La donació de Vimbodí a Poblet l'any 1172 mitjançant la qual el monestir esdevingué senyor dels homes, la vila i el terme motivà que es conservés una part molt considerable dels instruments que enregistraven les relacions entre els habitants d'aquesta població de la Conca de Barberà i entre aquests i el cenobi veí. Aquest gruix de documentació ha permès l'autor de fer una anàlisi històrica rigorosa sobre les primeres passes de la població de Vimbodí, paradigma del que s'esdevingué de manera general a altres poblacions de la comarca. El llibre permet conèixer l'ocupació de la terra de la Conca després de la conquesta feudal, la distribució i colonització de la terra, l'establiment i formació de les primeres comunitats humanes, les dificultats que s'hagueren de superar i la situació jurídica i social de les famílies de repobladors que s'instal·laren al nostre territori en aquells temps tan reculats.
Tal com afirma l'escriptor Albert Manent en el pròleg, el paper de les parròquies va ser fonamental en la represa cultural i nacional de Catalunya durant el franquisme. A través del llibre que teniu a les mans coneixereu la vitalitat d'un centre parroquial d'una vila del Camp de Tarragona, un exemple de com es concretaren la vessant pastoral de l'Església en els moviments d'acció catòlica i la preservació de la identitat catalana. és un llibre de microhistòria, on hi consta el funcionament de les seccions, on es recullen les múltiples activitats dutes a terme, els noms i cognoms de les persones que les feren possible, des del rector fins al taquiller del cinema. és una etapa molt propera de la història que els més grans encara guarden en la memòria, però ja no els joves, i és per això que esdevé un testimoni indispensable per entendre el passat. L'aportació recupera documents i sobretot experiència, viscuda en forma de converses que posen al descobert molts fets fins ara ignorats per la majoria de convilatans.
Segona edició d’aquestes converses anotades per Cèsar Martinell i Brunet quan era estudiant d’arquitectura i arquitecte jove, que va tenir l’oportunitat de conèixer Gaudí i la sort que aquest li manifestés que la seva freqüència a visitar-lo seria sempre molt ben rebuda. Les converses que Martinell mantingué amb Gaudí tenen la frescor de la cosa immediata i espontània que caracteritzà la relació d’ells dos. Gaudí li deia que s’entenien perquè tots dos eren del Camp de Tarragona, i ser d’aquestes terres era per a Gaudí una qualitat. Com diu el títol del llibre, parla sobretot de la Sagrada Família i dels diversos aspectes que inclou: els constructius, els decoratius i el desenvolupament del pla de l’obra.
Com si es tractés d’una enciclopèdia que aplega materials molt esparsos, ens trobem davant de la primera obra de recerca i de síntesi, amena i detallada, de l’univers riudomenc, on els autors realitzen, amb cura i paciència, una radiografia total, profusament documentada —amb força aspectes inèdits o poc coneguts—, dels més de sis mil anys d’història que s’han escolat sobre el territori que ocupa avui el municipi de Riudoms.
Blancafort “no es veu fins que hi ets”. En vorejar el “tomb del Galliner” o el “Collet”, el visitant es troba “sense adonar-se a la plaça principal”, des d’on percep que el temps es dilata, alhora que assaboreix la pau interior, pròpia d’una comunitat que veu desfilar, amb parsimònia, els anys i els segles. Tots els viatgers n’han destacat l’experiència vital de tastar el plaer de la tranquil•litat. Guia detallada de la història, la geografia, l’església, l’activitat cultural, el món associatiu i les activitats econòmiques d’aquest poble de la comarca de la Conca de Barberà.
Aquest llibre és una síntesi, un compendi clar, però també exhaustiu, sobre la vila de Sarral, a la Conca de Barberà, a la Conca de Barberà. S’hi expliquem amb detall la geografia i l’economia, la població; s’hi relata i documenta una història mil•lenària; s’hi segueixen les rutes turístiques, els racons interessants; i s’hi exposen, amb fonament, les festes i tradicions. Una selecta tria de fotografies, gràfics i textos i les innombrables referències literàries ajuden a la comprensió d’aquest municipi i una lectura molt més amena.
La història de l'Espluga de Francolí des de la Dictadura de Primo de Rivera (1923) fins a la proclamació de la segona República (1931) de la mà de Josep M Vallès i Martí.
La història de l'Espluga de Francolí des de la proclamació de la segona República (1931) fins a l'esclat de la Guerra Civil (1936) de la mà de Josep M Vallès i Martí.
Reportatge policíac original de Josep M Poblet i Rafel Tasis basat en la novel·la de Tasis Un Crim al Paralelo, estrenada al Teatre Romea de Barcelona el 13 de març de 1953. Adaptació per al Festival Internacional de Novel·la Criminal "El vi fa sang" de l'espluga de Francolí, per Josep M Vallès.
