Botiga

Segle XIV. Una revolta sacseja l'illa de Sicília. La ciutat de Messina és assetjada per les tropes catalanes, que defensen la causa del rei Frederic, eliminant els darrers nuclis de resistència dels partidaris de la casa d'Anjou. En entrar a la ciutat, prenen com a esclaus membres de la pròspera comunitat grega com a represàlia. Després d'una dura travessia per mar, un esclau grec provinent de Messina arriba a Barcelona, on és comprat pel mestre escultor Jaume Cascalls. 

Aquest és l'inici d'un procés de creixement personal i artístic que el durà a participar en les obres més importants que es construeixen a Catalunya, com la Seu de Lleida, el Monestir de Poblet, la Catedral de Tarragona i el Consell de Cent, la Catedral i l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona. Els seus ulls descobriran un país en guerra amb Castella i assolat per la pesta. Serà testimoni de la persecució dels jueus, les lluites dels nobles pel control del territori, el naixement de la Generalitat i el canvi de dinastia reial. 

L'obra que marcarà la vida de l'esclau serà la construcció d'un panteó reial al Monestir de Poblet, encarregat per Pere III, amant del protocol i de les cerimònies, com a símbol del seu poder.

En la nit de Nadal de 1533, un grup d’homes armats assalta el monestir de Poblet amb la intenció de restituir l’abat deposat Pere Queixal i fer-se amb el control de les seves possessions. Però la resistència de la comunitat desferma un conflicte que va més enllà de la violència: antigues rivalitats, greuges i ambicions enfronten dos bàndols irreconciliables. En un monestir dividit, on cada veu defensa la seva veritat, el desenllaç dependrà del mateix Queixal, atrapat entre la fidelitat als seus partidaris i la consciència del seu llegat. Tot plegat en una Europa en transformació, marcada pel poder de Carles V i l’ombra de la Reforma.

Des del nostres temps, una conservadora de museu especialista en l'art de Damià Forment, creuarà la seva vida amb els sucessos del passat de manera sorprenent.

El curs acadèmic 1952-53 fou el primer en què s'impartí el batxillerat en un centre públic de Valls, era l'Institut Narcís Oller. Enguany se'n commemora el cinquantè aniversari, esdeveniment que ha impulsat l'edició d'aquest llibre amb la il·lusió de donar un pinzellada del que ha estat el centre durant els seus primers cinquanta anys. I, en donar-se l'avinentesa del trasllat de l'Institut a un nou espai físic, aquesta història gràfica també pretén fer una última mirada, no exempta d'una certa malenconia, a l'edifici que l'ha acollit tot aquest temps. De maneres d'apropar-se a la història d'un centre educatiu n'hi ha tantes com persones l'han feta. Per tant, s'imposa la tria d'una perspectiva determinada, que indefectiblement obliga a deixar-ne qualsevol altra. En aquest llibre es recullen imatges i records d'algunes d'aquestes persones que han viscut l'Institut, que hi han estudiat o que hi han treballat, i que han compartit un període de la seva vida, adolescent o adulta, entre les mateixes parets. Entrevistes, escrits i fotografies es combinen en l'intent de no oblidar el passat per poder afermar-nos millor al futur.

Cinquantè aniversari de l’Agrupament Escolta i Guia Verge de la Candela de Valls, conegut popularment com “el Cau”

La publicació d’aquest llibre s’emmarca dins la commemoració del cinquantè aniversari de l’Agrupament Escolta i Guia Verge de la Candela de Valls. L’objectiu és, bàsicament, recollir les dades més rellevants de la història de l’entitat al llarg d’aquest mig segle i oferir-ne una visió de conjunt. No hi ha, per tant, una voluntat d’exhaustivitat a l’hora de plasmar-hi la informació, sinó més aviat la intenció de reseguir l’evolució general de l’Agrupament i, alhora, de deixar constància de les dades i els aspectes de l’entitat que es consideren dignes d’esmentar.

