excm. D. Sr. José E. Ruiz Domènec Doctor en Història Medieval.
El monestir cistercenc de Santa Maria de Vallbona s’originà en una comunitat d’anacoretes, promoguda i dirigida per sant Ramon, que el 1171 s’integrà al Cister. Com a conseqüència del favor dels benefactors, des del final del segle xii es començà a bastir el cenobi, on destaquen les espectaculars obres dutes a terme principalment en el segle xiv, entre les quals el cimbori-campanar, l’ala septentrional del claustre i la portalada de la sala capitular. L’obra té dues parts, la primera resumeix el procés històric del monestir, des dels seus orígens fins a l’actualitat, sense descurar l’evolució de la comunitat de religioses que l’habiten, i la segona està dedicada al recorregut turístic del monestir, tot destacant els seus principals elements artístics.
El llibre amb 16 fotos i gravats ha acomplert la seva tercera edició. Un volum molt complet del procés dels templers catalans: des del papa Climent V i el rei Felip del Bell de França, a l'ordre de detenció del templers l'any 1307, el concili de Tarragona el 1308, l'ocupació de Miravet pels oficials reials el 12 de desembre del mateix any, passant per la inquisició de Lleida, la de Masdéu, la de Sant Adrià i els interrogatoris de Lleida fins els darrers templers catalans.
En aquest llibre es repassen a la primera part les fites més importants del llarg procés històric del monestir, des de la comuniat eremítica fins a l'actualitat. La segona part està dedicada a exposar la vida de les religioses i, finalment, a la darrera part s'analitzen els diversos elements arquitectònics i artístics del conjunt monacal de Santa Maria de Vallbona, que s'originà en una comunitat d'anacoretes, promoguda i dirigida per sant Ramon, i que el 1171 s'integrà al Cister.
Josep Maria Sans Travé. Llicenciat en història medieval i doctor en filosofia i lletres. Ha estat professor de les universitats de Barcelona i de la Internacional de Catalunya, cap del Servei d'Arxius i director general del Patrimoni Cultural; actualment és el director de l'Arxiu Nacional de Catalunya. Ha dirigit l'edició dels Dietaris de la Generalitat de Catalunya i ha publicat diversos treballs i llibres sobre els ordes militars i el monestir de Santa Maria de Vallbona.
Els papers confiscats de Salamanca.
Un recull indèdit de documents significatius de l'Archivo Histórico Nacional de la Guerra Civil amb l’assessorament científic de Joan B. Culla.
El món del treball industrial a la Catalunya del primer terç del segle XX: les llavors de la revolució
Catàleg de l'exposició fotogràfica que pretén mostrar el context històric i social en què vivien els treballadors industrials catalans del primer terç del segle XX: com treballaven, com eren les seves condicions de vida, quines eren les seves formes de divertir-se, quines les seves aspiracions i els seus problemes comuns i com lluitaven per solucionar-los. Les fotografies constitueixen una mostra del fotoperiodisme de principis del segle XX, quan els fotògrafs perseguien la notícia carregats amb pesades i voluminoses càmeres de plaques i deixaven plasmat el seu treball sobre negatius de vidre.
