Botiga

És cert que Catalunya no va existir fins al Tractat de Corbeil de l’any 1258? O que va ser un comtat annexat i subsumit dins el Regne d’Aragó? I que els catalans no van lluitar en la Guerra de Successió per defensar el seu autogovern? Són afirmacions àmpliament difoses en la premsa i en les xarxes socials, que es fonamenten en els plantejaments més extrems d’aquells que es deriven del cànon històric del nacionalisme espanyol.

D’altra banda, des de l’Institut Nova Història (INH) s’afirma que Miguel de Cervantes, Colom, Marco Polo o el Cid van ser catalans o valencians i que el Segle d’Or de les lletres castellanes fou escrit en català, però que una sistemàtica censura bastida per Castella s’hauria encarregat d’esborrar la petjada catalana de la història.

Vicent Baydal, Xevi Camprubí, Stefano M. Cingolani, Guillem Fornés, Cristian Palomo, Cèsar Sànchez, Lluís Ferran Toledano i Alberto Velasco refuten de manera contundent i minuciosa totes aquestes interpretacions pseudohistòriques, basades en tergiversacions i falsedats conscients, creades i difoses, tant des de l’espanyolisme com des de l’Institut Nova Història. Perquè només des del rigor historiogràfic es pot combatre la ignorància i el menyspreu contra Catalunya i contra nosaltres mateixos.

Els autors:

Lluís Ferran Toledano (Barcelona, 1961) és doctor en història per la Universitat Autònoma de Barcelona, on exerceix la docència i és l’investigador principal del grup de recerca «Política, Institucions i Corrupció a l’Època Contemporània».

Cèsar Sànchez (Terrassa, 1972) és llicenciat en història per la Universitat de Barcelona i s’ha especialitzat en antropologia. Es dedica a la divulgació històrica.

Cristian Palomo (Barcelona, 1989) és doctor en història per la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva investigació s’ha centrat en l’estudi de la identitat col·lectiva dels catalans durant les èpoques medieval i moderna, especialment durant la Guerra de Successió (1705-1714). Actualment és tècnic superior d’investigació a la Universitat Jaume I de Castelló.

Guillem Fornés (Barcelona, 1990) és graduat en filologia clàssica (2012) i en filologia hispànica (2016) per la Universitat de Barcelona. La seva investigació s’ha centrat en l’estudi de l’obra de Miguel de Cervantes.

Stefano M. Cingolani (Roma, 1956) és doctor en filologia romànica per la Universitat de Roma La Sapienza. La seva recerca s’ha centrat en l’edat mitjana a Catalunya i s’ha ocupat de l’estudi de les cròniques, de les biografies de reis, sants i cronistes, o de la formació de la identitat catalana medieval. És autor d’una vintena de llibres sobre literatura i història medieval i d’un llibre de poesia.

Xevi Camprubí (Tona, 1965) és doctor en història per la Universitat de Barcelona. La seva recerca se centra en la premsa i la impremta, la comunicació, la circulació de la informació, les xarxes de correu i l’alfabetització en l’època moderna. Actualment és professor associat d’història moderna a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Vicent Baydal (València, 1979) és doctor en història per la Universitat Pompeu Fabra i en l’actualitat imparteix docència a la Universitat Jaume I de Castelló. Ha investigat principalment sobre la fiscalitat pública i les assemblees parlamentàries del Regne de València durant la baixa edat mitjana i sobre fenòmens identitaris al llarg de la història. És coordinador del grup de recerca «FORVAL. Història i Dret Forals Valencians».

Alberto Velasco (Lleida, 1976) és doctor en història de l’art per la Universitat de Lleida. La seva expertesa gira a l’entorn de l’art medieval i de la seva recepció en la societat contemporània a través d’àmbits com el col·leccionisme i l’antiquarisme, la museologia i la gestió del patrimoni. Actualment és professor associat de la Universitat de Lleida.

