Novetats

CENTENARI DE L’INSTITUT JAUME HUGUET - ANTIGA ESCOLA DEL TREBALL DE VALLS (1924-2024)

Testimoni de cent anys de trajectòria d’una de les institucions educatives més importants de Valls, de la nostra comarca i de les comarques veïnes. Des d’aquella Escola Professional de l’any 1924 fins a l’actual Institut Jaume Huguet sempre trobem aquell batec de vida educativa, social i cultural que emana gràcies al seu esforç, a la seva iniciativa i a la seva capacitat d’innovació.

L’Institut Jaume Huguet · Antiga Escola del Treball de Valls va ser la primera Escola sorgida de la iniciativa ciutadana, obrera i privada de l’Estat. Així ho va destacar el ministre de l’època en la seva primera visita a l’Escola. Aquesta trajectòria se’ns mostra a través de tres blocs que representen les seus que l’Escola ha ocupat al llarg de cent anys: l’antic convent del Carme, l’antic quarter de cavalleria i l’actual institut a la Creu de Cames. Així es fan paleses les circumstàncies històriques de cada moment i les dificultats que va comportar ubicar-se a cada nou edifici, però, com sempre, la voluntat i la il·lusió pels nous reptes van triomfar.

Autor:

Jordi Tuset Vallet, exdirector de l’Institut Jaume Huguet i vicepresident de la Fundació ANESPRO. 

Va arribar a l’Institut Jaume Huguet el 1994. L’any 2000 passa a ser-ne el director, fins a la seva jubilació, l’any 2018. Liderà la implantació de l’Educació Secundària Obligatòria, la innovació tecnològica digital i la Formació Professional Dual, entre d’altres iniciatives.

La Cambra de Comerç de Valls li va fer un reconeixement per la tasca en pro de la FP al Jaume Huguet i la Fundació ANESPRO, en el transcurs de la Nit de Premis de Valls, del 19 de setembre de 2020 en el marc del Claustre del Convent del Carme de Valls.

Jordi Tuset és autor de Història del santuari de la Mare de Déu del Lledó (IEV Valls, 2001); Història de la Casa de Caritat de Valls (Quaderns de Vilaniu, 2013)

Proposta d’activitats per acompanyar i gaudir mitjançant la música i el moviment del conte infantil Al camp!, una història d’un pardal que s’ha perdut i viatja per diferents indrets del món rural tot buscant la seva casa. Durant el viatge, fa molts amics i coneix diverses feines que es fan als camps de conreu.

Autora dels textos i música

Nuria Mauricio és l’autora de la proposta, i ens presenta diverses activitats per cantar, ballar, moure’s, imaginar, i fins i tot conèixer diferents melodies de cant improvisat. Algunes de les peces musicals han estat creades per a l’ocasió, de la mà del músic Sergi Esparza, i d’altres corresponen a melodies populars de diferents indrets de la geografia catalana.

Catàleg de l’exposició Josep Busquets. Escultures, que es va poder veure del 19 de maig al 16 de juliol de 1995 al Museu de Valls.

Autors dels textos: 

Teresa Camps; Jordi París i Fortuny

L’empenta d’un poble, centenari de la Cooperativa Vinícola de Sarral és una luxosa obra de gran format i editada a tot color que, sens dubte, marca una fita històrica en la tradició bibliogràfica sarralenca. 

El director de l’obra, el catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona, Andreu Mayayo Artal, va dirigir un treball innovador, amb diversos nivells de lectura i il·lustrat profusament. Andreu Mayayo va elaborar els capítols dedicats a “El naixement del cooperativisme agrari”, a l’espinós “Conflicte de la Fassina” i a “La polarització social”. Per la seva banda, l’historiador de l’art Joan Fuguet va col·laborar amb un capítol sobre “La construcció dels cellers” i l’economista Josep Parcerisas amb un sobre “La caixa de crèdit: el combustible de l’entitat”. L’arqueòloga Marta Fontanals va explicar un altre tema conflictiu, “L’assumpte Concavins”, mentre que Jaume Teixidó, historiador i arxiver, va posar per escrit “La fusió de les dues cooperatives (1959-1970)”. Finalment, el filòleg Antoni Marsal es va encarregar d’explicar el miracle sarralenc en el capítol de més actualitat: “L’aposta per un cava i un vi de qualitat (1980-2007)”. 