Autors:

Jordi París Fortuny (Coordinador); Jordi de Bofarull Bertan; Roger Roig César; Pilar Musolas Rodon; Àgata Prats Domingo

La Història galàctica del porró no és una història, ni un tractat ni, amb prou feines, un manual. És un manifest. Aquest llibre parla de les virtuts comunitàries i ecumèniques de beure a gallet (o a galet, segons el dia) amb un instrument fràgil i sofert. Beure amb porró és un acte net, per no dir pur. És promiscu, però sense tocaments ni sense intercanvi de fluids. No és un acte sexual. El porró ha estat i serà una forma cordial, ecològica i econòmica de compartir. 

Per què va desaparèixer el porró de les taules de les cases, de les tavernes i de les cases de menjars? Per què va deixar de ser un objecte d’ús general? Per què es van deixar de fabricar porrons bufats? I, en canvi, tothom, sempre que pot, l’enyora. Per què és tan reivindicat si, amb prou feines, ningú no el fa servir ni a casa ni a la taverna ni al restaurant?

Salvador Garcia-Arbós (Besalú, 1962) va estudiar per ser enginyer agrícola. Per carambola va acabar de periodista i escriptor encasellat en el panem et circenses. Ha escrit d’agricultura, d’economia, de política, municipal i parlamentària, de religió, de cultura jueva, de còmics i de Tintín, de música i d’esports de regional, i d’etnobotànica. Ha fet de crític gastronòmic i d’inspector de guies. Caníbal gastronòmic i gastropredicador, parla de tendències gastronòmiques, de food art, eat art i gastronomia i art en diferents mitjans com ara: Cuina, BonArt, Catalunya Ràdio (Un restaurant Caníbal a Berlín), Gavarres, Mirmanda.

Història galàctica del porró és el número 27 de la col·lecció Envinats, que té el vi com a fil conductor, que vincula el vi amb les arts i la creació. 

CENTENARI DE L’INSTITUT JAUME HUGUET - ANTIGA ESCOLA DEL TREBALL DE VALLS (1924-2024)

Testimoni de cent anys de trajectòria d’una de les institucions educatives més importants de Valls, de la nostra comarca i de les comarques veïnes. Des d’aquella Escola Professional de l’any 1924 fins a l’actual Institut Jaume Huguet sempre trobem aquell batec de vida educativa, social i cultural que emana gràcies al seu esforç, a la seva iniciativa i a la seva capacitat d’innovació.

L’Institut Jaume Huguet · Antiga Escola del Treball de Valls va ser la primera Escola sorgida de la iniciativa ciutadana, obrera i privada de l’Estat. Així ho va destacar el ministre de l’època en la seva primera visita a l’Escola. Aquesta trajectòria se’ns mostra a través de tres blocs que representen les seus que l’Escola ha ocupat al llarg de cent anys: l’antic convent del Carme, l’antic quarter de cavalleria i l’actual institut a la Creu de Cames. Així es fan paleses les circumstàncies històriques de cada moment i les dificultats que va comportar ubicar-se a cada nou edifici, però, com sempre, la voluntat i la il·lusió pels nous reptes van triomfar.

Autor:

Jordi Tuset Vallet, exdirector de l’Institut Jaume Huguet i vicepresident de la Fundació ANESPRO. 

Va arribar a l’Institut Jaume Huguet el 1994. L’any 2000 passa a ser-ne el director, fins a la seva jubilació, l’any 2018. Liderà la implantació de l’Educació Secundària Obligatòria, la innovació tecnològica digital i la Formació Professional Dual, entre d’altres iniciatives.

La Cambra de Comerç de Valls li va fer un reconeixement per la tasca en pro de la FP al Jaume Huguet i la Fundació ANESPRO, en el transcurs de la Nit de Premis de Valls, del 19 de setembre de 2020 en el marc del Claustre del Convent del Carme de Valls.