Contingut:

Introducció

El menyspreu per la història catalana
Vicent Baydal Sala, Cristian Palomo Reina
7-64

La pseudohistòria espanyolista

El nacionalisme espanyol hegemònic i el seu cànon històric de base castellanista
Cristian Palomo Reina
67-86

Catalunya no va existir fins al Tractat de Corbeil del 1258?
Cristian Palomo Reina
87-110

Va ser Catalunya un comtat del regne d’Aragó?
Cristian Palomo Reina
111-152

Catalunya o Espanya? L’Estat dels catalans a l'època dels Àustria
Cristian Palomo Reina
153-173

El cas del monestir de Santa Maria de Sixena: els litigis pels béns artístics i la manipulació històrica
Alberto Velasco
174-198

La pseudohistòria de l’Institut Nova Història

Fal·làcia rere fal·làcia: el cherry picking com a tècnica d’engany
Vicent Baydal Sala
201-229

Dels gots a Jaume I: la paradoxal apropiació dels mites castellanistes
Stefano Maria Cingolani230-244

Joan Colom i Bertran no va descobrir Amèrica
Stefano Maria Cingolani, Guillem Fornés Fernández, Cristian Palomo Reina
245-348

Desmuntant la teoria del Segle d’Or castellà escrit originàriament en català
Guillem Fornés Fernández
349-403

Els límits de la censura i les lleis d’impremta
Xevi Camprubí i Pla
404-424

Una visió de conjunt

Internet i els canals de difusió de la pseudohistòria sobre Catalunya i Espanya
Cèsar Sànchez
427-448

Algunes propostes crítiques per millorar la historiografia catalana
Lluís Ferran Toledano
449-456

Conclusions

De l'espanyolisme a la Nova Història: el mal de la pseudohistòria contra Catalunya
Cristian Palomo Reina, Vicent Baydal Sala
457-460

————————————

Revolució i Guerra. L'Espluga de Francolí, 19 de juliol de 1936 - 10 de gener de 1939

Josep Maria Vallès i Martí

Revolució i Guerra és un relat dels que passava a l'Espluga de Francolí en plena Guerra Civil espanyola. Els fets, inventaris, testimonis, víctimes, Comitès, la Col·lectivitat, el Castell de Riudabella, anys de lluita, el front, les bombes, els exiliats i molts altres detalls del que passava a l'Espluga, una gran tasca de recerca i documental de la història local descrit amb la rigorositat del Josep M Vallès.

JOSEP M. VALLÈS I MARTÍ (l’Espluga de Francolí, 1945). La seva carrera professional es desenvolupà en la gerència empresarial; i el seu oci, en la promoció cultural a la seva vila com a historiador local. Fundà l’Escola de Música del Casal (1978), ocupà la presidència del Casal de l’Espluga (1981-1985), promogué la reaparició de la revista El Francolí, el premi de recerca Bernat Morgades i fou fundador del Centre d’Estudis Local del Casal (1983). També fou alcalde de l’Espluga (1989). Autor de diversos treballs i articles, ha donat conferències i ha publicat:

La custòdia de la Parròquia de Sant Miquel de l’Espluga de Francolí (2003); De l’idealisme a l’oblit. Poesia i teatre de Pere Antoni Torres Jordi (2007); L’Espluga de Francolí en els setmanaris de Montblanc, 1903-1923 (2008);  Josep Cabeza i Coll (2009), Rafael Battestini i Galup (1886-1939). Catalanista. Víctima de la repressió franquista (2009); Judici a un poble. La mort del cobrador a l’Espluga de Francolí, 1899 (2013); El celler de Baix. Visió històrica d’una obra col·lectiva (1913-2013), (2014); La Conca de Barberà en el temps de la Mancomunitat de Catalunya (1911-1923) -Premi Aires de la Conca 2016; Relats i cròniques. L’Espluga de Francolí 1900-1923 (2017); Ramon Muntanyola “…una gran llum d’esperança” amb Joan Maria Pujals (2018); De la Dictadura a la República: L’Espluga de Francolí 1923-1931 (2020); Visca la república! L’Espluga de Francolí 1931-1936 (2021); El violinista cec. Josep Maria Serret i Bou 1838-1892 (2022); Julià Nougués i Subirà, ciutadà republicà (1867-1928) (2023); L’Espluga dels vostres avis (2023); El tren de corda. Una infància: 1945-1961 (2024); Revolució i Guerra. L’Espluga de Francolí,19 de juliol de 1936 – 10 de gener de 1939 (2024) és el seu darrer llibre.

