Els continguts d’aquest quart volum fan referència a aspectes sociològics i antropològics dels castells. En la primera part hi ha una exposició de l’activitat castellera habitual: l’activitat i el funcionament de les colles (inclosa la comunicació), el calendari i les diferents modalitats de diada. La segona part, en canvi, aplega una sèrie de reflexions teòriques sobre la dimensió cívica i cultural dels castells, respecte a la influència del discurs mediàtic, al voltant de l’èxit del model casteller modern, sobre els rituals de pas castellers i quant a l’adscripció de l’activitat, entre la festa i l’esport tradicional. Finalment, uns quadres i fitxes recullen les colles actuals, les desaparegudes i la trajectòria històrica de les agrupacions vallenques.
La realitat castellera en el segle XIX ultrapassa les mítiques colles vallenques. Un dels màxims exponents d’aquest panorama el trobem a Montblanc. En primer lloc, els seus aficionats van ajudar a convertir la vila en plaça de nou ja el 1864. Poc després es van atrevir a formar colla pròpia, que, amb el nom de Torraires de Montblanc, va exhibir les seves construccions fins i tot fora de la vila i al costat dels vallencs. L’efervescència castellera va originar l’aparició d’una segona colla a la vila. Al llarg dels seus gairebé 50 anys d’existència, els Torraires de Montblanc van assolir, en els seus millors moments, els castells de vuit bàsics i el pilar de 6. A part de repassar els precedents i el seu dilatat historial, el present llibre estudia diverses paraules castelleres pròpies de la vila. També dedica un capítol als grallers montblanquins d’aquella època i, finalment, estudia, amb totes les dades que ha estat possible localitzar, els noms, cognoms i renoms dels qui van formar part de les colles: els primers Torraires de Montblanc.
Ressalta el valor patrimonial dels castells en el marc de la cultura popular catalana
\nAquest llibre aplega les anàlisis sobre la consecució del tres de nou sense folre, el cim de la segona època d’or dels castells, per part de les dues colles dels Xiquets de Valls en la Diada de Santa Úrsula de 2019 a la plaça del Blat. Les òptiques plurals i diverses d’un seguit de periodistes castellers han servit per elaborar el primer treball monogràfic sobre una construcció específica, i han estat complementades per la visió dels caps de colla en un escenari diametralment diferent, el de la pandèmia de la Covid-19. \n
\n
Aquest llibre recull les òptiques plurals i diverses d’un seguit de periodistes castellers han servit per elaborar el primer treball monogràfic sobre una construcció específica. \n
També s’hi plasma la visió dels caps de colla en un escenari diametralment diferent, el de la pandèmia de la covid-19. \n
Les dones folkloristes van tenir un paper molt important i destacat en l’estudi del folklore. Aquest és un fet que sovint es desconeix. Les folkloristes eren unes dones estudioses i treballadores que tenien molt clar els seus objectius i que anaven per diferents indrets del territori català amb paper i llapis per anar recollint exemples de folklore (cançons, rondalles, oracions, refranys, endevinalles, entre d’altres), per donar-los al seu mestre Rossend Serra i Pagès.
Mercè Ventosa va ser una d’aquestes folkloristes alumnes de Rossend Serra i Pagès que va desenvolupar una tasca més que significativa en aquest àmbit. Tota la seva important tasca com a folklorista es conserva a través de 28 textos originals que es plasmen en aquest llibre, juntament amb la seva correspondència amb el mestre Rossend Serra i Pagès i les seves aportacions a la premsa catalana de l’època, on podreu veure tot l’amor que tenia pel folklore.
Oficis i costums perduts mostra les formes de vida i treball dels barcelonins que, sepultades pels inexorables canvis històrics, han anat perdent-se lentament fins a desaparèixer. Temps era temps tothom vivia al carrer; el calendari estava ordenat segons les festivitats religioses i patriòtiques; en el lleure es buscaven nous espais de llibertat i diversió; la formació i el treball quedaven fixats segons les classes socials... \n \nTeniu a les mans una obra documental única, amb moltes imatges inèdites, per descobrir una Barcelona que ja no existeix i que no tornarà.