Jordi Tuset és autor de Història del santuari de la Mare de Déu del Lledó (IEV Valls, 2001); Història de la Casa de Caritat de Valls (Quaderns de Vilaniu, 2013)

El febrer de 1923, el científic Albert Einstein va visitar Catalunya per fer-hi unes conferències. Durant el transcurs d’aquest viatge, va anar a visitar el Monestir de Poblet i va parar a l’Espluga de Francolí, on va trobar uns nens que jugaven al carrer i s’hi va acabar fotografiant.

Aquest conte té un doble vessant: per una banda, posar en valor el dialecte que es parla a l’Espluga de Francolí, amb el qual està escrit el llibre, i, per l’altra, commemorar el centenari del pas d’Einstein per aquesta població.

El llibre conté una història infantil ambientada en el context d’uns nens que juguen al carrer i es troben amb Einstein. Cada escena de la història va acompanyada d’una il·lustració que es pot pintar, i al final del llibre hi trobem una sopa de lletres amb vocabulari espluguí i la fotografia original d’Einstein a l’Espluga de Francolí, així com una breu presentació del científic.

Autores

ELISENDA ROSELL ANDREU és professora de llengua i literatura a l’Institut Joan Amigó de l’Espluga de Francolí.

LAURA MAGRINYÀ PANADÈS és il·lustradora i conservadora-restauradora de béns culturals.

Us imagineu què passaria si Sant Jordi anés a parlar amb la Moreneta en ple segle XXI, o quin paper pot tenir el cavaller en un relat distòpic de la Barcelona de l’any 2080?

El llibre us convida a fer un viatge introspectiu a través de relats de ficció entorn de la figura de Sant Jordi. Amb ells, podreu apropar-vos una mica més al patró de Catalunya, tant des d’un punt de vista històric com també fent volar la imaginació. Qui ha dit que els mites ja no tenen res per explicar o que d’ells només poden sortir-ne històries infantils?

Autor:

Leo Beltran Garcia

Criat a Badalona i maresmenc d’adopció, des de jove ha tingut inquietuds ben diverses, entre les quals trobem l’amor per la lectura i l’escriptura.

Format en els àmbits de la fusteria i la química ambiental, va cursar un postgrau sobre normatives de la indústria farmacèutica, sector on treballa des de fa més de deu anys. També dedica part del seu temps a fer muntanyisme i a col·laborar amb entitats protectores d’animals, una altra de les seves passions.

Tot això no li ha impedit d’endinsar-se en la literatura. L’interès que sent des de sempre per aquesta disciplina l’ha empès a formar-se i escriure el llibre de relats que teniu a les mans.

Proposta d’activitats per acompanyar i gaudir mitjançant la música i el moviment del conte infantil Al camp!, una història d’un pardal que s’ha perdut i viatja per diferents indrets del món rural tot buscant la seva casa. Durant el viatge, fa molts amics i coneix diverses feines que es fan als camps de conreu.

Autora dels textos i música

Nuria Mauricio és l’autora de la proposta, i ens presenta diverses activitats per cantar, ballar, moure’s, imaginar, i fins i tot conèixer diferents melodies de cant improvisat. Algunes de les peces musicals han estat creades per a l’ocasió, de la mà del músic Sergi Esparza, i d’altres corresponen a melodies populars de diferents indrets de la geografia catalana.

La història de Vimbodí i Poblet s’escriu en les seves imatges i en la veu de la seva gent. Aquest llibre és un viatge per la memòria col·lectiva a través de fotografies antigues en blanc i negre —preses des de finals del segle XIX fins als anys seixanta del segle XX—, acompanyades d’articles de diversos autors estretament lligats al poble i d’entrevistes que hi afegeixen testimonis únics. Cada instant recollit en aquestes pàgines ens parla dels costums, les festes i la vida quotidiana d’ahir, i ens apropa a un patrimoni humà que encara perdura. Una invitació a redescobrir el passat compartit i a mantenir-ne viva l’essència.