És membre dels Centres d’Estudis de la Conca de Barberà, del de les Garrigues i de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus, en les revistes dels quals ha publicat articles, i també forma part del Consell Editorial de la revista Cultura i Paisatge a la Ruta del Cister.

CVXV01- CVXV02

COLLA VELLA DELS XIQUETS DE VALLS . ( 2 Vols.)

Agustí Pena Martínez

Vol 1: COLLA VELLA DELS XIQUETS DE VALLS 1947-1980

Vol 2: COLLA VELLA DELS XIQUETS DE VALLS 1981-1997

(Dos volums. No es venen per separat)

Autor: Agustí Pena Martínez

Gènere: Història, Castells

Col·lecció: Colla Vella dels Xiquets de Valls

Edita: La Magrana

ISBN: obra completa: 84-8264-212-X

Pàgines: 235 + 301

Format: 23 x 28,5 cms

Preu: 82 € (Els dos volums) No es ven per separat

Enquadernació: Tapa dura amb guaflex (simil pell) amb sobrecoberta

Any edició: 1999

ÍNDEX

FRANCESCA ESPAÑOL BERTRAN, JOAN VALERO MOLINA: Prefaci

I—LA VILA I ELS HOMES

JOAN MENCHON I BES: De Vilasalva a Montblanc. La formació d'una vila medieval a la Catalunya Nova.

JOSEP MARIA SANS TRAVÉ: Jaume Conesa, un montblanquí a la cort de Pere el Cerimoniós i forjador de la llengua catalana (1314-1375).

LA VILA I L'ART

JAUME FELIP SANCHEZ: Els magistri operis ecclesie constructors de l'església de Santa Maria, la Major, de Montblanc (Conca de Barberà) (s.XIV-XVI).

FRANCESCA ESPANOL BERTRAN: El Montblanc baixmedieval i els seus artistes.

JOAN VALERO MOLINA: La presència d'artífexs al·lòctons a la Conca de Barberà en època gòtica.

BIBLIOGRAFIA

—————-

(del prefaci)

Les antigues viles emmurallades proporcionen, als visitants que hi entren amb la pretensió d'anar quelcom més enllà de la tòpica sortida turística, una sensació de recer protegit i acollidor que s'accentua quan s'han mantingut els antics traçats urbans, sovint irregulars, dels carrerons. Si, a més, les vicissituds històriques han permès preservar al seu interior una part molt significativa d'arquitectures pretèrites, aleshores hi sumarem la sensació d'entrar en un espai extemporani, on el temps s'aturà en un moment remot, o almenys transcorre amb una lentitud que ens allunya de l'atrafegat present. Aquesta percepció experimen- tada pel visitant l'indueix a vagarejar lliurement pels carrerons, aadmirar els petits detalls dels edificis, esperant que al tombant de qualsevol carrer el sorprengui quelcom d'inesperat.

La vila de Montblanc, sens dubte, pertany a aquesta categoria de poblacions: una vila carregada d'història, amb un envejable conjunt monumental, i on es concilia la modernitat amb l'interès per la preservació del patrimoni. La capital de la Conca de Barberà ha esdevingut, doncs, un indret ideal per a dur a terme els cursos d'estiu dedicats a la cultura medieval que Amics de l'Art Romànic, societat filial de l'Institut d'Estudis Catalans, organitza des de 2022, gràcies a un conveni signat amb l'Ajuntament de Montblanc. Els cursos s'articulen a l'entorn d'un tema central vinculat amb la vila i elseu entorn, tractat preferentment des de l'òptica medieval. Així, després d'iniciar aquest projecte amb un curs dedicat a la figura de Sant Jordi, la segona edició (2023) es va centrar en l'art gòtic a Montblanc, sota el títol: D'art i d'argent: Montblanc, paisatge artístic d'una vila reial (segles XIV i XV).