Amb l’enderrocament de les muralles i la urbanització de l’Eixample, Barcelona va viure un període de transformació social i urbana sense precedents. Així, el Liceu, l’Hipòdrom, els parcs d’atraccions o el passeig de Gràcia eren llocs on exhibir l’última moda, iniciar relacions o, simplement, passejar i badar. I a l’Eixample, amb l’esclat del Modernisme, es van anar alçant edificis que rivalitzaven en ostentació i singularitat. \n \nL’esplendor de la burgesia repassa un període de gran brillantor social, cultural i artística per a Barcelona.
La vinya i el vi a Catalunya ofereix un panorama complet de tot l'univers humà, social, econòmic i cultural creat a l'entorn del conreu de la vinya, el procés del raïm i l'elaboració i la comercialització de vins i caves arreu de Catalunya. L'escriptor i periodista Jordi Llavina és un gran coneixedor d'aquest sector, que té una llarga tradició al nostre país, amb vinyes i cellers en bona part del territori català.
El llibre presenta una selecció fotogràfica extraordinària, resultat d’una àmplia recerca en arxius particulars i públics. Moltes de les imatges són, doncs, inèdites i capten moments de la vida quotidiana de les petites i grans famílies que han treballat en aquest sector agrari i industrial.
Aquest llibre analitza els orígens de la Festa del Sagrat Cor a Solivella, la seva evolució al llarg de la història fins a l'actualitat i els diversos elements que constitueixen el "vot de poble". També s'analitzen els elements constitutius de la celebració, com ara la missa solemne i la processó del capvespre, on destaquen per la seva originalitat i plasticitat les capelles i les catifes.
És la història d’una parella de 40 anys (l’Agnès i en Víctor) i la seva filla de 14 (Emma) que comparteixen una preocupació sincera per les injustícies que observen a diari al seu entorn. A l’inici, quan en Víctor creu que és a prop del seu zenit professional, és trasbalsat per un estrany incident... Primer, es diu que ha estat “un somni però despert” degut a l’estrès. El normal seria mirar de treure-s’ho del cap, però ell hi veu casualitats deliberades i decideix esbrinar. Amb l’ajut de l’Agnès i l’Emma, farà un descobriment que l’empenyerà a prendre una decisió que pot semblar esbojarrada... però que no ho és gens per a ells.“
Per al Copi, aquell estiu les coses anaven maldades i hauria de pencar de valent si volia aprovar la Història al setembre. Potser per això, i de ben segur que la Dala també tenia alguna cosa a veure-hi, a última hora decidí d'apuntar-se al curset d'arqueologia, organitzat pel seu tutor, el Brauli, a Mallorca.
Tot va començar amb la descoberta d'una escultura religiosa que representava un cap de pantera de bronze, però això només va ser el detonant d'una fascinant aventura que el portaria fins a les terres del riu Eufrates, a la Mesopotàmia eterna.
La representació del Ball del Sant Crist a Salomó s'ha fet, sense interrupcions dels del segle XIX. En aquest volum es publica el text antic del Ball del Sant Crist, com a ball parlat, i es dóna a conèixer el qui fou el seu autor, el vallenc Marc Fusté, el qual va recollir la tradició oral transmesa de pares a fills. Ara es pot contractar el text antic amb la darrera adaptació de Mn. Marçal Martínez, que és la versió que actualment es representa.
El Catllar és una plaça castellera diferent. Darrere dels èxits més recents s’hi amaga una història immensa —i poc coneguda.
El 1770, el ball de valencians del Catllar fou l’artífex del primer castell de sis pisos documentat de la història. Un segle més tard, els Xiquets de Valls van regalar a la vila el primer quatre de nou net mai carregat. Els catllarencs del segle XIX ja eren grans aficionats als castells i sovint eren protagonistes de les construccions vallenques. Les grans fites de l’època ens arriben gràcies a la descripció d’un secretari municipal convertit en cronista, Ramon Roca, que deixà constància escrita dels millors castells del segle. Després d’una llarga decadència, els castells no van tornar al Catllar fins al 1975 i, des d’aleshores, el nivell no ha parat de créixer i la petita plaça ha vist castells immensos que serien l’enveja dels nostres avantpassats. 250 anys d’història, doncs, fan del Catllar un lloc únic on els castells connecten passat, present i futur.