Completen l’obra dos interessants annexos, un amb els noms i cognoms dels fundadors dels dos sindicats, de les juntes rectores i de llurs presidents; i l’altre amb una recopilació periodística dels nombrosos actes que la Cooperativa Vinícola de Sarral va organitzar al llarg dels anys 2007 i 2008 amb motiu del centenari de la seva fundació.

Autors dels textos: 

Andreu Mayayo i Artal; Joan Fuguet i Sans; Josep Parcerisas i Casals; Marta Fontanals i Torroja; Jaume Teixídó i Montalà; Antoni M. Marsal i Bonet

La història de Vimbodí i Poblet s’escriu en les seves imatges i en la veu de la seva gent. Aquest llibre és un viatge per la memòria col·lectiva a través de fotografies antigues en blanc i negre —preses des de finals del segle XIX fins als anys seixanta del segle XX—, acompanyades d’articles de diversos autors estretament lligats al poble i d’entrevistes que hi afegeixen testimonis únics. Cada instant recollit en aquestes pàgines ens parla dels costums, les festes i la vida quotidiana d’ahir, i ens apropa a un patrimoni humà que encara perdura. Una invitació a redescobrir el passat compartit i a mantenir-ne viva l’essència.

Autors dels textos: 

Enric Alfonso Xaruba, Alfons Alsamora Jiballí, Jordi Dolcet Llaveria, Josep Dolcet Llaveria, Teresa Duch Dolcet, Ferran Espada Alfonso, Antoni Estradé Saltó, Isidre Fabra Garcia, Isidre Fusté Carré, Judit Garcia Tombas, Joan Ibarz Capdevila, Jesús Jordi Pinatella, Antoni López Tovar, Manel Martínez Garcia, Jaume Pàmies Pagés, Aleix Romea Negre, Ramon Setó Vallverdú, Lluís Solà Segura, Sergi Tella Pàmies.

Francesc Blasi Vallespinosa (Valls, 1872 – Barcelona, 1949) va ser el que avui en diríem un personatge polièdric, que va destacar com a excursionista, fotògraf, industrial, viatger, publicista, mecenes, impulsor del cinema amateur, apassionat pel patrimoni arquitectònic religiós i un gran enamorat de la cultura popular. En la plenitud de la seva vida, va arribar a gaudir d’un gran prestigi personal, tant a Barcelona, on residia, com a la seva estimada terra vallenca. Durant la dècada dels vint del segle passat, els seus llibres de viatges van donar un nou impuls a un gènere literari que en català estava en hores baixes. El seu assaig Els castells dels Xiquets de Valls (1934, 1948, 1997) ha estat i és encara una referència obligada per al món casteller.

Amb Francesc Blasi Vallespinosa (1872-1949). Un model de fotoexcursionista, es vol reivindicar la vàlua d’una personalitat imprescindible de la primera meitat del segle xx. Per rememorar-lo, ens han quedat els seus textos i, sobretot, el seu fons fotogràfic, on destaca la iconografia de l’art religiós, avui insubstituïble per estudiar-lo, ja que en gran part es va destruir durant la Guerra Civil (1936-1939). Llarga vida a Francesc Blasi Vallespinosa!

Jep Martí Baiget

(Cervià de les Garrigues, 1955). Arxiver i investigador en història de la fotografia del segle XIX, s’endinsa ara en l’estudi d’un fotògraf enquadrat de ple en la primera meitat del segle XX, el fotoexcursionista Francesc Blasi Vallespinosa. En els darrers anys, ha comissariat dues grans exposicions dedicades a revalorar l’obra de fotògrafs com Rozada (Museu de Valls, 2017) i Jules Ainaud (Centre de la Imatge KBr, Fundació Mapfre, 2023). La seva obra escrita en aquest camp està dispersa en múltiples publicacions col·lectives de congressos especialitzats, 