L'apel-latiu “de Montblanc” que ostenen molts artistes actius a Catalunya durant els segles del gòtic situa la vila reial com a epicentre d'una activitat dins dels camp pictòric, escultòric i de l'orfebreria, que va assolir l'excel-lència, segons ho certifiquen les obres conservades. Indrets propers i altres més distants es van beneficiar d'aquesta producció, i la regularitat de la demanda va proporcionar estabilitat als tallers locals. Els seus integrants podien ser originaris de Montblanc, o s'hi podien haver instal·lat buscant millorar el seu estatus professional. En tot cas, el periple dels darrers confirma l’encert de la seva elecció. Avui les realitzacions de molts d'ells es custodien en museus i col·leccions nacionals i internacionals, com ara el Metropolitan Museum de Nova Yorh, la National Gallery de Victoria (Austràlia) o el Fine Arts Museum de San Francisco, entre altres.

Volum XXXII - Anys: 2022 i 2023

Pròleg 
Construir la història
per Antoni Virgili

Intervenció arqueològica al molí de la Granja dels Frares (el Morell)
per Carme Subiranas Fàbregas

Esposes, Mares i Verges medievals
per Coral Cuadrada

Miquel Piquer, monjo de Santes Creus, mestre d’astrolabis
per Eduard Farré Olivé

Els occitans a la senyoria de Santes Creus a l’època medieval
(Tortosa, segles XII-XIII)
per Núria Pacheco Catalán

Els occitans a la senyoria de Santes Creus de la Conca de Barberà.
Època moderna
per Valentí Gual Vilà

L’antic arxiu del Reial Monestir de Santa Maria
de Santes Creus.
La documentació d’època medieval
per Manel Pica Torné

Veredicte del Concurs Fotogràfic de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus 2022
Veredicte del Concurs Fotogràfic de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus 2023

Volum XXXI - Any: 2021

Pròleg 
per Antoni Virgili

La Granja de Doldellops al segle XVII.
Un domini del Monestir de Poblet a Valls.
per Miquel París Domingo

El castell i els recintes murats de Conesa.
Una aproximació històrica i arqueològica.
per Josep M. Vila i Carabasa

El poder de dues Reines a través dels seus panteons:
Blanca d’Anjou (Santes Creus) i Elisenda de Montcada (Pedralbes)
per Anna Castellano-Tresserra

Paisatges agraris tradicionals i patrimoni històric.
Santes Creus i el domini de Puigtinyós (Montferri) a l’Edat Mitjana.
per Antoni Virgili

Veredicte del Concurs Fotogràfic de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus 2021

La publicació d’aquest llibre s’emmarca dins del conjunt d’actes organitzats al llarg de l’any 2022 per commemorar el setanta-cinquè aniversari de la creació de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus. Aquesta efemèride representa una excel·lent oportunitat per recollir i donar a conèixer als socis i sòcies, i a la ciuta dania, la tasca impulsada per la nostra entitat en pro de la restauració del monestir i de la difusió del llegat històric i artístic d’un dels monuments més emblemàtics de Catalunya.

El llibre arrenca amb un breu repàs de la història del monestir i del context que envolta el naixement de l’entitat, una visió general però necessària per situar el lector i comprendre el substrat cultural i la motivació que empenyé els fundadors a organitzar-se al voltant de la salvaguarda del monument. El discurs fundacional, pronunciat per Eufemià Fort el 14 de setembre de 1947, defineix el que avui en diríem la missió i les línies estratègiques de l’Arxiu. Han transcorregut setanta-cinc anys i aquells anhels són avui del tot vigents.

El llibre és també la memòria visual de l’entitat i de la seva gent. Les imatges que hi apareixen i les píndoles testimonials de persones vinculades a l’Arxiu ens fan molt més enriquidor el contingut. Un esment a la fotografia escollida per a la portada, ja que il·lustra amb precisió els primers anys de vida i els més intensos de l’Arxiu Bibliogràfic. És l’exemplificació de la dualitat acadèmica i popular de l’entitat, és l’ús del monument com a centre d’activitat cultural, és la participació dels veïns i veïnes del municipi d’Aiguamúrcia; però és tam- bé la constatació del control de les autoritats franquis- tes vers l’associacionisme i les inquietuds culturals.

