Filtrar per
Filtres actius
Aquest llibre exposa més de cent dibuixos de l'artista vallenc Lluís Cebrián acompanyats de la prosa precisa de Pere Altès. És el primer llibre de la col·lecció Per conèixer Valls de l'IEV.
Homenatge als Ermitans de Sant Joan, de Montblanc i al Dr. Josep M. Sans i Travé
SUMARI:
Homenatges
Els ermitans de Sant Joan. Montblanc
Josep Pau Jàvega i Bulló
Josep M. Sans i Travé: historiador, arxivier i home de país
Gener Gonzalvo i Bou
Prehistòria
El territori d'aprovisionament del sílex dels caçadors i recol·lectors del Molí del Salt
María Soto, Bruno Gómez de Soler, Josep Vallverdú Poch, Manuel Vaquero Rodríguez
Les primeres representacions rupestres de pastor neolítics a les muntanyes de Prades: l'abric del Mas d'en Gran
Ramon Viñas i Vallverdú
Història contemporània
Els censos incautats de la Comunitat de Preveres Beneficiats de l'Espluga de Francolí (1901-1905)
Josep M. Vallès Martí
El dietari del moliner montblanquí Josep Roselló i Pomés (1843-1922)
Josep Pau Jàvega i Bulló
El catalanisme catòlic a la Conca de Barberà a través de l'epistolari de Mn. Pau Queralt i Gaya (1903-1936)
Josep Maria-Tomàs Grau i Pujol
Antoni Rovira i Virgili i Josep Conangla i Fontanilles (1949-1950): memòria política sobre el fet nacional
Xavier Ferré i Trill
Els músics a les sales de cinema de la Conca de Barberà durant la primera meitat del segle XX
Núria Medrano Torres
El teatre a Barberà de la Conca (1950-1982)
Joan Casamitjana i Fabregat
Història de l'art
Relació de les set urnes reliquiari de sant Pere Ermengol. La Guàrdia dels Prats, Conca de Barberà (segles XV-XX)
Sofía Mata de la Cruz
Dades documentals sobre els orgues de l'església del convent franciscà de Montblanc (1685)
Josep Maria Llobet i Portella
Quatre visions pictòriques del monestir de Poblet
Ramon Ribera Gassol
Etnografia
Records d'una família de carreters: els Jiballí de Vimbodí
Jordi Jaballí Cuadras
Coneguem el nostre patrimoni artístic
Un nou fragment del sepulcre de Ramon Folc VI de Cardona del monestir de Poblet
Alberto Velasco González
El 1770, el ball de valencians del Catllar fou l’artífex del primer castell de sis pisos documentat de la història. Un segle més tard, els Xiquets de Valls van regalar a la vila el primer quatre de nou net mai carregat. Els catllarencs del segle XIX ja eren grans aficionats als castells i sovint eren protagonistes de les construccions vallenques. Les grans fites de l’època ens arriben gràcies a la descripció d’un secretari municipal convertit en cronista, Ramon Roca, que deixà constància escrita dels millors castells del segle. Després d’una llarga decadència, els castells no van tornar al Catllar fins al 1975 i, des d’aleshores, el nivell no ha parat de créixer i la petita plaça ha vist castells immensos que serien l’enveja dels nostres avantpassats. 250 anys d’història, doncs, fan del Catllar un lloc únic on els castells connecten passat, present i futur.
Història dels Xiquets de Valls des de les negociacions fallides, els contractes, els viatges, els castells aconseguits o les tensions, entre altres detalls, amb l’objectiu de fer un retrat del que han estat els Xiquets de Valls. Però es tracta d’un llibre d’història que, a través de fonts contrastades, intenta deixar de banda l’ambigüitat que el fet casteller vallenc va sofrir en determinats moments i entendre el que són avui els Xiquets.
