Novetats

Nadala de 1973 de Lluís Carulla i Canals dedicada a Lluís Domènech i Montaner. Inclou un text de Lluís Carulla a la memòria de Mossèn Ramon Muntanyola i Llorach, i un obituari de Pau Casals al final de la nadala.

Autors dels textos: 

Oriol Bohigas; Josep M Ainaud; Francesc Fontbona; Josep Benet; Albert Manent; Enric Esteve; Manuel de Muga; Joan Camps.

El millor llibre que mai s’hagi escrit sobre la calçotada i la seva història.

Un llibre sobre la calçotada des de diverses perspectives

Amb voluntat enciclopèdica i mirada polièdrica i multidisciplinar, aquest llibre pretén transmetre tot allò que avui dia és la calçotada: un àpat concebut per a una trobada familiar o d’una colla d’amics, però que també se serveix per a centenars de comensals; un símbol de la identitat vallenca però també de tot Catalunya; un motor per a la malmesa activitat agrícola de casa nostra i un atractiu turístic; un producte gastronòmic popular que també inspira la cuina d’autor més sofisticada; una mostra de tradició i de modernitat; una menja, un ritual, una festa, una celebració i una experiència, en definitiva, que només tenen sentit si es viuen en companyia.

Fins a dinou autors repassen els elements amb què compta la calçotada (la salsa, el vi, les olors…) i els seus diversos àmbits d’implicació: l’històric, el gastronòmic, l’econòmic, el social i l’artístic.

També hi ha receptes i propostes gastronòmiques entorn del calçot d’alguns dels xefs més destacats del país, com Carme Ruscalleda, Ada Parellada i Ferran Adrià.

MUS004

Llegendes de Poblet, Santes Creus i Vallbona

Autors: Joan Ibarz (text) i Valentí Gubianas (il·lustracions)

Autors: Joan Ibarz (text)

Il·lustracions: Valentí Gubianas 

Edita: La Musca

ISBN: 978-84-126028-9-0

Pàgines: 52

Format: 26,5 x 22 cm

Preu: 18,00 € (IVA inclòs)

Enquadernació: Tapa dura

Any edició: març de 2024

Edat recomanada: a partir de 10 anys

En aquest llibre hi trobareu un recull de llegendes dels monestirs cistercencs de Poblet, Santes Creus i Vallbona. Aquestes llegendes ens apropen al nostre passat, ja que la majoria van sorgir a l’edat mitjana. Hi apareixen escenes de la societat de l’època i de la vida monacal, així com la relació que hi va haver entre aquests monestirs i diferents reis i reines de la Corona d’Aragó.

El llibre conté 6 llegendes, dues de cadascun dels monestirs:

La Porta Daurada (Poblet).

Fra Marginet (Poblet).

La santa mà (Santes Creus).

El pa convertit en flors (Santes Creus).

El pa de caritat (Vallbona).

La generositat de la reina (Vallbona).

A la part inicial del llibre s’hi pot trobar un glossari amb vocabulari que ajudarà el lector a comprendre millors les històries.

Joan Ibarz Capdevila (Vimbodí i Poblet, 1973) és llicenciat en Geografia i Història per la Universitat de Lleida. En la mateixa universitat va realitzar el Curs d’Aptitud Pedagògica i el Curs de Docència d’Estudis Universitaris de Doctorat. Anys més tard, i en relació amb la seva activitat laboral, va cursar un postgrau a la Universitat Rovira i Virgili per obtenir el Títol d’Especialista Universitari en Conservació del Patrimoni Cultural.

Després de treballar com a guia o mediador cultural en diversos espais patrimonials, el 2001 es va incorporar a l’equip del Reial Monestir de Santes Creus. Actualment, és responsable d’aquest conjunt monumental i ha participat en activitats formatives orientades a millorar l’accessibilitat cultural i, en particular, a apropar el patrimoni als centres educatius o aconseguir una major atenció a la diversitat.