Autors dels textos: 

Enric Alfonso Xaruba, Alfons Alsamora Jiballí, Jordi Dolcet Llaveria, Josep Dolcet Llaveria, Teresa Duch Dolcet, Ferran Espada Alfonso, Antoni Estradé Saltó, Isidre Fabra Garcia, Isidre Fusté Carré, Judit Garcia Tombas, Joan Ibarz Capdevila, Jesús Jordi Pinatella, Antoni López Tovar, Manel Martínez Garcia, Jaume Pàmies Pagés, Aleix Romea Negre, Ramon Setó Vallverdú, Lluís Solà Segura, Sergi Tella Pàmies.

Francesc Blasi Vallespinosa (Valls, 1872 – Barcelona, 1949) va ser el que avui en diríem un personatge polièdric, que va destacar com a excursionista, fotògraf, industrial, viatger, publicista, mecenes, impulsor del cinema amateur, apassionat pel patrimoni arquitectònic religiós i un gran enamorat de la cultura popular. En la plenitud de la seva vida, va arribar a gaudir d’un gran prestigi personal, tant a Barcelona, on residia, com a la seva estimada terra vallenca. Durant la dècada dels vint del segle passat, els seus llibres de viatges van donar un nou impuls a un gènere literari que en català estava en hores baixes. El seu assaig Els castells dels Xiquets de Valls (1934, 1948, 1997) ha estat i és encara una referència obligada per al món casteller.

Amb Francesc Blasi Vallespinosa (1872-1949). Un model de fotoexcursionista, es vol reivindicar la vàlua d’una personalitat imprescindible de la primera meitat del segle xx. Per rememorar-lo, ens han quedat els seus textos i, sobretot, el seu fons fotogràfic, on destaca la iconografia de l’art religiós, avui insubstituïble per estudiar-lo, ja que en gran part es va destruir durant la Guerra Civil (1936-1939). Llarga vida a Francesc Blasi Vallespinosa!

Jep Martí Baiget

(Cervià de les Garrigues, 1955). Arxiver i investigador en història de la fotografia del segle XIX, s’endinsa ara en l’estudi d’un fotògraf enquadrat de ple en la primera meitat del segle XX, el fotoexcursionista Francesc Blasi Vallespinosa. En els darrers anys, ha comissariat dues grans exposicions dedicades a revalorar l’obra de fotògrafs com Rozada (Museu de Valls, 2017) i Jules Ainaud (Centre de la Imatge KBr, Fundació Mapfre, 2023). La seva obra escrita en aquest camp està dispersa en múltiples publicacions col·lectives de congressos especialitzats, 

Pròleg de Carles Duarte

Pintura: ànima i pensament aplega un conjunt d’assaigs, escrits d’artista breus i altres articles de proximitat territorial, així com de recerca entorn de la pintura i els seus pensaments, basats en l’experiència com a artista, docent, investigador i teòric de l’autor. És justament pel seu perfil polifacètic de llarga trajectòria artística que aquest llibre complementa i corona la primera antologia editada el 2012 amb el títol Des del cor de la pintura, a la vegada que representa una aportació singular a la teoria de l’art contemporani, en particular per la seva visió dual i contrastada de les dues vessants o maneres de veure i viure la pintura, com a estudiós i analista extern de la pintura i des de la praxi artística experimental de la pintura. En resum, és una mostra del seu compromís investigador i de la voluntat de transmetre el pensament i la manera de percebe l’acte creatiu i la pintura tant des de fora com per dins.

Domènec Corbella i Llobet

(Vallfogona de Riucorb, 1946, resideix a Barcelona des del 1975). És pintor, docent i investigador, catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona, de la qual és membre de l’Institut de Recerca de l’Aigua, així com de l’Institut de Recerca en Art, Disseny i Societat de la Universitat de Porto. Ha publicat diversos llibres d’assaig sobre pintura, com: Entendre Miró (1993), L’esperit de la creació artística (2009), Des del cor de la pintura (2012), L’art de l’aigua (2016), Vallis fecunda (2017) i La pintura com a experiència cognitiva (2022). Ha exposat en setanta ocasions de manera individual, la primera al Palazzo Strozzi de Florència (1971) i les últimes en l’àmbit oriental: China Resources Art Center Museum de Shenzhen, Institute of Graphic Communication Art Museum de Pequ.n (2024), Simple Object Gallery de Taipei, JxJ Books Chambre 81 de Taipei (2023) i Liangzhu Center of Arts de Hangzhou (2017). Així mateix, ha exposat en nombroses exposicions col·lectives nacionals i internacionals, i la seva obra es troba en diferents museus, dels quals destaca el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid.