Marta Segarra Calderer (1990), historiadora de l’Art i museòloga. Treballa al Departament de Patrimoni de l’Ajuntament de Barcelona i és Secretària General de l’ABSC. Des del 2013 s’ha dedicat a l’estudi i la difusió de la història del monestir de Santes Creus.

En aquest llibre, l’autor analitzà el mercat de Santa Coloma de Queralt (instaurat el 1222 pel rei Jaume I) a partir de les transaccions comercials enregistrades en els manuals notarials de 1276 a 1313.

«Coloma es convertí realment en una vila mercantil i el centre comercial de la regió a principis dels anys 1290. Cristians i jueus s’hi establiren. Centenars de persones, identificades com a habitants de Santa Coloma, participaren en el comerç i les finances registrades pel notari de la vila i els seus escrivans. L’any 1293 registraven una mitjana de més de 32 transaccions a la setmana, xifra que gairebé es duplicà […] 20 anys després. Aquest nombre creixent de transaccions incorporava processos financers sofisticats a través de préstecs, vendes a crèdit i inversions, mentre que la participació regular de comerciants forans, que venien teles i animals de treball, atenia a les necessitats dels consumidors rurals locals. A finals de segle, els artesans i comerciants de Santa Coloma crearen els seus propis negocis per atendre el consum local i alguns iniciaren el cultiu de safrà en camps propers a la vila com a producte local destinat tant al comerç nacional com internacional.» (De l’epíleg)

Gregory B. Milton (1966-2021) va ser un historiador estatunidenc especialitzat en l’estudi de les relacions financeres a l’alta edat mitjana a les terres catalanes.

Es va llicenciar en Història l’any 1989 i després ingressà a l’exèrcit dels Estats Units a la base naval de Rota (Cadis). Aquí es va desvetllar el seu interès per l’estudi de la història medieval mediterrània de la península Ibèrica. Es doctorà el 2004.

L’únic llibre monogràfic de Milton, Market Power (2012), analitza el mercat de Santa Coloma de Queralt (instaurat el 1222 pel rei Jaume I) a partir de les transaccions comercials enregistrades en els manuals notarials de 1276 a 1313. Us el presentem ara traduït al català.

El tren de corda és un llibre essencialment autobiogràfic. Josep Maria Vallès descriu, en petits episodis, tastets d'una part de la seva infantesa i de l'adolescència. Un passeig per la convivència familiar i els primers aprenentatges, primer a l'Espluga i després a Valls.

Tot i que està escrit en primera persona i des d'una visió personal i privada, naturalment, El tren de corda és una crònica dels anys cinquanta a l'Espluga de Francolí. L’autor, però, fuig del seu vessant més íntim per descriure el que va viure a l'Espluga i com es desenvolupava la vida a la vila mentre es feia gran. Episodis com El cinema i el ball, Segar batre i veremar, Les glaçades de 1956 o Les riuades fan que l'autor es distregui explicant la vida espluguina, temàtic on es belluga com el peix dins l'aigua.

JOSEP M. VALLÈS I MARTÍ (l'Espluga de Francolí, 1945). La seva carrera professional es desenvolupà en la gerència empresarial; i el seu oci, en la promoció cultural a la seva vila com a historiador local. Fundà l'Escola de Música del Casal (1978), ocupà la presidència del Casal de l'Espluga (1981-1985), promogué la reaparició de la revista El Francolí, el premi de recerca Bernat Morgades i fou fundador del Centre d'Estudis Local del Casal (1983). També fou alcalde de l'Espluga (1989). Autor de diversos treballs i articles, ha donat conferències i ha publicat: 

La custòdia de la Parròquia de Sant Miquel de l'Espluga de Francolí (2003), De l'idealisme a l'oblit. Poesia i teatre de Pere Antoni Torres Jordi (2007), L'Espluga de Francolí en els setmanaris de Montblanc, 1903-1923 (2008), Josep Cabeza i Coll (2009), Rafael Battestini i Galup (1886-1939). Catalanista. Víctima de la repressió franquista (2009), Judici a un poble. La mort del cobrador a l'Espluga de Francolí, 1899 (2013), El celler de Baix. Visió històrica d’una obra col·lectiva (1913-2013), (2014), La Conca de Barberà en el temps de la Mancomunitat de Catalunya (1911-1923) -Premi Aires de la Conca 2016, Relats i cròniques. L’Espluga de Francolí 1900-1923 (2017), Ramon Muntanyola “…una gran llum d’esperança” amb Joan Maria Pujals (2018),