El llibre fa un repàs de la relació del poble del Catllar amb el fet casteller: des del 1770, en què el ball de valencians del Catllar fou l’artífex del primer castell de sis pisos documentat de la història, fins a les espectaculars actuacions dels darrers anys, passant, també, per les èpoques de decadència.
Joan Rovira i Miró posa en valor personatges com el cronista Ramon Roca, secretari municipal, que deixà constància escrita dels millors castells del segle.
El seu treball de recerca El Catllar, la joia dels castells al Baix Gaià va ser premiat per la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya el 2017. Col·laborador de l’Enciclopèdia Castellera.
Palaus de Barcelona. Cases senyorials i vida privada de l'aristocràcia fa un esplèndid recorregut per la vida i les possessions de l'aristocràcia barcelonina entre finals del segle xviii i mitjan segle xx. L'obra ens mostra l'organització de la casa, les relacions de parentiu, el món tancat de la família, la vida social, els balls, els casaments…, però sobretot ens descobreix els espais que es van fer construir i on vivien: els palaus, edificis encarregats als millors artistes i arquitectes per ressaltar la seva categoria. Alguns d'aquests habitatges aristocràtics els coneixem prou bé, perquè són monuments emblemàtics de la ciutat; en aquesta obra en descobrirem molts altres: cases senyorials amb estances esplèndides, amb peces artístiques i mobiliari excepcional, amb patis i jardins privats... rere façanes sovint discretes que oculten l'esplendor d'un temps passat.
En el VIII Simposi Casteller s’aborden qüestions tranversals relacionades amb els valors del fet casteller des d’una perspectiva patrimonial, social, identitària, esportiva i empresarial, d’una banda, i el lideratge exercit per la figura del cap de colla en relació amb altres organitzacions culturals i festives, de l’altra. Castellers, periodistes, historiadors, analistes i estudiosos d’àmbits diversos ens donen respostes a aquestes preguntes sobre uns temes tan vius.
Aquest llibre és el resultat d'una investigació realitzada amb l'objectiu de contribuir a ampliar l'escassa informació que es té sobre l'origen dels castells humans. La falta de documentació i la distància en el temps no ens ho ha posat fàcil, però amb l'estudi de la festivitat, dels balls de valencians i de la documentació que es conserva, podem intuir com i quan van aparèixer els primers castellers.\nEn una època plena de guerres, violència i invasions, un grup de vallencs va iniciar el camí que ha portat els castells a convertir-se en patrimoni immaterial de la humanitat.\nLa lectura d'aquesta obra ens permetrà descobrir des del primer enxaneta documentat fins a nous castellers que encara romanien desconeguts, tot passant per actuacions en places destacades i, sobretot, per la importància de la família i la pertinença al col·lectiu casteller. Però també hi trobarem tensions, baralles i, fins i tot, assassinats. Tots aquests detalls i molts d'altres ens han permès reconstruir els primers moments d'una activitat que ha perdurat fins als nostres dies.
Quin paper ha tingut i té la immigració en el desenvolupament del món casteller? El nou format del Concurs de Castells de Tarragona, quins pros i quins contres té? Són les dues preguntes centrals del V Simposi Casteller, en el qual castellers, periodistes, historiadors, analistes i estudiosos d’àmbits diversos ens donen respostes a aquestes qüestions sobre uns temes tan vius.
El IV Simposi Casteller planteja l’anàlisi de la canalla com a part essencial en les colles i com a usuària de projectes educatius; la relació de les entitats castelleres amb el sobiranisme i el procés que travessa Catalunya, així com el debat i les reflexions sobre l’existència d’una potencial bombolla castellera. Aquest volum recull les aportacions de la trentena de ponents convidats.
El Concurs de Castells de Tarragona és actualment el principal aparador del món casteller, escenari de grans construccions, catalitzador de grans emocions i regulador oficiós d'una tradició bicentenària. Però lluny de ser sempre “l'espectacle casteller més gran del món”, la cita de la plaça de braus ha tingut una trajectòria farcida d'interrupcions i polèmiques des de la seva primera edició, l'any 1932. El llibre analitza aquesta transformació a partir d'una exhaustiva investigació i el testimoni dels protagonistes, amb el complement d'un extens i, en ocasions inèdit, material gràfic.
