Filtrar per
Els papers confiscats de Salamanca.
Un recull indèdit de documents significatius de l'Archivo Histórico Nacional de la Guerra Civil amb l’assessorament científic de Joan B. Culla.
Cartells de la Guerra Civil a Catalunya
Catàleg de l'exposició produïda per l'Arxiu Nacional de Catalunya amb motiu de l a commemoració del setanta aniversari de l'inici de la Guerra Civil, i com a homenatge i record a una generació que la va patir. Dissenyada per ser itinerant, a questa mostra ofereix una selecció de més de seixanta cartells originals conservats a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
El món del treball industrial a la Catalunya del primer terç del segle XX: les llavors de la revolució
Catàleg de l'exposició fotogràfica que pretén mostrar el context històric i social en què vivien els treballadors industrials catalans del primer terç del segle XX: com treballaven, com eren les seves condicions de vida, quines eren les seves formes de divertir-se, quines les seves aspiracions i els seus problemes comuns i com lluitaven per solucionar-los. Les fotografies constitueixen una mostra del fotoperiodisme de principis del segle XX, quan els fotògrafs perseguien la notícia carregats amb pesades i voluminoses càmeres de plaques i deixaven plasmat el seu treball sobre negatius de vidre.
Galeria de retrats de l'Arxiu Nacional de Catalunya. ANC, Sant Cugat del Vallès, del 6 d'abril al 30 de maig de 2000
Catàleg d'aquesta exposició, amb gairebé un centenar de fotografies que són relleu de la societat catalana de finals del segle XIX i de les primeries del XX. A través del retrat ens endinsem no solament en el record de persones i ambients, sinó també en l'evolució de l'art fotogràfic, que va des de l'obra d'un afeccionat fins al manierisme d'alguns professionals. Textos en català, castellà i anglès.
El nu femení. Fotografies d'Antoni Esplugas
Aquesta exposició, que s'emmarca dins la Primavera Fotogràfica 1998, dona a conèixer un gènere, el del nu femení, que va néixer amb l'inici de la fotografia i constitueix una nova aportació al coneixement del nostre passat immediat, a través d'una obra d'autor coherent i de gran qualitat.
Gabriel Casas. Fotomuntatges. Del 25 d'abril al 25 de juny, 2002. ANC, Sant Cugat del Vallès
Catàleg d'aquesta exposició a l'Arxiu Nacional de Catalunya en el marc de la Primavera Fotogràfica 2002, la qual suposa la recuperació d'un fons fotogràfic conservat fins ara en mans privades. Per a aquesta aproximació a l'obra de Gabriel Casas s'han seleccionat com a fil conductor els fotomuntatges, tècnica que l'autor utilitzà i interpretà de forma magistral al llarg de la seva carrera.
De la mà d'una vintena d'autors, aquest llibre profusament il·lustrat recull la història de les activitats del Comissariat de Propaganda i de les persones que hi van col·laborar, com el fotògraf Pere Català Pic, el cartellista Carles Fontserè i el cineasta Joan Castanyer, alhora que presenta un perfil biogràfic de Jaume Miravitlles, qui en fou el director, i ofereix un estudi crític aprofundit del conjunt de la seva obra periodística i literària.
Textos: Rafael Pascuet i Enric Pujol (dir.)
Gerard Bagué, Ramon Batalla, Àngels Bernal, Ester Boquera, Pere Fages, Merche Fernández, Josep M. Figueres, Daniel Giralt-Miracle, Jaume Guillamet, Nèstor Pellicer, Josep Playà Maset, Antoni Ribas, Francesc Roca, Jaume Santaló, Antoni Segura, Anna Teixidor i Daniel Venteo.
Per al Copi, aquell estiu les coses anaven maldades i hauria de pencar de valent si volia aprovar la Història al setembre. Potser per això, i de ben segur que la Dala també tenia alguna cosa a veure-hi, a última hora decidí d'apuntar-se al curset d'arqueologia, organitzat pel seu tutor, el Brauli, a Mallorca.