De la Dictadura a la República: L’Espluga de Francolí 1923-1931 (2020), Visca la república! L’Espluga de Francolí 1931-1936 (2021), El violinista cec. Josep Maria Serret i Bou 1838-1892 (2022). Julià Nougués i Subirà, ciutadà republicà (1867-1928) (2023). L’Espluga dels vostres avis (2023). El tren de corda. Una infància: 1945-1961 (2024) és el seu darrer llibre.

És membre dels Centres d'Estudis de la Conca de Barberà i de les Garrigues, en les revistes dels quals ha publicat articles, i membre del Consell Editorial de la revista Cultura i Paisatge.

La història, la vida i les famílies d’una casa pairal de Pira, una de les millors de la comarca, feta per Joan Fuguet i Sans un dels grans coneixedors de la Conca de Barberà.

Les cases també amaguen històries: llegiu ...

" Ja havia donat per acabada la monografia sobre la casa pairal de Pira quan, havent transcrit les famoses "cartes", vaig veure que em trobava davant d'una documentació d'allò més interessant i digna d'ésser estudiada, car es tracta d'un conjunt de cartes que s'intercanviaren Celdoni Matheu Tarragó i la seva futura dona, Magdalena Bosch Terés, durant el nuviatge (1800-1811). De les epístoles se'n dedueix que aquesta etapa no va ser pas tranquil·la, ans al contrari, turbulenta fins al punt que la podríem qualificar de drama digne de ser portat a una novel·la. Després d'un inici normal, la relació entre ambdós protagonistes començà a originar problemes: els pares de la Magdalena s'oposaren al matrimoni i tancaren la noia en un convent de monges de clausura; Celdoni, lluny d'abandonar la brega, aconseguí, amb el suport de son pare que era "Familiar de la Santa Inquisició", dur a terme un segrest consentit de Magdalena, i finalment, esposar-la."

Amb Les dones del lli, Margarida Aritzeta ha fet una exhaustiva investigació sobre l'origen de la seva família, provinent d'una preciosa vall del País Basc.

Les dones del lli som com aquesta estesa de flors blaves que neix cada matinada, totes semblants però cap d'igual, i sempre n'hi ha de noves. Cada hivern apareixen les nenes que vénen a aprendre de filar i se'n van les que ja s'han fet l'aixovar i es casen. S'hi queden les fadrines i les viudes. Anys i anys. Fins que ens morim. I quan ja no hi serem en vindran unes altres i tothom oblidarà els nostres noms.

L'any 1643 va néixer a Errezil, Guipúscoa, Domingo Aritzeta, fill, van dir, de Mariana Aritzeta. No en constava el pare. Però ni Mariana era la seva mare ni el nom del pare era un secret. Les dones del lli ho sabien. Aquestes dones que han teixit el fil de les generacions, però han quedat amagades i en silenci entre les pàgines de la història. Aquesta novel·la en vol recuperar els noms i les veus.

Les dones del lli és un homenatge a les dones i a una de les activitats que més vocabulari ha donat a la nostra llengua: seguim el fil, teixim amistats, emboliquem la troca. Parleu-ne amb la Pilar Vives i us en traurà l'entrellat.

La llegenda de Sant Jordi, com mai l’has vist ni te l’han explicat.

(amb fotografies fetes majoritàriament a Montblanc)

El cavaller, l’heroi, el patró de Catalunya. Venerat pels comtes reis catalans, al crit de «Sant Jordi» les tropes catalanes van dominar el Mediterrani. La bandera blanca amb la creu vermella va fer funcions de bandera nacional. Amb ella es van batre els diputats de la Generalitat al pla de Palau l’11 de setembre de 1714. Símbol de determinació i de lluita contra les injustícies i per la llibertat. Però Sant Jordi no és només un heroi, són uns ulls que miren una terra, que ha inspirat centenars d’artistes. Tot el Palau de la Generalitat n’és un homenatge.