La seva experiència li ha permès interactuar amb nens i nenes d’escoles i instituts de tota mena.

 Ha publicat articles de caràcter històric o etnològic i és coautor de diversos llibres, entre els quals hi ha Santes Creus, Monestir Reial (2022), guia oficial del monestir.

Valentí Gubianas i Escudé (Navàs, 1969), després d’estudiar un temps a l’Escola Massana de Barcelona, va començar a il·lustrar llibres de literatura infantil, àlbums i llibres de text, però al llarg de la seva trajectòria cada vegada s’ha sentit més còmode treballant amb molt espai, la qual cosa l’ha portat a crear un centenar de murals de gran format en escoles, biblioteques, façanes, places i espectacles en viu.

Combina la il·lustració de llibres i murals amb visites a escoles, durant les quals s’enriqueix gràcies al contacte amb els lectors de forma directa.

Al llarg de la seva trajectòria, ha il·lustrat més de 100 llibres, i ha treballat amb autors i editorials de referència.

La llegenda de Sant Jordi, com mai l’has vist ni te l’han explicat.

(amb fotografies fetes majoritàriament a Montblanc)

El cavaller, l’heroi, el patró de Catalunya. Venerat pels comtes reis catalans, al crit de «Sant Jordi» les tropes catalanes van dominar el Mediterrani. La bandera blanca amb la creu vermella va fer funcions de bandera nacional. Amb ella es van batre els diputats de la Generalitat al pla de Palau l’11 de setembre de 1714. Símbol de determinació i de lluita contra les injustícies i per la llibertat. Però Sant Jordi no és només un heroi, són uns ulls que miren una terra, que ha inspirat centenars d’artistes. Tot el Palau de la Generalitat n’és un homenatge.

Gràcies a les fotografies d’Òscar Rodbag i el text de Quim Torra, la llegenda de Sant Jordi torna amb tota la força, fins a fondre el mite amb la història.

Quim Torra (Blanes, 1962). És llicenciat en Dret. Va exercir com a advocat i directiu d’una multinacional d’assegurances suïssa (1987-2007). Va fundar l’editorial Acontravent (2008). Ha escrit una dotzena de llibres d’assaig i dietaris. Director del Born Centre Cultural (2012-2015) i de la Revista de Catalunya (2015-2018). Membre d’Òmnium Cultural, on va ser vicepresident i president interí. El 17 de maig de 2018 va ser investit 131è president de la Generalitat de Catalunya, essent inhabilitat el 28 de setembre de 2020 per haver desobeït l’ordre de retirar les pancartes i els llaços grocs dels edificis públics de Catalunya que reclamaven la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats.

Del 1607 al 1623, Francesc Vicent Garcia esdevingué rector de Vallfogona de Riucorb. Des de bon començament, es distingí dels altres capellans per les seves iniciatives pastorals, socials i culturals, a la vegada que el seu talent literari es propagà per tot el país. El Rector de Vallfogona esdevingué el poeta més destacat de la literatura barroca catalana. Si en vida el rector poeta es caracteritzà pel seu enginy intel·ligent, no menys enginyós ha estat el poble, que ha fet de l’estament clerical font d’inspiració.

Aquest llibre, a més de la seva biografia actualitzada, recull cent vuit episodis històrics, així com nombroses llegendes i anècdotes populars, per primera vegada sistematitzades.

Nota a la 2a. edició:

Editem aquesta segona edició dins l’Any del Rector de Vallfogona, amb la celebració del 400 aniversari de la mort de Francesc Vicent Garcia (1579-1623). En aquesta edició revisada i actualitzada, s’ha ampliat i posat al dia la biografia del Rector, segons les darreres recerques, i les efemèrides posteriors a la seva mort. El llibre també s’ha enriquit amb uns gravats fets pel mateix autor que il·lustren episodis, personatges i paisatges relacionats amb les vivències del Rector

Francesc Vicent Garcia, rector de Vallfogona, publicà ben poc en vida, però la difusió de la seva obra per via manuscrita feu que aviat se’l considerés l’estendard poètic de la seva generació.