Tot va començar amb la descoberta d'una escultura religiosa que representava un cap de pantera de bronze, però això només va ser el detonant d'una fascinant aventura que el portaria fins a les terres del riu Eufrates, a la Mesopotàmia eterna.
A pares i mestres
Aquest llibret, més que no un manual en el sentit corrent, és un breviari de consells pràctics al servei de l’infant que ha de créixer en societat i ha d’aprendre a respectar-la i a fer-s’hi respectar. No vol ser una cotilla incòmoda, ni un codi intransigible, sinó una guia de naturalitat.
Com a instrument, ja que una part dels seus destinataris encara no ha assolit el domini complet del vehicle de la lletra escrita, demana el suport d’uns mediadors: pares i mestres. Confiem a aquests un art benigne de transmissió, i ens permetem d’adreçar-nos, de tant en tant, directament a ells, amb algunes observacions de manipulació de l’artefacte.
Homenatge als Ermitans de Sant Joan, de Montblanc i al Dr. Josep M. Sans i Travé
SUMARI:
Homenatges
Els ermitans de Sant Joan. Montblanc
Josep Pau Jàvega i Bulló
Josep M. Sans i Travé: historiador, arxivier i home de país
Gener Gonzalvo i Bou
Prehistòria
El territori d'aprovisionament del sílex dels caçadors i recol·lectors del Molí del Salt
María Soto, Bruno Gómez de Soler, Josep Vallverdú Poch, Manuel Vaquero Rodríguez
Les primeres representacions rupestres de pastor neolítics a les muntanyes de Prades: l'abric del Mas d'en Gran
Ramon Viñas i Vallverdú
Història contemporània
Els censos incautats de la Comunitat de Preveres Beneficiats de l'Espluga de Francolí (1901-1905)
Josep M. Vallès Martí
El dietari del moliner montblanquí Josep Roselló i Pomés (1843-1922)
Josep Pau Jàvega i Bulló
El catalanisme catòlic a la Conca de Barberà a través de l'epistolari de Mn. Pau Queralt i Gaya (1903-1936)
Josep Maria-Tomàs Grau i Pujol
Antoni Rovira i Virgili i Josep Conangla i Fontanilles (1949-1950): memòria política sobre el fet nacional
Xavier Ferré i Trill
Els músics a les sales de cinema de la Conca de Barberà durant la primera meitat del segle XX
Núria Medrano Torres
El teatre a Barberà de la Conca (1950-1982)
Joan Casamitjana i Fabregat
Història de l'art
Relació de les set urnes reliquiari de sant Pere Ermengol. La Guàrdia dels Prats, Conca de Barberà (segles XV-XX)
Sofía Mata de la Cruz
Dades documentals sobre els orgues de l'església del convent franciscà de Montblanc (1685)
Josep Maria Llobet i Portella
Quatre visions pictòriques del monestir de Poblet
Ramon Ribera Gassol
Etnografia
Records d'una família de carreters: els Jiballí de Vimbodí
Jordi Jaballí Cuadras
Coneguem el nostre patrimoni artístic
Un nou fragment del sepulcre de Ramon Folc VI de Cardona del monestir de Poblet
Alberto Velasco González
El llibre conté una biografia del president Tarradellas; descriu les obres de restauració dels espais pobletans per convertir-los en seu de l'Arxiu; el trasllat dels documents des de França fins a Poblet; i una breu descripció de l'arxiu personal del president i les instal·lacions annexes.
La representació del Ball del Sant Crist a Salomó s'ha fet, sense interrupcions dels del segle XIX. En aquest volum es publica el text antic del Ball del Sant Crist, com a ball parlat, i es dóna a conèixer el qui fou el seu autor, el vallenc Marc Fusté, el qual va recollir la tradició oral transmesa de pares a fills. Ara es pot contractar el text antic amb la darrera adaptació de Mn. Marçal Martínez, que és la versió que actualment es representa.