El millor llibre que mai s’hagi escrit sobre la calçotada i la seva història.

Un llibre sobre la calçotada des de diverses perspectives

Amb voluntat enciclopèdica i mirada polièdrica i multidisciplinar, aquest llibre pretén transmetre tot allò que avui dia és la calçotada: un àpat concebut per a una trobada familiar o d’una colla d’amics, però que també se serveix per a centenars de comensals; un símbol de la identitat vallenca però també de tot Catalunya; un motor per a la malmesa activitat agrícola de casa nostra i un atractiu turístic; un producte gastronòmic popular que també inspira la cuina d’autor més sofisticada; una mostra de tradició i de modernitat; una menja, un ritual, una festa, una celebració i una experiència, en definitiva, que només tenen sentit si es viuen en companyia.

Fins a dinou autors repassen els elements amb què compta la calçotada (la salsa, el vi, les olors…) i els seus diversos àmbits d’implicació: l’històric, el gastronòmic, l’econòmic, el social i l’artístic.

També hi ha receptes i propostes gastronòmiques entorn del calçot d’alguns dels xefs més destacats del país, com Carme Ruscalleda, Ada Parellada i Ferran Adrià.

18ª edició de la revista Cultura i Paisatge a la Ruta del Cister, en format paper.

«La primera motivació que m’ha dut a escriure aquest llibre ha estat la de cercar explicacions al fet que els catalans siguem avui un poble amb un fort sentit d’identitat, de pertinença a un col·lectiu que comparteix, a més de llengua i cultura, unes formes d’entendre la societat i el món».

Aquest és un llibre extraordinari que només podia haver escrit un historiador singular com Josep Fontana.

En un extens recorregut entre el segle VIII i l’actualitat, l’autor explica amb rigor i claredat la història de Catalunya, el seu desenvolupament econòmic, social i polític. I ho fa amb una afinada capacitat d’interpretació, atenta als principals protagonistes: el conjunt d’homes i de dones que fan que la societat prosperi superant els entrebancs, i que han manifestat una voluntat inequívoca de preservar la identitat catalana.

L’autor

Josep Fontana (1931-2018) va ser un dels grans historiadors europeus del seu temps. Deixeble de Pierre Vilar, Ferran Soldevila i Jaume Vicens Vives, va introduir al nostre país les escoles renovadores i el treball d’autors cabdals de la historiografia contemporània. Va estudiar els models de transició de l’antic règim cap al capitalisme, la implantació del liberalisme a Espanya i Catalunya i, especialment, la formació del mercat peninsular al llarg del segle XIX. Els darrers anys es va centrar en la reflexió historiograficopolítica.

Lluís Companys era un home distret. A Francesc Macià l’obsessionava la puntualitat. Pompeu Fabra va estar a punt de calar foc a un tramvia ple de gent. Les aristòcrates barcelonines es feien passar per dones de la neteja per no pagar entrada a l’exposició del 1929…

Aquest llibre ofereix un viatge insòlit a la Catalunya dels anys 30 a partir de textos de la secció “Mirador Indiscret” del setmanari Mirador. Són anècdotes, xafarderies i historietes; petites joies que retraten l’època amb una mirada única, amanida amb humor i un punt de malícia.

Mirador indiscret combina rigor periodístic i esperit lúdic per ensenyar l’altra cara de la política, la cultura i la vida quotidiana d’un país en transformació. Un llibre ideal per a qui vulgui esbossar un somriure mentre espia el passat pel forat del pany.

Aquest llibre s'ha imprès a Catalunya.