Francesc Vicent Garcia (Saragossa, 1579-Vallfogona de Riucorb, 1623) es traslladà de ben petit a Tortosa, d’on eren originaris els seus pares, i es va considerar sempre tortosí i català. La seva vida estigué marcada per la seva condició de prevere i rector de la parròquia de Vallfogona, i també per la seva vocació d’escriptor.

Francesc Vicent Garcia (1579  1623), conegut com el Rector de Vallfogona, va ser el poeta més rellevant del barroc català

Aquest llibre, publicat en el IV centenari de la seva mort i escrit per Domènec Corbella, pretén apropar la seva figura entre el públic en general. Hi trobareu els episodis biogràfics més destacats de la vida del Rector, una selecció de les seves poesies i, finalment, algunes de les llegendes populars que se li atribueixen, amb els seus característics rodolins. Tot això, acompanyat per unes il·lustracions evocadores i de gran bellesa, obra del pintor Francesc Artigau.

El cafè a CATALUNYA

GREMI DEL CAFÈ - TORRADORS DE CATALUNYA

Endinsar-se en el món del cafè és sempre un procés emocionant i si, a més a més, és del cafè a Catalunya és especialment gratificador. Aquest llibre vol ser un recull de més de tres-cents anys de cafè a Catalunya, un intent humil de situar el lector des del moment en què aquest encisador gra es va introduir a terres catalanes fins al dia d'avui. Lluny de voler ser un llibre més, compta amb més de vint testimonis personals que han viscut bàsicament pel i per al cafè tota la seva vida, i que a partir dels seus valuosos records, anècdotes i emocions retrobades han ajudat a reconstruir i recuperar un bocí de la memòria.

“El cafè, un plaer”

El Gremi del Cafè és el clúster que agrupa i dona suport a les empreses torradores de cafè de Catalunya i té com a missió principal vetllar pel sector i promoure el consum de cafè natural, comprat en origen i acabat de torrar. És una institució única en tot l’Estat espanyol.

ÍNDEX

14 El misteri d’un origen 

18 El cafè arriba a terres catalanes

24 Cafès Tupinamba

28 L’edat daurada

34 Dibarcafé

38 Cafès Cornellà

42 L’expansió territorial

52 Bracafé

56 Cafès emblemàtics de la història

66 Cafès Ros

70 L’estraperlo de la postguerra

74 Batalla Cafès

78 Torradores, cafeteres i molins

92 Cafès Gener

96 Café Saula

100 Les tres qualitats en temps de postguerra

104 Cafès Delsams

108 Cafès Pont

112 El cafè i la publicitat

126 Cafès Roma

130 Cafés Bou

134 De camí a la liberalització

138 Cafès Novell

142 El Gremi del Cafè

156 Cafès Vitoria

160 La revolució del cafè

168 Ciano

172 Cafés MamaSame

176 El cafè, l’art i el disseny

184 Coffee Center

188 Quality Blends

192 La generació càpsula

196 La innovació al món del cafè

Lletres d’Emprius és el primer poemari de Judit Queralt Farré, la poetessa de Barberà de la Conca que ens ofereix uns versos íntims i acollidors. 

Poetessa tardana, que es buida en els seus versos, ja que expressa el sentir més profund i, fins i tot, aspre, a voltes; però també presenta un acoloriment dolç i juganer com el bon vi.

Es tracta, en definitiva, d’una obra amb poemes d’obrir finestres, per on entra i surt l’ànima de l’autora, deixant que el vent faci bugada.

Qui em manava?

Sortir del meu món de

còmode avorriment

Qui em manava?

Interaccionar amb la vida

I ara …

a vuere què …

Li agrada presentar-se així: «Soc dona, mare i de poble petit».