L’àngel del Noucentisme

Vida i obra del pintor Manuel Humbert

Lluís Boada Domènech

Josep Pla considerava Manuel Humbert “un home d’un interès extraordinari”. Dotat d’un talent innat per al dibuix, de ben jove es va anar formant com a pintor a París. Va freqüentar grans figures de les arts i el pensament: Modigliani, íntim amic seu, li va fer dos superbs retrats; Picasso el va dur a regirar quadres de Cézanne al magatzem de Vollard; Miró li va demanar el taller en cartes divertidíssimes; Ors el va comparar amb Leonardo; i Pujols el va definir com el pintor angèlic d’un Noucentisme crític, però benhumorat, i socialment i culturalment molt ambiciós. Són molts els personatges brillants que apareixen en aquestes pàgines, sempre revelant algun aspecte de la vida i, sobretot, de l’obra de qui va ser guanyador del primer Premi Nonell de pintura instaurat per la Generalitat republicana l’any 1934. Lluís Boada ens porta de la mà d’Humbert i per un camí bell i inèdit a penetrar en la història del segle XX.

Lluís Boada Domènech

És doctor en Ciències Econòmiques per la Universitat de París i en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra amb una tesi sobre el pintor Manuel Humbert. Ha estat professor de Planejament Urbà i Regional a la Universitat Federal de Rio de Janeiro i director dels Programes de Medi Ambient de l’Ajuntament de Barcelona. Ha publicat: Una economia poètica (Argos Vergara, 1984), Rio de Janeiro (Destino, 1989), O espaço recriado (Sao Paulo: Nobel, 1991), Medio ambiente y territorio (TF Ediciones, 2007), Manuel Humbert (Fundació Apel·les Fenosa, 2007) i La senectud del capitalismo (ED Libros, 2017).

[© Josep Maria Cortina]

Revolució i Guerra. L'Espluga de Francolí, 19 de juliol de 1936 - 10 de gener de 1939

Josep Maria Vallès i Martí

Revolució i Guerra és un relat dels que passava a l'Espluga de Francolí en plena Guerra Civil espanyola. Els fets, inventaris, testimonis, víctimes, Comitès, la Col·lectivitat, el Castell de Riudabella, anys de lluita, el front, les bombes, els exiliats i molts altres detalls del que passava a l'Espluga, una gran tasca de recerca i documental de la història local descrit amb la rigorositat del Josep M Vallès.

JOSEP M. VALLÈS I MARTÍ (l’Espluga de Francolí, 1945). La seva carrera professional es desenvolupà en la gerència empresarial; i el seu oci, en la promoció cultural a la seva vila com a historiador local. Fundà l’Escola de Música del Casal (1978), ocupà la presidència del Casal de l’Espluga (1981-1985), promogué la reaparició de la revista El Francolí, el premi de recerca Bernat Morgades i fou fundador del Centre d’Estudis Local del Casal (1983). També fou alcalde de l’Espluga (1989). Autor de diversos treballs i articles, ha donat conferències i ha publicat:

La custòdia de la Parròquia de Sant Miquel de l’Espluga de Francolí (2003); De l’idealisme a l’oblit. Poesia i teatre de Pere Antoni Torres Jordi (2007); L’Espluga de Francolí en els setmanaris de Montblanc, 1903-1923 (2008);  Josep Cabeza i Coll (2009), Rafael Battestini i Galup (1886-1939). Catalanista. Víctima de la repressió franquista (2009); Judici a un poble. La mort del cobrador a l’Espluga de Francolí, 1899 (2013); El celler de Baix. Visió històrica d’una obra col·lectiva (1913-2013), (2014); La Conca de Barberà en el temps de la Mancomunitat de Catalunya (1911-1923) -Premi Aires de la Conca 2016; Relats i cròniques. L’Espluga de Francolí 1900-1923 (2017); Ramon Muntanyola “…una gran llum d’esperança” amb Joan Maria Pujals (2018); De la Dictadura a la República: L’Espluga de Francolí 1923-1931 (2020); Visca la república! L’Espluga de Francolí 1931-1936 (2021); El violinista cec. Josep Maria Serret i Bou 1838-1892 (2022); Julià Nougués i Subirà, ciutadà republicà (1867-1928) (2023); L’Espluga dels vostres avis (2023); El tren de corda. Una infància: 1945-1961 (2024); Revolució i Guerra. L’Espluga de Francolí,19 de juliol de 1936 – 10 de gener de 1939 (2024) és el seu darrer llibre.

És membre dels Centres d’Estudis de la Conca de Barberà, del de les Garrigues i de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus, en les revistes dels quals ha publicat articles, i també forma part del Consell Editorial de la revista Cultura i Paisatge a la Ruta del Cister.

