El treball té dues parts ben delimitades: la primera correspon estrictament al camp de la literatura: és l'anàlisi del manuscrit, la localització elemental dels autors de les poesies que s'hi copien i el seu inseriment en un context més general que és la literatura catalana del s. XVIII. La segona part pertany al camp de la cultura en general i emmarca i ajuda a interpretar la primera. És l'estudi de l'ambient que mogué Jaume Cesat, els contactes que tingué amb persones més o menys importants del món cultural català de finals del s. XVIII i principis del XIX.
"Carrasclet -Veciana" és una obra fonamentalment desmitificadora. Analitza, a través d'aquests dos personatges i del xoc que els enfrontà a Valls el 5-12-1719, l'oposició entre la Catalunya rural antiborbònica i l'Espanya borbònica. Analitza el desenvolupament de la guerrilla posterior a l'11 de setembre i els seus condicionaments a partir de la intervenció de la Quàdruple Aliança. Valls és el centre d'uns fets anecdòtics que tingueren causes i repercussions a tot Catalunya.
Una variada gamma de documents (ordinacions, concòrdies, afillaments, tabes d'arrendaments, repartiments, establiments, sentències arbitrals, confessions generals en capbreu, acords del consell de les universitats, compravendes...), provinents dels arxius Històric de Poblet, Comarcal de Puigcerdà, del monestir de Sant Joan de les Abadesses, Municipal de Berga, Municipal de Pardines i Municipal de Vielha, i la Biblioteca de Lés, permet de configurar una aproximació a la realitat pagesa entre els segles XIV i XIX.
Matar lo rei: Barcelona, 1492 (Valentí Gual, 2004) presenta l’exposició íntegra del fets succeïts el 7 de desembre de 1492 a la Ciutat de Barcelona, l’atemptat frustrar en la persona de Ferran II. Gual Vilà (Universitat de Barcelona) sectoritza en set capítols els esdeveniments, començant per unabreu “Introducció”, seguida d’una successió cronològica ordenada dels fets; “Visita reial”; “El marc històric”; “L’atemptat. Els fets”; i “El càstig”. Els darrers dos blocs centren l’atenció en la figura de Joan de Canyamars, i els motius. És sens dubte, aquest últim capítol, el més controvertit.
Valentí Gual, doctor per la Universitat de Barcelona i professor d'Història Moderna, i Raimon Masdéu, doctor per la Universitat Autònoma de Barcelona, són especialistes en demografia històrica dels segles moderns. Han aprofundit, respectivament, els casos de la Conca de Barberà i Sant Just Desvern i actualment col·laboren en un estudi sobre la població a l'Andorra moderna.
El col·lectiu d'immigrants provinents de terres occitanes i franceses és un dels més nombrosos que Catalunya ha acollit mai. Entre la segona meitat del segle XV i l'inici del XVIII la seva arribada va adquirir una gran rellevància; tanta, que calia una síntesi que posés al dia les recerques recents i renovés el coneixement de la seva herència, des de l'onomàstica i la toponímia fins a la llengua i demografia.
