L’església parroquial de Sant Martí de Vilallonga del Camp és una de les poques obres arquitectòniques catalanes que corresponen a un cànon purament academicista. Sant Martí va edificar-se seguint els paràmetres estètics impulsats i presidits per la madrilenya Academia de Bellas Artes de San Fernando. José Miguel de Toraya va ser l’autor dels plànols; la resta —és a dir, la tècnica constructiva, l’organització en l’aplicació d’uns coneixements arquitectònics centenaris— va venir de la mà dels mestres de cases del camp de Tarragona, que encara estaven condicionats per la retòrica, la plàstica i el llenguatge barrocs.
Fitxa tècnica
Amb la compra d'aquest exemplar li enviarem una revista Cultura i Paisatge del número 14
El cant de la joventut
Montserrat Roig
Recull de vuit narracions sobre la joventut perduda, el sexe, la memòria i l'oblit
Índex:
Presentació, per Xavier Salat Brúnel
Pròleg, per Joan Tous Gomà-Camps
Introducció, per Jordi Granell March
Arquitectura moderna:
Assaig sobre estil i tècnica a l’arquitectura del temps de Josep Maria Vives Castellet
per Miguel Usandizaga
Els sistemes d’abastiment i evacuació de les aigües a l’obra de Josep Maria Vives Castellet
per Albert Cuchí
Josep Maria Vives Castellet: L’home i l’obra
per Francesc Murillo, Sònia Roca i
Patrícia Rodríguez
Vives Castellet i Català Pic: La tasca en patrimoni cultural de la Mancomunitat (1915-1923)
per Pablo Giori
Bibliografi5
Aquest cinquè volum conté tres parts diferenciades. La primera tracta de la projecció del fet casteller, entesa com l’expansió d’un fenomen que en l’origen estava limitat a una zona molt concreta de Catalunya. Així, amb el temps els castells s’han escampat per tot el Principat i altres zones catalanoparlants i s’han acabat internacionalitzant, amb colles a Xile, la Xina, Europa… La segona part compendia altres manifestacions de torres humanes d’arreu del món: muixerangues, dances aragonesos, falcons, torres humanes d’Itàlia, govindes de l’Índia, acròbates magrebins… Finalment, el volum també inclou sengles apartats dedicats a les colles universitàries, al periodisme casteller i al significat de la inclusió dels castells en la llista del Patrimoni Immaterial de la Humanitat de la Unesco.
L'objectiu d'aquest llibre és ser referència tant per a la gent del poble com per als interessats a descobrir-lo. Pretén, a partir d'una mostra ordenada i laboriosa de diferents informacions, arribar a ser divulgatiu però sense perdre el rigor científic. A més dels aspectes prou coneguts de la vila, com poden ser el patrimoni o els llocs d'interès turístic, el llibre ofereix diverses aportacions en l'àmbit geogràfic, la història, les festes i tradicions, les persones…, que ajuden a endinsar-se en el coneixement de Guimerà.
L’església parroquial de Sant Martí de Vilallonga del Camp és una de les poques obres arquitectòniques catalanes que corresponen a un cànon purament academicista. Sant Martí va edificar-se seguint els paràmetres estètics impulsats i presidits per la madrilenya Academia de Bellas Artes de San Fernando. José Miguel de Toraya va ser l’autor dels plànols; la resta —és a dir, la tècnica constructiva, l’organització en l’aplicació d’uns coneixements arquitectònics centenaris— va venir de la mà dels mestres de cases del camp de Tarragona, que encara estaven condicionats per la retòrica, la plàstica i el llenguatge barrocs.
