Segona edició d’aquestes converses anotades per Cèsar Martinell i Brunet quan era estudiant d’arquitectura i arquitecte jove, que va tenir l’oportunitat de conèixer Gaudí i la sort que aquest li manifestés que la seva freqüència a visitar-lo seria sempre molt ben rebuda. Les converses que Martinell mantingué amb Gaudí tenen la frescor de la cosa immediata i espontània que caracteritzà la relació d’ells dos. Gaudí li deia que s’entenien perquè tots dos eren del Camp de Tarragona, i ser d’aquestes terres era per a Gaudí una qualitat. Com diu el títol del llibre, parla sobretot de la Sagrada Família i dels diversos aspectes que inclou: els constructius, els decoratius i el desenvolupament del pla de l’obra.
L’església parroquial de Sant Martí de Vilallonga del Camp és una de les poques obres arquitectòniques catalanes que corresponen a un cànon purament academicista. Sant Martí va edificar-se seguint els paràmetres estètics impulsats i presidits per la madrilenya Academia de Bellas Artes de San Fernando. José Miguel de Toraya va ser l’autor dels plànols; la resta —és a dir, la tècnica constructiva, l’organització en l’aplicació d’uns coneixements arquitectònics centenaris— va venir de la mà dels mestres de cases del camp de Tarragona, que encara estaven condicionats per la retòrica, la plàstica i el llenguatge barrocs.
Llibre editat amb motiu de la commemoració del Centenari del naixement de mossèn Ramon Muntayola i Llorach (1917-2017). Amb articles i conferències de: Joaquim Claver i Caselles, Carles Duarte i Montserrat, Manuel M. Fuentes i Gasó, Josep M Grau i Pujol, Joaquim Mallafré i Gavaldà, Joan Martí Castell, Lluís M. Moncunill i Cirac, Armand Puig i Tàrrech, Joan M. Pujals i Vallvé, Hilari Raguer i Suñer, Josep Raventós i Giralt, Jordi Roca i Armengol, Octavi Vilà i Mayo, Vicenç Villatoro i Lamolla.