ÍNDEX

FRANCESCA ESPAÑOL BERTRAN, JOAN VALERO MOLINA: Prefaci

I—LA VILA I ELS HOMES

JOAN MENCHON I BES: De Vilasalva a Montblanc. La formació d'una vila medieval a la Catalunya Nova.

JOSEP MARIA SANS TRAVÉ: Jaume Conesa, un montblanquí a la cort de Pere el Cerimoniós i forjador de la llengua catalana (1314-1375).

LA VILA I L'ART

JAUME FELIP SANCHEZ: Els magistri operis ecclesie constructors de l'església de Santa Maria, la Major, de Montblanc (Conca de Barberà) (s.XIV-XVI).

FRANCESCA ESPANOL BERTRAN: El Montblanc baixmedieval i els seus artistes.

JOAN VALERO MOLINA: La presència d'artífexs al·lòctons a la Conca de Barberà en època gòtica.

BIBLIOGRAFIA

—————-

(del prefaci)

Les antigues viles emmurallades proporcionen, als visitants que hi entren amb la pretensió d'anar quelcom més enllà de la tòpica sortida turística, una sensació de recer protegit i acollidor que s'accentua quan s'han mantingut els antics traçats urbans, sovint irregulars, dels carrerons. Si, a més, les vicissituds històriques han permès preservar al seu interior una part molt significativa d'arquitectures pretèrites, aleshores hi sumarem la sensació d'entrar en un espai extemporani, on el temps s'aturà en un moment remot, o almenys transcorre amb una lentitud que ens allunya de l'atrafegat present. Aquesta percepció experimen- tada pel visitant l'indueix a vagarejar lliurement pels carrerons, aadmirar els petits detalls dels edificis, esperant que al tombant de qualsevol carrer el sorprengui quelcom d'inesperat.

La vila de Montblanc, sens dubte, pertany a aquesta categoria de poblacions: una vila carregada d'història, amb un envejable conjunt monumental, i on es concilia la modernitat amb l'interès per la preservació del patrimoni. La capital de la Conca de Barberà ha esdevingut, doncs, un indret ideal per a dur a terme els cursos d'estiu dedicats a la cultura medieval que Amics de l'Art Romànic, societat filial de l'Institut d'Estudis Catalans, organitza des de 2022, gràcies a un conveni signat amb l'Ajuntament de Montblanc. Els cursos s'articulen a l'entorn d'un tema central vinculat amb la vila i elseu entorn, tractat preferentment des de l'òptica medieval. Així, després d'iniciar aquest projecte amb un curs dedicat a la figura de Sant Jordi, la segona edició (2023) es va centrar en l'art gòtic a Montblanc, sota el títol: D'art i d'argent: Montblanc, paisatge artístic d'una vila reial (segles XIV i XV).

L'apel-latiu “de Montblanc” que ostenen molts artistes actius a Catalunya durant els segles del gòtic situa la vila reial com a epicentre d'una activitat dins dels camp pictòric, escultòric i de l'orfebreria, que va assolir l'excel-lència, segons ho certifiquen les obres conservades. Indrets propers i altres més distants es van beneficiar d'aquesta producció, i la regularitat de la demanda va proporcionar estabilitat als tallers locals. Els seus integrants podien ser originaris de Montblanc, o s'hi podien haver instal·lat buscant millorar el seu estatus professional. En tot cas, el periple dels darrers confirma l’encert de la seva elecció. Avui les realitzacions de molts d'ells es custodien en museus i col·leccions nacionals i internacionals, com ara el Metropolitan Museum de Nova Yorh, la National Gallery de Victoria (Austràlia) o el Fine Arts Museum de San Francisco, entre altres.

En aquest llibre, l’autor analitzà el mercat de Santa Coloma de Queralt (instaurat el 1222 pel rei Jaume I) a partir de les transaccions comercials enregistrades en els manuals notarials de 1276 a 1313.