Aquesta obreta de teatre es va publicar per primera vegada l'any 1902 a Valls i sembla que es va reeditar algun cop més durant els primers decennis del segle XX. Des de llavors, Lo tres de nou no havia tornat a ser publicada individualment i el seu coneixement modern es devia al fet que Pere Català i Roca la va incloure a les pàgines del primer volum de Món casteller (1981).\nEl text que us oferim en aquesta edició ha estat revisat i fixat amb criteris filològics per Xavier Brotons, que també és l'autor de l'estudi que acompanya el quadre de costums, el qual inclou una biografia amb dades inèdites del seu autor, Raimon Casas Pedrerol. Aquesta singular peça ha estat representada modernament força vegades, però poc o gens interpretada. I és que l'obra parla de castells, però també conté un missatge progressista "amablement" anticasteller.
En els darrers trenta anys els castells han passat de ser un costum local practicat per gent “de celler” a ser considerats un símbol central de l’imaginari col·lectiu tarragoní. A un nivell més general, l’àrea d’influència de l’activitat castellera s’ha estès del seu àmbit inicial, Camp de Tarragona-Penedès, al conjunt de Catalunya. El llibre analitza i tracta d’explicar aquesta transformació, a través del testimoni de diverses generacions de castellers i d’un gran nombre de documents gràfics dels quatre períodes en què s’estructura aquest procés. Cal destacar el caràcter inèdit d’una significativa part de les fotografies que il·lustren el llibre.
L'origen dels castells és un tema apassionant que es planteja gairebé tothom que fa castells o que n'ha vist alguna vegada. El debat fa més de cent anys que dura, i ha donat lloc a diverses teories, algunes força imaginatives, altres esbiaixades per les passions localistes, altres més ben fonamentades. Aquest llibre és el primer que afronta aquest tema de forma monogràfica i espera resoldre'l de manera convincent, amb rigor, amb el màxim de dades i amb noves aportacions. Aquest llibre es basa en dues anàlisis: d'una banda, ressegueix la història del ball de valencians, des del segle XVII fins a l'origen dels castells, 60 notícies en total, de les quals fa una lectura crítica, que de vegades no coincideix amb les interpretacions donades fins ara. De l'altra, l'anàlisi tècnica es fa a partir de la descripció i comparació dels castells, els balls de valencians, les muixerangues del País Valencià, les moixigangues religioses catalanes i fins i tot amb els acròbates del Magreb.
Aquest llibre és un estudi de la història d’una entitat vallenca que, creada l’any 1927, ha complert els setanta-cinc anys d’existència, l’Associació d’Alumnes i Ex-alumnes de l’Escola del Treball de Valls (AAEET). Les fonts emprades han estat principalment documentals, gràcies a l’existència de dues fonts bàsiques i extremadament riques en informació: els llibres d’actes de la Junta Directiva i el mateix butlletí de l’AAEET, la revista Cultura, que sortí a la llum el desembre del 1928 —fet que li ha permès ser reconeguda com una de les publicacions periòdiques vigents més antigues de Catalunya. \nL’estudi està estructurat en dos blocs, el primer segueix l’evolució del conjunt de l’entitat, tracta aspectes relacionats amb el context de l’Associació pel que fa a l’Escola del Treball, de la ciutat, de la província i de la resta de Catalunya, com és el cas de la relació amb altres AAEET. Mentre que el segon estudia específicament cadascuna de les seccions que en algun moment han format part de l’Associació i les relaciona amb el context local: la Secció de Muntanya, la Secció Excursionista, la Secció d’Espeleologia, la primitiva Secció d’Esports, la Secció Deportiva, la Secció d’Atletisme, la Secció de Bàsquet, la Secció de Cultura, la Secció de Fotografia, la Secció de Filatèlia i Numismàtica, la Secció d’Escacs, la Secció de Ràdio-Experimentació, la Secció de Teatre o la Secció de Cinema Amateur. El llibre afegeix, també, un seguiment de la història de la revista Cultura.