Gràcies a les fotografies d’Òscar Rodbag i el text de Quim Torra, la llegenda de Sant Jordi torna amb tota la força, fins a fondre el mite amb la història.

Quim Torra (Blanes, 1962). És llicenciat en Dret. Va exercir com a advocat i directiu d’una multinacional d’assegurances suïssa (1987-2007). Va fundar l’editorial Acontravent (2008). Ha escrit una dotzena de llibres d’assaig i dietaris. Director del Born Centre Cultural (2012-2015) i de la Revista de Catalunya (2015-2018). Membre d’Òmnium Cultural, on va ser vicepresident i president interí. El 17 de maig de 2018 va ser investit 131è president de la Generalitat de Catalunya, essent inhabilitat el 28 de setembre de 2020 per haver desobeït l’ordre de retirar les pancartes i els llaços grocs dels edificis públics de Catalunya que reclamaven la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats.

Amb la compra d'aquest exemplar li enviarem una revista Cultura i Paisatge del número 14

Mecanoscrit del segon origen

Manuel de Pedrolo

Edició especial per la Caixa de Pensions

Proòleg de Francesc Vallverdú 

Coberta: Jordi Fornas

L’Espluga dels vostres avis

Josep M Vallès i Martí

Aquest llibre està destinat a la canalla de l'Espluga amb la finalitat que entenguin com es vivia al poble dels seus avis, l'Espluga que no han conegut, però amb la que hi estan implicats: el passat és culpa nostra, però, el que passi a partir d'ara és culpa vostra.

JOSEP M. VALLÈS I MARTÍ (l'Espluga de Francolí, 1945). La seva carrera professional es desenvolupà en la gerència empresarial; i el seu oci, en la promoció cultural a la seva vila com a historiador local. Fundà l'Escola de Música del Casal (1978), ocupà la presidència del Casal de l'Espluga (1981-1985), promogué la reaparició de la revista El Francolí, el premi de recerca Bernat Morgades i fou fundador del Centre d'Estudis Local del Casal (1983). També fou alcalde de l'Espluga (1989).

Autor de diversos treballs i articles, ha donat conferències i ha publicat: 

La custòdia de la Parròquia de Sant Miquel de l'Espluga de Francolí (2003), De l'idealisme a l'oblit. Poesia i teatre de Pere Antoni Torres Jordi (2007), L'Espluga de Francolí en els setmanaris de Montblanc, 1903-1923 (2008), Josep Cabeza i Coll (2009), Rafael Battestini i Galup (1886-1939). Catalanista. Víctima de la repressió franquista (2009), Judici a un poble. La mort del cobrador a l'Espluga de Francolí, 1899 (2013), El celler de Baix. Visió històrica d’una obra col·lectiva (1913-2013), (2014), La Conca de Barberà en el temps de la Mancomunitat de Catalunya (1911-1923) -Premi Aires de la Conca 2016, Relats i cròniques. L’Espluga de Francolí 1900-1923 (2017), Ramon Muntanyola “…una gran llum d’esperança” amb Joan Maria Pujals (2018),

De la Dictadura a la República: L’Espluga de Francolí 1923-1931 (2020), Visca la república! L’Espluga de Francolí 1931-1936 (2021), El violinista cec. Josep Maria Serret i Bou 1838-1892 (2022). Julià Nougués i Subirà, ciutadà republicà (1867-1928) (2023). L’Espluga dels vostres avis (2023) és el seu darrer llibre.

És membre dels Centres d'Estudis de la Conca de Barberà i de les Garrigues, en les revistes dels quals ha publicat articles. És membre del Consell Editorial de la revista Cultura i Paisatge.

Història, patrimoni i cultura tradicional

En aquest llibre es proporciona l’emmarcament històric, antropològic i cultural de l’arribada del braç de Santa Tecla a Tarragona al segle XIV i s’estableix la relació entre el culte medieval a la santa i l’entrada amb el desenvolupament de la festa, la celebració i el culte a Tecla com a fet religiós, polític i cultural, i com a element de cohesió, identitat i diferenciació de la ciutat.