L'església de Santa Maria del Pla, avui de Sant Ramon, (El Pla de Santa Maria, Alt Camp) és una construcció emblemàtica, amb un context artístic molt valuós i a la vegada desdibuixat per la personalitat històrica i els valors artístics de l'església abacial de Santes Creus o la catedral de Tarragona. L'edifici no encaixa en esquemes d'una valoració rígida i exigent que no ha sabut judicar la importància de les esglésies construïdes en aquest moment tan conflictiu com és el pas del segle XII al segle XIII. Diversos autors li han dedicat atenció, encara que d'una manera molt breu.
En l'obra que presentem hem tractat de compilar tota la informació, tant gràfica com documental, aflorada gràcies a l'esforç i a l'entusiasme dels nostres predecessors en el seu estudi. Hem intentat sistematitzar-la i analitzar-la valent-nos dels coneixements actuals. Considereu-la com un homenatge a tots aquells que han contribuït a la conservació, al coneixement i a la difusió del monument.
Amb pròleg d'Agustí Altisent.
El llibre és un estudi acurat de l'evolució de la societat de Picamoixons a partir de l'arxiu de l'església de Sant Salvador que conserva el seu fons gairebé íntegre del segle XVIII ençà.
Joan Barril va néixer a la ciutat de Barcelona l’any 1952, de pare avis i besavis santescreuins. La seva família ha estat sempre molt vinculada a Santes Creus i al seu l’Arxiu Bibliogràfic. Aquest llibre és una visió de la comarca de l’Alt Camp molt íntima i personal.
El 1770, el ball de valencians del Catllar fou l’artífex del primer castell de sis pisos documentat de la història. Un segle més tard, els Xiquets de Valls van regalar a la vila el primer quatre de nou net mai carregat. Els catllarencs del segle XIX ja eren grans aficionats als castells i sovint eren protagonistes de les construccions vallenques. Les grans fites de l’època ens arriben gràcies a la descripció d’un secretari municipal convertit en cronista, Ramon Roca, que deixà constància escrita dels millors castells del segle. Després d’una llarga decadència, els castells no van tornar al Catllar fins al 1975 i, des d’aleshores, el nivell no ha parat de créixer i la petita plaça ha vist castells immensos que serien l’enveja dels nostres avantpassats. 250 anys d’història, doncs, fan del Catllar un lloc únic on els castells connecten passat, present i futur.
Durant centenars d’anys Catalunya va ser atacada per pirates i corsaris d’arreu de la Mediterrània, autèntics lladres del mar que assaltaven poblacions i abordaven vaixells, capturaven cristians i saquejaven i incendiaven esglésies i fortaleses. Les cròniques van documentar aquesta activitat pirata constant, que alhora va originar nombroses llegendes populars. Catalunya, terra de pirates ho aplega tot per primera vegada i recorre la costa catalana des d’Alcanar fins a Salses. I exposa com també els catalans van exercir el corsarisme: van fer esclaus musulmans, van ser negrers i pirates al Carib... Un llibre de referència que reuneix història, llegendes i curiositats sobre la pirateria.
La investigadora Marta Manzanares Mileo ens proposa endinsar-nos en el món confiter català i en una tradició que arrenca amb l’expansió de la demanda de sucre i el desenvolupament econòmic de Barcelona i el seu entorn. A través de l’evolució dels dolços i de l’influent i poderós gremi de confiters descobrim diferents aspectes de la Catalunya moderna: des dels ritus socials i festius fins a les pràctiques culturals dels diferents grups socials; des dels canvis de les polítiques gremials i l’expansió del mercat de consum fins a les transformacions dels gustos i l’afermament de noves tradicions gastronòmiques i pràctiques alimentàries. Fos més o menys elaborat o refinat, quotidià o festiu, fet a casa o a les sofisticades confiteries, ningú no podia resistir-se a un bon confit.