L’autor

Carles Singla (El Pla de Santa Maria, 1966) és periodista i professor de Periodisme a la Universitat Pompeu Fabra. Ha treballat a l’Avui i al Diari de Barcelona i col·laborat en mitjans com El Temps i El País. Ha publicat els llibres He perdut el meu piano (1988) i ‘Mirador’ (1929-1937), un mitjà de comunicació al servei d’una idea de país (2005) i és autor de diversos articles i capítols de llibres acadèmics.

Les propietats territorials i l'economia del monestir de Santa Maria de Santes Creus en temps dels abats fra Bernat Calbó, fra Arnau de Forès i fra Guerau II (1226-1255)

Precedit d'un estudi introductori, de 250 pàgines, el treball de Joan Papell estudia el monestir de Santes Creus, les propietats i l'economia dels claustrals des de 1226 a 1255, a partir de la transcripció de la documentació dipositada a l'AHNM, espai de temps que correspon als abadiats de fra Bernat Calbó (1226-1233), fra Arnau de Forès (1234-1248) i fra Guerau II (1249-1255)

La resta del llibre (478 pàgines) comprèn el diplomatari o conjunt de documents estudiats d'aquest període santescreuí i l'índex onomàstic i toponímic. Un total de 266 documents transcrits per Joan Papell que posa a disposició dels estudiosos. Un treball ingent que se suma als diplomataris publicats anteriorment per Joan Papell, també a la Fundació Noguera: Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225). Volum I (2005); Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225). Volum II (2005); i d'altres estudis sobre Santes Creus com Compendium abreviatum. Còdex del monestir de Santa Maria de Santes Creus dels segles XV i XVI, de fra Bernat Mallol i fra Joan Salvador (2009).

A banda dels estudis citats, Joan Papell i Tardiu (1942)  també és autor de Catàleg dels Protocols de Valls (Fundació Noguera, 1989); El manual de les escriptures públiques d’Ignasi Cases i Ferrer, notari de Valls (1790-1791). Volum I (Fundació Noguera, 2001); El manual de les escriptures públiques d’Ignasi Cases i Ferrer, notari de Valls (1790-1791). Volum II (Fundació Noguera, 2001) i de nombrosos treballs de recerca publicats per l'Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus, la revista Cultura i Paisatge a la Ruta del Cister (Valls), la Revista Sió (Agramunt), i l'Arxiu Històric Municipal de Valls i Comarcal de l'Alt Camp.

És cert que Catalunya no va existir fins al Tractat de Corbeil de l’any 1258? O que va ser un comtat annexat i subsumit dins el Regne d’Aragó? I que els catalans no van lluitar en la Guerra de Successió per defensar el seu autogovern? Són afirmacions àmpliament difoses en la premsa i en les xarxes socials, que es fonamenten en els plantejaments més extrems d’aquells que es deriven del cànon històric del nacionalisme espanyol.

D’altra banda, des de l’Institut Nova Història (INH) s’afirma que Miguel de Cervantes, Colom, Marco Polo o el Cid van ser catalans o valencians i que el Segle d’Or de les lletres castellanes fou escrit en català, però que una sistemàtica censura bastida per Castella s’hauria encarregat d’esborrar la petjada catalana de la història.

Vicent Baydal, Xevi Camprubí, Stefano M. Cingolani, Guillem Fornés, Cristian Palomo, Cèsar Sànchez, Lluís Ferran Toledano i Alberto Velasco refuten de manera contundent i minuciosa totes aquestes interpretacions pseudohistòriques, basades en tergiversacions i falsedats conscients, creades i difoses, tant des de l’espanyolisme com des de l’Institut Nova Història. Perquè només des del rigor historiogràfic es pot combatre la ignorància i el menyspreu contra Catalunya i contra nosaltres mateixos.

Els autors:

Lluís Ferran Toledano (Barcelona, 1961) és doctor en història per la Universitat Autònoma de Barcelona, on exerceix la docència i és l’investigador principal del grup de recerca «Política, Institucions i Corrupció a l’Època Contemporània».

Cèsar Sànchez (Terrassa, 1972) és llicenciat en història per la Universitat de Barcelona i s’ha especialitzat en antropologia. Es dedica a la divulgació històrica.