Del contingut dels estudis que el composen cal destacar-ne la varietat de fonts intencionals i preterintencionals, històriques, hagiogràfiques, iconogràfiques, folklòriques, literàries i orals que refereixen una sèrie de fets passats des de disciplines i mètodes diferents i complementaris. El resultat final dona resposta a la doble voluntat de reconèixer l’entitat, la importància i la vigorositat de la Tarragona medieval en la ciutat contemporània, i també la condició de referent que té la festivitat de Santa Tecla.

Julià Nougués i Subirà, ciutadà republicà (1867-1928)

Josep M Vallès i Martí

JOSEP M. VALLÈS I MARTÍ (l'Espluga de Francolí, 1945). La seva carrera professional es desenvolupà en la gerència empresarial; i el seu oci, en la promoció cultural a la seva vila com a historiador local. Fundà l'Escola de Música del Casal (1978), ocupà la presidència del Casal de l'Espluga (1981-1985), promogué la reaparició de la revista El Francolí, el premi de recerca Bernat Morgades i fou fundador del Centre d'Estudis Local del Casal (1983). També fou alcalde de l'Espluga (1989). Autor de diversos treballs i articles, ha donat conferències i ha publicat: 

La custòdia de la Parròquia de Sant Miquel de l'Espluga de Francolí (2003), De l'idealisme a l'oblit. Poesia i teatre de Pere Antoni Torres Jordi (2007), L'Espluga de Francolí en els setmanaris de Montblanc, 1903-1923 (2008), Josep Cabeza i Coll (2009), Rafael Battestini i Galup (1886-1939). Catalanista. Víctima de la repressió franquista (2009), Judici a un poble. La mort del cobrador a l'Espluga de Francolí, 1899 (2013), El celler de Baix. Visió històrica d’una obra col·lectiva (1913-2013), (2014), La Conca de Barberà en el temps de la Mancomunitat de Catalunya (1911-1923) -Premi Aires de la Conca 2016, Relats i cròniques. L’Espluga de Francolí 1900-1923 (2017), Ramon Muntanyola “…una gran llum d’esperança” amb Joan Maria Pujals (2018),

De la Dictadura a la República: L’Espluga de Francolí 1923-1931 (2020), Visca la república! L’Espluga de Francolí 1931-1936 (2021), El violinista cec. Josep Maria Serret i Bou 1838-1892 (2022). Julià Nougués i Subirà, ciutadà republicà (1867-1928) (2023) és el seu darrer llibre.

És membre dels Centres d'Estudis de la Conca de Barberà i de les Garrigues, en les revistes dels quals ha publicat articles. És membre del Consell Editorial de la revista Cultura i Paisatge.

Torna una de les veus africanes més reconegudes amb un petit gran llibre sobre la importància d’educar en el feminisme.

Aquest llibre reprodueix una carta que Chimamanda Ngozi Adichie, una gran veu en la lluita per la igualtat dels gèneres, va escriure a la Ijeawele, una amiga d'infantesa, després que aquesta li demanés consell per educar la seva filla com a feminista. Chimamanda elabora en quinze punts un veritable manifest que va més enllà del cas personal de la Ijeawele, i que ens recorda a tots, homes i dones, joves i adults, africans o no africans, la gran responsabilitat que tenim per aconseguir, mitjançant l'educació i l'exemple en el dia a dia, que les nenes i els nens del futur visquin en llibertat en una societat veritablement igualitària.

Francesc Vicent Garcia, rector de Vallfogona, publicà ben poc en vida, però la difusió de la seva obra per via manuscrita feu que aviat se’l considerés l’estendard poètic de la seva generació.

Francesc Vicent Garcia (Saragossa, 1579-Vallfogona de Riucorb, 1623) es traslladà de ben petit a Tortosa, d’on eren originaris els seus pares, i es va considerar sempre tortosí i català. La seva vida estigué marcada per la seva condició de prevere i rector de la parròquia de Vallfogona, i també per la seva vocació d’escriptor.