Jaume Solé Magriñà va néixer el 1943 a la ciutat de Valls. Quan tenia catorze anys va començar a assistir a les classes de dibuix a l’Escola d’Art on donava classes un altre artista vallenc, Josep Maria Tost. Aquest va recomanar al pare de Solé que l’enviés a Barcelona on podria ampliar els seus estudis, ja que apuntava dots d’artista.
La història del Club Bàsquet Valls l’han configurada, al llarg dels anys, una munió de persones vinculades a l’entitat: jugadors, directius, entrenadors i aficionats. Aquest llibre vol ser un homenatge a totes les persones que han protagonitzat la història del club. A més, la seva publicació coincideix amb el vint-i-cinquè aniversari de la creació de l’equip de fèmines i de la inaguració del pavelló Joana Ballart.
La Premsa Comarcal en el sentit més natural i integrador és, com diu l’autor del llibre, el professor Lluís Costa, la memòria de la vida quotidiana de Catalunya. És un patrimoni que aferma una tradició ben arrelada i que fa ara una nova embranzida amb les plataformes digitals que progressen agermanades amb els formats impresos.
Lluís Costa, a partir d’anàlisis quantitatives i qualitatives ressegueix l’evolució de la tipologia de premsa local i comarcal que ha resistit tota mena d’escomeses polítiques i econòmiques des de fa dos segles.
Antoni Joan Josep Vallespinosa i Català (Valls, 1832–Londres, 1887), teòleg i diaca anglicà, és l’autor del manuscrit Anotaciones de la Historia de Valls por un vallense, anno MDCCCLXXXIV. El manuscrit fou portat a Valls pel germà d’Indaleci Castells, Víctor castells, que en féu una còpia incompleta del text avui desapareguda. Del manuscrit original, mossèn Eusebi Ribas Vallespinosa en va fer una altra còpia, començada en català i acabada en castellà, que ha estat l’objecte d’estudi i transcripció d’aquest llibre.
Diàleg entre el califa Abbàssida Al-Mahdi i el Katholikós Nestorià Timoteu : proposta per a l’entesa entre cristians i musulmans / Traducció de l’àrab i edició d’Abderrahim Yacine i Pasqual Chabrera Calpe – Edicions de l’Associació La Convivència.
Una visió del segle XX a partir del programa de Catalunya Ràdio i Catalunya Informació: Notícies d’un segle, de gran èxit de públic i crítica, i mereixedor del premi al millor programa de contingut social i cultural de la Fundació Rafael Peris.
El llibre constitueix un itinerari apassionant pels referents cabdals del nostre Passat més proper,un passat viscut en part.
Amb gran rigor informatiu, l’obra contribueix a un millor coneixement del segle dels grans canvis, i també a l’ordenació dels fets i les idees que ens han portat fins on ara som.
Col·lecció Villalba núm. 5. Durant el curs 2005-2006, la comunitat educativa del Col·legi Sant Ramon va homenatjar la construcció de l’escola Vella a través d’unes jornades culturals, en marc del 75è aniversari de la proclamació de la Segona República. Aquest llibre plasma les xerrades que els autors van oferir.
Col·lecció Villalba núm. 3. El 1642, el Pla de Santa Maria va patir durament els efectes de la guerra dita dels Segadors: la vila va ser cremada i morí part del veïnat. Van ser uns fets extremadament violents que marcaren tan profundament l’imaginari col·lectiu de la població que avui encara són recordats.
Col·lecció Villalba núm. 3. Aquest estudi es basa en l’evolució urbana del Pla de Santa Maria des del Primer nucli de població — a les darreries del segle XII — fins a l’actualitat.
Col·lecció Villalba núm. 2. El Pla de santa Maria té una història concreta i està molt relacionada amb el seu nom. A partir d’un moment determinat es va voler descobrir o, millor dit, redescobrir el sseus orígens, la qual cosa va donar lloc a la proposta d’un canvi de nom del poble.
Joan Climent Ferré (Valls, 1950) és l’autor d’aquest estudi monogràfic sobre Baldrich i el va iniciar partint de la seva afició i coneixement sobre les colles castelleres.
Treball presentat com a tesi de llicenciatura el 2 d’octubre de 2008, a la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona per Meritxell Ferré Baldrich.
XIV Beca d’Investigació atorgada pel Consell Comarcal de l’Alt Camp i l’Arxiu Històric Comarcal de Valls l’any 2006.