«Coloma es convertí realment en una vila mercantil i el centre comercial de la regió a principis dels anys 1290. Cristians i jueus s’hi establiren. Centenars de persones, identificades com a habitants de Santa Coloma, participaren en el comerç i les finances registrades pel notari de la vila i els seus escrivans. L’any 1293 registraven una mitjana de més de 32 transaccions a la setmana, xifra que gairebé es duplicà […] 20 anys després. Aquest nombre creixent de transaccions incorporava processos financers sofisticats a través de préstecs, vendes a crèdit i inversions, mentre que la participació regular de comerciants forans, que venien teles i animals de treball, atenia a les necessitats dels consumidors rurals locals. A finals de segle, els artesans i comerciants de Santa Coloma crearen els seus propis negocis per atendre el consum local i alguns iniciaren el cultiu de safrà en camps propers a la vila com a producte local destinat tant al comerç nacional com internacional.» (De l’epíleg)

Gregory B. Milton (1966-2021) va ser un historiador estatunidenc especialitzat en l’estudi de les relacions financeres a l’alta edat mitjana a les terres catalanes.

Es va llicenciar en Història l’any 1989 i després ingressà a l’exèrcit dels Estats Units a la base naval de Rota (Cadis). Aquí es va desvetllar el seu interès per l’estudi de la història medieval mediterrània de la península Ibèrica. Es doctorà el 2004.

L’únic llibre monogràfic de Milton, Market Power (2012), analitza el mercat de Santa Coloma de Queralt (instaurat el 1222 pel rei Jaume I) a partir de les transaccions comercials enregistrades en els manuals notarials de 1276 a 1313. Us el presentem ara traduït al català.

BARTOLOZZI BORRELL: El secret del Port

Rafael Bartolozzi i Josep Borrell Garciapons

Catàleg de l’exposició BARTOLOZZI BORRELL: El secret del Port.

Del 3 de maig a l’1 de juliol de 2001.

Tinglado 2. Moll de Costa. Port de Tarragona

Amb textos de:

Carles Hac Mor

Ester Xargay

Vicenç Altaió

100 corsaris coordinats per la capitana Núria Aymamí.

Història del tresor del Port per Carles Hac Mor i Ester Xargay

El tresor de l’art del segle XX al MACBA per Vicenç Altaió

Cor-saris descobridors del seu tresor:

Adela Aymamí Llauradó; Agustí Martí; Albert Gimeno: Alfredo Cuervo; Ana María González González; Ángel Alonso; Ángel Serrano; Anna Heras Casademont; Anna Palomo, Antina de la Torre; Antonio Ferrer; Assumpta Rosés; Baltasar Porcel; Bigas Luna; Carles Hac Mor; Celia Orós Vlencia; Cesáreo Rodriguez Aguilera; Cinta S. Bellmunt; Conchita Minguell Zanuy; Daniel Giralt-Miracle; Dieter Mahlow; Dolors Juanpere; Emilio Echavaren; Enric Olivé-Serret; Enrique Hernández Gajate; Ernesto Ruiz Bayón, Ernesto Ventós Omedes; Esteban Duran; Ester Buscail Jori; Ester Xargay; Ethel Martí; Eudald Carbonell; Federico Hilario GIner; Fèlix Canet; Fernando Arrabal; Florencio Arnan y Lombarte; Francesc Giralt; Francis Bartolozzi; Francisco Mitjans Miró; Franco Lombardo; Gabriel; Gabriel Comes; Gemma Torelló Sibill; Giorgio Serafini; Glòria Cot; Hans Meike; Iraida Cano; Isidoro Prenafeta; Jaime Martínez Parrilla; Jaume Vallcorba Plana; Jesús Gómez García; Joan Abelló Juanpere; Joan Gaspar i Farreras; Joan Guitart i Agell; Joan Illa Morell; Joan Martí i Castell; Joan Rodés Parellada; Joan Sebastià Aymamí; Joaquim Mallafrè; Jordi Estadella; Jordi Garcés; Jordi GInebra; Jordi Moreno; Jorge Fernández León; José Alexanco; José Corredor-Matheos; José Miguel Iriberri; JOsep Borrell Garciapons; Josep Gomis i Martí; Josep Maria Fortuny; JOsep Miquel Garcia; Juan Mari Arzak; Kerles Torra; Llorenç Barber; Lluís Badia i Chancho; Lola Mitjans de Vilarasau; Maisa Minguell; Manel Llauradó; Manel Sanromà; Manuel Castellet; Maria Jesús Cadierno; Maria Lozano Uriz; Maria Vidal; Marimar Lozano Bartolozzi; Marta Berdini; Montse Aymamí; Montse Mateu; Nil S. Bartolozzi; Núria Aymamí; Núria Gómez Granés; Núria Hernández Rivera; Pau Herrera; Pedro Lozano Bartolozzi; Pedro Luís Lozano Uriz; Pilar Dolç; Quim Font; Rafael Bartolozzi; Ramon Ballesté; Ramon Gomis; Ramón Sánchez Ramón; Ricardo Sánchez-Bretaño; Ricart Llonch; Rosa Lentini; Rosa M, Ricomà; Rosa Pagès; Rufino Mesa; Sagrario Huelin; Salvador Juanpere; Sara Berdini; Silvia Adela Kohan; Tesi Rivera; Victoria Combalia; Vicenç Altaió; Xavier Allué; Xavier Amorós.