Cristian Palomo (Barcelona, 1989) és doctor en història per la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva investigació s’ha centrat en l’estudi de la identitat col·lectiva dels catalans durant les èpoques medieval i moderna, especialment durant la Guerra de Successió (1705-1714). Actualment és tècnic superior d’investigació a la Universitat Jaume I de Castelló.

Guillem Fornés (Barcelona, 1990) és graduat en filologia clàssica (2012) i en filologia hispànica (2016) per la Universitat de Barcelona. La seva investigació s’ha centrat en l’estudi de l’obra de Miguel de Cervantes.

Stefano M. Cingolani (Roma, 1956) és doctor en filologia romànica per la Universitat de Roma La Sapienza. La seva recerca s’ha centrat en l’edat mitjana a Catalunya i s’ha ocupat de l’estudi de les cròniques, de les biografies de reis, sants i cronistes, o de la formació de la identitat catalana medieval. És autor d’una vintena de llibres sobre literatura i història medieval i d’un llibre de poesia.

Xevi Camprubí (Tona, 1965) és doctor en història per la Universitat de Barcelona. La seva recerca se centra en la premsa i la impremta, la comunicació, la circulació de la informació, les xarxes de correu i l’alfabetització en l’època moderna. Actualment és professor associat d’història moderna a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Vicent Baydal (València, 1979) és doctor en història per la Universitat Pompeu Fabra i en l’actualitat imparteix docència a la Universitat Jaume I de Castelló. Ha investigat principalment sobre la fiscalitat pública i les assemblees parlamentàries del Regne de València durant la baixa edat mitjana i sobre fenòmens identitaris al llarg de la història. És coordinador del grup de recerca «FORVAL. Història i Dret Forals Valencians».

Alberto Velasco (Lleida, 1976) és doctor en història de l’art per la Universitat de Lleida. La seva expertesa gira a l’entorn de l’art medieval i de la seva recepció en la societat contemporània a través d’àmbits com el col·leccionisme i l’antiquarisme, la museologia i la gestió del patrimoni. Actualment és professor associat de la Universitat de Lleida.

Contingut:

Introducció

El menyspreu per la història catalana
Vicent Baydal Sala, Cristian Palomo Reina
7-64

La pseudohistòria espanyolista

El nacionalisme espanyol hegemònic i el seu cànon històric de base castellanista
Cristian Palomo Reina
67-86

Catalunya no va existir fins al Tractat de Corbeil del 1258?
Cristian Palomo Reina
87-110

Va ser Catalunya un comtat del regne d’Aragó?
Cristian Palomo Reina
111-152

Catalunya o Espanya? L’Estat dels catalans a l'època dels Àustria
Cristian Palomo Reina
153-173

El cas del monestir de Santa Maria de Sixena: els litigis pels béns artístics i la manipulació històrica
Alberto Velasco
174-198

La pseudohistòria de l’Institut Nova Història

Fal·làcia rere fal·làcia: el cherry picking com a tècnica d’engany
Vicent Baydal Sala
201-229

Dels gots a Jaume I: la paradoxal apropiació dels mites castellanistes
Stefano Maria Cingolani230-244

Joan Colom i Bertran no va descobrir Amèrica
Stefano Maria Cingolani, Guillem Fornés Fernández, Cristian Palomo Reina
245-348

Desmuntant la teoria del Segle d’Or castellà escrit originàriament en català
Guillem Fornés Fernández
349-403

Els límits de la censura i les lleis d’impremta
Xevi Camprubí i Pla
404-424

Una visió de conjunt

Internet i els canals de difusió de la pseudohistòria sobre Catalunya i Espanya
Cèsar Sànchez
427-448

Algunes propostes crítiques per millorar la historiografia catalana
Lluís Ferran Toledano
449-456

Conclusions

De l'espanyolisme a la Nova Història: el mal de la pseudohistòria contra Catalunya
Cristian Palomo Reina, Vicent Baydal Sala
457-460

————————————