La Colla Jove Xiquets de Tarragona ha esdevingut una entitat fonamental en la trajectòria castellera i ciutadana dels darrers vint-i-cinc anys de festa i vida democràtica. Aquestes dues dimensions, ja indestriables, són perfectament reflectides en una obra clau per entendre la transcendència que el fet casteller ha tingut i té a Tarragona i a Catalunya, per captar com la Jove va saber empeltar-se en el patrimoni viu d'una de les places més emblemàtiques del país, i per analitzar la seva aportació a la cohesió comunitària i social. Un treball de rigorosa exactitud amanit amb les aromes disteses d'un col·lectiu que va néixer amb l'objectiu que Tarragona retrobés el lloc que li pertocava en el món casteller. Un anhel assolit plenament, però que assaig rere assaig, sortida rere sortida, castell rere castell, amparito rere amparito, la Jove segueix mimant.
Salomó és un poble petit, però ric per la seva història, el seu patrimoni, la seva oferta lúdica i gastronòmica i la seva activitat cultural. és també un poble pioner en l'equipament de la més moderna tecnologia relacionada amb la transformació de les collites de raïm i olives. Rodejat de muntanyes i boscos i franquejat pel riu Gaià, ofereix també paisatges que destaquen per la seva varietat i grans contrastos, molt valorats pels excursionistes i pels cicloturistes. Aquest llibre parla de totes aquestes coses, de les seves famílies actuals i pretèrites; de la seva gent, en definitiva. Però a la vegada, vol ser un estímul per a futures recerques encaminades a omplir les llacunes que encara tenim a hores d'ara sobre el coneixement del nostre passat; i vol ser, també, una invitació adreçada a tots els qui encara no el coneixen, perquè en gaudeixin plenament.
Torredembarra és una plaça castellera amb molta història. Per quantitat –tres segles– i, sobretot, per qualitat. Va viure la majoria de les construccions senyeres del segle XIX –de ben aviat, a partir dels anys cinquanta–, va gaudir de colla pròpia entre 1889 i 1905, va veure els dos únics 3 de 8 bastits en tot el món casteller a la primera meitat del segle XX i també el primer 4 de 8 de la postguerra. Torredembarra, a més, deté l'honor de ser el primer municipi on podem documentar, en ple segle XVIII, la utilització del terme “torres o castells” referit a les construccions setcentistes d'un ball de valencians. Per acabar-ho d'arrodonir, l'any 1975 va veure néixer els Nois de la Torre, una colla que en la seva primera temporada ja se situava a la gamma alta de set –va carregar fins i tot la torre d'aquesta alçària. Tres segles, doncs, de castells, de tradició i de cultura que fan de Torredembarra una plaça de primera magnitud.
Com a poble, Picamoixons té uns orígens antiquíssims. Molt a prop de l’actual poble hi ha un jaciment que data del paleolític i que, amb el pas del temps, donà lloc a l’actual emplaçament. Com a poble, en el sentit actual de la paraula, data del segle XII i neix històricament lligat a Valls; un lligam que ha continuat fins ara, però amb un Picamoixons ben diferenciat com a poble, amb identitat pròpia. \nAquest no és el primer llibre sobre Picamoixons, però sí que és el primer llibre sobre la història actual, contemporània, a la qual l’autor s’acosta amb una fórmula molt original: la toponímia.
Blancafort “no es veu fins que hi ets”. En vorejar el “tomb del Galliner” o el “Collet”, el visitant es troba “sense adonar-se a la plaça principal”, des d’on percep que el temps es dilata, alhora que assaboreix la pau interior, pròpia d’una comunitat que veu desfilar, amb parsimònia, els anys i els segles. Tots els viatgers n’han destacat l’experiència vital de tastar el plaer de la tranquil•litat. Guia detallada de la història, la geografia, l’església, l’activitat cultural, el món associatiu i les activitats econòmiques d’aquest poble de la comarca de la Conca de Barberà.