Història, patrimoni i cultura tradicional

En aquest llibre es proporciona l’emmarcament històric, antropològic i cultural de l’arribada del braç de Santa Tecla a Tarragona al segle XIV i s’estableix la relació entre el culte medieval a la santa i l’entrada amb el desenvolupament de la festa, la celebració i el culte a Tecla com a fet religiós, polític i cultural, i com a element de cohesió, identitat i diferenciació de la ciutat.

Del contingut dels estudis que el composen cal destacar-ne la varietat de fonts intencionals i preterintencionals, històriques, hagiogràfiques, iconogràfiques, folklòriques, literàries i orals que refereixen una sèrie de fets passats des de disciplines i mètodes diferents i complementaris. El resultat final dona resposta a la doble voluntat de reconèixer l’entitat, la importància i la vigorositat de la Tarragona medieval en la ciutat contemporània, i també la condició de referent que té la festivitat de Santa Tecla.

Pròleg de Josep-Lluís Carod-Rovira

Aquest llibre és un petit compendi i alhora reivindicació de les dues facetes potser menys conegudes de l’escriptor Josep Vallverdú: la d’articulista i la de ninotaire. De manera extraordinària, totes dues han anat a confluir en una publicació mensual local, El Francolí, amb qui ha mantingut i encara manté una llarga, noble i productiva relació. I és que el mestre va viure 27 anys a l’Espluga de Francolí i, ja abans d’installar-s’hi, va començar a escriure a la revista que edita el Casal de l’Espluga.

Amb aparicions esporàdiques des del gener de 1986, Vallverdú de seguida es va guanyar una columna fixa d’opinió que va anomenar Potser sí… i que, rebatejada el 2012 com a Tassa i mitja, ha mantingut cada mes de manera gairebé ininterrompuda per retratar la realitat local, la nacional i la global des del seu prisma privilegiat. Tot plegat, amanit des del març del 2020 amb les seves il·lustracions a la secció La Rialleta. Tot un tresor del qual us volem llegar el present recull.

Francesc Vicent Garcia (1579  1623), conegut com el Rector de Vallfogona, va ser el poeta més rellevant del barroc català

Aquest llibre, publicat en el IV centenari de la seva mort i escrit per Domènec Corbella, pretén apropar la seva figura entre el públic en general. Hi trobareu els episodis biogràfics més destacats de la vida del Rector, una selecció de les seves poesies i, finalment, algunes de les llegendes populars que se li atribueixen, amb els seus característics rodolins. Tot això, acompanyat per unes il·lustracions evocadores i de gran bellesa, obra del pintor Francesc Artigau.

LLibre / catàleg d’obres de la Pinacoteca Romà Comamala del Museu de Vilabella a càrrec dels historiadors de l’art Sofia Mata de la Cruz i Jordi París i Fortuny.

L’historiador Jordi París Fortuny, director també del Museu de Valls, és director del museu de Vilabella des de l’any 2003. París considera que la Pinacoteca de Vilabella és tot un referent a l’Alt Camp i un complement de la Ruta del Cister. “Més que una pinacoteca de gran valor, és una col·lecció singular, única a les nostres comarques, amb peces excel·lents”. París també recorda Comamala: “Va ser capaç d’unir a la perfecció les seves dues passions: la vida religiosa i l’art, i en va deixar constància amb aquesta col·lecció de pintura religiosa elaborada des del vessant de l’art”.

Si voleu conèixer els àmbits, les sales i el contingut de la Pinacoteca de Vilabella, llegiu l’article publicat a Cultura i Paisatge núm. 14: La Pinacoteca de Vilabella, d’Eva Salvat